Passant vuit minuts a dos quarts d'onze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
que aquesta setmana llegíem a la premsa,
concretament al periòdico de Catalunya,
que la Universitat de Rovira i Virgili,
més concretament l'Institut Català de Paleocologia Humana
i Evolució Social, ha presentat, ha ideat un sistema
per datar pintures rupestres.
Nosaltres avui volem conèixer els detalls d'aquesta qüestió
i per fer-ho volem conversar uns instants telefònicament
amb el professor Ramon Vinyas,
és un dels professors d'aquest Institut Català
de Paleocologia Humana i Evolució Social.
Senyor Vinyas, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
En primer lloc, voldríem saber què és exactament aquest sistema
per datar pintures rupestres. En què consisteix?
Aquest sistema consisteix en datar la matèria orgànica
que hi ha bàsicament encapsulada en les capes
que suporten les pintures, és a dir, no les pròpies pintures,
sinó les bactèries, els microorganismes que van viure fa molts anys
i van quedar sellades per concrècions i sobre les quals hi ha les pintures.
Aleshores es data per un sistema que es diu AMS,
que és també de carbocatorze, és un anàlisi radioactiu,
que permet datar aquestes bactèries que van viure fa molts anys.
Aleshores pots tindre una datació prèvia del suport
i si hi ha una altra concreció que cobreix alguna de les pintures
també es poden datar.
Aleshores pots tindre una data anterior i posterior a la pintura
i pots tindre una data aproximada de quan és a fer.
Això permet que no es veïn que toquen les pintures,
ni rascar-les, ni res per treure mostres d'elles.
Això li comentava perquè fins ara,
normalment sempre els científics quan presentaven algun descobriment
sempre ens donava una data aproximada.
Com s'aconseguia aquesta data?
Quins eren els anteriors sistemes de datació vigents fins avui?
Bé, els sistemes anteriors eren per comparació,
per paral·lels amb art moble, amb qüestions arqueològiques,
amb elements, amb artefactes, amb objectes,
que pel seu estil podien relacionar-se amb aquest tipus d'art.
Però, per exemple, tenim diferents estils d'art prehistòric
que no tenen paral·lels amb art moble o amb evidències arqueològiques.
Llavors estan allà sense saber quina època són
i són temes que són molt especulatius
i cada arqueòleg es compra cap a cara seva.
Llavors són segons els criteris de cadascú.
Aleshores, ara tindrem un sistema, almenys,
que serà molt més aproximat, molt més objectiu de la realitat.
O sigui que en molts casos les datacions que se'ns han donat fins avui en dia
són més orientacions que no pas dades verídiques?
Exacte, exacte, així és.
Aquest sistema ja està en ús, ja és vigent, ja s'utilitza actualment?
Sí, sí, ja està en ús.
Això, hi ha dos personatges que estan utilitzant aquest mètode.
Un és el doctor Watchman, és a Austràlia,
i un altre és el Marvin Rowe, que està a Texas.
Aleshores, aquests dos personatges han elaborat aquest sistema
i és el que avui en dia permet datar gran part de les pintures propesses,
a través dels oxalats, no?
Això són els àcids oxalics que hi ha dintre, com et deia, dintre d'aquestes concrecions.
Quina saps o quina serà a partir d'ara la participació
de la Universitat de Rovira i Virgili en aquest projecte?
Home, és total perquè hi ha un gran interès,
sobretot a les comarques de Tarragona,
hi ha un gran component d'art prehistòric
i tenim un gran interès en poder establir la cronologia
de totes aquestes pintures, no?
I això és fonamental per la nostra història.
La voluntat, per tant, seva,
i de la Universitat i de l'Institut Català
per l'Ecologia Humana i Evolució Social
és adaptar aquest sistema
i utilitzar-lo a la demarcació de Tarragona i a tota Catalunya.
Sí, ara tenim un projecte presentat a la Generalitat,
que estem a l'espera de l'aprovació dels permisos corresponents
i, bueno, mentre tant, buscar els recursos econòmics i tal,
que, bueno, ja en tenim uns quants,
però, bueno, sempre estem bé, no?, sempre fem falta.
Això li anava a comentar perquè em sembla que, vaja,
aquest sistema gairebé tot són avantatges,
però un dels únics inconvenients, si se li pot dir d'aquesta manera,
és el seu cost econòmic,
és un sistema una mica més car, no?
Sí, cada mostra aproximada costa uns 600 euros
i, clar, hem de fer 100, no?, de mostres, no?,
vull dir, llavors és una fortuna.
Estan parlant d'estants mils d'euros, ara.
Per tant, aquí la recerca de finançament serà una tarea,
una tasca molt important.
Sí, és una de les més importants.
Senyor Vinyas, creu vostè, doncs,
que aquest sistema de detació s'acabarà imposant,
no només a Catalunya, a l'estat espanyol,
sinó arreu d'Europa i del món?
Sí, sí, sí, ja s'estan fent coses, eh?
Vull dir, hi ha, per exemple, alguns gravats
en els Dolmens de Galícia, que ja s'ha fet alguna cosa,
hi ha coses fetes a l'art de barats,
sobre aquests sistemes dels sàxis oxalis,
hi ha moltes anàlisis ja fetes a l'AMS
en diferents parts, no?
El tema era aplicar-ho aquí a Catalunya
i al nostre prehistòric,
que això era un tema, doncs, que no s'ha provat encara.
Creu vostè que l'aplicació d'aquest sistema
a l'art prehistòric català
pot revelar-nos moltes coses
que fins ara no ens imaginàvem?
Sí, segur, això és el més segur.
En quin sentit?
Amb què especulen vostès?
Bé, hi ha molta polèmica
sobre l'afiliació cultural
de moltes de les pintures prehistòriques de Catalunya,
no?
Per exemple, si s'estribueixen
cronològicament al neolític
o si pertanyen a l'equip paleolític
o si algunes són paleolítiques,
en fi, hi ha molta polèmica
per part de cada investigador
sobre l'atribució cronocultural
d'aquestes pintures.
Aleshores, això, doncs, mira,
permetrà eliminar totes aquestes consideracions
i sapiguem més realment
quina és la adaptació més verídica de tot això.
Fins ara, per tant, no hi havia una visió única,
hi havia diferents veus,
cadascuna hi deia la seva
amb més o menys part de raó
i ara hi haurà un únic resultat científic
que sigui inapelable.
Exacte.
Si no hi ha inapelable,
almenys més aproximat, no?
Amb qüestions de temps,
abans hem parlat que aquest sistema és car,
aquest sistema és ràpid, és lent,
amb quant de temps es podrien fer aquestes detacions?
Bé, és llarg el procés,
a vegades tarda un any en donar-te els resultats,
però nosaltres, com encara no tenim el permís de la Generalitat,
no ens podem treure mostres.
Aleshores, com el projecte està d'aprovació de la Generalitat
i és un projecte de tres anys,
doncs és que donin llum verda,
començarem a iniciar-ho.
Però clar, pot ser que comencem a l'any que ve
o esperem aviam quan començarem.
Ara els tràmits, suposo,
amb la Conselleria de Cultura,
estan aturats o estan en algun petit punt mort
a causa de l'imminent canvi de govern.
Bé, suposo que sí, no?
Jo no estic allà dintre,
però suposo que deu ser això.
Esperançat que els donin llum verda,
vostè seria en la URB,
seria la primera universitat de l'estat espanyol
en aplicar-lo?
Bé, sí, no.
Ja hi ha a Galícia,
ja s'han fet algunes coses d'alguns dolmens gallecs,
però aquí seria la primera vegada, per suposat.
Doncs perfecte.
Senyor Ramon Vinyas,
felicitats per la iniciativa de la Universitat de Rovira i Virgili.
Esperem que la Conselleria de Cultura,
la Generalitat,
els doni llum verda
i que, a partir d'ara,
puguin realitzar la seva feina
de la millor manera possible,
gràcies a aquesta nova tecnologia.
Doncs gràcies a vosaltres per escoltar-me.
A rebre molt bon dia.
D'acord.