Ara són dos quarts del migdia, no s'ho perdin,
s'ho apunten aquest dijous en Dolors Marín,
catedràtica d'Història Contemporània,
amb aquesta xerrada interessantíssima.
I dijous, justament, també hi ha una altra cita important,
i és que comença la temporada de tardor del Teatre Metropol.
Quina és l'obra de sortida, podríem dir, de la temporada,
el mètode Gronholm?
I diran, què podem dir nosaltres, que no s'hagi dit res,
que no s'hagi dit encara d'aquesta obra?
No ho sé, però per això tenim algú que la coneix molt i molt,
és l'actor Lluís Soler, a l'altre costat del fil,
el telefònic Lluís Soler, molt bon dia.
Bon dia.
Jo no sé si ho sap, m'imagino que sí,
però les entrades es van exhaurir en menys d'una hora
quan es van posar a la venda.
Sí, no, i passa.
Vull dir que benvingut sigui, però sí, sí,
és un fet que es dona a tot arreu on anem,
i que en aquest sentit l'únic que pots estar
és agraït que passi aquest fet.
Però vostès ja havien vingut a Tarragona
i fins i tot van guanyar un premi.
Sí, però no ho sé.
El mètode és el mètode
i és un mètode que funciona molt bé.
Vull dir que de veritat que és una cosa
que a tot arreu on anem,
i estic d'acord, hi ha llocs que hi hem anat més vegades,
no ho sé,
és un fet que s'escapa una mica
del camp de la lògica en aquest sentit.
No, no, nosaltres ja sabíem que tindria èxit el dia 18,
ja vam dir que es posaven a la venda les entrades
i ens van trucar de les taquilles d'Anep.
No cal que digueu molt més,
perquè en menys d'una hora
ja no queda ni una entrada pel mètode Gronjol.
No, no, està, és molt fort.
Premi públics d'aquí del teatre,
un premi que sabem que agrada molt als actors i directors,
perquè és un premi que dona al públic,
als crítics també, doncs,
aviam si fem currículum de dos premis mags.
En fi, jo no sé,
quina és la clau d'aquesta hora de Jordi Galceran?
Perquè, a més a més,
tinc atès que s'ha traduït,
s'ha representat a altres teatres...
Quina és la clau de l'èxit?
La clau que tothom la voldria tenir,
m'imagino que no la té ni en Jordi,
vull dir que se l'ha trobat a les mans,
evidentment,
com a conseqüència de tot el seu treball
abans d'arribar al mètode
de tot el seu contacte amb el món teatral,
però, i evidentment,
segur que hi ha uns factors
que més o menys podríem trobar,
si tu i jo n'anem parlant
i diríem aquest, aquest, aquell, això, això, això...
Però, en concret,
saber quins elements hi ha a la suma
i com s'han de sumar,
no ho sap ningú.
El que a vegades passa
i quan tu et trobes que et passa
i tu hi ets,
evidentment,
l'únic que estàs és content
del regal que t'ha tocat.
Clar, i això que és l'obra
és molt dura amb la societat
i, clar,
i en conseqüència amb els espectadors,
no com a espectadors,
sinó com a que formen part de la societat, no?
Sí, però m'imagino que,
en aquest sentit,
entrant en aquest terreny,
doncs, segurament,
pot més la part de la comèdia
que hi ha entre els quatre personatges
que lluiten pel lloc de treball
i que no pas l'agressivitat
i totes les trampes
i tot l'ulletj
que hi pot haver amagat allà darrere
per aconseguir el lloc de treball.
És a dir,
en aquest sentit,
l'espectador
es queda
amb el fet...
jo diria que més que tant
tant la comèdia
com el que pugui amagar
de trama
o de tragèdia,
no ho sé,
el mètode,
el que passa és que
la carpinteria teatral
que ha fet servir el Jordi
atrapa l'espectador,
pot trigar una mica més
o una mica menys,
però l'atrapa
i el fa seguir
l'espectacle
d'una manera
molt atenta
fins al final
i a més a més
al final
el sorprèn
o durant l'espectacle
contínuament
el va sorprenent.
Jo diria que
el fet que,
per exemple,
que nosaltres
podem notar
l'escenari
i tot
és precisament aquest,
és a dir,
que l'espectador
pot trigar una mica més
o menys
en un lloc
que entrarà
al cap d'una estona
amb aquella frase
i l'altre
entren de seguida
encara
quan pràcticament
no hi ha frases
escena,
és a dir,
però la qüestió
és que tu
com a actor
notes que
més aviat
o una mica més tard
entren en l'espectacle
i van amb tu
fins al final
de l'espectacle.
L'humor,
la manera més seriosa
de tractar
allò que
volem explicar
sovint
és una,
diguem-ne,
un perfil
en el qual
s'hi troba còmoda
com a actor,
Lluís?
Sí,
molt,
molt,
molt,
és un,
és un,
un,
un clima
o una manera
de fer
que evidentment
doncs com que tens
la resposta
del públic
sempre,
sempre pots caure
en l'error
d'estar pendent
de si reaccionen
allà on han de reaccionar,
etcètera,
és a dir,
en aquest sentit,
el ser una resposta
auditiva
per part del públic
que són rialles,
doncs normalment
et pot fer,
pot fer que tu mateix
comparis la situació escènica
que vius en aquell moment
amb la que has viscut
fent aquell mateix espectacle,
però,
però en general,
jo penso que,
com que tens,
l'hem fet tantes vegades
i sempre és això
que venim a Tarragona
i que en una hora
s'acaben les entrades,
ten,
això et dona una confiança
que en el moment
que entres a escena
penses més
en passar-t'ho bé
i fer-ho passar bé
que si anirà
o no anirà la cosa
i ja tens
una mica
de desconfiança
segura
de què anirà.
Clar,
més de 500 representacions
estem,
són moltes,
eh?
Són moltes.
Però ens ho continuem
passant bé,
de veritat.
Jo no sé
si mai li han sotmès
a una prova
així com a singular
per accedir
a un paper
que en definitiva
és un treball.
No,
no he tingut
la desgràcia...
I això que diuen
que els càstings
a vegades són terribles,
però clar.
Sí,
però mira,
per sort,
potser n'havia fet
algun fa anys.
A la seva joventut,
perquè ara jo càstings
ja m'imagino
que no passa.
Ja el tens una mica fet
i ja et diuen
doncs aquest no ens serveix
o ens serveix
ja el càsting,
però bueno,
de totes maneres
encara ens hi podem trobar
sempre,
t'hi pots trobar,
a més penso que
a vegades són molt necessàries
per la persona
que dirigeix l'obra
per estar segur
de què vol aquell actor
dir mai que no
un càsting tinguis
20, 30, 50 o 70 anys,
vull dir que
això sempre és possible.
Sense desvetllar res
aquells pocs espectadors
que no han vist l'obra,
jo espero que es quedi
a l'escenari
i que algun empresari
o alguna multinacional
no adopti el mètode
Gronholm, eh?
Oh, jo et diria
tranquil·lament
que ja és un mètode
que ja va, eh?
No em digui que sí,
que m'espanto.
Jo diria,
has de pensar
en una cosa
que és molt clara.
La realitat
sempre supera la ficció.
També t'ho veu.
Estem parlant d'una obra de teatre,
per tant,
jo estic segur,
però segur,
i a més posaria la mà al foc,
que
tot i que el mètode
el mètode
Gronholm
està tret
del Jordi Galsaran,
es va mirar llibres d'aquests
que parlen de proves
i tots,
i després ell evidentment
hi va posar
la seva creativitat
a darrere
per confegir
les seves pròpies,
etcètera,
en fi,
tot això,
jo estic segur,
però seguríssim,
i a més ja et dic
que no tindria cap dubte
amb jugar-m'hi fins i tot la vida
de què
la realitat
supera la ficció,
és a dir,
els mètodes
que fan servir
determinades empreses
multinacionals,
etcètera,
són molt més maquiavèlics
que els que fem servir
el mètode Gronholm.
No, sí,
ens faríem creus
i a més no tenen
gaire sentit de l'humor
en aquest sentit.
No, no, no,
i a més jo m'imagino
que moltes vegades
no només no tenen sentit de l'humor
sinó que tan sols
no són ni apreciables
pels que els estan fent,
és a dir,
que són tan maquiavèlics
que estan amagats
i que estan fent la prova
saben ben bé
què estan fent,
però hi ha algú
que sap que allò
és necessari
per arribar allà
on ell vol arribar.
La ment humana
és molt recargolada.
Dijous seran a Tarragona,
continua el mètode Gronholm,
en aquest cas el poliorama?
Sí,
el 15 de novembre,
estem fins al 15 de novembre
de gira
i el 15,
que és un dimecres,
si no vaig errat,
o un dimarts,
el 15 de novembre,
quan ve tinc un calendari aquí,
doncs és un dimecres,
tornem al teatre poliorama.
Ja serà la tercera temporada.
La tercera temporada.
I última o no?
En principi és l'última
i així s'anuncia.
Bueno, no ho sé, no ho sé.
Sabem que és difícil
que torni el mateix poliorama,
però bueno,
jo penso que el mètode Gronholm
és una obra
que precisament
per tot això que passa
i per tot
has de tenir en compte
que estàs en un espectacle
molt singular
i que té una vida pròpia
que evidentment
te l'alimenten
els espectadors que venen,
però que
ell mateix
va fent el seu camí
i que se l'ha de deixar fer.
Jo penso
que no
que no cal
en aquest sentit.
Pot ser
que s'anunciï
com a tercera i última,
jo diria
tercera i última,
però
deixem-lo fer.
O i tant,
que vagi fent el seu camí,
com les criatures
que van creixent.
que hi hagi gent que li agradi,
i a nosaltres
ens ho passem bé fent-ho.
Doncs miri,
jo per altres teatres
no puc parlar,
pel de Tarragona
ja veu que sí,
en menys d'una hora
es van exaurir.
Puc assegurar que
per sort
ens trobem...
O sigui,
Tarragona
seria la tònica
general i normal.
Doncs moltíssimes gràcies,
Lluís Soler,
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio.
A vosaltres.
i fins la propera ocasió.
Molt bon dia.
Fins aviat.
Adeu-siau-sort.
Adeu.