Fins demà!
Sempre hablando del fútbol
Comença el futbolí, cada dia comença més aviat
i això que estem al final de la temporada.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
Perquè cada dia el Quim Pons té més material per posar damunt la taula.
Després de la jornada d'ahir, un partit que jo, com que no hi entenc,
no m'atreveixo a qualificar, però pel que he sentit, home...
Bueno...
Jo crec que...
Jo ja som a primera.
Sí, deixem-ho així.
I el qualificatiu podria ser un badall molt gran.
Seria el qualificatiu, festa, podria ser un altre qualificatiu,
per la festa que li va haver de grada.
Sí, no, no, la cosa estava a les grades.
I gulàs.
Jo em quedaria amb això, badall, festa i gulàs.
Serien les tres paraules que definirien el partit d'ahir.
Perquè de futbol, gens...
gens...
A veure, Quim, per a aquells que no estem, però que fem la immersió diàriament
per intentar aprendre una mica, som a primera, això ho entenem.
Ara volem ser campions, no?
Sí, sí, és l'altre objectiu que es va marcar al club, un cop es va aconseguir.
Perquè volem tenir aquesta copa tan enorme que diuen que donen.
Diuen que és molt gran.
Sí, ets campió.
Ens han dit que era immensa la copa que et donen quan ets campió de segona divisió.
Per ser campions, ara ho som, de moment,
perquè tenim un punt més del segon, que és el Recre,
que va perdre a Maixerès el dissabte.
Per tant, el Nàstic ara mateix és líder en solitari de la segona divisió A.
Si fem el mateix que faci el Recre la setmana que ve,
el Nàstic serà campió de la segona divisió A.
Per tant, si el Recre guanya, que el Nàstic guanyi.
Si el Recre empata, el mateix, no?
I ja podem guanyar més coses o amb això de primera?
I la copa ja en tenim prou.
Tenim un altre títol honorífic, que és el del fair play.
Som l'equip que ha vist menys targetes a la segona divisió A.
Encara podem arreplegar la pedrera si fos la loteria, no?
La pedrera, dos títols.
Podem ser campions de segona A,
l'ascensa primera, que aquest ja el tenim a la butxaca,
i el fair play, que també ja el tenim a la butxaca,
que ara amb el Jordi Blanc hem estat repassant,
i el tenim ja segur, el fair play,
perquè hem vist molt poquetes targetes.
Per tant, un altre títol a afegir,
que aquest, en temps passats, el Rayo Vallecano,
quan Bolo era jugador al Rayo Vallecano, fa temps,
va arribant a la Copa de la UEFA
per tenir el premi al fair play a la Lliga Espanyola.
Per tant, potser ens serveix per alguna cosa, aquest fair play.
Molt bé.
Deixem-ho aquí.
Tornem a la festa, badall i gol.
Festa, badall i gol.
Ho hem resumit així, eh?
Imagineu-vos com estava el partit ahir,
per tots aquells que no el vau poder escoltar,
no el vau seguir,
vau preferir anar a la platja i prendre el solet,
prendre una paella o el que sigui,
que potser era una opció més preferible
que no anar al nou a estadi ahir.
Així, parlàvem del partit,
quan començava, parlàvem del rival,
de l'Hèrcules,
que tenia un davanter que era molt perillós,
que havia fet més gols, que era Moisés,
i ens preguntàvem quina era l'edat real de Moisés,
un jugador que porta molts anys arrossegant-se
per la Lliga Espanyola.
Atenció que comença,
ho hem etiquetat com el xou d'Àngel García.
Quants anys té, Moisés?
En té un menys que jo.
Un menys que tu, Àngel.
Vés-te fent la idea, va.
Encara estàs jugant.
Això vol dir que jo no soc veterano,
per tant, jo soc jove encara.
Et conserves molt millor que Moisés, eh?
Home, jo el conservo i ja saps tu per què el conservo.
Ah, sí, sí, home.
Quan anem a córrer a les 6 del matí...
No, no, i escolta,
perquè el posen al congelador, també, eh?
A la nevera.
El que no tinc clar és quan surt del congelador,
si el descongelen al microones
o amb aigua calenta, eh?
Moisés, t'espera.
Recordem que la setmana passada
l'Àngel García feia aquella afirmació
de dir que la seva dona,
que de nit el ficava al congelador
perquè el conservés més jove, no?
Doncs ara diu...
Però quants anys té, Àngel García?
No ho vam esbrinar?
Això no ho direm, home.
I vam esbrinar els de Moisés?
Moisés, sí, 35.
35.
I deia que tenia un menys.
Què és això?
Quiero que m'ayudeis.
Ara tenim aquest, aquest congelador.
És que està, el Lluís ja ho posa...
Espera, que ens ha xupim, Lluís, va, que ens ha xupim.
Jo és que tinc una mica de lumbago, no puc.
Egoix Hayo, encara està al balcó, l'Egoix.
És allò del mòbil, el Lluís ho té,
politó, no allò...
Té això ficant, no?
Té l'Egoix Hayo ficat que li va cantant això,
que no baile, que no baile, jajaja.
Però a veure, a veure,
el Moisés, el davanter de l'Hèrcules, en té 35.
35 anyets només.
Doncs l'Àngel en té 36.
36, 36, l'Àngel García.
El congelador fa meravelles, eh?
El congelador fa...
Enriu-te tu dels liftings i les coses aquestes.
Cada nit el congelador ja hi ha ficat,
el dubte del Jordi Blanc és lògic.
Jo dormo en formol, en formol,
que diu que queda bé concertada.
Es nota també, Iolanda, va.
Anem a parlar de la imatge.
La setmana passada vam rebre crítiques
per la imatge que anunciàvem
de la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio
durant les celebracions,
te'n recordes que els vam trobar a la barra?
Sí.
Doncs avui hem trobat els que no van venir a Jerez,
que sí que estaven al nou estadi,
o sigui, la Tera Ortega i el Joan Andreu Pérez.
També ahir, molt, molt pel partit,
allò que es diu...
Allò, ficats, ficats, ficats, no estaven.
Amb els sudokus, potser?
No, no, mira, mira.
Allà estan aquí tots dos,
el Joan Andreu amb el barret.
Jo me l'acabo de treure.
La Tera Ortega, no sé si està mirant el partit,
que es juga aquí al darrere,
al camp de l'anex o el d'aquí dintre.
No, estava...
és que el passadís corre més l'aire.
Sí, sí, sí, que és veritat, sí.
Fondo Norte i Fondo Sur se saluden, eh?
Vull dir que...
Estan passant de conya, xec.
Amb tot això...
Passaven dels jugadors,
passaven del partit la gent,
però d'una manera...
Era allò, cada lò com com el seu tema, no?
Sí, sí.
Allò, la Tera, el Joan Andreu amb el barret,
allà tranquil, llogint el diari,
mirant el que passava darrere.
Sí, sí.
L'Àngel García parlant del Fondo Norte i Fondo Sur,
que s'estaven cridant durant bona part del partit.
Vaja, així va anar el partit.
Quina cosa més singular.
No, no, el partit va anar així.
I ja, imagina com va anar el partit,
que ens hem d'atrevir a parlar de la propera temporada.
Atenció perquè continua el xau Ângel García,
que s'atreveix a dir
quins rivals vol per la propera temporada.
Segons ell, que toquin els bons aviat.
Escolta, escolta.
A mi m'agradaria d'entrada
anar a Estic Real Madrid, eh?
N'estic Real Madrid.
Les coses dolentes contra més aviat millor, eh?
Vinga.
Patapam, no?
Patapam.
I aquí els parlaríem,
perquè normalment aquests equips grans
no agafen la forma
fins que passen 7 o 8 partits.
I vendien aquí
i els estomacaríem, però bé.
Se'n van a fer la gira asiàtica
i aquestes coses que es deixen una mica...
Primera jornada anem al Camp Nou,
la segona rebem al Real Madrid,
la tercera...
La tercera anem al Camp Nou.
Anem a València.
O al Calderón.
I tenim 9 punts ja assegurats.
Els equips grans van perduts al principi.
Exactament.
Quina ranc de temporada que ens espera.
Quina poca feina que teníeu allà.
Em quedo amb la frase final de Lluís Fàbregas.
Quina ranc de temporada que ens espera.
És molt bona.
Madrid! Ernesti ja està aquí!
Clar, clar, clar.
No, no.
Home, si mirem el calendari
i ja volem el Barça primer partit,
el Madrid el segon
i el València el tercer...
Vols dir que no hi havia una mica
de pàjara de final de temporada?
Una mica.
una mica potser sí.
Podríem dir que una mica
potser que hi havia de pàjara
de final de temporada.
Sí, sí, l'any que viene
n'estirà a Madrid.
I tant, i tant n'estirà a Madrid
l'any que viene.
I ara bé, potser...
Aviam, eh?
Aquest tall necessita una explicació.
A veure.
O potser no.
Potser escoltem el tall
que és una mica llarg
i després, si cas,
donem explicacions.
Això ho ha enjat el Garcia
n'estat pur.
Escoltem, escoltem.
Quina pizza havies de demanar ara?
Home, sí, la 4 Formatges, no?
No, no, Formatges.
Formatges.
Formatges, a veure si ho aprenem.
És que jo pronuncio molt malament l'italià, eh?
Tinc gana?
Truca a Telepizza.
977-22-1919.
Ara he descobert...
No parla italiano, eh?
Mai vas arribar al Milan, Àngel.
Ara ho he descobert.
Escolta, en Quim,
I speak in English only.
Es va quedar el Nàpols
de l'època de Diego Armando Maradona.
Jo, English.
Speak in English only.
Necessitem un traductor de l'amany
per l'estatge.
English bé, eh?
L'English el xapurreja bé
perquè l'altre dia...
Home, hem de dir que Xeré,
amb una senyora que parlava anglès.
Passa a poder trobar...
Home, li van a preguntar per un restaurant.
Pobre senyora,
que anava més perduda que nosaltres.
Es va hi treure d'un problema de sobre
que va ser massa.
Si no arribo a anar jo,
a l'altre dia no sopem, eh?
No sopem.
Atenció a l'Hércules,
que intenta fer la jugada
per la banda dreta.
Això acabarà amb no re.
Allí hi ha Xusmari Serrano,
també s'hi afegeix ara Alfonso Vera,
la pilota pràcticament fora,
42 i mig de la primera meitat.
Àngel García va anar a preguntar
l'única guiri que hi havia,
un restaurant a Xeret.
Era una anglesa que s'havia perdut
a la Fira del Cavall,
que ja havia estat 15 dies abans
i encara estava allà.
Sense comentaris.
Escolta, que la gent es pensava
que anem a passar el rato
nosaltres allà i anem a treballar, eh?
No poteu.
Escolta, va,
a dir-ho.
Aixem, no sé,
ahir era, escolta,
només us faltava fer
punt de creu,
macrameu o alguna cosa.
Es va jugar a un partit de futbol, eh?
És que és el que t'anava aquí.
Prometem, prometem
que hi havia un partit de futbol.
Jordi Blanc estava intentant
en algun moment
allò toca Serrano,
allà per dissimular.
Xuta a l'Hèrcules!
I bé, què deies?
Però,
és que havien de practicar idiomes
amb l'Àngel García.
L'italià ja vam veure
que massa bé no era.
Poca broma,
l'Àngel García no diu
que no sàpiga parlar,
que no el pronuncia bé,
amb la qual cosa constata
que sap italià
però que no el pronuncia bé.
Que no el pronuncia bé,
perquè hi ha tingut ofertes
al Milan.
El formatge.
El formatge.
I l'anglès,
ull l'anglès,
perquè això va ser,
va ser,
hi havia gent a Xerés.
Hi havia gent a Xerés,
molta gent.
Hi havia més gent
que a Tarragona, a Xerés.
Sí, sí, hi havia molta gent.
Hi havia una plaça
on només hi havia
la redacció d'esports
de Tarragona Ràdio
i una noia
que passejava per allí,
pobra,
la qual jo crec que era,
mira que hi havia gent,
però d'aquí li s'hi havia poquets,
per dir-ho així.
I li va preguntar
on trobar el restaurant,
que jo no sé ni com es van entendre,
però vam trobar el restaurant.
I el que us va recomanar
la ciutadana britànica.
Sí, no ho sé,
perquè no vam arribar
a preguntar tant,
però bé,
la classe d'idiomes
amb Àngel Garcia
també ha funcionat
i ara anem
una mica de futbol
perquè també toca.
Sí, jo crec que sí,
que es tracta d'això.
Sí, però atenció
al Pitoniso,
Lluís Fàbregas,
perquè escolteu...
És que tenim de tots.
No, no,
és que clar,
no és com el comentarista
de Tarragona Ràdio
passa unes proves
de selecció importants
abans d'entrar aquí.
Escolteu amb atenció,
això és el gol d'ahir,
quan Merino li passa
cap a Morales
hi ha alguna veu,
però escolteu amb atenció,
que ja diu gol
abans que Morales xuti.
Atentció, escoltem.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El d'Òngel Morales.
Golars de Morales
per l'escaire. Ho rescultem, eh?
Aviam, Lluís, això ho podem rescultar.
Atenció, eh? Entra ja el jugador i el nàstic
que posarà la pilota en joc. Ho fa Merino.
Cap a Morales. Buscant a Àngel Morales. Atenció, Morales.
Que xutarà des de la portada.
Però com pot dir gol?
Com pot dir gol? Però si encara no ha xutat.
Tenia el carnet de piton i sota.
És que no xuta. Quan rem Morales, no ha xutat
aquesta pilota. Està mirant encara la porteria
i Lluís Sabres li diu gol.
I gol, gol. I tant que és gol. Però com una catedral.
un gol a Àngel Morales. Això comença a fer por ja, eh?
Una mica, perquè Lluís Sabres té aquestes cosetes
amagades que tant en tant les treu.
No ens vol dir de quin color serà la segona equipació,
que el guarda en secret. Tenim algunes pistes,
però tampoc les direm, perquè no seria plan.
Però aquestes coses les treu.
De tant en tant, diu gol, abans d'hora.
Hi ha cops que el canta després. Fort, però bé, és igual.
Però després no té mèrit.
No té mèrit, però aquest cop era abans.
Volem acabar? Bé, volem acabar. Queda una estona,
però volem començar a escalfar la festa dijous, Jolanda.
Recordem dijous, no pas divendres, eh?
Dijous, dos quarts de nou del vespre.
Festa al nou estadi. Dèiem que s'havien acabat les celebracions.
Bé, s'han acabat una part. Ara ve la festa grossa.
Aquesta nit al Sempre Nàstic
tindrem aquí el conseller encarregat
de muntar d'això de la festa, el Carles Armangol,
la cap de màrqueting del Nàstic, la Maribel Rubio,
que ens explicaran una mica més com serà això d'aquesta festa
perquè hi ha sorpreses finals que encara no s'han desvetllat.
Recordeu tots aquells que hi vulgueu anar,
socis, i aquells que esteu a la llista d'espera
per ser socis. Tots aquells podeu passar per la botiga
al Nàstic a buscar la vostra invitació
per anar al nou estadi. Nosaltres volem començar a escoltar
fer un grígits musical
del que trobareu en aquesta festa.
A veure.
Que bo, eh?
Això què és? Això què és, exactament?
Això és Macedònia, em sembla, no, Lluís?
Sí, això és Macedònia.
Aquestes seran les primeres que actuaran.
Ja van fer-ho a la festa del Barça.
Hem copiat una mica, hem de ser sincers, no?
Perquè aquestes ja van actuar a la festa del Barça, crec.
Però bé, Macedònia obrirà en el foc a partir de dos quarts
de nou del vespre, començant aquesta actuació
de les Macedònia.
A veure, torna a pujar una mica, Lluís.
Sí, no? És una mica més...
Tens una mica de síndrome de Peter Pan, o...?
A aquestes hores, si no, em quedaria amb el pan, només.
Però bé, seguim. Aviam, què més sona?
Després de Macedònia, crec que tocaran
els Baetúria. Aquesta gent són del Vendrell
i aquests... A mi m'agraden molt.
Festa, festa. A mi m'agraden molt.
Mira, escolta, va.
Soc d'amagrana, la professora de Tai Chi.
Són boníssims.
Aquests tenen un ritme guapo, eh?
Que no sap qui s'amaga entre els llans sols
del seu llit.
Soc d'amagrana, ai, com amagrada,
desperta tots el mistís.
Aquests porten la festa ja al cos,
els Baetúria,
que seran els segons en actuar en aquesta festa
del Nàstic, i després actuaran
aquests. Veterans, no? Aviam.
O bé, o aquests no, aquests potser
tanquen la festa, perquè aquests són el platform, no?
Tancarien i després serien els altres, no?
Jo crec que els tancaran, eh?
Els pets toquen els últims.
Això són els pets, no?
A més, Lluís Gabaldà és futbolero, futbolero, futbolero, eh?
I Joan Reix també.
No, Joan Reix no li agrada gaire el futbol, eh?
Oi, doncs un dia vaig sentir una tertúlia
que parlaven del Barça, precisament,
i ell va fer com un dribbling i se'n va anar cap al Nàstic, eh?
T'ho dic perquè l'endemà de les 100 diumenge
el vam tenir entre nosaltres en el programa especial
i comentava que ell estava molt content
perquè tot el que signifiqui que la gent estigui contenta
que ja li va bé.
Però que ell no és gaire futbolero.
Ara, Lluís Gabaldà...
Futbolero.
És dels que...
Doncs els pets, en principi, tancaran la festa,
l'ordre de veritat és que tanquin la festa,
però també hi seran els pets, aquests ja són més coneguts,
Masadona i Valletúria potser són una mica més desconeguts,
els pets ja són un dels plats forts,
i l'altre plat fort ja el vam poder veure
la temporada passada en aquella festa de la permanència
i retornen, també.
Aquests sonen molt bé, també.
L'Axambusto.
Uns clàssics de clàssics,
d'aquella moguda del rock català de ja fa molts anys,
igual que els pets, i que continuen.
Afortunadament.
En uns quants anys més.
El pèmi no es conserva tan bé com l'Àngel García,
l'hem vist últimament i no...
Potser no el posen a la nevera.
Potser l'haurien de ficar més a la nevera amb l'Àngel García,
però tornaran a Flaxambusto, també,
en aquest cas al nou estadi,
l'any passat ho vam fer a la plaça de Braus,
i tornaran al nou estadi
amb aquesta actuació en aquesta festa,
i també, a més a més,
hi haurà una cançó especial,
una cançó d'aquestes que s'ha fet archifamosa ja per tothom,
perquè és la que canten els jugadors del Nasti,
que és el Portí,
que també serà cantat pels Mil Històries,
pel Domingo García,
que cantaran també aquesta versió dels jugadors,
que ja l'heu sentit milers de cops
durant les celebracions,
i que serà...
Anirà entre mig, creiem,
que serà entre mig,
quan acabin els...
Baetúria,
vindrà aquesta cançó,
i després vindrà a Flaxambusto i als Pets.
Un cop s'acabin els Pets, sorpreses.
Començaran els parlaments dels jugadors...
Això no es desvetlla.
Això no es desvetlla.
Vam si aquesta nit comencem a desvetllar alguna cosa,
però, en principi,
hi haurà les sorpreses que tenen preparades els jugadors,
vaja,
suposem que hi haurà parlaments, etcètera, etcètera.
Tot això pendents,
i l'han de decidir que serà Esqueda o no.
Sí, aquesta és una altra,
una pregunta que encara no té resposta.
Es podria respondre cap al final de la setmana.
Sí, veurem què passa.
Segurament serà després de la festa.
A veurem què passa.
Potser és abans, eh?
Sí, abans.
Potser és...
No, no.
Hauríem d'estar molt pendents,
però potser és abans.
Què t'anava a dir?
Comentaves el tema de les invitacions als socis
i a aquelles persones que estan a la llista d'esperar,
aspirant a ser socis.
La resta del món mundial s'habilitarà en aquelles pantalles
que es deia a l'exterior.
Sí, per a tots aquells que vulguin seguir.
Allà es farà també una rebella quan s'acabi la festa.
Vaja, un xou molt guapo
per celebrar aquest ascens del Naftic.
Potser l'únic inconvenient és que s'ha hagut de passar dijous
i, clar, divendres és laborable.
I els col·les, les classes...
Passa que molts col·les no han acabat, no.
No, acaben el 22.
Acaba el 22, oi?
Clar, no, no.
Sí, sí, el 22 de juny.
Nosaltres tenim una proposta per això, Iolanda,
per la festa, perquè sí, hem sentit moltes cançons,
però a nosaltres ens ha quedat el gust
de poder escoltar això a la festa.
Aviam, eh? Això no.
Això era el Portí, que sonora...
Això ja ho escoltarem també.
A veure...
Aquí, des d'aquí jo vull dir,
que un joc un ender aficiós vol dir que tots volem dir.
que tenim un equip, el millor de les equips, la més gran afició, amb un món d'il·lusiós,
i cap a partir, jo ja ho puc dir, que és el meu nàstic, el millor de tot el món.
I cap a partir, jo ja ho puc dir, que és el meu nàstic, el millor de tot el món.
I des d'Andorra i fins l'edra, no hi ha ribalt a tafombra escurífe.
I des d'Andorra i fins l'edra, no hi ha ribalt a tafombra escurífe.
Això és boníssim, eh?
L'Andreu Gualt jo crec que s'hauria de fer un lloc en aquesta festa.
Quan fa, que dos, tres mesos, potser?
Sí, més o menys, que vam fer estrena rigorosa del món mundial.
En primícia, sí, sí, sí.
Això passarà a la història, ja.
Realment val molt la pena.
La lletra és boníssima.
Fanya una mica l'entonació, Andreu, ja t'ho diem des d'aquí, però molt bé.
Home, i que no està gravant allò com les grans bandes en un estudi de Londres.
A veure, això és domèstic i amb aquell microfinet que tenen els ordinadors i aquella cosa.
Té les seves limitacions tècniques.
Tu t'imagines tot el nou estadi cantant això?
Amb l'amparito roca i...
Però ja heu fet allò...
Home, hi ha lletres, eh?
Fotocòpies ja estan.
L'Andreu ens va enviar la cançó ja cantada i la lletra.
Per tant, ho tenim tot, eh?
Això ho podríem anar passant i que la gent cantés.
Sí, sí, és fantàstic.
Molt bé, Quim, a veure, del programa d'aquest vespre, alguna cosa més?
Home, que tindrem el capital, Jesús Mari Serrano, com a convidat.
La tertúlia habitual, com fem gairebé cada...
Bé, de fet, cada dia de la setmana amb la primera part del programa,
on hi haurà la tertúlia, on parlarem del nàstic únicament.
Després Serrano com a convidat.
I després, com us dic, a veure si desvetllem alguna cosa més de la festa.
A l'habitual antidoping, vaja, serà el sembra nàstica habitual,
penúltim de la temporada.
És el que t'anava a dir recte a final ja de la temporada.
Ja només en queda un.
El proper ja serà l'últim.
Això vol dir que només ens queda un futbolí?
Un futbolí, sí, sí.
Només un?
Només un ja, eh?
I atenció perquè la preparem grossa pel futbolí.
Farem grit i hits, grit i hits de tota la temporada.
I que sigui el que Déu vulgui.
Doncs començarem abans, eh, si cal.
Sí.
Hem de deixar més temps.
Quim Pons, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Retrobarem en l'últim futbolí de la temporada,
que serà el proper dilluns.
Ara, separant dos minuts de dos quarts de dugues.