Avui hem convidat el nou president de l'Associació de Veïnsen de la Part Alta,
l'hem convidat a la ràdio per parlar de la situació actual del barri
i perquè ens expliqui quins són els seus objectius
i les seves prioritats en aquesta nova etapa que comença.
Senyor Francesc Díaz, bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom.
Bon dia.
Tots estarà reunint.
I enhorabona.
I vigent.
I enhorabona, si se li pot dir que sigui el nou president de l'Associació de Veïns.
Suposo que si s'ha presentat i va presentar la seva candidatura
és perquè hi ha ganes de tirar endavant els projectes que hi ha pendents
al nucli antic de la ciutat, no?
Sí.
Nosaltres la definim com la ciutat tàrraco.
Perquè per nosaltres, els de la Part Alta, la resta és la perifèria.
La ciutat va néixer allí i nosaltres som els que portem,
encara guardem els pretorians, diríem, els que estem guardant la ciutat romana.
Per què Francesc Díaz, a nivell personal, va decidir presentar la candidatura,
tirar endavant, implicar-se en l'Associació de Veïns?
Bé, perquè a vegades llegeixes als diaris moltes tonteries,
sobretot les que van al voltant de la meva professió,
que jo soc arquitecte tècnic,
i perquè sobretot, sobretot, hi ha una sèrie de companys
que van depositar la confiança en mi,
i que jo, bàsicament perquè jo tinc temps.
Aquesta és la raó, no perquè sigui ni més llest ni més tonto que els altres, ni molt menys.
De la seva candidatura, i per tant de la nova Junta Veïnal,
entre d'altres coses, senyor Díaz,
se n'ha parlat de la seva politització,
perquè vostè va ser regidor independent
a les files del Partit dels Socialistes de Catalunya
a l'Ajuntament de Terrón en el seu temps, en el seu moment,
i perquè en la Junta hi ha un altre polític destacat i conegut,
com és Albert Ballbé, tinent d'alcalde de Cultura,
i militant i dirigent d'Unió Democràtica.
És una associació de veïns polititzada, la seva?
No, en absolut.
El primer pacte que vam fer és que cadascú deixava el seu carnet a casa seva.
O sigui, tant els que en puguem tindre,
com els que sense tindre,
doncs tenen la seva ideologia d'una manera o altra,
que la manifesten quan van a votar,
i de vegades estem en petites reunions,
o en petits comitès que un pugui parlar,
i parli de termes polítics.
A veure, el que sí que he de fer és un aclariment.
Feta la primera qüestió,
que és que aparquem nosaltres dels temes polítics,
i que l'única política és la realització de coses i d'obres
dintre de la part alta,
que és el més important que tenim en aquests moments,
el més, vam fer una candidatura,
que en cert moment se'ns va dir que estava polititzada
i que només hi havia un color.
Precisament per demostrar que aquesta no era pas la realitat,
teniu la porta oberta per entrar aquí dins,
i així d'aquesta manera aquest color l'igualireu.
I la cosa va ser així,
vull dir, no va ser d'aquesta manera.
I la veritat és que tots estem per treballar,
i quan es refereix a això,
es refereix al senyor Ballver,
que és actualment regidor.
Bé, jo conto que el senyor Ballver
ens ha de poder ajudar molt
des de les interioritats del propi Ajuntament,
cosa que serà molt difícil
que com a associació nosaltres hi puguem arribar.
Molt bé, ara parlarem de seguida dels objectius,
però primer, l'anàlisi que fa,
la realitat, la radiografia que fa
ara mateix el president de l'Associació de Veïns de la Paralda,
el nou president de l'entitat veïnal
de la situació del barri, quina és?
No és gens bona, sinó tot el contrari,
i per nosaltres és dolenta,
perquè primer està perdent població,
quant menys població de dret,
no sabem si realment això no és pas veritat,
sinó que hi ha una altra població en aquests moments
que no està identificada,
no sabem si tampoc la immigració hi és
en forma numerosa,
no es veu de totes maneres que hi hagi massa immigració,
en fi, és una situació d'aquelles una mica anòmala,
perquè no existeix massa informació, aquest tipus.
Després també ens pensem nosaltres
que hi ha una bossa de pobresa bastant important,
i hi viu gent molt gran,
això sí que es veu i es palpa,
que si mires la mitjana d'edat dels habitants,
dels vilatants de la part alta,
és elevada,
i això ens dona a pensar que,
bé, si diuen que a Catalunya hi ha un 12.9%
de gent que viu sota el límit,
en el límit de la pobresa, sota el límit,
només que hi posem un 10% nosaltres a la part alta,
ja foren 300 persones, que és important.
És a dir, aquest seria una de les principal preocupacions.
Sí, a veure, aquesta, i en seguim amb més,
l'altra és que hi ha un conveni
que l'anterior Junta va aconseguir de l'Ajuntament
i que realment no s'ha complert,
i nosaltres el que pretenem és que els convenis,
les coses signades, siguin per complir-se,
no siguin per només mirar-s'ho i prou.
Per què?
Perquè si visitem una miqueta les parts velles,
els casc antics, o la ciutat vella de Barcelona,
o a Girona, o a Lleida,
ens cau la cara de vergonya
quan trepitgem nosaltres el nostre casc antic.
Aquesta és una realitat palpable.
I clar, si som patrimoni de la humanitat,
perquè ho som pels monuments,
no per la ciutat.
I vam entrar a la ciutat allò per la porta de darrere,
però ho hem d'intentar ser de debò
perquè tenim una ciutat digna d'enmirar,
de veure, neta, endreçada, polida
i que pot passar revista en qualsevol moment.
Entrem en els detalls d'algunes de les qüestions
que afecten directament a la part alta
perquè fa un parell de setmanes,
quan convidàvem el senyor Joan Belmonte,
el fins ara president de l'Associació de Veïns,
fèiem una mica també d'anàlisi
del conveni signat ara fa un any
amb l'Ajuntament de Tarragona
i ell li posava un regular.
Deia que algunes coses havien funcionat
però que d'altres no.
Hi ha diferents àrees o diferents temes
que afecten a la qüestió del conveni
i de les relacions entre l'Associació de Veïns
i l'Ajuntament.
Parlem, per exemple, primer, del trànsit.
Tema trànsit.
Com anen les coses
i què vol la nova Junta de l'Associació de Veïns?
A veure, al tema trànsit
s'han repartit targes de circulació
limitada o exclusiva pels veïns
i s'han creat unes rutes
que són unes rutes de traspassar la part alta
que són accessibles per a tothom.
La veritat és que
això encara ha sigut més presa de pèl
perquè se'ns ha donat unes targes
que hem hagut d'anar a sol·licitar, etcètera,
anar-la a buscar,
tenim una targe,
però la veritat és que no serveix per res.
S'han posat uns lletreros,
però la Guàrdia Urbana
no aplica
de forma
com està en el conveni
el que s'havia de fer.
Per nosaltres això és la solució final?
No.
Per nosaltres, en tot cas,
és una solució transitòria.
En el nostre programa
nosaltres demanem 3.000 places de pàrquing
de tipus disuasori
al voltant de la part alta
que comencen per l'Avinguda de Catalunya,
el segon tram de l'Avinguda de Catalunya,
segueixen pel pàrquing de superfície
en aquests moments
que es pot convertir en pàrquing de planta,
de diverses plantes
que hi ha tocant a Casa Blanca
i continua el passeig de Sant Antoni.
Aquí nosaltres calculem
que amb 3.000 places
podem cobrir les necessitats del barri
i a més a més les necessitats
de la gent que vulgui vindre a la part alta
que nosaltres la volem,
la desitgem
i volem veure'ls allí
perquè la part alta, vull dir,
és un ens viu,
és un ens que crida a la gent
i això és molt important.
En aquest àmbit,
el tema del pàrquing de Jaume I,
com el valoren?
Què vol que li digui,
pàrquing de Jaume I,
això és un mal plantejament
ja des del principi
i que a més a més
tot ha rodat malament.
La veritat és que
més valdria
que no haguessin fet res,
li plasmaré més clarament.
Si en aquests moments
algú enderroqués el que hi ha
i ho deixés a pla de carrer,
seguint-la pendent,
la veritat és que no diríem res,
es posaríem molt contents.
Pel que fa al tema,
per acabar amb el tema del trànsit,
les places d'aparcament
ja ha quedat clar
la proposta de la Junta.
Més restriccions a trànsit
a la part alta
o tal com està ara?
No,
el que pensem nosaltres
és que potser el comerç
ha rebut una certa discriminació
i que nosaltres hem d'ampliar
les tàrgies també
pels comerços
perquè com a mínim
el vehicle que tinguin
pugui arribar allí
encara que aquest comerciant
no hi visqui a la part alta.
Això ho hem de resoldre
però ja que no crec
que es tingui cap inconvenient.
És un problema
de ampliar la visió
que aleshores
potser en aquell moment
es va fer una mica tancada.
Un altre aspecte
que s'abordava
en aquell conveni
de fa un any
amb l'Ajuntament.
El tema de la neteja,
recull a la brossa,
contenidors soterranis.
Aquí,
quina és la valoració
que en fan?
Continuem igual.
Molt de cotxe
que es belluga,
m'on hi avall,
senyora Partis
que ara estic regant,
ara aquests dies
reguen a tota hora
i en tot moment.
T'has d'anar per tant,
t'has d'anar al tanto
sobretot aquí
que hi ha gent gran
que no rellisqui
perquè la veritat
és que
l'abuxerdat de la pedra,
el gravat de la pedra
ha anat desapareixent
en el temps,
està bastant relliscós
però bueno,
vull dir,
és la tècnica
o la tàctica normal
de cada quatre anys.
Vull dir,
cada quatre anys
l'últim any
doncs hi ha moviment,
es belluga,
es belluga la cosa
perquè vénen eleccions.
El bufosofrim,
vull dir,
és normal,
està normalitzat.
Tema seguretat ciutadana,
presència de la Guàrdia Urbana
al barri.
Al principi hi va ser
però després ha desaparegut
i és aleatòriament,
vull dir,
no hi és
amb la intensitat
que el conveni deia
que hi hauria
de vuit del matí
a deu del vespre
una parella contínua
caminant,
diríem com els bobis anglesos,
caminant pel barri,
coneixent la gent,
normalment gairebé
sempre les mateixes parelles
perquè són les que
se'n donarien compte
si veuen
si hi ha algun element anòmal.
Això,
lligat amb possibles,
abans vostè parlava
d'una certa
bossa de pobresa,
han detectat també
símptomes
d'alguna bossa
d'emarginació
i per tant
més un augment
de problemes
de delinqüència
o d'inseguretat
al barri?
No,
no crec que hi hagi
ni més ni menys
inseguretat
que la de qualsevol
altre barri,
vull dir,
per desgràcia
la droga
corre per tot arreu,
és una qüestió policial
que suposo
que de tant en tant
fan ràcies
i localitzen
camells,
perquè com que no està penat
el consum de droga
per un mateix,
mentre no creï
altercat públic
ni es posi amb la gent,
no és punible,
o que una persona
es droga
i normalment
el que costumben a fer
és buscar un raconet
o unes determinades zones
que suposo
que la policia
ja les coneix
de sobres.
I en el tema
d'urbanisme,
façanes,
en fi,
rehabilitació d'edificis,
tot això
que també contempla
el conveni
de fa un any
amb l'Ajuntament,
quina anàlisi fan,
quina valoració?
A veure,
el tema d'urbanisme
és un tema complicat
perquè el pla general
vigent encara ara,
no pas el que s'ha revisat
que encara no s'ha revisat,
fa 5 anys
que l'estan revisant,
el que es vigent encara ara
no preveia massa coses.
El suport tècnic
que hi ha pogut haver
és el PEPA,
el Pla Especial
de la Part Alta,
que és un pla fet
l'any 84 o 85,
encara era època
del senyor Regasens,
alcalde.
I amb aquest pla,
més o menys,
aquestes ordenances
s'ha anat tirant.
S'ha anat tirant
fins que l'any 93
surt la llei del patrimoni.
Quan surt la llei del patrimoni
es posa molt
en aquestes ciutats,
jo que és
aquestes zones de ciutats
com és el cas
de la Part Alta de Tarragona,
que tenen un patrimoni natural,
que és l'edifici,
la seva arquitectura,
el seu ordre,
ordre arquitectòric,
diem,
el seu peixatge,
els seus racons.
I aleshores,
això és el que aquest pla
vol salvar.
Com el salva?
Doncs,
senzillament,
pràcticament,
no deixant enderrocar edificis
i no deixant,
sobretot,
sobrelevar edificis.
el volum actual
d'edificació
és el que
aquesta llei del patrimoni
manté.
Què està passant ara
en aquests moments?
Sembla que hi ha un conflicte
perquè l'Ajuntament
no exerceix,
diríem,
de manera adequada
la disciplina
que marca la llei del patrimoni
i clar,
aleshores sembla
que hi hagi una indefensió
entre la gent
que es vol arreglar
a casa seva
que li sembla
que podrà fer una planta més
i que després,
alhora,
la veritat és cultura
qui li diu
que no pot fer una planta més
i no és l'Ajuntament.
Quan,
a veure,
el que té
la potestat
de donar llicència
a les cultures
és l'Ajuntament,
la llicència d'obres
els dona l'Ajuntament.
Per tant,
vull dir,
l'Ajuntament
ha de ser coneixedor també
que hi ha una llei del patrimoni
de l'any 93
i en base a aquesta llei
és amb el que pot donar
llicències d'obres
i si no està bé
el que hem d'instar
és a que es modifiqui la llei.
Però no es pot saltar
ni vulnerar.
El conveni signat
ara fa un any
entre l'anterior Junta
de l'Associació de Veïns
i l'Ajuntament
per vostès,
per la nova Junta,
és vàlid?
Es pot treballar
a partir d'aquí?
Sí, sí,
plenament vàlid.
No hi posem ni punt ni coma
perquè el que volem
és que s'apliqui d'immediat ja.
El que volen
és l'aplicació.
L'aplicació.
que s'apliqui ja,
d'inmediat.
De tot el que hi ha?
De tot el que hi ha,
tot el que diu.
I l'únic que afegim
és que s'ampliïn les targes
a tot el comerç
de la part alta.
No al comerç aquell
que resulta
que el titular del comerç
viu a la part alta.
No, a tot el comerç.
Per nosaltres
és molt important el comerç,
per nosaltres és molt important
fins i tot els mercats
i els mercadets que fan
que intentem
que s'ha de protegir.
A veure,
l'apart alta
no pot quedar
una zona aïllada
solament de barri dormitori,
si no tot el contrari
l'hem d'obrir.
I per ara i tant
una mica els ciutadans
estem cofois
de viure allà dalt
perquè veus els diumenges
i els dissabtes i tal
veus un moviment
de persones
de la perifèria
que diem nosaltres
que ens pugen
a ciutat tàrraco
i això a nosaltres
ens agrada molt.
La veritat és molt bonic
és molt maco
i a més a més vull dir
crea una germenor
molt important
a la ciutat.
De tots els aspectes
del comerç
però hi ha alguna prioritat
pel president?
És a dir,
hi haurà en la llista
de temes pendents?
No, no.
posar-ho en marxa tot.
Posar-ho en marxa tot.
A veure,
nosaltres estem pendents,
en tenim molts més.
Nosaltres comencem
perquè no tenim
no tenim lloc
a ubicació.
Fins ara vull dir
el local social
era casa del president,
evidentment.
Si ara ha de ser casa meva
he de modificar
uns estatuts
per dir que el local social
a partir d'aquests moments
serà casa meva.
Això és absurd
perquè quan
amb una suma
d'associacions
que a segle XXI
se'ls ha donat un local
el que no entens
és que a la part alta
no tingui un local
i això serà una de les coses
primeres que demanarem.
Una altra cosa que demanarem
i que és molt molest
pels comerciants
sobretot pels restauradors
de la zona
és que no hi ha
uns serveis públics
uns vàters
per a tots els visitants.
Aleshores es converteixen
molts bars
en peregrinació
de gent que entra
per utilitzar
els lavabos
i tornen a marxar
com si no fossin
els lavabos públics.
Això s'ha de resoldre
com a les ciutats modernes
que no podem anar
sense cap servei higiènic
que en cap puesto
i tampoc
que és solució
posar aquestes cabinetes
que posen
per a la festa major.
S'han de fer
uns serveis higiènics
ben muntats
ben posats
i en les ubicacions
una de les coses
que jo he fet
per de formació
professional meva
és buscar
les zones
i són
són les zones
on la gent
es reuneix
on els visitants
i notes
que hi ha de visitants
notes que pujan molt
el nivell de visitants
tant de la península
com de fora
sobretot
veus autocars
sencers
que venen amb el seu guia
i el guia
els va passejant
i els va explicant
per tant
el que cal
és un servei higiènic
estratègicament
situats en cada un dels punts
que és possible
i això és possible
i això no val
gaires diners
i donarem una dimensió
de ciutat mínimament moderna
i mínimament europea
i això
podem posar una persona
allà davant
i cobren 50 cèntims d'euro
és que
és que no sé
coses que no s'entenen
en fi
hi ha moltes coses
per afrontar
la nova junta
de la part alta
té feina
o sigui que
l'anirem
desgranant
als propers mesos
al final
fent la recapitulació
de dir
però escolta
si nosaltres
el 50%
l'any que ve
d'acord amb els estatuts
l'hem de renovar
i estem fent uns plantejaments
de 4 anys
i de 8 anys
perquè clar
posar en marxa
totes les places
de pàrquing
que es poden fer
aconseguir
que l'Ajuntament
les posi en marxa
i que es litigi
l'obra
i que l'obra
es comenci
i que acabi
i que s'acabi
bé
això costarà
i clar
costarà
costarà
haurem d'intervindre
perquè nosaltres també
a veure
volem un tracte preferencial
als ciutadans
de la part alta
en aquests aparcaments
ja que nosaltres
tenim dificultats
hem arribar a casa nostra
i no el podem tindre
al carrer
davant de casa
quant menys
que hi hagi una petita compensació
per tant
demanarem
que hi hagi places de lloguer
però bueno
ja hi arribarem
amb tot això
no sé qui hi arribarà
però algú hi arribarà
a fer-ho
en fi
com dèiem
hi ha molta feina per fer
i l'anirem seguint
amb el president
de l'associació
de la part alta
que s'ha estrenat
en el càrrec
encara no fa ni una setmana
senyor Francesc
moltes gràcies
i sobretot
molta sort
amb aquesta nova responsabilitat
molt bé
gràcies
bon dia
bon dia