Passen tres minuts de dos quarts de dotze.
Estem en directe al matí de Tarragona Ràdio en aquest divendres,
com sempre, proposant-vos coses, activitats que es fan
durant el cap de setmana a la ciutat de Tarragona.
Ara parlarem de teatre, d'un grup de teatre molt especial,
perquè és el grup de teatre Ganyotes del Club Vaixell de Tarragona,
que aquest dissabte tornen a portar a l'escenari del Teatre Metropol
el musical Especial Catch, una adaptació,
és un espectacle adaptat del popular musical.
Ho fa, com dèiem, la companyia, el grup de teatre Ganyotes del Club Vaixell,
i avui ens acompanyen tres de les monitores que hi ha en aquest col·lectiu,
que són la Laia Seró, la Núria Lores, i la Marta Vives.
A veure, Laia, explica'ns com esteu preparant aquesta obra.
De fet, ja la vau representar el passat mes de maig, no?
Sí.
I ara torneu.
Sí.
Portem dos anys per veure amb l'espectacle.
L'estrena va ser l'any passat al maig, al Metropol,
vam aprir el teatre,
i ara, com que als nens els feia molta il·lusió,
i va anar molt bé la primera vegada, doncs ho tornem a fer.
Es tracta d'una adaptació del musical Cats.
L'adaptació i la direcció ha anat, entre d'altres, a càrrec de la Núria, no?
Bé, sí.
Direcció, perquè jo porto una mica la responsabilitat del grup,
però és una responsabilitat també una mica així, com a fora de lloc,
perquè la feina està treta de tot el col·lectiu de monitors, que som un total de 10,
i, bueno, doncs, bueno, d'altres tres que estem avui aquí,
doncs jo soc la que fa més temps que estic en aquest grup.
Però, sí, ha sigut una adaptació més que res,
perquè veient les necessitats que respon el grup,
doncs poder adaptar aquest musical amb ells
ha estat una de les primeres tasques que hem fet, no?
I com es fa això?
M'imagino que és complicat, és difícil...
Home, sí, Déu-n'hi-do,
perquè al principi tu tens clar quina és la idea,
agafes les cançons que vam veure que podien donar més de joc en altres,
les més conegudes també,
perquè la gent espera veure el musical
i ha de respondre a això, no?,
i que hi hagi les cançons més conegudes per donar-li més gràcia.
I, bueno, a partir d'aquí, doncs,
veure el grup que teníem
i els monitors mateixos hem anat creant els valls
o situacions que es produeixen dalt de l'escenari.
Se'ls ensenya amb ells,
se'ls explica quina és la intenció,
se'ls explica quina és la història.
Moltes vegades els monitors ho representem
perquè vegin quina és la idea
i a partir d'aquí, quan ells comencen a assajar,
també van perfilant una mica el seu paper.
És a dir, que, per exemple,
n'hi ha un que fa del gat més xulo de tota l'obra
i n'altres, jo recordo que al principi li vam ensenyar
quins passos havia de fer,
però és que a partir d'aquí ja ho ha anat fent sol.
O sigui, ell té clar quin és el seu paper
i jo ara mateix no sabria representar el que fa ell.
O sigui, té tan clar el seu paper
que per ell, si sol, ja l'ha anat definint
i ja l'ha anat perfilant.
Aquesta, Marta, és la mateixa representació
de la del passat mes de maig?
Sí, bueno, hi ha dos valls nous
i entre ball i ball,
el grup de teatre Artea,
que és un grup amateur que la majoria són monitors,
també, bueno, jo hi soc, la Laia hi és
i el Ricard, bueno, més gent.
Fem els entractes, o sigui,
entre ball i ball expliquem una mica la història de cats
i llavors aquests entractes són diferents els del maig
i a part hi ha dos valls nous.
És a dir, és una persona una mica ampliada
respecte a la del mes de maig.
Quanta gent sortirà a l'escenari?
Doncs són més o menys aproximadament 40 crius
que a cada ball són una quarta part
o a l'escenari hi ha 10 nens, 15 nens,
fins i tot hi ha dos o tres valls que n'hi ha 20.
I després els entractes són quatre actors,
dos avis i dos nets.
Quines edats tenen els nens i nenes?
Doncs hi ha un...
són molt... entre 18 i 50 i alguna cosa,
o quasi 60, és molt ampli.
És a dir, hi ha un ventall d'edats molt gran.
Tots tenen el mateix grau de discapacitat
aproximadament o no?
També és molt variat, Núria.
A veure, la veritat és que és bastant variat.
Bé, nosaltres els hi diem nens
perquè per nosaltres són com els nostres nens,
però està clar que n'hi ha molts
que són molt més grans que n'altres.
Però les discapacitats són un ventall bastant ampli.
Partint des de la base que n'hi ha,
que són molt autònoms
i van pel carrer sols,
agafen autobusos sols,
poden estar tranquil·lament sols a casa
i n'hi ha pots que requereixen més atencions.
Perquè podem tenir des d'una paràlisi cerebral
fins a un síndrome de Down
o un autista també tenim.
És que hi ha de tot.
I és una mica el joc aquest de saber anar buscant
el treball de poder equilibrar
totes aquestes mancances que tingui el grup.
A l'hora de muntar un espectacle
com el que podrem veure demà,
suposo que aneu veient
en funció de les capacitats que té cadascú,
les possibilitats que té cadascú,
pel paper que pot fer millor en l'obra.
Exacte.
O sigui, una mica la feina
és buscar l'equilibri
entre les diferents persones que tenim
de manera que dalt de l'escenari
es vegi tothom una mica per igual.
Com feu?
Com van els assajos, Marta?
Això ho feu un cop a la setmana?
Fa temps que esteu assajant?
Tanta gent, no sé si 40,
ho podeu fer tots a l'hora o no?
Dividim els nois en quatre grups.
I llavors n'hi ha dos a baix,
bé, hi ha com a dos pisos.
Hi ha dos grups a baix i dos grups a dalt.
I llavors, més o menys,
potser assaja primer un grup
o després l'altre.
O llavors, si estan molt...
Si veiem que estan molt justos de temps,
intentem que assagin els dos a l'hora.
i portem assajant,
doncs...
Dos anys o així, ben bé, no?
Quin premi, quina recompensa té, Laia?
Poder veure demà, per exemple,
al Metropol,
l'obra que porteu tant de temps preparant amb ells?
La recompensa per mi
són que ells surtin,
que ells ballin,
els hi faci il·lusió
i vegin que omplen el teatre.
I per mi és el més important,
que ells ho vegin.
Jo vull omplir el teatre per ells.
I ells disfruten?
Molt, moltíssim.
Els hi fa tots molta il·lusió
i estan tots molt nerviosos
i per nosaltres això
és el que ens dona la motivació.
Perquè amb ells feu això,
en fi,
assageu aquesta obra,
però, en fi,
com a monitores,
m'imagino que feu altres coses, no?
En la vostra relació,
d'alguna manera,
amb aquestes persones.
Bé, a veure,
o sigui,
nosaltres els divendres
ens dediquem a assajar obres de teatre,
però, bueno,
a banda d'això,
més enllà hi ha una relació humana, no?
I això potser per nosaltres
és el més important.
Fet que et vinguin a dir un dia,
escolta, mira,
que t'he trobat molt a faltar tota la setmana,
jo no crec que t'ho diguin per compliments,
perquè aquests nanos són clars i directes.
O sigui,
si n'estan fins a la moña
d'assajar,
t'ho venen i t'ho diuen.
Un altre cop a assajar,
un rotllo, un rotllo.
I si t'han trobat a faltar
durant la setmana,
t'ho diuen.
I aquesta relació tan humana,
jo crec que
és el més important,
el fet que
el grup de teatre,
en si també vagi tirant,
ells se senten importants,
tu els fas sentir importants,
i això jo crec que és el més maco.
En el seu moment,
quan vau triar aquest musical,
el vau triar per alguna raó especial?
Perquè era justament això,
un musical,
hi havia cançons divertides,
pels personatges que surten,
perquè són gats,
o per què?
Bueno, és que jo quan vaig entrar
ja estava el musical triat,
llavors no vaig tenir res a veure,
però bueno,
segons el que m'han anat dient,
perquè va ser
l'opció més vàlida,
i perquè, bueno,
hi ha alguns monitors
que el van anar a veure a Londres,
i els hi va agradar,
i bueno,
mira, va ser un repte.
I llavors, bueno,
quan es va iniciar el projecte,
el grup de monitors
que el van començar,
van anar a Madrid a veure el musical,
el van fer com una excursió,
i el van anar a veure,
i a partir d'aquí va començar tot.
Quants monitors o monitors sou al grup?
Som 10.
10.
Les 10 persones,
tracteu,
esteu amb aquestes,
amb tot el grup de teatre,
o no?
Sí, sí,
bueno,
estem,
el que ha dit la Marta,
estem repartits en 4 grups,
la meitat assajem dalt i la meitat baix
durant el curs,
però treballem tots junts
i assajem tots junts al final.
La representació es farà demà,
a quina hora?
A dos quarts de 8.
El preu de les entrades?
3 euros.
I la recaptació?
Va tot per la fundació,
per l'Esplei Club Baixell.
Espereu omplir el teatre?
I tant,
estem segures.
Podríeu fer fins i tot
més una representació, no?
Sí.
Bueno,
s'han dit que hi han quedat molt poques,
o sigui,
que si algú té intenció
d'anar-la a veure,
jo crec que hi vagi ja.
A les tagies del Metropol,
no?
Sí,
perquè en principi sí que
tot venut demà ja
no s'obriran taquilles.
En fi,
no sé si voleu dir alguna cosa més,
demanar a la gent que hi vagi,
les poques entrades que queden,
i què més?
Alguna cosa més, Laia?
Doncs que val molt la pena
i que a tothom li agradarà moltíssim
i jo ho recomano.
És per una bona causa,
és pel Club Vaixell.
El grup de teatre Ganyotes
faran aquesta representació
tan especial de Cats,
del musical tan popular
a nivell mundial.
Seran 40 persones
damunt de l'escenari
i serà demà, dissabte,
a partir de dos quarts
de vuit del vespre.
Per cert,
les tres convidades avui
surten a l'escenari?
Sí.
Sortim al final a saludar.
Ah, només a saludar.
Però a l'escenari
tot el rato actors.
Actors dels nois.
Nosaltres darrere les cortines
més nerviosos que els dos.
de fora a l'escenari.
Molt bé, doncs,
Laia Seró,
Núria Lora,
Marta Vives,
moltes gràcies,
felicitats per la feina feta,
que sigui tot un èxit.
Repetir un altre cop
al Metropol
aquesta representació
de Cats
i que vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Adéu.