4 minuts, un quart de dues, ja el tenim equip.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
D'una manera absolutament meteòrica,
ens ha preparat un futbolí ràpid,
perquè ja ho dèiem els oients fidels,
que per 3 quarts de 12 a les 12
entraven els companys de la redacció d'Esports
amb les seves maletes carregats...
Pesen poc les maletes, per cert.
Poc, per cert, boníssima l'orxata i els fartons
que heu portat per socades de l'orxata.
Escolta, hem esmorzat una orxata i uns fartons avui?
Què dius, és veritat.
Aviam, el que he dit jo, no, res,
perquè mai no porten cap souvenir.
Ja els dic ara, no es pensin que això és broma i comèdia que fem.
Mai no porten res.
Mai no porten res.
A vegades, fins i tot, els hem donat diners
perquè portin alguna cosa i se'ls gasten amb bicis
i no es porten res a la gent de la redacció.
Amb fartons urxata, en sèrio.
És veritat, Qui.
Fins i tot Jordi Blanc s'ha atrevit a menjar un fartó
que no l'havia provat mai.
I pots parlar?
Sí, sí, perquè...
Perquè jo si em menjo un got d'urxata amb un fartó,
et queda la boca amb palagosa després.
però era a les 8 del matí.
I, home, són la una, per tant,
ja hem passat unes quantes hores.
Doncs mira, alguna cosa allò de satisfacció.
Positiu, positiu, com a mínim, eh?
Sí, positiu, positiu, com a mínim, eh?
Sí, positiu, positiu, eh?
Sí, positiu, positiu, positiu, positiu.
Ai, quin panorama, quina tristor.
Bé, tristor, aviam, tristor.
Tristor, jo crec que va ser una empipada
quan acaba el partit, no?
Després, un reflexiona i diu, bueno, és que la València...
Ahir a la nit, en l'última part, només ho sentia,
tranquil·lament, des de casa meva, tot s'ha de dir...
T'estàs enganxant molt, Iolanda.
Comences a ser preocupant el tema.
M'aniré al metge, ràpidament.
Conec un de molt bo, eh?
Sí? Sí, sí, sí.
Aquestes coses, si no, li direm a la Sònia,
la nostra psicòloga, que parla d'addiccions,
calla, que no m'estigui jo fent un addicte al futbol.
No, però ho sentia...
Nosaltres vam començar així, i hem acabat,
ahir a l'hotel mirant el Milan Siena,
i després mirant el Bayern de l'Evercus en Schalke 0-4.
Només et dic això, eh?
Jo no arribaré a aquest punt, n'estic segura.
Bé, després de la temporada ja veurem.
Ara, jo patia, perquè només ho sentia a tots dient
que s'acabi ja, que s'acabi ja el partit, per favor,
que s'acabi ja, o que posin portes corredires allò a la porteria,
però que s'acabi ja.
Sí, perquè va semblar que tot el que xutaven entrava.
Crec que el València va xutar cinc cops a porta
i quatre gols.
El Nàstic cap xuta a porta era complicat,
que algun en tres, per tant, zero gols.
Aquest era el resum més evident del partit.
Això sí, com et dic, les sensacions a l'acabar eren...
Bueno, tampoc no veníem aquí a buscar res positiu.
Ja sabíem que és això, la primera.
Sí, la imatge no va ser bona.
Com ja dèiem ahir, la primera bufetada,
per no dir una paraula més malsonant,
de realitat de la primera divisió va ser aquesta,
més talleta, i que podia passar.
I a partir d'ara, Nàstic s'ha de centrar
en jugar contra l'Etia Bilbao,
que ve a casa d'aquí 15 dies,
en jugar contra el Getafes,
en jugar contra, jo què sé, equips de Real Societats,
de Racings, un altre cop quan anem allí,
d'equips de la nostra lliga.
Vaja, hem d'esperar a veure què passa.
Queda un munt de lliga, com es diu, i potser...
No estem de visita primera. Som a primera, per tant...
I potser aquests partits serveixen,
i esperem que serveixin per aprendre alguna cosa, també.
Veurem què passa per això d'aquí, anant endavant.
I això que vam començar sobre rodes, el tema,
perquè el tema el vam començar parlant amb un aficionat del Nàstic,
d'aquests que englobaríem en això,
el Nàstic Global, que va baixar en bicicleta,
Tarragona-València, tu.
300 quilòmetres pràcticament en bicicleta,
12 horetes pedalant, van ser més o menys,
aproximadament, i parlant-me amb ell just abans de començar el partit,
amb el Ricardo Pacheco,
Tero Ortega parlava amb aquest aficionat del Nàstic,
que ahir va fer una mica de Miguel Indore.
Pues sí, mira, ahora estoy aquí esperando que baje la gente de las peñas,
de los autobuses, para recoger a mi hijo, que me trae la ropa,
y hemos llegado a València, mi amigo Luis y yo, pues en bicicleta.
Hemos salido a las 8 menos cuarto de allí, de la Rambla-Tarragona,
y hemos llegado aquí a las 8.20, pues,
porque hemos tenido unos pequeños percantes.
¿Qué os ha pasado?
Hemos tenido unos pinchazos, mi compañero y yo llegando a València.
O sea, que ahora verás que me está pillando todo el polló de las peñas.
La tornada no la va fer amb bici.
No, no, va ficar bicicleta a l'autobús i va tornar en autobús.
Ara a sobre van punxar, és que ja és...
És que després de 12 hores amb bici fer la tornada ja era impossible.
Hi ha una altra teoria.
Per què quan algú està parlant per mòbil,
la gent comença a cridar darrere?
Perquè volen sortir.
Jo això ho he vist molt a la tele.
Estava molt tranquil·let i de cop i volta...
Però tu t'hi has fixat, quan hi ha una notícia,
i a més és una notícia luctuosa també,
que estan entrevistant i darrere gent rient i saludant,
i potser estàs parlant de l'amor d'algú, no?
És aquesta falera que tenim tots.
Home, en aquest cas el Nàstic està justificat.
I nosaltres ho agraïm, perquè és banda sonora.
Va servir per copsar més l'afició de darrere.
Fixa't un munt d'aficionats que hi ha a València.
Acabava d'arribar, estava entre la gent
i es situava el Ricardo Batxego,
que per cert ja ens va anunciar que estan preparant també
una nada a Saragossa amb bicicleta,
segurament amb el club ciclista que em fa.
Passant pel Pilar.
Amb el club ciclista, obviant, si al Pilar ens donarà més sort,
que no pas al Miquelet, a València.
I podem portar amb els tres punts de Saragossa.
València, terra de fartons, d'orxates,
de paella, de falles, de tarongetes,
és tot el que diuen els tòpics, no?
I de bandes, no?
Home, i tant.
I ahir hi ha més talleta que hi havia,
doncs una banda tocant l'himne de València.
Com sempre anem coneixent gustos musicals dels de la casa,
recordeu que a Montjuïc la Tere ens explicava
tots els seus concerts de Montjuïc,
que no sé quants milers de concerts havien anat a Montjuïc,
a veure no sé quants grups...
Van fer un recorregut per l'itinerari musical de Teresa Ortega.
Ah, exacte, doncs ara fem un recorregut també pel...
Aviam.
A veure, a veure, a veure com ho dius.
Imaginari musical de Jordi Blanc i la companya Teresa Ortega,
passa que la Tere fa servir aquella expressió tan bona,
ara després de la publicitat ho coneixem.
Escolta, i us deixem també amb l'interrogant
i després escoltem la resposta.
A veure, a veure.
I després que no li preguntem al Jordi
que ens expliqui la història de l'himne del València,
qui el canta, perquè ell ho sap.
Després de la publicitat, us deixem amb la banda.
El Nasti, sinceramente, a una banda,
les faltaban las cornetas y tambores.
Ahir teníem fins i tot cornetas y tambores,
i ho heu deixat, eh, la publicitat.
Després de la publicitat, aquí vindrà els anuncis,
piu, piu, piu, piu, para, pap, pap, pap,
i les donarí a la publicitat?
No.
No les donaria a la publicitat.
Li havien de preguntar al Jordi Blanc.
Preguntem-li, va, preguntem-li.
Clar.
I després que no li preguntem al Jordi
que ens expliqui la història de l'himne del València,
qui el canta, perquè ell ho sap.
Després de la publicitat, us deixem amb la banda.
I ara mateix amb la banda que està interpretant aquí a la peu de Gespa.
És l'himne del València.
L'himne del València, eh? La Montvalència...
Qui ho canta, Jordi?
Home, el germà de Francisco.
Juan Ramon.
Exacte.
Que Francisco li va prendre, crec que, el dia del centenari,
no sé exactament quan va ser.
Crec que Francisco interpreta l'himne del Regne de València,
que podria ser l'himne de València.
Aquell de I tots cantem l'himne de València, que l'interpreta Francisco.
Però crec que el van convidar per cantar l'himne aquí al mig del camp
i els seus germans van pipar bastant, eh?
De futbol podeu qüestionar els nostres coneixements.
Ara, de música valenciana...
De música valenciana, ratllant la tafaneria del cor.
Ara, qui canta aquest himne?
Quim Pons, per Tarragona Ràdio, com a mínim.
Quan dèieu Francisco, és el del latino.
Jo era modelo d'alta costura i totes aquestes.
Sí, aquest, aquest, aquest, aquest. Gran Francisco.
Ah, molt bé, molt bé.
Ara, tu també, tenies una retirada a la família.
No, no, jo em sé, aquest, l'himne de València, me'l sabia.
El de País Valencià, l'himne de València també,
i el cantava Juan Ramon, que us quedi clar,
que és el cant de l'himne aquest del València.
Més coses, estem a Porra.
Vam anar fluixets, fluixets, ahir.
Clar, era costava, no? El 4-0 era fotut.
Anem a escoltar que apostàvem per la Porra.
Crec que ni sumen tots els gols que li vam ficar al València a la Porra,
sumem els 4, escolteu, escolteu.
Comencem, si et sembla, Tere, per la Sílvia García.
Un 0-2, s'arrisca.
0-2. Joan Andreu.
Un 1-3.
Un 1-3.
Tere Ortega.
Un 0-0.
0-0.
Elder Moya.
Un empat a un.
Un empat a un.
Albert Cots, que no et veig.
2-2.
Perquè l'Albert Cots està aquí a Mestalla, això ho confirmaria.
Ja m'he perdut. Jordi Masnou.
1-1.
1-1.
Àngel.
Jo també, m'apunto l'1.
L'1-1.
Quim, 2-3.
2-3.
Ui, avui la guanyo, eh?
Perquè vaig a dir el 0-1 i ningú l'ha dit, eh?
Quasi la guanya, Jordi Blanc.
La paella de plàstic no l'ha concedit.
Ara, alguns anaven molt descantillats, eh?
La Sílvia García, per exemple.
Entenem que és una gran nàstiquera, però...
És el que s'ha d'apostar, no?
Hi ha vén a descantillament amb el resultat.
Però al principi hi ha d'haver optimisme.
No la vam encertar ni per casualitat.
Home, això que no falti mal.
Optimisme.
Jo crec que som en tots els gols.
a València en va fer 5 o 6, em sembla.
I crec que ens vam quedar dos gols
d'encertar els gols que feia a València, com a mínim.
Alguna cosa, alguna cosa.
Demostrat un cop més,
que en sabem més de música valenciana
que no pas de futbol.
I també en sabem un munt de pizzas.
Com a mínim l'Àngel García.
Aquest tema, però, ja de l'any passat
ja l'arrossegava.
Però domina?
Si no, jo vaig sentir alguns comentaris
i dic, aviam,
potser és que està creant Tarragona Ràdio
un altre espai dedicat al món de la gastronomia,
nocturn, no.
Jo crec que s'han estudiat les cartes
o sigui, he anat al senyor Telepizza i li he dit
escolta, i deixi'm una carta, que me l'he d'estudiar.
Però és que diu pizzas...
Amb el guió va a la carta del Telepizza.
Sí, sí, sí.
Diu pizzas que jo crec que ni existeixen.
No?
Jo diria que no.
Escolteu-me què diu l'Àngel García
amb totes les pizzas que va arribar demanar ahir,
que de gana en tenia,
no va dinar paella, ell ni a menjar l'orxata amb fartons,
i tenia gana.
I anem escoltant perquè el repertori és ampli, eh?
Si ja sé que és una mala hora
i que us anirà a entrar amb gana,
però escolta, va, escolta.
A veure, a veure.
A veure, crec que una capritxosa ara vindria,
doncs molt bé, eh?
És la capritxosa pel...
Mira que buscar una capritxosa, eh, també.
Doncs vinga, que la demani el Jordi, ara, va.
Una altra capritxosa.
Tindrem que demanar, doncs, una calçona ben bona.
Portem-me una, aviam, com te diré, una Vesuvio.
Aquesta és nova.
Àngel, el senyor Telepizza ja sap que existeixen aquestes pizzas.
L'Àngel es deu repassar totes les pizzas del món mundial
per demanar-les diumenge.
Ja crec que Telepizza, a mesura que ell va demanant pizza,
es va ampliant la carta, eh?
Escolta'm, perquè amb vosaltres
es t'ha quedat molt de cuidado, eh?
Perquè esteu a totes, eh?
Quim, a la sala de premsa la pizza Vesuvio hi era, o no?
Home, escolta'm, perdona,
jo ahir me la vaig menjar la meva dona,
cuidar-ho, eh?
Està apuntada, eh?
Quim, està apuntada ja l'estona.
Jo ara et diré una cosa.
Tècic doctoral de pizzas.
Jo ara et diré una cosa.
Pizza Vesuvio existeix?
Jo, aquesta setmana passada, no.
L'anterior, perquè aquest tema ja no el controlo,
però els primers dies del cor de la ciutat l'he vist.
Ah, és veritat.
Veus?
El cor de la ciutat estan muntant una pizzeria.
Però perquè la pizzeria es diu així.
I la pizzeria es diu Vesuvio.
La Galiana.
Jo crec que l'Àngel, molt de futbol, molt de futbol,
però el que fa és seguir el cor de la ciutat.
Aquí l'hem enganxat, ara.
I aquí l'hem enganxat.
La Vesuvio és perquè potser ha anat a la pizzeria del Galiana.
Ves que no hagi anat a la pizzeria del Galiana.
Digant caps, digant caps.
Ara veus aquí, ara té l'iscineta Galiana.
Apunta-t'o, Galiana i Àngel, pizzeria Vesuvio.
Sí, perquè, clar, és clar, a Telepizza no hi és.
Jo s'asseguro jo, aquesta pizzeria.
Per això t'ho dic, que li està sortint a la Telepizza la competència.
Mira, mira, que encertat.
L'Àngel, l'Àngel, és seguidor del cor de la ciutat.
I no ho diu.
L'hem enganxat, pizzeria Vesuvio, perquè és que no, és que clar.
I la pizza Vesuvio, que l'hem fet amb un sofregit de la dona.
És veritat, és veritat, és veritat.
Fins aquí puc llegir perquè ja no hi veus cap cap capítol més.
De la Loli, home, i tant.
És el sofregit de la Loli, de la pizzeria Vesuvio,
la que realment li agrada a l'Àngel.
Perquè això havia de ser un programa de futbol, no?
Que et penses i tot això al final.
Però l'Àngel mira més Tele, a més del cor de la ciutat.
Sí, sí, no només mira el cor de la ciutat.
Ha fet molt mal al Montes, a la sexta, aquest any.
Va acunyar aquella famosa frase durant el Mundial
de tiqui-taca, Salines, i tot allò que deia.
Sí, sí, sí.
L'Àngel García també s'han passat Mundial i Tele.
I el València està jugant ara en un rondo, com un gran més se diu, no?
Està fent un tiqui-taca i mis al camp
i està arribant amb molta més facilitat que la primera part.
Està fent un tiqui-taca i mis al camp,
està fent un tiqui-taca i mis al camp...
És com una esponja, ho absorbeix tot.
Tot, tot.
És magnífic.
Tot, jo crec que un dia ens cantarà algun anunci d'aquest de la tele per la ràdio.
Esperem que no, esperem que no.
Ja l'intentarem aturar.
Si ho veiem, que es llença molt o comença a fer...
No, no, poseu-li fre perquè, escolta...
A lo millor comença a recitar algun vers d'aquests de Mira quin patina,
que fan, que crec que ja s'ha empatat el programa i tot,
però esperem que no passi això.
No, no, avui hi havia un titular magnífic.
Patinazo del que patina.
Ben trobat, però...
Esperem que no reciti cap frase celebrada d'aquest programa l'Àngel García
i que, és que, a dir-me, amb el cor de la ciutat i amb el tiqui-taca del món.
És quin mal ha fet Montes, quin mal està fent la sexta al món del...
Jo és que us escolto a vosaltres.
Com que sóc, diguem-ne, novell, novata, en aquest tema encara m'hi ha de familiaritzar.
És un tio que enganxa, que té expressions que després tothom va repetint i enganxa.
Sí, però això també els hi passa a los morancos.
Sí, clar, clar.
Mal de bon rotllo, que se m'entengui.
Vull dir, no està fent cap mal o poc broma.
Al contrari, que està fent...
No sé, hi ha frases que...
Donant-li vidilla a aquest mondillo, clar.
Que enganxa moltíssim.
Ahir estàvem a Mestalla.
Un camp immens de més de 50.000 espectadors, més o menys.
Hi havia, jo crec que uns 48-49 hi havia ahir a Mestalla.
Hi havia una molt bona entrada.
Quina sensació, Quim, en un camp d'aquests?
Perquè, clar, parlem molt dels equips,
però també els informadors estan visitant terrenys de joc
que anteriorment no havíeu visitat.
I jo m'imagino que la primera presa de contacte, poc o molt, impressiona.
Jo, de ser sincer, he dit que hi havia estat a Mestalla un parell de cops,
però és un camp que impressiona molt des de baix.
Mai havia estat a baix.
Ens vam situar just darrere la banqueta.
Has estat com a espectador.
Sí, veiem partits de futbol.
Jo et dic com a informador, que és diferent,
perquè a baix la perspectiva és completament diferent.
Clar, la perspectiva tens des de baix.
És brutal.
O sigui, el camp impressiona, és un camp d'aquests que sempre impressiona.
Una mica rotllo gladiador, no?
Que mires així al voltant.
Sí, perquè hi ha camps, o sigui, per exemple,
el rotllo camp nou, que és més estès al tema de la graderia,
és més horitzontal, no és tan vertical.
Aquest és molt vertical, molt tancat tot,
i encara té sort que tot el camp no està cobert,
perquè només hi ha la tribuna i la zona tant del gol xicotet,
que en diuen allí, com del gol gran, com de la preferent,
està descoberta i no et crea tanta sensació, potser,
d'estar com un espai tancat,
però tot i així, el ser tan vertical, la fraderia,
es fa com el Bernabéu, que és molt vertical,
dona la sensació d'uf, aquí se'n mengen,
d'olla pressió, de quan està ple i quan brama allò,
dius, ostres, aquí, complicat sortir-ne traient tres puntets.
Jo crec que al Nasti també li va passar molt això,
que ja van sortir amb aquesta sensació d'inferioritat,
que de vegades, quan surts, ja dius,
ja no acaba a rotllar la cosa.
Però s'entén, perquè escolta,
com va bramar Mastalla amb el gol del València,
amb el gol del Guaje Villa, era el segon,
i amb el canvi del mateix Guaje Villa.
Aquesta jugada, David Villarroa.
Ha sortit el Guano Bifarri a buscar a Gavilán.
Aquell ha deixat enrere,
ha anat fins la línia del fons,
la centrada venia a Sol Villa.
Així bramava Mastalla,
s'entén...
Em impressiona.
Sí, impressiona, impressiona molt,
perquè quan sents tothom crida...
T'has de sentir petit davant de tot això.
Sobretot el gol, eh?
El canvi va ser impressionant,
amb el camp dret allò de Villa, Villa i Maravilla
i tot això que canten,
però el gol, quan marquen,
45.000, tios,
és brutal, és brutal.
Sensacions que només poden passar
en aquests grans camps,
com poden ser Mastalla,
el Pijuan, el Bernabéu,
o el mateix Camp Nou,
i que, uf,
fica una mica la gallina de piel
quan sents bramar tanta gent a l'hora.
Recordeu, a més,
que tenim un concurs obert,
ja sé que és molt complicat, eh, d'ahir,
de votar el millor jugador del Nàstic,
però podeu votar sempre
el que vosaltres creieu que és millor,
el que us agrada més,
el que va jugar millor contra el Racing,
vaja, qui vulgueu,
molt fàcil,
heu d'enviar un missatge
amb el 5588
amb la paraula jugador, un espai
i aquell jugador que més us ha agradat.
SMS, 5588,
la paraula jugador, un espai
i aquell jugador que més us ha agradat.
Recordeu que el proper divendres
sortejarem un article de la marca Nàstic.
Tarragona Ràdio
convoca el trofeu
al millor jugador del Nàstic de la temporada.
Cada setmana et convidem a participar-hi.
Envia un missatge de telèfon mòbil
al 5588
posant la paraula
jugador, un espai
i el nom del futbolista
que consideres que ha estat
el millor del partit.
Entre tots els missatges,
cada divendres,
al final del Sempre Nàstic,
sortejarem un regal
de la marca del club.
Tarragona Ràdio,
sempre amb el Nàstic.
Doncs ja sabeu,
5588,
la paraula jugador,
un espai
i aquell jugador que més us hagi agradat.
Divendres,
sortejarem una pilota
de la marca Nàstic
entre tots els missatges rebuts.
Veurem si firmada o no
pel Jordi Blanc,
que ara no sé què em deia.
Firmada pel Jordi Blanc.
Sí, jo crec que l'assignarà ella al final.
Però com a Jordi Blanc
o imitarà l'assignat?
Intentarem que l'assignin
els jugadors
de la plantilla del Nàstic.
És broma,
que quan és firmada
pels jugadors
és dels jugadors
de debò,
no es pensi.
No, ficarà el Jordi Blanc,
carinyo,
con amor,
això que sí que...
A més hi haurà
el certificat d'autenticitat, eh?
Recordeu més
que aquesta nit
hi ha programa,
a les 8,
tot i que el 4.
No, no,
ja ho teníem present.
Ja sabeu qui vindrà,
més o menys?
I tant, avui sí.
Ve Gilberto.
Tindrem l'Elder Moy
aquí fent de traductor.
Molt bé.
I ve Gilberto Riveiro
o com li diu l'Elder,
no sé com fa així,
Gilberto Riveiro,
això que fa l'Elder
que parla el portuguès.
Sembla de la nova troba
d'aquella de la bossa nova.
Doncs vindrà el Brasilever
a veure què ens explica,
encara no ha debutat
amb el Nasti
que està lesionat,
veurem què ens explica
el Gilberto
i a més a més
us farem una pregunta,
una pregunta
que entre tots aquells
que la respongueu
tant via mail
a sempreanastic
arroba tarragonaradio.com
com també via telèfon
al 977 24 47 67
a partir de les 8 del vespre
el telèfon,
el mail quan vulgueu,
sempreanastic
arroba tarragonaradio.com
quan vulgueu
i ens expliqueu
el que vulgueu també
la pregunta és
vaja,
no sé,
és una mica allò oberta,
eh?
Per què creieu
que aquest nàstic
no és l'equip treballat
i treballador
de la temporada passada
o l'equip treballat
i treballador
que vol Luis César
o aquell nàstic
que no mossega?
Per què aquest nàstic
no mossega?
Més o menys
la pregunta
es podria resumir, sí.
Això és com les redaccions
del Col·le,
tema libre, eh?
Sí, tema libre,
una mica més vacaciones, no?
Molt bé.
Doncs l'opinió
que us està semblant
de per què aquest nàstic
no està mossegant
en moments puntuals
d'aquesta arrencada
de lliga
de la primera divisió.
Ens l'expliqueu sempre
a nàstic
arroba
tarragonaradiu.cambio
amb dues entrades en joc,
dues, eh?
Per anar a veure
el nàstic
a l'ETI de Bilbao,
el primer partit
que jugarem al nou estadi.
Tants caps,
tants barrets,
segur que teories,
hipòtesis,
totes les que volguem,
les podrem escoltar
i compartir
aquest vespre.
Quim Pons,
gràcies.
A vosaltres.
A descansar una miqueta.
I bon profit,
que vagi a la Vesuvia.
Igualment.
Adéu-siau.
Un minut i mig
en dos quarts de dues.
També ens acomiadem
de tots vostès.
El matí de Tarragona Ràdio
ha començat a les set
en punt del matí
i ha arribat fins aquí.
Un minut i mig,
dos quarts de dues.
Els deixarem tot seguit
en companyia
dels serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Gràcies per la seva atenció.
Acabin de passar un bon dilluns
i ens retrobem demà
al punt de les set del matí
aquí a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat.
Adéu-siau.