Amig tu, que t'anestimes, non t'iries que es amor.
Amor és mort de qui viu i vida d'aquell qui mor.
És en el llorn d'alegria, dolça, tristesa, l'amor, enyorança en el viatge, felicitat en el poc.
Maria del Mar Bonet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies, primer que tot, per atendre la nostra trucada.
La veritat és que cada cop que actua a Tarragona tenim la sort de poder contactar amb vostè i xerrar una estoneta al voltant,
en aquest cas, no només d'un treball discogràfic, sinó de tota una gira i una actuació en directe.
Li ho dic perquè el disc, afortunadament, el coneixem fa temps i demà tindrem ocasió d'escoltar aquest treball Amica Mat en directe al Teatre Metropol.
De fet, aquest treball ha viatjat molt pel món ja, no?
Sí, sí, sí. Ha anat molt lluny.
Ha fet molts quilòmetres.
Sí, sí, a Berkeley, a Califòrnia, ha anat a Nova York, ha anat a molts llocs.
La veritat és que estic molt contenta de poder treballar així i poder explicar el que fas a llocs llunyans, també, no?
Encara que aquesta gira que estem fent per països catalans, doncs, per mi és importantíssima, també, perquè hi ha llocs que feia molts anys que no hi anava i m'ha fet molta il·lusió.
Ara, quan ha estat més enllà dels països catalans, ara comentava aquesta gira americana, clar, jo no sé com ha anat reaccionant el públic, m'imagino que fantàsticament bé.
Hi ha una cultura musical molt rica, a vegades ens quedem només amb aquella imatge dels Estats Units que surt per a la televisió,
però, afortunadament, hi ha uns Estats Units amb una gran sensibilitat cultural i artística, no?
Home, sobretot a San Francisco o també a Nova York, són ciutats molt obertes, molt obertes a tota i moltes altres ciutats.
Avui dia he cantat a molts llocs i sempre a Los Angeles, a molts llocs, i m'ha donat la sensació de què es fan festivals importants amb gent de tot el món.
Ja fa molts, molts anys, estan acostumats i estan interessats i incuriosits per tot el que es fa arreu del món.
O sigui, que no hi ha cap problema, ni per l'idioma, ni per la música, ni per el tarannà que tinguis, no?
O sigui, jo crec que el que volen són espectacles ben fets i música interessant i veus importants.
Això és el que vol tothom, de fet, no?
No només ells, sinó tothom.
Volem espectacles que tinguin molt sentit i que ens parlin de llocs diferents.
i que estem incuriosits, jo crec, per tota la música que es fa arreu del món, no?
Ara que es parla tant de fusió, de mestissatge, no té la sensació, Mare del Mar Bonet,
que ja fa dècades que treballar amb la música en majúscula de la Mediterrània de Cal Temps li ha donat la raó,
quan des de fa molts anys que ja des del començament va apostar per aquesta heterogeneïtat de manera de fer música,
doncs va trobar... I ara sembla que ho descobrim, no?
Bé, el que passa...
Sí, jo no.
Jo el que passa és que jo considero que la Mediterrània és el meu país, també.
I la Mediterrània també és... I tant que és el nord d'Àfrica, no?
I tant que la música nord-africana, també, ara posant aquest detall, no?
Per exemple, doncs, ha influenciat moltíssim a la música de moltes coses de les illes, i Balears, i que en Itàlia també ha influenciat, i el sud de França, i tota la nostra Mediterrània catalana, i l'Andalusa.
Vull dir que és... Jo crec que això forma part del meu país i que ho necessito comptar amb això des de tota la vida, no?
Com una cosa pròpia. No vull que sigui una cosa de fusió, una cosa de mestissatge, tot això.
A mi em sembla que ja estem molt mesclats a la Mediterrània, ja des de fa molts segles que estem mesclats.
Aleshores, això, vull dir, per mi el mestissatge, bé, si totes les races ho estan, hi ha molt poques, hi ha molt pocs països en el món que no siguin mesclats, no?
De molta gent, de moltes cultures, de coses que ens han influenciat uns als altres, de diverses llengües que són molt properes, no?
Les religions mateixes de la Mediterrània són properes, són filles del mateix arbre, no?
I que sembla mentida que molt sovint intentem fer, assenyalar, posar més el dit amb les coses que ens separen i no justament amb les que ens són tan pròximes, no?
Això que era abans una evidència, ara sembla que ho hem de posar dins d'un manual, no?
Sempre estem igual, sempre estem explicant aquestes coses.
Sempre hem d'explicar les coses, efectivament.
Em sembla que si mires el mapa ja està tot explicat, però el que passa és que tendim a pensar en aquests països com a turistes
i no com a persones que tenim cultures, que tenim moltes arrels comunes i moltes coses que ens pertanyen
i que cal comptar amb elles perquè jo crec que això ens fa més rics, no?, amb tots els sentits.
A Mica Mat, quan es va presentar en forma de disc, de treball discogràfic, abans de començar tota aquesta gira es parlava
que segurament era una de les obres, una de les apostes més arriscades i ambicioses en el bon sentit de la paraula de Mària del Mar Bonet
o en un sol treball discogràfic intentava aglutinar tot allò que musicalment l'havia inquietat i l'havia emocionat al llarg de la seva vida.
Bé, més que res, aquí aquest disc està una mica dedicat, una mica perquè no ho és tot,
però sí que hi ha bastants poemes de Verdaguer adaptant clàssics com Salomó, com el Càntic dels Càntics,
i també Ramon Llull, Ramon Llull amb el seu Amic Amat.
Amic Amat són uns poemes, jo diríem, exquisits, en prosa i molt influenciats per al món oriental.
Ramon Llull bevia d'aquesta filosofia mística oriental enormement.
Aleshores, Verdaguer va fer una cosa que per mi és meravellosa, que és posar-lo en vers
i a més adaptar-lo en una llengua molt més entenedora, no?, que aquella llengua catalana mitjaval, no?
I aleshores això, doncs, a mi m'ha procurat el fet que ho he pogut musicar
i sobretot que he anat a buscar música també oriental,
perquè crec que aquesta poesia té molt a veure amb la filosofia més antiga oriental, no?,
amb la mística oriental, sobretot amb els filòsofs místics orientals
que Ramon Llull va conèixer tant de prop i que va veure de la seva literatura, no?
I aquesta poemàtica jo crec que és la que he volgut reflexar en aquest disc
i, a més, l'he dedicat una mica també, doncs, en aquest sabor, en aquest aroma que té de mística, no?,
de religiositat, si tu vols dir, entre cometes, amb la Sibila, també amb el cant de la Sibila,
que és un cant molt antic i que Mallorca ha continuat fins als nostres dies,
sobre el judici final i també algunes coses de tonades mallorquines de treball
que aquest també comprenc que són, per mi, la feina del camp, o sigui, dels homes treballant la terra
sempre ha sigut un factor també com d'una gran religiositat humana.
M'agrada molt aquest tipus de cançons que tenen tant a veure amb la terra i l'espai que vivim, no?
Respecte al cant de la Sibila, Maria del Mar, recordem fa dos anys a la catedral de Tarragona
una nit meravellosa amb el cant de la Sibila aquí a Tarragona.
Sí, sí, sí.
Està en la memòria de molts tarragonins aquella interpretació que es va fent al mar del poema de Nadal.
Sí, sí.
El cant de la Sibila és un cant meravellós, molt bonic i molt especial, no? Molt especial.
A mi que em té singularitats com un tema de Bruce Springsteen, també.
Sí, precisament perquè Bruce Springsteen aquí, ell s'ha anat a buscar música també oriental,
que és molt rar trobar una cançó amb aquest perfum, no?
Amb el Bruce Springsteen, perquè ell és molt americà.
I també hi ha posat un ingredient molt interessant, que és l'ingredient del respecte a l'altre,
de l'enamorament de dues persones que són de dues cultures tan diferents, una a Afganistan, l'altra a Amèrica, no?
I que s'han de construir un pont imaginari per trobar-se, perquè realment tot en aquest món els separa, no?
Això és el que ell ve a dir en aquesta cançó.
I aleshores jo crec que precisament està dintre de l'esperit del disc,
perquè Ramon Llull era una persona que anava a buscar l'altre.
Ell viatjava, s'explica la seva història, dient que era un viatger enorme,
que anava molt al nord d'Àfrica, precisament,
a dialogar amb els filòsofs de Tunísia i d'altres països, no?
I això demostra el seu gran amor per l'altre, per l'altra cultura,
per les altres religions, el respecte i sempre el diàleg, no?
I això és el que jo crec que aquesta cançó de Bruce Springsteen
s'acosta una miqueta en aquest esperit i per això,
tant musicalment com el poema, l'he volgut incloure aquí.
Tot aquest valor artístic que té la música,
més enllà de proporcionar-nos un gaudi,
no és que pugui salvar el bon,
però sí que pot tendir en determinats moments ponts, no?
Sí, i tant.
Jo crec que sí, l'interès...
Però això també és la feina de cada un i l'interès de cada persona, no?
Això és també una cosa molt individual, no només col·lectiva.
Jo crec que hauríem de canviar una mica aquest xip
que tenim de la gent nord-africana, no?
Amb tots els sentits, no només amb el sentit
de veure-los com les persones que necessiten treballar
i fugen del seu país,
sinó també com a persones que porten en si una cultura diferent,
molt interessant i que també tenim moltes coses a aprendre d'ells.
Maribel Marbonet, finalment, com es prepara,
com serà el concert de demà al Teatre Metropol?
Conéixer-me el disc, s'estructura el concert igual?
Sí, l'estructura del concert és donar el màxim possible d'aquest disc
i també algunes coses més,
perquè un disc ja sabem que té una durada
i que el recital sempre és una mica més llarg.
I sabem que el públic sempre demana aquella peça, eh?
Sí, sempre hi ha unes coses...
Que ja estàs resignada que l'hauràs de cantar, no?
No, resignada no, a mi m'encanta.
Ah, doncs mi us va saber-ho.
Que no, sí, són recitals que els disfruto molt
i els músics que venen amb mi, tots són gent fantàstica,
tots són grans músics i estic molt contenta de que ho sentiu així.
I quins són els temes aquí, els de fons d'armari,
que sempre has de portar a la gira,
que saps que tard o d'hora et demanaran?
Home, són coses que encara que no les demanin,
molt sovint les cantem, no?
Com és la balanguera, la jota marinera, la jota del mirall,
hi ha coses, doncs, sempre hi ha vent,
hi ha coses que intercalem, inclús, en el recital
i també coses amb les quals acabem, no?
Amb les quals acabem.
També hi ha una parleta dintre del recital,
que això no ho diem,
però que us ho dic com una sorpresa,
que és una cançó de l'Ovidi Molló.
Ah, és molt oportú.
Que la fem com a avís per tenir-lo una mica més entre nosaltres
i perquè ens agrada moltíssim les seves cançons.
I és una cançó que s'ha sentit poc d'ell,
que es diu Tot esperant Olisses,
i que jo crec que el defineix moltíssim a ell
com a persona i com a creador.
Doncs serà una cita important,
la que mantindrem demà al Teatre Metropol de Tarragona.
Maria del Mar Bonet, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
I l'escoltarem demà al teatre.
I fins demà.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu.