El líder d'Unió Democràtica a Tarragona, Albert Ballbé,
tornarà a ser el número 2 de la llista de Convergència i Unió
a les municipals de l'any vinent.
L'actual tinent d'alcalde de Cultura repetirà en el lloc
que ja va ocupar els comissis d'ara fa 3 anys,
després de les llargues negociacions mantingudes
entre els dos partits de la Federació Nacionalista
i que s'han tancat amb el nomenament de Joan Eregio
com a número 1 de la llista, com molt bé saben.
Aquest matí parlarem amb Albert Ballbé d'aquests temes
i d'altres qüestions relacionades amb l'àmbit cultural de la ciutat.
Senyor Ballbé, bon dia.
Bon dia, amic meu.
Com qualificaria l'acord entre Convergència i Unió
que situa Joan Eregio com a número 1
i a vostè finalment com a número 2 de la propera llista?
Satisfactori. Satisfactori en el sentit
que únicament no s'ha parlat de qui tenia que anar d'alcaldable per ciu.
S'han parlat de moltíssimes més coses
i aquest era un diàleg que feia, que era necessari, no?
Que durant l'última legislatura i potser també durant l'anterior
les relacions no havien estat del tot suficientment fluïdes,
el qual és un despropòsit per gent que estan destinats
a governar junts per molts anys.
I bé, jo crec que la petita trífuga que es va organitzar
respecte a la successió del Joan Miguel Nadal
ha servit per aclarir bastant els temes,
per saber que una democràtica existeix.
I bé, i després doncs per arribar a un acord,
perquè el que no podíem fer era continuar amb aquesta situació
d'interinitat, que l'únic que feia és que l'oposició
es dediqués a dir, dir sí, dir no,
que això paralitzava la ciutat.
La ciutat no està paralitzat gens ni mica,
i els fets estan damunt de la taula
i els odieu vosaltres i estan als mitjans, no?
I en conseqüència el que no podíem fer era donar més llenya
per la part contrària,
que en definitiva intentava aprofitar-se'n d'aquest fet, no?
Llavors, doncs, bé, la situació és una situació diferent.
En un primer moment estava substituir el Joan Miguel Nadal
a mitjà de la legislatura,
l'altra història és qui el té que substituir
al final del període normal d'aquesta legislatura.
En conseqüència, jo crec que el tema ha anat força bé.
Per què ha renunciat finalment vostè
a ser el candidat a l'alcaldia?
Jo crec que una mica per responsabilitat,
és a dir, el que no podíem fer era escenificar una...
En primer lloc, fer durar més aquesta situació d'internitat.
El que interessava és que la persona que substitueix
el Joan Miguel Nadal
ha de tenir un espai de franca col·laboració
amb la legislatura democràtica
i el que s'ha de començar a fer és escenificar
qui és el candidat.
Primera qüestió, és a dir, per un tema d'oportunitat,
però em deia, com bé, abans de responsabilitat,
perquè en definitiva el que no volem
és per qüestions íntimes o qüestions domèstiques
animar a tothom que merodeja el fet de l'alcaldia.
I en tercer lloc, perquè, bé, vam entendre
que continuar aquesta qüestió
i seguir el procediment reglamentari,
que seria una assemblea conjunta,
evidentment ens faria mal a tots dos.
I crec que no és el cas, no?
Si ens estimem a la ciutat,
i això no és una frase feta,
sinó que realment estem aquí,
perquè tots dos tenim la nostra fenya específica
fora de la política,
doncs si el que volem és treballar per la ciutat,
el que hem de fer és posar tot el que estigui
amb sacrificis personals,
amb renúncies amb el que convingui.
Però jo estic molt content.
Jo crec que el jornalista ho farà molt bé
i crec que aquesta discussió
ens ha servit per acostar-nos una mica més.
Sembla cosa curiosa, no?
Jo crec que, una vegada aclarits tots els equívocs,
jo crec que la relació entre la Comissió i la Unió
a Tarragona en aquell moment
és molt més forta que el que era abans.
Deia ara fa uns instants
que aquestes negociacions han servit
per redescobrir que Unió Democràtica existeix.
Sí.
Què vol dir aquesta frase?
O, dit d'una altra manera,
què ha aconseguit Unió Democràtica
amb aquestes negociacions?
Doncs mira, jo diria que, en primer lloc, respecte,
i en segon lloc,
és a dir, deixar constància
de la seva força i de la seva existència.
Jo crec que no es té que analitzar aquest pacte
buscant que, és a dir, el document
que es va lliurar a cada un dels que vau vindre
a la roda de premsa
és un document suficientment senzill
on se diu que de comú acord
qui serà el candidat a l'alcaldia per tiu
és el Joan Arejo
i poca cosa més, no?
Jo crec que, en definitiva,
els documents en aquestes situacions
serveixen per ben poc.
Del que es tracta és que hi hagi
la sensació, és a dir,
que quedi clar
que som dos partits que governem ara federats
i que, en conseqüència,
no hi poden haver mai més exclusions
d'uns o dels altres
i que el govern de la ciutat
correspon amb uns i amb els altres, no?
I que hem de participar d'aquesta governació,
que no hi poden haver regidors de primer
i regidors de segona.
Crec que això s'entès,
s'entès a la perfecció,
i jo crec que amb aquest nou sistema
les escoles tenen que funcionar
molt i molt millor.
Les gent estarem tots més a gust
i llavors jo crec que això és molt bo
perquè Tarragona continuï, bé,
d'una manera jo crec que,
francament positiva,
com durant els anys
que ha governat l'alcalde Nadal.
Han estat complicades
aquestes negociacions en convergència?
Li ho dic perquè em sembla,
dóna la impressió,
que les negociacions
no han estat especialment tenses
com sí que havien estat
els mesos previs a les negociacions.
Però, com dic,
hi ha hagut dos moments.
Hi va haver un moment
que es pretenia substituir l'alcalde
enmig de la legislatura
i llavors la llei electoral
diu molt clar
quina ha de ser la solució.
Qui va de número dos
ha de ser el successor.
Això originava una renúncia
i nosaltres, en principi,
no hi estàvem d'acord.
Ara la cosa
ha canviat.
És a dir,
el Joan Miquel Nadal
se'l substituirà
al final del mandat,
al final de la legislatura.
Llavors,
el tema és un tema
des del punt de vista
de pacte interèsiu
molt i molt diferent.
Tot així,
ja dic,
jo crec que va ser interessant
que s'analitzessin.
És a dir,
de l'altra manera
era un tema
una mica,
no diria fatal
en el sentit
de pejoratiu,
sinó en el sentit
que amb aplicació
de determinats pactes,
ja sabíem qui tenia.
Encara que sempre s'ha dit,
i és veritat,
que les grans capitals
no estava predeterminada
si tenia que ser de converses
o tenia que ser d'unió.
Es tenia que buscar
un acord entre els partits
i és el que hem fet
en aquest moment.
Parlem, doncs,
si li sembla
de cara a un any vista
que aquestes eleccions
que tindran lloc
al maig de l'any vinent
però que estan tan presents
sobretot
en els polítics
d'aquesta ciutat.
Hi ha gent
que ja està penjat
pels cartells
publicitaris,
és a dir,
que ja fa quasi un any
que estan així.
Que bueno,
això no ho discuteixo,
jo crec que és una precampanya
que potser és una mica
massa llarga
i que potser al final
avorrirem
els altres conciutadans.
Els altres conciutadans
necessiten
campanyes curtes,
perquè si no,
la reiteració del missatge
arriba a avorrir el personal
i l'últim
que pot fer un polític
és avorrir la gent.
Intentem no avorrir-los,
però em veig obligat
a preguntar-li
què creu vostè
que portarà
o que pot aportar
Unió Democràtica
a la campanya electoral
de la Federació Nacionalista?
Home,
jo crec que,
miri,
aportarem el millor que tenim,
punt primer,
i en segon lloc
jo crec que
Unió Democràtica
s'ha caracteritzat
perquè, bueno,
la gent d'Uni Democràtica
són gent,
jo diria,
una mas mèdia,
és a dir,
però gent
molt implicada
en la societat,
molt implicada
en la societat,
normalment
la gent d'Uni Democràtica
participen
d'actites culturals,
bé,
són gent molt present
en la vida ciutadana
tarragonina,
no?
I això crec que
és un actiu important,
i això ho posem,
evidentment,
al servei de CIU.
Per altra banda,
nosaltres hem tingut
en algun moment determinat,
sobretot durant aquest últim mandat,
hem tingut opinions diferents
de les que tenia Convergència,
que això no és que sigui
excessivament bo,
però per altra banda
jo crec que quan les coses,
quan se discrepa
es té que dir,
no?
com a mínim serveix
com un punt de reflexió,
no?
I en algunes coses
Unió Democràtica
ha sigut,
com a mínim,
no coincidir en Convergència.
Això,
que al principi
es va entendre molt malament,
després entenem
que ha ajudat
a crear una opinió
molt més plural
i una opinió
més representativa,
no?
Però jo crec que
Unió Democràtica
també aporta
aquesta manera
d'aquest manera
de veure les coses
de manera diferent,
evidentment,
dintre d'una sintonia,
però jo crec que és important
que aquesta veu
amb algunes
pecades diferents
existeixi, no?
I això ajuda,
ja, com dic,
molt millor
a crear un criteri
i l'opinió municipal,
no?
Jo crec que
Unió Democràtica
aporta un capdalt
de persones
molt i molt important.
Crec que representatius
de Tarragona
no des del punt de vista polític,
sinó des dels altres punts
de vista,
és a dir que portem,
tenim darrere nostre
moltíssima gent
que, bueno,
que tenen llocs
a la vida civil
importants, no?
I crec que és un teixit
que potser, doncs,
feia falta incorporar
a la vida política.
Parlem d'aquestes persones
i de llocs,
queda clar que vostè
continuarà com a número dos
de la llista.
Els altres dos regidors
d'unió a l'Ajuntament,
Carles Salé i Raúl Font,
repetiran?
Carles Salé ha manifestat
diverses vegades
que ell no vol,
que porta moltes legislatures
i que li sembla
que la seva vida política
ha de ser
que ha de ser
que ha de ser
que ha de ser
cap altres llocs
o inclús la vida professional,
que la Salé és advocat
i l'home desliga
molt la seva professió,
com a mi, no?
I el Raúl Font,
com jo,
seria la tercera legislatura,
creiem que el Raúl Font
ho ha fet molt bé
i ell ha manifestat
la seva voluntat
de presentar-se.
A mi m'encantaria
perquè jo crec que
una de les coses
que ha fet molt agradable
per la gent
d'Unió Democràtica
aquest mandat
ha sigut
una sintonia perfecta
entre els tres regidors,
no?
I això crec que és una cosa
que és un tresor
que es ha de cuidar.
Jo, si la Raúl Font
vol continuar,
jo estaré molt content
que ho faci.
A més,
li donaré el meu limitat suport,
perquè el meu suport
que el Raúl sigui
el número dos
de la llista
d'Unió Democràtica.
I el tercer
és un tema a decidir.
És un tema a decidir
pel propi partit.
a Unió
som bastant assemblearis
i, en conseqüència,
qui vulgui ser
el tercer regidor
que té opció a sortir,
jo crec que un quart
també podria ser interessant
per nosaltres,
té que enfrentar-se
amb una assemblea
on tothom vota.
I llavors,
doncs,
això és un bon...
és una bona manera
d'obtindre candidats,
no?
Llavors,
hi ha diverses persones
que han manifestat
el seu interès
i, bueno,
això es veurà.
Pot manifestar públicament
algun d'aquests noms?
Home,
és que no voldria
posar ningú en compromís,
m'entens?
I llavors jo preferiria
amb això,
perdona'm que sigui curós.
No volem posar
ningú en cap compromís.
Molt bé.
Per la vaga
d'una hipotètica
quart regidor democràstia,
quin objectiu
de resultat electoral
es marquen
des de Convergència
i Unió
de cara a l'any vinent?
Home,
nosaltres,
el que volíem...
Observo
amb un gratuït
d'aquests que reparteixen
que, per exemple,
el senyor de los Rios
diu que ell és
un potencial alcaldable,
el qual em sembla molt bé,
si no,
no estaria en lloc
a contestar, no?
Dijons passat
ho manifestava també
en aquest lloc.
Ojo,
entenc que tothom
que està en política,
perquè es pot arribar
a ser alcalde de la ciutat
de moltes maneres,
no?
No fa falta
la majoria absoluta
sol,
hi ha altres combinacions,
no?
És a dir,
jo crec que
Convergència i Unió
ha d'aspirar
a la majoria absoluta.
Això,
en el seu moment,
va ser possible.
Jo crec que hi ha hagut...
Hi ha hagut...
És a dir,
l'alimentari
del Parlament de Catalunya
ha sigut molt...
Ha donat molt...
Ha donat que fer...
La gent pensa molt
què ha passat amb el tripartit.
Jo crec que
aquests governs,
diríem,
minoritaris dèbils,
l'únic que fan
és dificultar
la governabilitat
de Catalunya.
En el cas de Tarragona
seria el mateix.
I jo crec que
nosaltres hem demostrat
que governàvem
que hem governat
perquè si ho ha governat
amb diferents partits,
mai les dissensions
dins de Suss
que formen per al govern
ha paralitzat la ciutat.
Mai.
Ni aquesta pagada
amb l'àmbit popular, no?
És a dir,
se'ns ha vingut
distribuir
les responsabilitats
i ha funcionat
sense cap tipus
d'ensurt
durant tot el que porten
de la legislatura
i l'anterior
el mateix del mateix.
En conseqüència,
jo crec que
Comissants i Unió
pot perfectament
aspirar en una majoria absoluta
i això faria
que hi haguessin
quatre regidors
d'òmbia democràtica.
Si li sembla
parlem de temes
de l'equip de govern,
vostè, com hem repetit
en aquesta entrevista,
és el responsable,
el tinent d'alcalde
de l'àrea de cultura.
Sí, senyor.
Com ha estat el projecte
del Teatre Tarragona?
Fa uns mesos,
una setmana,
se'ns comentava
que a l'inici
de les obres
era imminent
i en la imminència
ens quedem.
Bé, no, no, no,
però jo t'ho explico.
Per mi ha sigut
una carrera d'obstacles
i quan dic una carrera d'obstacles
és perquè realment
hi ha hagut
tots els obstacles
més o menys
involuntaris
però aconseguir
comprar la finca
del fons
del Teatre Tarragona
perquè pugui entrar
un camió
des de la Rambla Vella
a l'escenari del teatre
això ha sigut
una feinada
absolutament
no diré dura
però sí
de molt esforç
de molt esforç
intel·lectual
és a dir,
comprar els militars
un tros de terreny
ha sigut un tema
dificilíssim
perquè tot el que és
vendre propietats
dels militars
de qualsevol tipus
d'administració
té un tràmit brutal
engurrós
amb un canvi de govern
horrorós
i l'altra banda
aconseguir
que l'Empel Tarragons
vengués el seu
antic rentacotxes
ens ha costat
el seu
però al final
això ho tenim
tenim això
tenim un projecte
d'arquitectònic
tenim unes obres
uns treballs
ja licitats
i tenim una empresa
que es diu
Imaga
que el dia 19
vénen a Tarragona
per començar
a tindre contactes
per començar
les obres
el més aviat possible
en conseqüència
és evident
que dins d'aquesta legislatura
el dia 19
és de mar i mar
tenia que haver sigut
abans
de les festes
de Setmana Santa
la persona que tenia
que vindre
venen de Galícia
no va ser possible
però
per nostra part
estem intentant
que això comenci
d'una vegada
per totes
entre altres coses
perquè
en aquell moment
la Rambla
sembla
una dentadura
que li falta
una dent
primera
segona
hi ha uns veïns
a banda i a banda
que no et diré
que estiguin molt perjudicats
però sí
hi ha comerciants
que aquesta situació
no els és favorable
i crec que mereixen
reparació
el més aviat possible
i en lloc
perquè els tarragonins
estem esperant
que comenci aquesta obra
i que puguem tindre
un teatre
com Déu mana
per poder fer
l'activitat cultural
de Tarragona
que és molt bé
i molt important
i no ho dic
perquè jo sigui
regidor de cultura
però sí que cert
és que hi ha una activitat
brutal
i en conseqüència
sol amb el Metropol
i amb el Palau de Congressos
no en tenim prou
de cap de les maneres
llavors el teatre de Tarragona
és una peça insubstituïble
és un projecte de ciutat
perquè bueno
a veure
cadascú el seu mèrit
l'equip de govern
se n'ha preocupat
d'endegar aquest projecte
però estem esperant
que la Generalitat
ens digui
quina és la subvenció
que ens dona
i llavors aquí
es demostrarà
que hi ha una voluntat
de tothom
perquè Tarragona
tingui un teatre
com Déu mana
el dia que tinguem
la subvenció
tornarem a parlar
de si realment
l'aportació
de la Generalitat
ha sigut
acorde amb el que
Tarragona necessita
o és una cosa
de passar a passar
i en parlarem
pel que fa
a la xar 3
un altre dels temes
estrella
d'aquesta legislatura
i en el qual
la Generalitat
també té moltes coses
a dir
molt
dijous passat
el conseller primer
de la Generalitat
Josep Bergalló
deia
que la proposta
del Centre d'Art Contemporani
ha de ser un projecte
no únicament local
no únicament adreçat
als artistes de la ciutat
sinó que sigui
un referent
del sud de Catalunya
natural
però natural
és que a mi m'agradaria molt
és a dir
parlar amb el senyor
conseller primer
davant de vostè
perquè
el conseller primer
també va dir
que la xar 3
seria escola d'idiomes
si no hi havia
una proposta municipal
clara
per posar
l'escola d'idiomes
en un altre lloc
era la següent pregunta
si vols relacionar
amb les dues qüestions
doncs mireu
el projecte
que la xar 3
fos un centre
d'agressió contemporània
és un projecte
que tenim
a mitges amb la Generalitat
amb el Departament
de Cultura
de la Generalitat
i
des l'any
2000
amb l'anterior
la Generalitat
ja vam estar
parlant d'aquest tema
i realment
aquest centre
d'agressió contemporània
no és per Tarragona
sol
Déu-m'ho s'enreguar
és que seria pobra
la Generalitat
tenia la idea
de fomentar
l'art contemporani
i crear
quatre grans centres
una cada demarcació
hi ha
la Paneres de Lleida
a Salt
hi ha una altra fàbrica
del tèxtil antiga
que l'han convertit
en una sèrie contemporània
a Barcelona
tenen el que tenen
i a Tarragona
era la G3
és a dir
que el que va fer
l'Ajuntament de Tarragona
l'equip de govern
va ser
associat amb la Generalitat
per tirar endavant
aquest fet
i llavors
el que ens ha sorprès
i com sabeu
hi va haver
una sèrie de discussions
de si la G3
tenia que ser
propietat municipal
o no
al final
hem convingut
que no serà
propietat municipal
però
que l'Ajuntament de Tarragona
ajuntament amb la Generalitat
al 50%
tiraríem endavant
el projecte
de la Generalitat
contemporània
però com dic
amb aquesta vocació
que sigui
el centre de la demarcació
des de Tortosa
passant per Reus
on hi ha també un potencial important
d'artistes contemporanis
i passant
per el Camp de Tarragona
i tota la zona nord
sigui
el lloc de trobar
dels artistes
i mira
hi ha una cosa
que jo beneeixo
i és el fet
que com a conseqüència
d'aquesta trifulca
com a conseqüència
d'aquesta idea disparatada
que l'escola d'idiomes
vagi a la G3
els artistes de Tarragona
de Tarragona
Reus i Barcelona
s'han unit
per defensar
la G3
com a centre
de la G3
contemporània
en conseqüència
no hi ha mal
que apropiant no venga
jo estic francament satisfet
gent tan dispar
com els músics
que abans anaven
pel seu costat
i els creadors
d'audiovisual
s'han posat d'acord
aquesta plataforma
Chartres
s'ha convertit
en una verdadera
punta de llança
que l'equip de govern
pensem utilitzar
utilitzar
amb el seu dit
de la paraula
perquè ens ajudin
a que la idea
de la G3
sigui una idea
participativa
al màxim
és a dir
que cap creador
sigui de l'aspecte
que sigui
quedi fora
del projecte de la G3
i aquesta voluntat
senyor Vallbé
però el dijous passat
vostè també ho ha manifestat
Josep Baragalló
deia que d'un moment
l'emplaçament prioritari
per l'escola oficial
d'idiomes
és la chartresa
no sé que de forma
imminent
l'equip de govern
proposi uns altres terrenys
en condicions
sí però a veure
mira
jo vaig anar
amb una reunió
que em va convocar
el senyor Sabater
al qui agraeixo
absolutament
la seva bona disposició
entre el senyor Pallàs
delegat
d'ensenyament
amb el seu arquitecte
i els tècnics municipals
i un servidor de vostè
i allí vam anar
i el nostre arquitecte
va portar
el projecte
que d'acord amb les normes
que exigeix
el departament
d'ensenyament
és viable
i el senyor Sabater
té
tots aquests planos
que són uns planos
jo diria
més didàctics
que arquitectònics
però que en definitiva
responen als cúbics
i responen a les superfícies
l'Ajuntament
renuncia
a fer una llar d'infants
en aquest mateix lloc
perquè hi hagi més superfície
la posarem en un altre lloc
molt a prop
no fa falta gaires metres
per fer una llar d'infants
bé
doncs malgrat que
li demostrem
al senyor Pallàs
que el lloc
que li oferim
a Joan XXIII
és un lloc adequat
que els metres
i són
i que hi surten
doncs hi ha una
bueno
hi ha una obsessió
amb el no
és un no
jo diria malaltís
i això em sap molt de greu
perquè evidentment
la llar d'3
des del punt de vista
d'arquitectura industrial
no es pot convertir
en una escola d'idiomes
perquè això és fragmentar
absolutament
unes naus
que són interessantíssimes
el dia vaig sentir
per la ràdio
que aquest és l'any
de l'arqueologia industrial
vaig sentir
el director del Museu
de la Ciència de Terrassa
que parlava
que ens hem carregat
entre tots
tots aquests edificis
febrils del segle passat
i que en queden molt pocs
estic tentant
d'enviar una carta
a aquest senyor
perquè vingui
i amb la seva condició
de director
d'aquest museu de la ciència
que en definitiva
és General de Catalunya
home
faci entendre
a qui convingui
que la gent
no es pot prostituir
convertint-la
en una escola d'idiomes
això és una qüestió
i a més
jo no soc insensible
al fet que és necessari
una escola d'idiomes
Déu-m'ho en reuat
ara jo no sé
si els alumnes
estan molt contents
d'anar fins a la J3
un alumne
que vagi al Sagrat Cor
o que vagi a la URB
tingui que anar fins allí baix
per estar una hora
fent la seva classe
això no ho sé
això no ho sé
al diari vam
vam escoltar
o vam llegir l'altre dia
que hi havia alumnes
que estaven molt bé
on estaven
llavors bé
però
el senyor conseller Primer
demana un lloc alternatiu
li donem jo el 23
que entenem que hi cap
però és que
inclús jo estava disposat
a gestionar
amb l'alcalde Nadal
que cedís
la part de darrere
el don Martí Franquès
que també era un lloc
que volien ells
però ara me diuen
que no
perquè per ell sota
passa el regma major
i perquè hi ha
una possibilitat important
que allà surtin
restes romanes
dit per un
representant important
del tripartit
que també ha pressió
i que també està ajudant
perquè el tema sigui així
el senyor Ballesteros
llavors clar
què queda ara
ara queda després del César Agust
però és una zona indondable
tampoc
quan arribi el moment
tampoc la voldran
que ens diguin allà
allò on ho volen
el que jo mantinc
i no ho dic jo
perquè d'aquestes coses
evidentment no hi entenc
no sóc arquitecte
però el que diuen
les arquitectes municipals
i ho diuen
amb planos
i amb cúbics
és que
Joan XXIII
és un lloc adequat
per aquesta qüestió
com creu que acabarà
aquesta qüestió
doncs no ho sé
no ho sé
però em preocupa moltíssim
perquè saps què passa
que està entrant la política
massa
massa dins d'aquesta qüestió
i ara això és un pique
entre l'Ajuntament
i el Departament d'Ensenyament
i això no és bo
perquè al mig hi ha els artistes
hi ha els alumnes
de l'Escola d'Idiomes
que amb aquesta qüestió
veuen que la seva solució
s'està posposant
jo estic disposat
a admetre
que per part de l'Ajuntament
potser
les coses que se'ls han ofert
no eren realitzables d'immediat
però el que els diem
de Joan XXIII
això és realitzable d'immediat
si no ho volen
és perquè hi ha
una càrrega negativa
per part del Departament d'Ensenyament
i que ara és un no perquè no
i un no perquè no
no ho accepto en política
Ja per acabar
aquesta setmana
comencen les jornades culturals
de Catalunya
a Lituània
amb una presència destacada
de Tarragona
de què servirà
aquesta promoció
senyor Ballóer?
Mira
Caunes
que és la ciutat
Lituània
l'hi-Lituana
on ens dirigim
és la ciutat
una mica més gran
que Tarragona
però que té una
una manera
molt similar
a la nostra
i de la manera
més inversemblant
van vindre
dos ciutadans
de Barcelona
que tenien una relació
professional amb Caunes
que havien rebut
l'encarrega
de l'Ajuntament de Caunes
de buscar una ciutat
germana
entre cometes
i que el que volien fer
era un intercanvi
de cultura
entre Caunes
i Catalunya
el cert és que
com sabeu
els clituans
han patit
un descast
importantíssim
perquè
la Unió Soviètica
va intentar
va intentar
diluir
les tres
repúbliques
bàltiques
i bé
els clituans
s'han
rebotat
respecte d'això
i llavors tenen
un potencial cultural
molt i molt important
que els serveix
com un fet diferencial
bé
es va crear
una sintonia rapidíssima
una voluntat absoluta
de fer coses conjuntes
i de repente ens veiem
que a Tarragona
es troba a Caunes
es troba a Caunes
amb un inici
per una qüestió
estrictament
d'intercanvi cultural
però després també
ens hem donat compte
que turísticament
el tema també
moltíssima importància
i en definitiva
la manera de fer turisme
a la costa d'Oral
i a Tarragona
és no sol
el sol i platja
sinó també
el tema cultural
llavors ha sigut una bona
vam aconseguir
vam apassionar
amb la idea
també el senyor Ricomà
el Quico Ricomà
que és el
tinent d'alcalde
de turisme
i el seu equip
de turisme a Tarragona
i també l'Otavi Bono
que és el gerent
del patronat de turisme
de la Costa Daurada
i Tarres de l'Ebre
i el conjunt
d'aquestes tres coses
la ciutat
més la Diputació
o la ciutat
i la Costa Daurada
doncs bueno
cap a Caunes
falta gent
i llavors portem
portem poetes
l'Olga Chirinacs
portem músics
el Xavier Pie
portem gent
de la restauració
portem un seguit
d'aconteixements
per donar-li
en molts pocs dies
als ciutadans lituans
que és Tarragona
i creiem que això
ens pot servir
moltíssim
no sol per atraure
en vegades gent
cap a Tarragona
sinó pel fet
que Tarragona
existirà a Lituània
malgrat els quilòmetres
que ens separen
i que això
pot tindre molt de futur
Senyor Albert Ballver
estarem òbviament atents
a aquesta setmana
tarragonina
a Caunes
a Terres Lituans
Senyor Albert Ballver
com dèiem
tinent d'alcalde de Cultura
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i continuarem repassant
aquestes qüestions d'actualitat
gràcies per convidar-me
a Tres Lituans