Ara són dos quarts d'una del migdia,
100 minuts pràcticament fins al final del programa.
Avui ens instal·larem còmodament al Teatre Metropol de la Ciutat
per dues raons fonamentals.
Una, perquè d'aquí uns moments volem parlar d'un aspecte del teatre
en el que vostès, el públic, té moltíssim a veure.
Després parlarem de l'espectacle, dels espectacles,
millor dit, que arribaran aquesta setmana.
D'una banda, l'espectacle de dansa de Francis Núñez
i també de la Sarzuela, la del Manojo de Rosas.
Però ara saludem el coordinador de la programació del Metropol,
Jordi Giramé. Bon dia, Jordi.
Bon dia.
Comencem a escalfar motors, que ara a l'estiu,
que et farem fitxar cada setmana, com fem cada any,
per parlar del Festival d'Estiu de Tarragona.
Tu saps que fitxar té una connotació una mica pejorativa
i en aquest cas és un plaer venir.
Nosaltres, encantats que ens acompanyis.
Ja parlarem dels festivals d'estiu.
Ara parlem d'aquesta temporada de primavera
que contempla, com és habitual,
la festa de l'espectacle,
la festa en què som protagonistes, sens dubte,
els espectadors i espectadores que van al teatre.
Enguany s'ha canviat el nom, no?
Enguany parlem de Premis del Públic de Tarragona a les Arts Escèniques.
Sí.
Bé, l'any passat sabeu que vam fer el desènic aniversari del teatre
i també el desènic aniversari d'aquests premis,
que bé, que són uns premis que creiem molt estimats pel públic de Tarragona,
pels que ens dediquem o estem al voltant de les Arts Escèniques a Tarragona
i en aquest sentit no parlaria només dels tècnics, sinó també dels periodistes
i tota la gent una mica vinculada i que anem seguint,
perquè jo crec que és una festa que van de donar uns premis
i que per tant els que els guanyen poden estar molt contents.
Ja fa uns quants anys li vam posar un títol de la festa de l'espectacle de Tarragona
perquè jo crec que és un moment de trobada,
és un moment de trobada tots en un mateix lloc
per fer un repàs o un cert recordatori
a tota la intensa activitat d'un any d'Arts Escèniques a la ciutat
i què millor manera que premiant popularment,
perquè és el públic el qui dona aquests premis,
a les millors propostes en aquestes vuit categories
que són els Premis d'Arts Escèniques de Tarragona
que fins ara dèiem els millors i et contesto la pregunta
i que després de l'any passat d'aquests deu anys de teatre
vam fer una certa valoració
i diuen, bueno, després de deu anys què?
Bé, doncs després de deu anys una mica el nostre balanç
era que sempre havíem dit Premis als millors
i que ens semblava que potser havíem de donar un nom
amb una mica més de grapa i no tan genèric, no?
Segell propi.
Sí, perdoneu, és que estic una mica afònic.
Una miqueta d'aigua per aquí?
Sí, sí, no, està aquí i això.
Deiem Premis als millors,
però ens semblava que potser havien de tenir un nom
una mica més de grapa
i jo crec que no podia ser d'una altra manera
aquest any encetem Premis Públics
d'Arts Escèniques a Tarragona.
Per tant, públics, com d'alguna manera
els Premis Fotogrames, els Premis Ondes,
els Premis Públics, d'una banda perquè fa referència
en el mensual que ha dit a l'àrea de cultura,
amb tota l'activitat cultural que hi ha a la ciutat,
no tan sols els guerrins de l'àrea de cultura, sinó la resta d'entitats que treballen a la ciutat,
i d'altra banda, perquè són uns premis, com deia, absolutament populars i que vota el públic.
Sabeu que hi ha dues fases en els premis.
El llistat de nominats, que hi ha quatre nominats en cadascuna de les vuit categories que votem,
aquests quatre nominats surten d'unes llistes molt extenses
de nominats que els abonats del teatre,
que és el públic més fidel i que ha vist més espectacles,
consideren i surten aquests quatre nominats.
A partir de llavors s'obre un període de votacions
en el qual vota tot el públic,
tant abonats com espectadors habituals, no habituals,
i tothom que tingui ganes de participar en aquestes votacions.
Si et sembla, hi ha unes botlletes
perquè el públic pugui triar aquells espectacles
en les diferents categories que, com deies, són vuit.
Et sembla que comentem una miqueta quins són els espectacles
perquè hi ha, per exemple, la categoria millor espectacle infantil.
Hi ha produccions d'aquí, fetes aquí,
cosa que és molt interessant,
i altres produccions que ens han vingut de fora.
Fins a quatre produccions infantils, no?
Es proposen perquè la gent voti,
que és Animalades, del magatzem.
Molt bé.
Naixima, viatge d'una estrella, de la companyia Tabata.
Los Lunis.
Sí, que van venir per Santa Tecla.
Sí, per Santa Tecla.
Jo vaig entrevistar una lúni d'aquestes, ara ho recordo.
Una experiència d'una entrevista divertida.
I El príncep Tralirum, projecte d'Èmien i tota comèdia,
també és una producció d'aquí de Tarragona.
Tant la primera com l'última,
Animalades i el príncep Tralirum,
són produccions d'aquí de Tarragona,
que en el cas del millor espectacle infantil ja sol passar.
En aquest cas ha passat amb dues nominacions,
cosa que també ens fa molt contents,
perquè jo crec que d'alguna manera també reflecteix
la realitat del Metropol,
sobretot el Metropol més que el Camp de Mart,
que fem al llarg de l'any,
que és donar suport o que el Metropol pugui ser
un lloc habitual d'exhibició
de les propostes que fa la gent de la ciutat.
És a dir, no tan sols portar espectacles de fora,
sinó que aquí també es fan coses molt interessants
i que per tant és una manera de donar suport.
Per tant, que també el públic, els abonats del teatre,
en aquest cas, hagin triat aquests dos nominats de la ciutat,
a nosaltres ens fa especialment feliços.
I ara veurem què passa amb els nominats,
perquè també com són premis populars,
la veritat és que també augmenta les possibilitats
que guanyi un grup d'aquí,
perquè també qui vota és de la ciutat,
i per tant hi ha unes afinitats i unes qüestions sentimentals al darrere.
La dansa té una presència cada cop més important
dins de la programació,
perquè cada cop hi ha més públic
i aquí també hi ha quatre espectacles de dansa.
Atrapados por el arte, de Belén López, Tarragonina.
Clar, és que...
Curiosament també.
Sí, sí, sí.
Benquete Tiente i Anto de Luna,
Jaleos, del ballet de Víctor Ullate,
van a l'auditori del Camp de Mar.
Vam inaugurar el festival de l'any passat amb aquest espectacle.
Isles de la companyia Patas Arriba,
que també ha vinculació amb la ciutat de Tarragona
i els batecs del temps de les bars Santa Tecla.
Hi ha una presència dins de la dansa terrenora important, eh?
Doncs sí, sí.
Abans parlàvem que ens feia contents
que hi haguessin dues nominacions.
En el cas de la dansa estem contentíssims,
perquè són tres nominacions de casa
amb tres estrenes absolutes.
Atrapados por el arte,
que vam veure l'hivern de l'any passat.
Una proposta similar,
que precisament ara parlàvem...
De l'abrat Francis Núñez.
Exactament, que veurem demà i demà passat
al Teatre Metropol.
Doncs la Belén López també és una noia jove,
però amb molt de talent,
que ha fet la seva carrera a Madrid,
que ha col·laborat amb grans ballarins
i que ens va mostrar el seu espectacle propi
aquí a Tarragona.
Isles també va ser una producció
que ho comptava amb ajut de l'àrea de cultura,
però també va ser una estrena absoluta
aquesta passada tardor.
Això us en recordeu també
amb tot el tema audiovisual del Jesús Montlleó.
Per tant, una producció també molt mada en Tarragona.
i el Batex del Temps,
l'Esbar Santa Tecla,
que si no recordo malament
en aquest espectacle
celebrava el 25è aniversari.
Si no me'n recordo malament, 25è.
Jo crec que sí,
però no m'atreviré.
Però també un espectacle molt complet
i que l'Esbar Santa Tecla
s'infiltrava en terrenys
no tan trepitjats per part d'ells,
en terrenys no tan de dansa tan popular,
amb arrel popular,
però que començaven a treballar
músiques de Joan Manuel Serrat,
un pas endavant de l'Esbar Santa Tecla
que està molt bé
que d'alguna manera estigui reconegut
amb una nominació.
Amb el tema de la música,
aquí estarà complicadíssim,
clar, parlem de la gran nit de gospe,
l'Amso Hueto Gospel Quart.
Noa, Manolo García i Serrat,
clar, aquí jo no sé cap on aniran els vots,
perquè, clar, són espectacles tots ells.
Millor escenografia,
aquí també és el moment de recordar
les peces teatrals que han passat
pel Metropol, no?, fonamentalment.
Sí, sí, sí.
Aquí tenim el Retable de les Meravelles dels Joglars,
tenim les Tres Germanes del Teatre Nacional,
tenim el Mètode Gronholm,
el Paco Azurín d'Escenògraf,
i tenim també el Pep Durant
en el cas del professional del Teatre Nacional,
dirigit per la Magda Puyo,
la Tarragonina Magda Puyo,
que vam poder veure aquesta tardor passada.
Perdó, sí, aquesta tardor passada.
Per tant, bé, també estarà disputadet,
perquè aquest any jo crec que hi ha una quantitat
de bons espectacles i bons artistes,
molt important, eh?
A veure, si parlem de la millor interpretació
teatral femenina,
no diríem mai qui hi ha entre les quatre dones
que opten a aquest premi.
Sí, efectivament,
l'Emma Viladasau,
que ja és,
bé, forma part del nostre teatre
d'una manera entranyable i positiva.
Però, clar, és que també hi ha la Montserrat Carulla,
amb la plaça del Diamant,
aquella interpretació tan singular i tan magnífica,
la Carme Elias i la Mariona Ribas,
una altra de les categories
que els espectadors ho tindran difícil, eh?
Sí, sí, em sembla que ho tindran difícil,
perquè tant la Montserrat Carulla
com l'Emma Viladasau
ja han guanyat els premis.
La Montserrat Carulla, almenys un any,
el va guanyar.
La Emma Viladasau un parell o tres?
I la Viladasau, bé, jo crec que és la persona...
Has de posar un altre prestatge a casa seva.
...més premiada,
ella té un...
en fi, té una devoció especial per Tarragona,
sí, és molt còmoda,
i el públic de Tarragona jo crec que l'hi reconeix
sempre, doncs, votant-la massivament.
Hem de veure què passa,
perquè, com bé deies,
la Montserrat Carulla és una gran actriu
de molt de pes i que hi ha guanyat
i, a més, molt estimada.
La Carme li es feia un treball magnífic.
Déu-n'hi-do també.
A 84, Charing Crossroad.
I la Mariona Ribas també feia un treball
molt destacable amb aquest Molière,
el jugant amb Molière,
i que, a més, és una actriu molt jove,
molt mediàtica,
perquè amb el tema del cor de la ciutat,
però que tenia un encant molt especial
en aquest personatge,
i jo crec que així ho ha valorat els abonats.
Sí, ho tenen complicat amb la música,
amb les actrius,
amb els actors,
la millor interpretació teatral masculina.
A veure, Abel Folk,
Ramon Fonseret,
Déu-n'hi-do,
Jordi Buixaderes i Lluís Soler.
Aviam, sort que jo no voto.
No voto perquè no vull.
Perquè no vols, perquè pot votar tothom.
No, no, no, no,
no podríeu.
És que dius, aquí votes, aquí votes.
És que, clar, és complicadíssim, no?
Sí, són quatre grans actors
i amb espectacles molt contundents.
L'Histèria,
l'Histèria, aquest espectacle dirigit
pel Joan Malkovich,
és un espectacle una mica especial,
però, esclar, Abel Folk feia una recreació
de Sigmund Freud molt important,
a banda d'aquell és un bon actor,
però jo crec que feia una recreació molt reaixida.
El Ramon Fonseret,
ja el coneixem,
actor extraordinari.
Magnífic, magnífic.
i en el cas del Retau de les Meravilles
que feia del José María
i del Ferran Adrià
i de tots aquests personatges tan reconeixibles.
Mostrava tota aquesta vessant camaleònica
que ell té impressionant
i el Jordi Buixaderes i Lluçol
estan nominats per la Mètode Gronholm.
Era una obra molt coral,
però potser sí l'altra
que no ha sortit nominat
era el Jordi Martínez.
No, perdó, el Jordi Martínez
ara no em sortirà.
Bé, deixem el parèntel.
Sí, deixem estar, deixem estar.
No, el Jordi Martínez és l'altre actor.
Però també feia una gran interpretació,
però bé, en fi,
només en poden sortir quatre.
I aquí estarà molt disputat, jo crec, això.
La millor direcció teatral també.
John Malkovich, Albert Boadella,
Sergi Belbel i Oriol Grau.
Sí, aquí també hi ha la presència
a aquesta terrenyó amb Oriol Grau
per el musical de Dames i Vells.
No confincava amb Dames i Vells.
No, no, no.
El musical de Dames i Vells d'aniversari
que en Déu n'hi do
si m'omplia el teatre dies i dies, eh?
Va a omplir el teatre
i jo crec que era una feinada
atrevir-se a fer un musical.
Una cosa és actuar al carrer
amb tota la gràcia i espontaneitat
que ells tenen,
que és extraordinària,
però pujar dalt d'un escenari
és una altra convenció.
Jo crec que va sortir molt rígid
i així ho han reconegut.
I, bueno, aquí estarà també molt contundent, això.
Vull dir, són quatre grans directors,
Joan Malkovich, Albert Boadella, Sergi Belbel.
Joan Malkovich, en tot cas,
fa especial il·lusió, no?,
perquè és una cosa...
I si bé?
I si bé ja seria...
I si bé, Joan Malkovich.
Jo crec que algun dia o altres
deixarà caure el Joan Malkovich, eh?
En tot cas, sapigueu que està convidat
i ell és un gran Jujulià,
un gran apassionat de Josep Maria Jujol
i que, dins, consta que li faria molta il·lusió.
I és una estrella que no li fa res
anar a ciutats com era la nostra.
No.
Està allunyada de les grans capitals europees.
Vull dir, cap problema.
No, no, no, no.
I bé, jo ara us confessaré que ell em va dir
que vaig tenir oportunitat de conèixer-lo
i em va dir que havia estat visitant
l'obra de Jujol al Camp de Tarragona
i precisament en el Teatre Metropol.
Doncs, el dia que va venir el va trobar tancat.
Que dius, home, no costaria reivis abans
que potser hauríem fet alguna mena de gestió.
Un esforç d'obrir la porta com a mi, no?
I bé, quan va estrenar l'espectacle vam tenir oportunitat
de poder parlar un momentet amb ell.
I bé, en fi, esperarem, esperarem
perquè sabeu que té una agenda increïble.
Lògicament.
El millor espectacle de teatre,
que és la vuitena categoria,
quatre peces teatrals que també van tenir
moltíssim públic,
molt bona acceptació del públic, totes elles.
La plaça del Diamant, que abans esmentàvem,
el Retablo de les Meravilles,
Les Tres Germanes
i el Método Gronjol, obres, peces molt conegudes.
Sí, molt conegudes i grans espectacles.
Cadascú amb la seva sensibilitat,
perquè, com tu deies abans,
la plaça del Diamant,
és un espectacle, jo crec, molt fi,
però, clar, un espectacle molt estàtic,
perquè hi ha molts tres actrius,
amb els tres bancs,
però, esclar, era una hora que era una delícia
escoltar les paraules
i la força que té Mercè Rodoreda.
És una delícia
i les tres actrius estaven esplèndites.
Era un treball de...
Ho aprofito per recordar-ho,
del Joan Uller,
que jo crec que és un gran director, no?
En fi, veurem.
Aquests són els noms, les categories,
tot plegat.
Ara, qui vulgui votar,
a través de la butlleta,
hi ha unes dades per omplir,
amb les dades personals,
el vot que donen,
una a cada categoria,
i on han de positar aquesta butlleta.
Sí, aquí aprofito per dir-ho,
perquè el període...
Ho ja ha acabat.
Sí, del 19 d'obril fins al 10 de maig,
perquè sabem que hi ha la pròrroga d'avui.
És a dir, qui estigui una mica despistat,
encara avui...
Avui és l'últim dia, ja.
Sí, avui és l'últim dia.
Tant a les taquilles del teatre,
que hi ha una urna allà per depositar el vot,
o bé, qui ho vulgui fer més còmodament,
ho pot fer electrònicament a través de Tinet.
La pàgina de Tinet trobareu
per poder fer les votacions.
I que sapigueu que, a més a més,
teniu la possibilitat de guanyar un abonament doble
per els espectacles del Festival d'Estiu de Tarragona
o bé tota la temporada de l'any que ve del Teatre Metropol.
Home, no està gens malament, eh?
Jo diria que és un petit incentiu interessant de tenir en compte,
perquè és assegurar-te
poder tenir de veure bons espectacles
durant tot un any.
I aquesta és una mica la situació aquest any.
jo crec que pel que estem veient una mica,
allò veient l'urna i una mica el sondatge amb Tinet,
jo crec que hi ha una votació molt important,
similar a l'any passat,
jo crec que serà una mica superior.
Us recordes quants vots, quantes paperetes, no?
Són ben capaçades.
És que també recordo que va cridar molt l'atenció,
no és que crida l'atenció,
però que era una quantitat molt elevada.
Cada any s'intenta que la festa de l'espectacle
sigui també diferent, eh?
Cada any s'ha apostat per formats completament diferents,
és un acte més formal, un menys informal,
sempre, òbviament,
utilitzant allò,
el món de l'espectacle del teatre.
Enguany, aposteu per un espectacle teatral
que pinta molt bé,
perquè ja es coneix una miqueta la companyia
i la manera de fer.
És un espectacle teatro de il·lusió.
Podem parlar una miqueta del que és,
tot i que mantindran una certa expectació, no?
Com és lògic.
Sí, sí.
Perquè el que és el lliurament de premis
s'encabirà en aquest espectacle?
Com funcionarà?
Quina és la concepció que hi ha enguany per la festa?
Sí, això és bo d'explicar-ho.
Sabeu que en els darrers anys hem apostat molt
per una gala de producció pròpia
amb la qual ja han tingut oportunitat
molts dels grups de Tarragona.
Jo crec que aquesta és una fórmula
que no descartem
i que es pugui tornar a repetir.
L'any passat, de fet, no va ser una excepció, va ser així.
El director va ser el Jesús Montlló
i es va fer una gala absolutament
ma d'interragona
des dels presentadors, els tècnics,
la gent que lliurava, els lliuradors,
les insercions artístiques
que hi havia durant el lliurament.
En fi, a tothom que va poder assistir,
la veritat és que tothom
va felicitar molt el treball, no?
I era una cosa molt especial.
Aquest any una mica hem optat
per tornar a una fórmula
que havíem utilitzat molts primers anys,
però que ens semblava
que després del que va significar l'any passat
potser també estava bé.
A vegades aquestes coses passen.
Fé un cert trencament
i tornar a alguna fórmula així
per desengreixar una mica.
I hem tornat a aquesta fórmula
que a priori pot ser més convencional,
que és la gent arriba al teatre a les 9,
veu un espectacle de una hora i mitja,
ara no recordo exactament
en una hora i mitja aproximadament,
durarà,
i llavors es lliuren els premis.
És veritat que quan hi ha un espectacle sencer
i llavors s'han de lliurar els premis,
el lliurament dels premis
serà molt més curtet,
molt més reduït,
responent al que deies abans,
en les gales de producció propi
els premis es van donant
conforme l'espectacle es va desenvolupant.
Aquest no és el cas.
Això és un espectacle tancat,
teatre de l'ússia,
d'una companyia que és Floth Productions,
una companyia que té la seva seu a Berlín,
i que és una companyia que treballa molt
el teatre de gés,
el teatre de màscara,
però que realment els resultats són excepcionals.
És a dir,
que ja ha tingut oportunitat de veure Floth Productions
i jo crec que no es torna a perdre
l'oportunitat de tornar-los a veure.
A Tarragona,
dins del Teatre Metropol,
vam venir potser fa 4 o 5 anys
amb un espectacle deliciós
que es deia
Ristorante Immortale,
que qui va tenir oportunitat de veure'l,
segur que el recorda,
i per tant s'hi abocarà venir a veure aquest espectacle.
I aquest espectacle en concret
hi ha algú que l'ha pogut veure
fa un parell d'anys
al festival Cos de Reus.
I jo crec que qui el va veure allà
tornarà a tenir moltíssimes ganes de veure'l,
perquè a més a més és un espectacle
que crec que va molt bé
per al lliurement de premis,
perquè parla del teatre
i parla dels personatges
o de la gent que fa teatre,
però des de la banda del rere escena.
És a dir, són uns personatges,
els tremollistes,
els directors d'escena,
la viva que canta òpera,
són uns personatges molt reconeixibles,
per tant, l'espectacle té uns tocs
molt dinàmics i molt d'humor,
però a la vegada també té un rerefons poètic,
perquè també juga amb aquests somnis amagats
que molts dels treballadors de l'espectacle
també tenen,
encara que no siguin els que surten davant del públic.
Jo crec que és una combinació...
Entre l'humor i la tendresa.
La tendresa, sobretot al començament,
però no sé, amb un adjectiu...
Que ho vagin a veure.
Sí, que ho vagin a veure.
Ara han de recollir la invitació,
perquè l'espectacle és d'entrada lliure,
és gratuït, tot el que és l'acte,
com és habitual,
aquest acte sempre és obert a tota la ciutat,
però clar, el teatre té l'espai que té,
per tant, han de recollir la invitació prèviament.
Sí, perquè és un acte amb invitació,
perquè hi ha molta gent convidada,
començant pels propis nominats,
per tant, esclar, tenim el teatre que tenim,
els abonats, evidentment, estan convidats,
i llavors a partir del 17 de maig
es poden recollir una quantitat determinada
d'invitacions que deslliurem
perquè pugui venir totalment.
Aquest no és un acte ni exclusivista ni elitista,
però, com bé deies,
tenim unes limitacions d'espai.
Per tant, jo faria que tothom estigués molt pendent
aquest 17 de maig a recollir la seva invitació,
perquè jo crec que s'ho pot passar molt bé,
sabeu que la festa té això,
en aquest cas hi haurà l'espectacle,
es lliuraran els premis,
també serà càrrec de Floth Production,
i...
Aquests també seran els encarregats de fer lliurement.
Sí, això ara s'està acabant de rodonir.
No direm res.
No diem res, s'està acabant de rodonir,
però intentem que sigui molt àgil tot plegat,
i llavors hi ha aquesta cluenda,
que nosaltres més que cluenda
considerem una tercera part,
que és el moment de trobar del jardí,
fent un pica-pica,
que tens oportunitat de compartir croquetes,
sempre vull dir,
compartir croquetes amb el Josep Maria Pou,
compartir croqueta amb alguna d'aquesta gent
que normalment els veus a dalt de la sèrie.
No està nominat en guany, Josep Maria Pou.
No està nominat.
Una miqueta, jo no sé,
Emma Vila-Rassau, Josep Maria Pou,
perquè també Josep Maria Pou
té una estimació molt particular per Tarragona.
A més, ell sempre que té oportunitat,
ho recorda,
que va estudiar a la Universitat Laboral,
i que també ha fet teatre,
al grup de teatre de la Universitat Laboral,
quan estudiava allà,
també sempre li ha agradat recordar-ho.
Són uns quants,
els que heu sortit d'aquella pedrera.
Són uns quants.
És de molt agrair,
que es recordin els orígens,
i que no es menys tingui aquest lloc,
sinó tot el contrari,
vull dir que està molt bé.
Hi ha molta gent aquí dels nominats,
el Serrat també va estudiar a la laboral,
el Lluís Soler també va estudiar a la laboral,
i també ho recorda sempre,
i segurament que hi ha algun altre per aquí.
Home, era dels centres educatius
d'aquesta idea d'universitats laborals
que hi havia,
dels més grans de tot Espanya,
per tant, era normal que molts joves
en aquella època estudiessin allà.
En fi, estem entrat també
en un terreny així també ser d'un nostàlgic,
que el teatre té aquest component nostàlgic,
sens dubte,
sobretot quan es mira la feina feta,
en aquest cas,
al llarg de l'any 2004,
i que jutjaran d'alguna manera
els espectadors i les espectadores públics.
Onzena edició dels Premis d'Arts Escèniques
a Tarragona el proper dia,
29 de maig,
a les 9 de la nit al Metropol.
Jordi Giramé, gràcies per acompanyar-nos.
Molt bé.
I ens retrobarem, no res,
l'estiu ja el tenim aquí
per parlar del Festival de Teatre,
que ja deu estar tot bastant cosidet.
Està cosidet,
acabem de donar els últims repunts,
però em sembla que aviat ja...
Quatre botons i ja està, no?
Sí, només si em permets aquest any,
a banda del nom de públics,
també estrenem logotip,
un logotip molt jojulià,
perquè fins ara no teníem
una imatge gràfica
que identifiqués els Premis,
i jo crec que, bueno,
reprodueix una mica l'objecte
del joier Sarremià Sarraíma,
que és l'objecte que donem
en els Premiats.
Doncs ja ens anirem familiaritzant
també amb aquest logotip.
Gràcies, Jordi.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.