Hola, bon dia de nou.
Efectivament, ja ens hem desplaçat al carrer Ferrés
en aquest altre punt de la part alta de la ciutat.
Ens continuen acompanyant en aquest reconegut
en Lluís Pinyol, el director del Museu d'Història,
la Montse Colomines,
l'arqueòloga responsable de les excavacions al Palau Municipal,
i ara també s'ha afegit en aquest recorregut
l'Alberta Vilaseca, de l'empresa Cota 64.
Albert, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Fa unes setmanes, fa uns dies,
coneixíem aquest descobriment,
aquestes troballes aquí en el carrer Ferrés.
s'han realitzat unes obres
per augmentar la potència de llum
de la casa Castellarnau,
que ens queda al carrer Cavallers,
just aquí al darrere,
i Albert, què és exactament el que vau trobar?
A veure, vam fer el seguiment de les obres,
de l'obertura de races per posar els cables,
i el carrer Ferrés,
és un carrer que,
junt amb el carrer de la nau,
són els que ens marquen el límit del Cip.
I, a veure,
amb una fundària que anàvem desitjant de centímetres,
resulta que allí vam trobar una grada del Cip,
de les grades superiors,
que suposem que seria la quinta grada del Cip.
Això és important perquè les podem connectar,
podem tenir una secció d'aquesta banda,
una secció quasi complerta,
del que seria la graderia septentrinal del Cip.
Serien, per tant,
davant del punt més alt de la graderia del Cip,
creieu que podria ser així?
Bé, el punt més alt,
junt amb el de la capçalera del Cip
i casa dels militars,
aquí ens marquen els límits d'aquesta banda,
de les grades.
Actualment, però,
aquestes troballes estan tapades,
s'ha optat per topar-les.
Sí, a veure,
s'ha de tenir en compte que no són musealitzables,
i també s'ha d'estar d'acord una miqueta
amb l'urbanística de la ciutat,
perquè, a veure,
realment aquestes grades,
el que hem trobat són les improntes de les grades.
Què són les improntes?
Disculpa,
perquè les gent els ollens ho puguin reconèixer.
A veure,
tots els seients de les grades
anirien forrats amb plaques de marbre.
Aquestes plaques de marbre,
ja les van prendre,
les van expoliar ja,
no sabem quant,
però ja fa anys,
i el que va quedar
és la base
on s'assentaven aquestes plaques de marbre.
Però, clar,
realment això d'aquí
cau gairebé enmig del carrer.
Ja és prou petit,
el carrer Ferrés.
Això mateix,
ja és prou petit
i també s'ha de poder circular,
de totes maneres
és una secció complerta
i ja es pot veure
pràcticament a la plaça dels Sedassos
i a la casa dels militars.
Per tant,
des d'aquest punt
on estem nosaltres ara,
al mig del carrer Ferrés,
però amb una vista
a la plaça dels Sedassos,
Lluís,
és la millor manera
tenint en compte
que aquestes troballes,
ara encara que siguin depades,
per fer-se una idea
de com podria ser
una hipotètica graderia
del Cierc de Tarragona.
Sí,
ja,
bueno,
des del nivell d'arena
hi hauria un mur de separació,
el que es coneix com a podi,
que era un mur
d'uns dos metres i mig d'alçada
aproximadament
per separar
el que era
l'espectacle
dels espectadors
i a partir d'allí
se superposarien
tres trams
de grades,
un tram inferior,
un tram mig
i un tram superior
units a distàncies regulars
per sistemes d'escales
que permetrien
accedir
al diferent nivell
de l'edifici.
Abans hem comentat
que de llarg
per fer-nos una idea
com ja se coneixia
el circ
anà a Nídia
des del Palau Municipal
fins a la baixada
de Peixateria,
des de les carcerers
fins a aquell gir
del circ,
d'ample,
d'agrada,
d'agradaria,
aquí tenim
el carrer Ferrer,
plaça de Sassos,
una gradaria
on se situaria l'altra?
L'altra se situaria
dintre,
el podi estaria
dintre
dels negocis
de la plaça
de la Font,
dels números
farells
que són els que donen
a Rambla Vella.
si passeu
pels diferents locals,
ja sigui
la caixa,
el nou edifici
de la caixa
de pensions,
l'edifici del Moca,
el Moca,
exacte,
o el supermercat
que hi ha
a la plaça
de la Font,
se veu
el mur
del podi,
just una mica
d'interior,
just al passar
l'entrada
de la façana
actual
de les cases
de la plaça
de la Font,
és a dir,
més o menys
tindria una amplada
que variaria
entre els 100
i els 110 metres
d'amplada
entre un costat
i l'altre.
Per tant,
tal com comentàvem abans
amb l'anterior
troballa de les carceres
a l'interior
del Palau Municipal
com aquesta,
més que replantejar
la idea
que teníeu de circ
des del Museu d'Història,
ve a reafirmar
les pròpies impressions.
Sí,
bé,
no solament
des del Museu d'Història,
sinó
tota la gent
que en aquests
últims anys
ha estat intervenint,
ja sigui
amb excavacions
arqueològiques,
ja sigui
amb l'estudi
dels diferents
sectors
que s'han excavat,
sobretot
per part municipal,
però també
en obra privada,
més o menys
el que eren
els plantejaments
sobre
característiques
del circ
que es coneixien.
El que passa
és que
hi havia elements
que,
com t'he comentat abans,
eren
dubtosos
en certa mesura
i localitzats
fins avui en dia
i avui
a partir d'aquestes troballes
es pot conèixer
molt millor
les dimensions
reals
i les
característiques
físiques
d'aquest edifici.
Aquestes dues
últimes experiències
recents,
Montse Albert
confirmen
la teoria
que,
pràcticament
ja s'ha demostrat
en múltiples ocasions
que la llei
de fet així
ho demana
o exigeix
que quan s'ha de fer
qualsevol tipus
d'excavació
aquí a la ciutat
de Tarragona,
la vostra presència,
a més que la llei
l'obliga,
és especialment
imprescindible.
Sí,
perquè moltes vegades
en moltes llocs
de la ciutat
ajuden a completar
la visió històrica
de l'urbanisme
en aquella època.
I més llocs
com en aquest Albert
tant que en el qual
ja es podria sospitar
que es podria trobar
algun tipus de cosa
o aquí no sospitàveu
trobar res,
en aquest cas
el carrer Ferrés.
Sospitàvem del tot,
llavors l'únic que s'ha fet
ha sigut confirmar
la hipòtesis.
El Ciro de Tarragona
és potser el més
ben conservat
de la península,
llavors el coneixem
prou bé,
l'urbanística,
medieval
i moderna
ha anat aprofitant
totes les seves estructures,
parets,
podem veure la forma
dels carrers
que responen
a la forma
del circ.
Ja per acabar,
Lluís,
no sé si hi ha previst
qualsevol tipus
d'obres
que de forma
més o menys
paral·lela
puguin tornar
a portar
alguna altra llum,
més de llum
sobre el circ romà,
perquè aquestes troballes
han vingut
no per casualitat
però de forma subsidiària.
Sí,
no,
a veure,
el que s'està treballant
des del Museu d'Història
avui en dia
és amb els projectes
de musealització
de les restes
que avui estan visibles
i amb el dancament
de les excavacions
en els espais
que avui estan visibles
i encara no musealitzats,
com són el sector
de baixada de peixateria,
el sector de trinquet vell
i el sector de plaça sedassos.
Ara tenim la intenció
d'en els propers mesos
tancar el projecte
de musealització
i començar a buscar
el finançament
i el poder realitzar
les obres d'adequació
d'aquests espais
perquè siguin visitables.
A partir d'aquí,
l'Ajuntament
ha portat a terme
diverses compres d'espais,
per exemple,
els solars
que aquí hi ha
al costat
de continuació
de la plaça sedassos,
que són com uns espais
interiors buits
i en el futur
podrà seguir intervenint
en l'edifici,
recuperant sectors
de l'edifici
per la visita pública
tant dels tarragonins
com dels visitants.
Lluís Pinyol,
director del Museu d'Història,
moltes gràcies.
Gràcies a tu.
I també es agraïm
especialment la presència
de Montse Corobines.
Montse, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
I a l'Albert Vilaseca,
tots els arqueòlogs.
Albert, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Doncs, Ricard,
això és tot des d'aquí,
des del carrer Ferrés,
des d'aquest punt
de la part alta,
si et sembla.
Si no hi ha res més,
tornem la connexió
als estudis centrals.