Les 10 del matí, gairebé 13 minuts.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Com us deia en fa un moment en el sumari del programa,
saludem ara el president de la Diputació de Tarragona,
Joan Arelló, per repassar diferents temes,
qüestions que afecten l'ènsit intercomarcal.
Un dels quals, molt important, i per la ciutat de Tarragona,
és el projecte de remodelació i cobertura
del recinte de la plaça de Toros.
Un recinte que, a més, aquesta setmana és especialment notícia,
perquè ja s'estan fent tots els preparatius
perquè aculli el proper diumenge al matí
l'edició número 21 del concurs de Castells de Tarragona.
Senyor Joan Arelló, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tindrem la plaça a punt per la celebració del concurs?
Es podrà fer sense cap problema?
No, no, aquest es podrà fer sense cap problema,
perquè, fins i tot així, ho tenim parlat amb l'empresa
que ha començat els preparatius de l'obra
i, doncs, dins de dos anys, encara que plogui,
també farem concurs perquè la tindrem tapada.
Aquest serà, doncs, l'últim concurs
amb la plaça actual descoberta, tal com està ara.
Les obres, els preparatius, de totes maneres,
ja han començat aquests dies.
Sí, sí, l'empresa va començar, deu fer un parell de setmanes,
ja, a treballar, a fer determinades coses.
Bueno, el que passa és que,
com que ja estàvem molt propers al concurs,
li vam demanar, doncs, això,
que fos molt lleuger tot el que es fes,
perquè la plaça havia d'estar en condicions
per rebre aquest aconteixement tan important.
Quin és el calendari amb el que treballa la Diputació?
9 mesos, 9 mesos d'obres.
I en diferents fases?
Aquesta és la primera fase
i després vindrà una segona fase,
l'acabar aquests 9 mesos,
que, bàsicament, és tot el tema de la graderia.
Ara són, doncs, tot el tema del que és el propi edifici,
la coberta,
alguns auxiliars que hi han d'haver-hi
i després, bé, bàsicament,
les qüestions, diríem,
més de detall o més internes.
Què es farà, realment, al Passaturs?
En vam parlar fa temps,
però potser per recordar la memòria,
refrescar la memòria dels oients,
és una remodelació global,
conjunta, no?, de tot l'edifici?
Efectivament, amb una renovació, també,
dels serveis exteriors,
amb dos edificis auxiliars,
unes entregues, diríem,
al carrer,
diferents de les que té,
ara i més, diríem,
lligades amb la pròpia tram urbana
i la cobertura, no?,
i la graderia,
refer la graderia i fer-la, doncs,
ben feta ja, doncs,
ben feta, vull dir,
més moderna del que està, no?,
tota la grada i tots els seients del públic.
La cobertura serà l'últim que es farà?
No, la cobertura és el primer,
va, en aquesta primera fase.
La cobertura en la primera fase.
El global del pressupost?
A veure, d'aquesta primera fase
són 11 milions d'euros,
i llavors ens en quedaran uns 5-6 milions d'euros més.
La intenció deia és tenir les obres enllestides d'aquí nou mesos.
Està treballant ja la Diputació de Tarragona
en com es gestionarà la plaça,
el recinte, un cop estigui coberta,
i quina programació o quines coses voldrien ubicar-hi?
Bé, nosaltres fins ara el que havíem tingut era un concessionari
que el que feia eren les corrides de toros,
i aquest contracte el vam tallar,
per entendre'ns, quan va vèncer el mes d'abril aproximadament,
perquè sabíem que havíem de començar les obres
i que, per tant, no es podria fer res,
i en tot cas, si l'haguessin prorrogat,
l'havíem de prorrogar un any sense més,
amb el qual, diríem,
no era jurídicament convenient.
i a partir d'aquí sí que s'està treballant
amb quina tipologia de plec de clàusula s'hauria de fer
que permetés, amb alguna empresa,
una gestió global de tot tipus de qüestions
que es puguin fer a la plaça de toros.
És a dir, una única empresa,
cedir la gestió a una única empresa
perquè pogués gestionar des de corrides de toros
fins a espectacles de música o de teatre o el que fos?
Aquesta és l'opció amb la qual estem treballant en aquests moments.
Pot acabar sent una altra,
perquè encara ara ens queda un marge de temps,
entre altres coses també,
perquè a vegades les empreses s'ajunten dos empreses per fer
i, diríem, i concursen a una cosa sota un mateix paraigua,
cada una especialitzada en alguna cosa.
Segurament el més pràctic per tot,
per tot, per la programació,
seria que tot estigués en mans d'una sola empresa.
El president de la Diputació de Tarragona,
de què és partidari?
És a dir, quin tipus d'espectacles
hi hauria d'anar a la plaça de toros?
Bé, és que a partir de la seva cobertura
i del seu arranjament total,
la plaça de toros admet qualsevol cosa,
des d'un aconteixement esportiu
a un macro concert
a la nit de l'empresari, per entendre'ns.
Vull dir, ho admet absolutament tot, no?
Per tant, bé, serà un, com li diria,
serà com una sala d'actes, d'actes molt variats, no?
I enorme, clar, amb una capacitat enorme.
La capacitat, ara l'anem a preguntar,
serà pràcticament similar o idèntica a l'actual?
Serà idèntica o similar a la que han tingut
els concursos de Castells d'Aranament,
que han sigut al voltant de les 9.000,
9.000, 10.000 persones.
Per motius de...
Per motius de seguretat,
perquè el que et mana l'aforament
és la capacitat que tens d'evacuar el recinte, no?
Per tant, els números s'han de fer al revés.
La capacitat d'evacuar el recinte és el que...
Tot i que amb aquest projecte
es generen moltes més sortides de la plaça de Toros
que les que té i entrades de les que té actualment.
Què s'oposarà?
Creu vostè per la ciutat de Tarragona, en fi,
tenir a punt poder obrir un escenari
d'aquestes característiques,
unes instal·lacions i un recinte d'aquestes característiques?
Només tot un món d'oportunitats
de rebre i de veure coses
diferent del que hem tingut fins ara.
A més, d'una manera molt cèntrica,
molt en el centre de la ciutat,
molt integrat a la trama urbana
i, doncs, no ho sé,
ens pot permetre, doncs,
fer, com li deia,
des de compteixements esportius
a qualsevol altra cosa.
Jo crec que és un espai
que Tarragona necessitava,
que tenia,
però que el tenia de manera
que estava molt infrautilitzat, no?
Estava pràcticament utilitzat 20 dies,
o 25 dies a l'any,
al mig de la ciutat.
Això crec que és un luxe
que no ens el podem permetre
i que, per tant,
el que hem de fer
és donar-li les condicions
perquè pugui ser utilitzat
pràcticament cada dia
o vull dir que pugui ser utilitzat
en moltíssimes coses.
Tenint en compte que això,
que d'aquí 9 o 10 mesos
pot estar a punt
i ja en marxa
aquesta instal·lació,
i aquesta seria més una pregunta
com a atinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona,
creu que el consistori
s'haurà de plantejar
la construcció d'un aparcament?
Estem parlant d'un recinte
que pot aplegar molta gent.
Creu que en els voltants de la plaça
hi hauria d'haver un nou aparcament
o que ja els actuals equipaments,
estacionaments,
ja donen prou servei?
A veure, nosaltres estem,
parlo des del punt de vista municipal
amb la Guàrdia Urbana,
analitzant l'impacte
que pot tenir tot això
en aquell entorn.
De totes maneres,
a veure,
a Tarragona
no hi ha excessives distàncies,
vull dir,
estem parlant
doncs de Calapassatoros,
per exemple,
de l'aparcament que hi ha del mercat,
està a dos o tres minuts caminant,
vull dir que
i aquella és una zona
per fer determinat tipus
de coses subterrànies,
és una zona una mica delicada,
és una mica delicada.
El que sí, crec, evidentment,
és que aquell entorn
no ha de patir
no ha de patir
l'agressivitat
que hi vagi molta gent,
però jo crec que hi ha fórmules
de fer-ho
i que és el que estem
en aquests moments analitzant.
Molt bé,
doncs deixem el tema
de la plaça de Toros,
del recinte,
que, en fi,
començarà ja de seguida
el projecte de remodelació i cobertura
de la plaça
i del concurs de Castells,
tornarem a parlar d'aquí uns minuts,
però en aquesta conversa,
en aquest repàs
amb temes que depenen
de la Diputació de Tarrona,
abordem altres qüestions,
sobretot, per exemple,
de carreteres.
Ja saben els oients
que la Diputació de Tarragona
gestiona
una gran quantitat
de carreteres.
També és veritat
que fa poques setmanes
va haver-hi
un conveni
amb el Govern
de la Generalitat
de cessió
de gestions
de carreteres,
però que hi ha un pla
que s'està desenvolupant
durant aquests últims anys,
un pla de millora
de la situació
de les carreteres.
Què s'ha fet fins ara
de les carreteres
que depenen
de la Diputació
i què queda encara
per fer
en aquest tram final
de la legislatura?
Jo crec que s'ha fet
l'esforç més important
que ha fet mai
cap administració
en el tema
de la vialitat.
Per el que fa referència
a les seves competències.
És clar,
la Diputació
que gestiona
uns mil
i escaig
quilòmetres
de carreteres,
quan acabi
aquesta legislatura,
dintre de vuit o nou mesos,
haurà pràcticament
intervingut
en el 90%
de quilòmetres
que té.
Amb dues direccions,
una amb la renovació
total de l'asfaltat
i una altra direcció
és amb obres
de desviaments
o circunvalacions
o carreteres noves
que en un moment
determinat
puguin haver sigut
necessàries.
En el cap,
per exemple,
que el dia 14 d'octubre
s'inaugura
la circunvalació
de Bonastre.
La carretera
que anava fins a Bonastre
passava pel benmig del municipi
amb tot el que això significa.
S'ha fet una circunvalació,
s'inaugura el dia 14,
s'està acabant
l'acondicionament
dels Pallaresos.
Aviat començarem
l'obra
que va
de la carretera
dels Pallaresos
a l'alçada
de la rotonda
que després dona
accés a la carretera
al Callar
fins a la Gilaga.
Farem el tros
de Nulles
fins a Valls.
Jo diria que
s'ha fet
un esforç
i una feina
immensa
i que almenys
pel que fa referència
als quilòmetres
de la Diputació
quan acabi
aquesta legislatura
estaran
molt,
molt,
molt bé.
Ha de cedir,
creu vostè,
la Diputació
més carreteres
a la Generalitat?
O tal com estan
les coses
ara ja està bé?
No,
a veure,
és que cedides,
diríem,
cedides ja ho estan.
És a dir,
el conveni
que m'han firmat
la Generalitat
per poder,
cal perdre un moment
explicant-ho,
feia dues coses.
Una,
regulava
exactament
quines eren
les carreteres
locals
i quines les comarcals
i aquí
es produïa
algun canvi
d'algunes carreteres
que fins ara
eren considerades
locals
que han passat
a ser comarcals
i algunes comarcals
que han passat
a ser locals,
però que això
era un número
de quilòmetres
podèiem
amb un petit dèficit
cap a nosaltres,
però que més o menys
quadrava.
Per tant,
hem ordenat
el mapa
de carreteres
locals
i comarcals
d'una manera
definitiva
i la Generalitat
ha reconegut,
perquè així ho diu
la llei de carreteres,
que és la titular
de totes
les carreteres
que no són
les carreteres
nacionals
que són de l'Estat,
que és la titular
de totes.
Dit això,
el que fa
és encomanar
a la Diputació
la gestió
i el manteniment
de la xarxa local,
però ha reconegut
la titularitat,
per tant,
les carreteres
ja,
diríem,
des del punt de vista
allò de propietat
ja no són
de la Diputació,
són de la Generalitat
totes les que no
siguin nacionals.
Una altra cosa
és que a nosaltres
ens encomanen
el manteniment
i la gestió,
etcètera,
d'aquesta xarxa local.
I aquesta xarxa
continuarà,
en fi,
a partir d'això?
Continuarà administrada,
suposo que seria
la paraula més o menys
la més entenedora,
administrada,
que no,
propietat
administrada
per la Diputació.
Molt bé,
deixem l'àmbit
de les carreteres,
un altre àmbit
important
amb competències
de la Diputació
és el del turisme
a través del patronat
de turisme
Costa Daurada.
Ahir,
precisament,
el president
de la Diputació,
Joan Areggio,
assistia
a la inauguració
de les noves dependències
del patronat
de turisme
a les terres
de l'Ebre.
Això vol dir,
d'alguna manera,
senyor Areggio,
que diferenciem
a partir d'ara
encara més
el que seria
Costa Daurada
Terres de l'Ebre?
més del que
podia estar
fins ara?
A veure,
diferenciat
ho està
des del moment
en què són
dues marques,
dues marques
absolutament
iguals
des del punt
de vista legal,
la marca
Costa Daurada
i la marca
Terres de l'Ebre.
El que passa
és que
és el mateix
organisme,
el patronat
de turisme
de la Diputació,
el que gestiona
les dues marques,
cada una
amb la seva
autonomia
i la seva
independència.
Llavors,
era evident
que allí
havíem de tindre
dependències
administratives
perquè allí
hi ha un
Consell Regulador
de la marca,
format
per les administracions
de les Terres de l'Ebre,
pels empresaris
de les Terres de l'Ebre,
es reprodueix
el model
Costa Daurada
però es reprodueix
allí,
per tant,
havíem de tindre
seu física,
en aquest cas
la tenim
el vent mig
de Tortosa.
Ara que estem
a finals del mes
de setembre,
les dades
o com a mínim
les impressions
que tenen
el patronat
de turisme
de la Diputació
sobre com ha anat
la temporada,
quines són?
La temporada
anant millor
que la de l'any 2005,
anant millor
tenint en compte
que
és inapreciable
l'augment
de nombre
de places,
per tant,
l'oferta
és més o menys
la mateixa
que l'any passat
i siguen
la mateixa
oferta
estem parlant
d'un augment
d'aproximadament
un 3,5%,
parlo amb global,
parlo amb global,
un 3,5%
a tota la província.
Segurament,
si distinguéssim
de Terres de l'Ebre
i Costa Daurada,
aquest 3,5%
seria una mica més
Terres de l'Ebre
i una mica menys
a Costa Daurada,
però en tot cas
en els dos llocs
és més
que l'any passat,
per tant,
ha sigut una bona temporada.
Estem tocant sostre,
creu vostè,
amb el model turístic
que ofereix la demarcació
o encara tenim
moltes possibilitats,
sobretot,
d'especialització?
Jo crec que tenim
possibilitats d'especialització
perquè la demanda
també s'està especialitzant molt.
Ahir, per exemple,
és un cas,
segurament és un cas
molt emblemàtic,
però ahir se'm comentava
que el mes de,
parlant de les Terres de l'Ebre,
que el mes de març
o abril d'aquest any
la marca Terres de l'Ebre
com a tal
va participar
en una fira
que es fa a Itàlia
especialitzada en la gent
que li ha de viatjar
per veure ocells.
Només la presència
de la marca Terres de l'Ebre,
evidentment,
amb el seu producte estrella
en aquest cas,
que és el Delta de l'Ebre,
ha significat
un augment molt important
de visitants.
És un exemple
que a través de buscar
aquests nichos
de mercat tan especialitzats,
jo crec que tenim
que em percorre,
sense oblidar,
evidentment,
la gran base
del nostre turisme,
que segueix sent
la base típica
d'un lloc de costa,
que és el sol i la platja,
que jo sempre a dir
que són magnífics
i que hi ha molts llocs
del món
que no hi són.
Per tant,
per això venen aquí.
Per tancar aquest repàs
a qüestions
que són competència
de la Diputació
i per tornar
a la ciutat de Tarragona,
hi ha un projecte
amb el que hem parlat
amb el senyor Joan Arelló
durant moltes ocasions,
un projecte
que depèn també
de la Diputació de Tarragona
en primer terme,
que és el de la Sabinosa.
Ara fa temps
que no en parlem,
segurament perquè
els interlocutors
de la Diputació,
de la Universitat
i de la Cambra de Comerç,
que són, en fi,
els motors
que van promoure
un projecte,
doncs, en fi,
no estan prou clars
o prou definits
a nivell de govern
de la Generalitat.
Com està el tema
de la Sabinosa?
Parat?
Des del que s'ha de fer,
que diríem
que en principi
doncs ho tenim
bastant elaborat,
en aquests moments
ja fa uns quants mesos
bastants
doncs que està parat
doncs suposo
que per circumstàncies
polítiques
o per circumstàncies
de possibles canvis
en governs,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
El que sí
estem treballant
des de la Diputació
és per una cosa
que aquesta
entenc que sí
que podríem
arribar a fer-la
que és,
doncs,
estem
amb la descatalogació
dels edificis
de la Sabinosa
que són edificis
que estan catalogats
per veure si
almenys
podem deixar
la finca net
i despejada.
Això seria un objectiu
per acabar
de fer
en aquesta legislatura?
Bé,
això és,
les descatalogacions
i aquestes coses
administratives
són una mica complexes,
però,
bueno,
miraríem de fer-ho
almenys
de fer aquest primer pas.
En qualsevol cas,
ara comença
ja l'últim tram
de la present legislatura,
del present mandat
a la Diputació de Tarragona.
Recordem que hi ha
eleccions municipals
a la propera primavera,
a finals del proper mes de maig,
com a president
de la Diputació,
quin balanç fa
d'aquests tres anys
que porta
al cap de banda
de la institució?
Bé,
jo el faria
en un doble pla,
no?
Primer,
en el pla polític.
Jo crec que la Diputació
ha seguit sent,
no és cap mèrit
d'aquesta legislatura,
ha seguit sent
una institució
on
el que s'entén
com a política
partidista,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs queda sempre
supeditada
a la seva funció,
no?
i com que la seva funció
és el suport
als ajuntaments
i al territori,
hem tingut
sempre
un funcionament
unitari
tots els llocs polítics
que han estat representats
a la Diputació
en aquesta legislatura,
insisteixo,
i en altres,
per tant,
no només és mèrit
d'aquesta legislatura
i molt menys meu,
sinó ha sigut
la manera
de fer de la Diputació
que jo crec
que és
molt positiva
pel territori
i pels ajuntaments.
A part d'aquest pla polític,
jo crec que hem complert
molt i molt bé
la feina
que teníem encomadada,
hem fet
un pla d'actuació
municipal,
doncs que ja s'està acabant,
que ha donat resposta
a moltíssimes coses
dels ajuntaments,
hem fet,
com li deia al començament,
un pla de carreteres,
segurament aquest sí únic
en els últims 25 anys,
hem fet una feinada tremenda
amb el tema
de les carreteres,
hem afrontat
alguns temes importants
que teníem
en alguns llocs
que eren propietat nostra,
l'exemple de la plaça
de Toros,
doncs,
n'és un,
i almenys el plantejament
del que s'hauria de fer
a la Sabinosa,
a mi també m'hagués agradat
anar més de pressa,
no?,
perquè,
doncs,
entenc la sensibilitat
que hi ha a Tarragona
per aquest tema,
però,
bé,
hem arribat
fins on hem pogut arribar
perquè no depèn
exclusivament
de la Diputació,
sinó d'una sèrie
d'altres interlocutors,
per tant,
hem arribat
on podíem arribar,
jo, per tant,
em faria un balanç
molt positiu,
crec que,
crec que hem fet una,
tots plegats,
hem fet una molt bona feina
i,
d'alguna manera,
crec que ha ajudat
que els nostres
poders locals,
els nostres ajuntaments,
també hagin pogut
fer una mica millor
la seva feina,
perquè,
en definitiva,
és el nostre objectiu,
no que la gent
conegui o aprecii
la Diputació
per la feina
que fa ella directament,
sinó per la capacitat
que tenim
de donar resposta
als principals protagonistes
del territori,
que són els ajuntaments.
Doncs amb aquest balanç global
d'aquests tres anys,
recordem que encara queda
pràcticament tot un any,
tot aquest curs polític
demanat a la Diputació
de Tarrona,
tanquem aquesta conversa,
aquesta entrevista avui
amb el president
de la Diputació,
el senyor Joan Arejo.
Senyor Arejo,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
el concurs del proper diumenge.
Segur, segur que anirà bé.
En aquesta plaça de Braus
que començarà de seguir
el projecte de Ramoners.
Però que serà la mínim bé
perquè serà l'última vegada
que la veuran així.
Doncs amb aquesta recomanació
ens quedem.
Ara de seguida,
després de la publicitat
seguirem parlant del concurs
per des d'un altre punt de vista.
Senyor Arejo,
moltes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies, bon dia.