Les 10 del matí, 12 minuts.
L'economista tarragoní Ignasi Boqueras
acaba de publicar el llibre Tiempo al Tiempo.
El presentava la setmana passada a Madrid,
la ciutat on viu des de fa temps.
De fet, Ignasi Boqueras va ser president del Cercle Català de Madrid.
En aquest llibre, Tiempo al Tiempo,
Ignasi Boqueras proposa racionalitzar els horaris laborals
per fer-los més compatibles amb la vida personal.
Fa mesos, en aquest programa ja vam parlar amb ell,
aprofitant que també havia vingut a Tarragona
a participar en un acte organitzat per la Diputació de Tarragona.
Va venir justament en qualitat del que és president
de la Comissió per a la Racionalització dels Horaris.
Una comissió que està treballant des de fa temps
amb la voluntat d'apropar els horaris que es fan a Espanya
amb els que es fan a la resta d'Europa.
Aprofitant justament que la setmana passada
presentava aquest llibre Tiempo al Tiempo
i que del tema dels horaris s'està hi parlant molt últimament,
avui hem volgut tornar a contactar
amb aquest Tarragona i resident a Madrid amb desafanys.
Senyor Ignasi Boqueras, bon dia.
Bon dia i satisfet d'estar a prop,
doncs pel que menys a través de la veu,
de la gent de les nostres comarques.
Doncs volíem parlar amb vostè perquè,
en fi, s'ha parlat-hi molt últimament,
s'està parlant-hi molt de la racionalització dels horaris,
però a més a més amb l'excusa que vostè ha publicat
aquest llibre, Tiempo al Tiempo, de l'editorial Planeta,
el presentava la setmana passada a Madrid.
En síntesi, aquesta publicació, què ens explica, senyor Boqueras?
Doncs mira, aquesta publicació el que vol ser,
doncs vull dir, una eina de treball per tothom.
O sigui, vull dir, tothom està estressat,
tothom, doncs vull dir, va en el temps molt agafat.
A les grans ciutats, a vegades, les distàncies que hi ha
entre el lloc de treball i el domicili,
doncs fa que les jornades comencin molt de matí
i acabin, doncs vull dir, a les set, a les vuit o a les nou de la tarda.
Això, doncs, inductablement,
afecta a la vida personal de cada un de nosaltres,
a la vida, doncs, de caràcter familiar,
als que tenen fills, que tenen crios petits, etcètera, etcètera.
I llavors nosaltres el que volem és que aquest país
acabi en aquesta singularitat, doncs vull dir,
del món occidental i especialment d'Europa.
Pensi que els nostres horaris són una singularitat,
solament fa falta sortir de les nostres fronteres
i veurem, doncs vull dir, que la gent,
per exemple, els seus hàbits,
es dinen entre 12 i 1 del migdia,
1 i mitja com a màxim,
se sopa al voltant de les 7, 8 de la tarda
i en canvi aquí, doncs vull dir, anem en uns horaris,
en uns horaris, torno a dir, estressants,
però que al mateix temps fa, doncs,
que les persones no puguem descansar suficientment
i això, doncs, vull dir,
ens afecta en el rendiment en el món del treball,
afecta també en els accidents laborals,
en accidents per carretera,
perquè, inductablement, una persona que va cansada,
una persona que va sonolienta,
una persona, doncs, vull dir,
que no ha descansat lo suficient,
doncs, aquest és una mica tota la seva problemàtica.
La proposta, doncs, bàsica de vostè, senyor Boqueres,
és que els horaris d'Espanya
siguin com els de la resta d'Europa.
Exactament, exactament.
Pensi, pensi que estem en un món cada dia més globalitzat,
inclús per les mateixes comunicacions,
doncs, fa que els mateixos tractes
en d'uns països, uns altres,
d'unes empreses o d'unes altres,
doncs, vull dir,
corren sempre el hàndicap de dir,
escolti, els espanyols,
quan nosaltres, doncs, vull dir,
estem dinant,
ells encara estan treballant.
Quan nosaltres ja sortim a la tarda,
doncs, cap a les nostres caves,
ells encara continuen en lloc de treball.
I, per tant, doncs, vull dir,
hi ha unes certes, doncs, vull dir,
faltes de contacte, moltes vegades.
Però, esclar, fonamentalment,
hi ha dos temes importants.
Qualitat de vida i conciliació
de la vida personal, familiar i laboral.
I, esclar, doncs, vull dir,
pensi vostès mateixos,
aquí en unes comarques que tenim, doncs,
vull dir, a prop la muntanya,
a prop al mar,
que tenim unes belleses tremendes,
doncs, vull dir,
passem més hores al treball
del que seria recomanable,
que no estan, inclús,
escrites en els mateixos convenis
i això fa, també,
que es produeixi un cert cançànsit.
Pensi, doncs, vull dir,
que les persones no som robots.
I, esclar,
després d'una jornada laboral llarga,
el rendiment sempre és decreixent.
Per tant, nosaltres,
el que demanem és que els horaris
siguin els horaris normals de treball,
les 7, 8 hores diàries,
això sí,
doncs, vull dir,
ben aprofitades,
ben aprofitades,
perquè, d'aquesta manera,
a partir de les 5, 6 de la tarda,
puguem, doncs, vull dir,
plegar en una paraula
i estar en els nostres,
o, doncs, vull dir,
passejar,
o, doncs, vull dir,
anar al cine,
poder llegir,
poder estar en els fills,
etcètera, etcètera.
Totes maneres,
adaptar-nos als horaris europeus,
com vostè proposa,
significarien coses tan,
en fi, sagrades,
entre cometes,
com renunciar, potser,
a la migdiada,
o aquests diners de treball
que moltes vegades es perllongan tant,
però que estan tan ficats
en la mentalitat de tots nosaltres,
al nostre país, no?
Home, fins a cert punt, eh?
Pensi, pensi,
que a vegades és més la teoria
que la pràctica, eh?
Si analitzem quantes persones,
sobretot a les grans ciutats, eh?
Tarragona, doncs, vull dir,
és una ciutat privilegiada,
on se viu molt millor
que, doncs, vull dir,
a les grans ciutats,
que hi ha més distàncies,
i la gent, doncs, sí,
que a vegades, doncs,
al migdia,
en aquestes dues hores,
dues hores i mitja,
li permet anar a la seva casa.
Però pensem que no tothom viu,
doncs, vull dir,
en uns nuclis urbans
reduïts en poques distàncies.
La realitat sigui dita
és que la migdiada
està francament bé, eh?
És recomanable, doncs,
mèdicament,
doncs, per la nostra salut,
però, doncs, vull dir,
també el que recomanen els metges,
no més enllà dels 10, 15, 20 minuts.
Nosaltres,
què és el que proposem,
en definitiva?
Unes jornades, doncs,
continuades de treball,
que comencin el dematí,
doncs, vull dir,
al voltant de les 8,
entre les 8 i les 9 del dematí,
en horari flexible d'entrada,
sortida no més enllà
de les 5, 6 de la tarda,
com a màxim,
i al migdia, doncs,
vull dir,
una parada de 3 quarts d'hora,
una hora,
que és temps suficient
per prendre, doncs,
vull dir,
una sana dieta mediterrània.
Vostè em dirà,
home,
i els dinars de treball, etcètera?
Primer,
doncs,
vull dir que en una ciutat
com la Tarragona,
o Barcelona,
o Madrid,
les persones que tenen dinars
de treball sovint
són una petita minoria.
Aquesta és la realitat, eh?
I, per una altra banda,
doncs,
jo em sembla,
doncs,
que val la pena,
eh?,
que al migdia reduir una mica,
reduir una mica el temps,
perquè d'aquesta manera,
a partir de les 5,
a les 6 de la tarda,
poder, doncs,
vull dir,
sortir del treball.
Pensi vostè,
que el treball,
doncs,
vull dir,
és un medi,
mai és una finalitat,
i, per tant,
doncs,
vull dir,
és convenient
que puguem,
no estar esclavitzats
en l'horari,
no estar en la vida estressada,
eh?,
dormir,
també,
adelantar a les televisions,
nosaltres estem fent,
en aquests moments,
contactes amb totes les televisions
aquí al país,
eh?,
perquè adelantin els seus programes.
Per exemple,
doncs,
escolti,
ens semblava
un despropòsit
que un dilluns
hi hagués la gala
del cine espanyol.
d'acabar a les dues menys quarts
de la matinada.
Les persones,
doncs,
vull dir,
amants del cine espanyol,
que volen favorir el cine,
que els agradava la gala aquesta,
ja em dirà vostè,
si se n'han anat a dormir
a les dues de la matinada,
un dilluns,
tenint en compte
que l'endemà
era un dia feiner,
eh?,
doncs,
clar,
vull dir,
esperant el lloc de treball
a l'hora de fitxar,
per exemple,
però,
vostè creu
que aquella persona
serà productiva?
O ahir mateix,
per exemple,
doncs,
vull dir,
ahir mateix,
un programa,
doncs,
important,
eh?,
la primera,
doncs,
vull dir,
59 segons,
doncs,
va començar
a la una de la matinada
i devia acabar,
supongo,
a les dues,
dues i mitja,
escolti,
doncs,
això,
això no és de rebut,
això,
doncs,
vull dir,
no és cicle XXI,
això no és 2005,
això no afavoreix
els milions de ciutadans
que cada dia tenen,
doncs,
vull dir,
les seves tasques
i,
per una altra banda,
volem que les seves tasques
tots les complim
d'una manera adequada.
Com dèiem al principi
de l'entrevista,
vostè porta anys
treballant per aconseguir
que aquí a Espanya
s'implantin
aquests horaris europeus,
és el president
d'aquesta anomenada
Comissió Nacional
per a la Racionalització
dels Horaris,
fa temps,
segurament,
estava clamant
una mica
en el desert,
però déu-n'hi-do ara
les veus
que,
cada cop,
de manera més clara
i més contundent,
s'estan sumant
a les seves propostes
i,
en aquest sentit,
fins i tot,
s'ha creat
una subcomissió
permanent
en el Congrés
dels Diputats,
no?
Exactament,
exactament,
doncs,
vull dir,
hi ha hagut,
doncs,
vull dir,
en aquests últims
dos,
tres mesos
un canvi
molt substancial.
Mira,
l'altre dia mateix
del meu gabinet
de premsa
em deien
que,
doncs,
vull dir,
que en 32 dies,
doncs,
vull dir,
hi ha hagut
97 aparicions
en diferents
mitjans de comunicació,
doncs,
vull dir,
medis ràdio,
medis televisions,
aquest mateix dematí,
doncs,
vull dir,
a Televisió Espanyola
pel seu programa internacional,
una entrevista en directe,
doncs,
de mitja hora,
i així,
doncs,
hem anat passant
per l'Antena 3,
per Tele 5,
o doncs,
vull dir,
per Televisió,
la TV3,
etcètera,
etcètera.
I,
per una altra banda,
també veiem
una més gran receptivitat
tant pel sector oficial
com pel sector empresarial.
Em consta,
em consta
que hi ha hagut reunions
a primers d'any,
eh,
de diferents directors
de recursos humans
d'empreses
que el seu primer punt
de l'ordre del dia
en la reunió
ha sigut el tema horaris,
perquè consideren
que és un tema
que en aquests moments,
eh,
el ciutadà
ho venia patint,
ho venia patint,
i pràcticament,
doncs,
s'aqueixava,
però,
doncs,
vull dir,
no atalentava,
i en aquests moments,
doncs,
s'han donat un pas endavant.
I pensi,
vostè,
que la gran perjudicada
d'aquests nostres horaris
és la dona,
eh,
la dona que des dels anys 70
i especialment 80,
90,
s'ha incorporat massivament
al món del treball
i que es fa,
doncs,
diu,
escolta,
en aquests horaris
que acabo la tarda
a les 7,
a les 8,
a les 9,
que arribo a casa,
doncs,
vull dir,
estressada,
li cercenem
les possibilitats
de promoció,
perquè,
inductablement,
ella voldria tindre,
doncs,
vull dir,
en el món de l'empresa,
en el món,
doncs,
de l'administració,
doncs,
vull dir,
llocs,
llocs importants.
I els pot tindre la dona,
eh,
però,
doncs,
moltes vegades
queda triar
en funció de vida familiar,
eh,
o vida del treball.
Per tant,
per tant,
jo considero,
i és molt important
que emissores
com Tarragona Ràdio,
Ricard,
s'ocupin d'aquest tema
perquè,
d'aquesta forma,
eh,
les persones
donem un pas endavant.
I els polítics
se n'ocupen d'això?
Li estan fent cas ja
això que dèiem abans?
Segurament fa un temps
clamaven el desert
i ara vostè mateix
diu que en pocs mesos,
en els últims mesos,
hi ha hagut un canvi d'actitud.
Però els polítics,
els que manen,
els dirigents,
el govern,
estan disposats
a aplicar propostes
com les que vostè llança?
Jo, Ricard,
el que li puc dir
és que en aquests últims 15 dies,
doncs,
s'he tingut un dinar,
doncs,
tet a tet
amb el ministre Jesús Caldera,
el ministre de Treball i de Fons Socials,
jo reunit en el president
del Congrés dels Diputats,
la pròxima reunió
de la Comissió Nacional,
el dia 27,
a les 5 de la tarda,
la celebrarem
al Congrés dels Diputats,
eh,
doncs,
vull dir,
perquè ells han t'obres consciència,
no solament han creat
aquesta subcomissió
en el Congrés,
sinó que la setmana que ve
el Senat
també es crea
una altra subcomissió
en aquest tema,
per tant,
per tant,
i mateix,
mire,
jo la setmana que ve
és el dia 21,
perdoni que jo mire la meva agenda,
el dia,
el dia,
el dia 21,
doncs,
que en el conseller Ranyer
presento a Barcelona
a la una del migdia
en els mitjans de comunicació
el llibre
Espanya en hora europea,
que és el llibre blanc,
eh,
i el dia següent
el presento
també en el conseller de treball
de la Cilla de Balears
a Palma de Mallorca,
escolti,
doncs,
vull dir,
això són mostres evidents
que hi ha hagut un canvi
perquè hi ha hagut
la pressió popular
en relació amb això.
Està clar,
doncs,
que s'ha entrat
en una nova dinàmica,
per cert,
vindrà aviat a Tarragona
o no,
Ignasi Boqueras?
Jo estic pendent,
doncs,
vull dir,
d'algunes converses
amb el president
de la Diputació de Tarragona,
amb el senyor Adéjion,
amb l'alcalde de Tarragona,
amb l'alcalde de Reus,
perquè, home,
volem també fer,
doncs,
una presentació
d'aquest llibre
a les nostres comarques
i, doncs,
estic pendent una mica,
doncs,
poder fixar
la data
més idònia,
però, doncs,
vull dir,
perquè creiem,
creiem, doncs,
que la nostra província,
que hi ha una societat civil
cada dia més forta,
doncs,
desitja,
desitja donar un pas
també endavant
en aquest tema
de ser cada dia
una miqueta
més europeus
en un tema dels horaris
que sembla que no
ens marca a tots
i a tots ens preocupa.
Per acabar,
senyor Boqueras,
doni'ns un consell
a tots aquells
que l'estiguin escoltant
i que, en la mesura del possible
i dins de la seva autonomia personal,
puguin adaptar una mica millor
els seus horaris laborals.
Què els hi recomanaria?
Home, mirem,
primer, jo,
que siguem rigorosos
en el temps,
que donem valor al temps.
Vostè, jo
i qualsevol dels
que ens està escoltant
cada dia
i semblarà una obvietat,
tenim solament 24 hores.
El rei d'Espanya,
el president de la Generalitat,
no té una hora més
ni un minut més
que vostè, eh?
Per tant,
depèn de com
l'organitzem el temps,
serem, doncs,
vull dir,
més feliços,
farem més feliços
o, doncs, vull dir,
fastiguejarem més uns o uns altres.
Siguem, per una altra banda,
tenint en compte
el valor del temps,
puntuals.
És normal
en el nostre país
les reunions
començant 10 o 15 minuts.
Sap vostè,
al final de l'any,
al final del mes,
al final de la setmana,
els minuts,
les hores
que fem perdre
uns als altres.
Siguem, per tant,
rigorosos.
Pensem que la puntualitat
no simplement
deu ser una curta,
sinó que deu ser
una exigència ètica.
Espanya està demostrat,
és el país europeu
que més reunions té
i, per una altra banda,
menys efectives són.
Escolti,
simplement,
en aquests temes,
donar valor al temps,
ser puntuals,
les reunions,
començar-les
amb hora coneguda
i, per una altra banda,
acabar-les
fixant també
l'hora del seu tèrmic,
ja seria un pas
molt important
en el tema dels horaris.
amb aquests consells
ens quedem.
Senyor Ignasi Boqueres,
una vegada més,
moltes gràcies
per atendre
aquesta comunicació
en directe
del matí
de Tarragona Ràdio
i l'esperem
amb moltes ganes
a veure si ve també
a Tarragona
o a Reus
a presentar
alguna de les seves
últimes publicacions,
com a, per exemple,
aquest Tiempo al Tiempo
de l'editorial Planeta,
un llibre recomanable
del qual és autor,
com dèiem,
el senyor Ignasi Boqueres.
Senyor Boqueres,
moltes gràcies
i fins la propera.
Ricard,
moltes gràcies
i moltes gràcies
a tots els oients
de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau,
bon dia.
Bon dia.