Tres minuts, serà un quart de dues del migdia.
Ja tenim a l'altre costat del fil telefònic Jordi Llorenç,
viatger, fotògraf de viatges, que torna a la ciutat de Tarragona,
en el que és ja la quarta edició del cicle d'audiovisuals de viatges
i altres cultures, viatges pel món 2006.
Jordi, molt bon dia.
Hola, què tal?
Que bé que hi hagi tanta continuïtat.
Cada any per aquestes dates tenim l'oportunitat de parlar amb tu
i que ens posis al dia dels teus viatges,
que després podem conèixer aquí a la sala d'actes de Caixa Tarragona.
Ja ets habitual aquí a Tarragona i saps que tens un públic
que et segueix fidelment, no?
Doncs bé, sí, vaig començar fa quatre anys,
una mica amb la incògnita aquesta, a veure si l'auditor s'ompliria o no,
i bé, ja ens hem quedat estranyadíssims,
he de veure que ja en la primera edició hi havia un gran públic
que estava interessat en compartir els viatges amb mi, no?
Clar, avui dia gairebé tothom o moltíssima gent
ha l'oportunitat de viatjar allà on vulgui,
de moltes maneres, amb molts mitjans.
Però el viatge que podem fer a determinats territoris
és un viatge que, d'entrada, per manca d'experiència
i per altres motivacions es fa d'una manera molt organitzada
i segur que ens perdem moltes coses.
Probablement un dels envalors d'aquests viatges que ens mostres tu
i altres viatgers és que és una mirada diferent
al viatge i al territori mateix que es visita, no?
Sí, a veure, vull dir, hi ha moltes maneres de viatjar
i són molt respectables sempre una de l'altra, no?
També una mica hi ha de prendre bastant del temps que tinguis tu.
Hi ha gent que, bé, només hi ha visposa de 15 dies
i llavors ha de fer-ho a través d'una agència
o que mig montin el viatge.
El que passa, una mica, el meu viatge,
com que vaig amb més temps, em deixo molt portar
i llavors intento que sigui amb bastanta penetració
el que és amb els locals, no?
Estàs allà i agafes el transport públic,
que allà mateix, doncs, anar a l'autobús
que ho coneixes amb una família que et diu
no, doncs, vint a casa, convidem, doncs, hi vaig, no?
Vull dir, és el més...
Penso que el meu tipus de viatge
és el que està més proper al que és
i a conèixer més la cultura i el local
i el país, en sí, amb tots els seus aspectes, no?
Com són els preparatius previs del teu viatge?
En general?
Els preparatius previs?
Bé, normalment el que faig inicialment
és que un cop, doncs, decideixo anar a veure
un país o una àrea d'un país,
doncs, perquè estic interessat
perquè viuen unes enyes equips
o perquè hi ha un paisatge que vull veure
o perquè es fan unes cerimònies, doncs,
que són úniques i que són un cop a l'any,
doncs, un cop, un cop monto això,
doncs, el que faig, doncs,
em compro una bona guia
i amb la guia, doncs, i internet,
doncs, intento planejar-me ja
i inicialment el viatge ja des d'aquí.
El que passa és que un cop arribes allà,
doncs, llavors, doncs, vaig una mica
molt sobre la marxa, no?
Perquè, no sé, alguns cots,
doncs, he estat en alguns països
que quan arribo allà em diuen
ostres, saps que a tal lloc, a tal illa,
doncs, hi ha unes danses o hi ha un festival
que jo no sabia.
Però, bueno, llavors,
vario una mica ja la ruta
i me'n vaig a veure aquests valls, no?
Vull dir que va una mica sobre la marxa,
però primer és un interès a prèvi
aquí, doncs, a conèixer, doncs,
un país en concret, no?
Normalment, cada any intento
ja variar de continent, no?
Perquè si porto dos anys
i seguits fent Àsia,
doncs, dic, va, dic,
doncs, aquest any, doncs,
tocarem algun país d'Àfrica
ja que no el conec.
I sempre, doncs,
els meus viatges els començo
a partir de l'octubre, no?
Que penso que és la millor època
on també com a fotògraf
puc tenir imatges
amb una llum millor,
ja que s'hi anés
als mesos d'estiu nostre, no?
Perquè també a Àsia,
depenent de si vas al mes de...
i a juliol, agost,
doncs, et trobes amb els monçons, no?
O sigui, que també varia bastant, doncs,
també el país amb el clima,
ja que farà, no?
Vull dir que això també influeix molt
a l'hora ja d'escollir un lloc.
Les motivacions són múltiples.
M'imagino que t'interessen
les persones com el paisatge,
com la història,
tot absolutament, no?
Que és el que motiva el viatge,
en definitiva.
Sí, sí,
però una de les coses
que m'interessa més
principalment és la gent, no?
Principalment, doncs,
penso que la gent
és el millor patrimoni
que dona el país aquell.
I si aquesta gent
està envoltada
d'uns paisatges macos,
doncs, encara més,
encara ja ho acompanyen més, no?
Però, però ja principalment
el que busco és, doncs,
que el tipus de gent
que vaig a veure,
doncs,
tinguin un atractiu especial
perquè viuen unes enyes tal
o perquè, doncs,
al nord es fan unes cerimònies,
etcètera, no?
Però això és el que jo valoro més.
La sessió d'aquest dimecres
comença amb un viatge a Myanmar,
el que era...
antigament coneixíem com a Birmania,
i es defineix com el regne
del somriure etern.
Realment,
els pobladors d'aquest país
somriuen eternament,
constantment,
perquè, déu-n'hi-do,
les situacions també
per les que ha passat la seva història, no?
Sí, sí,
és un país amb una dictadura important,
però potser el començo, doncs,
amb el país aquell
que potser és el que em va impactar més
per la gent.
Jo ja t'he dit
que una de les coses que veur-ho
és el contacte
amb els locals,
i aquí sí que em vaig trobar
i he meravellat
i he de veure, doncs,
que, bueno,
que d'Erexparrills
un actoria principal
d'una pel·lícula, no?
Doncs és curiós, no?
Perquè, bueno,
estàs agafant
un transport públic, doncs,
que hi ha persones allà,
hi ha barrotades que estem,
i jo sempre intento
també portar-me un diccionari
amb la llengua d'ells, no?
Quan veus que, doncs,
els hi llegeixo,
Jordi, en aquest moment
estem perdent la comunicació
amb el telèfon,
en tot cas,
faríem una petita pausa
i intentaríem tornar
a comunicar-nos
amb Jordi Llorenç
i poder continuar
aquesta conversa.
Fem una pausa molt breu
i mirem a veure
si podem millorar
aquest so,
que en principi era òptim,
però sembla que tenim
algunes dificultats.
ac réponse!
Ouais!
Ricord!
Fascins-me!
Gimba!
Churchill!
Vi communà!
Fem una peça-là!
иеos!
Gràcies.
Gràcies.
Ja comentava que és un país on, a part de tenir una quantitat de temples per tot arreu,
el millor i el patrimoni és la gent.
Allà tu et pots moure amb transport públic sense cap problema
i vas en un minibús que hi caben 60 persones així
i llavors el que jo sempre faig és que porto un diccionari amb la llengua local d'ells
i quan veuen que tu t'esforças a expressar-te a dir alguna cosa
veus que ells ja de seguida et somriuen
i ja de seguida estan a punt per dir-te
va, baixa, que et convidem a muntar-te'n.
O sigui, per ells ets com el principal actor, no?
Llavors per això, per rebre una mica homenatge a tota aquesta gent
i optar-te en que sigui el primer audiovisual a fer-se, no?
El següent ens situa el Pacífic dins de l'arxipièl·leg de Vanuatu
és la illa d'Atana, que expliques que és una illa que encara...
Jo no sé si, clar, és que la paraula pot prestar a l'equívoc
que quan diem primitiva no volem dir-ho de forma pejorativa
sinó en tot cas que mantenen formes de vida molt antigues, no?
Exacte. Aquí va ser una experiència ja que vas tenir per mi única
amb tot aquest viatge ja que vaig ser en el Pacífic.
que, bé, tenia interès en conèixer aquestes genies
que són els nambes, els petits nambes,
que és una gent que no han volgut evolucionar,
no han volgut seguir el temps
i s'han quedat estancats, diguéssim, amb els anys de la prehistòria.
El fet que, bé, a part que viuen bastant aïllats
a l'interior de la selva,
és gent que encara fa el foc amb dues pedres, no?
I després d'arribar allà
i estar-me una setmana amb ells,
bé, va ser una experiència important en mi
perquè, clar, et dones compte que hi ha de moltes coses, no?
Que aquí donem importància, doncs,
el no tenir aigua calenta, el no tenir això,
llavors per ells això són coses òbvies, no?
Vull dir que el viure amb gent així que encara viu en uns ancestrals,
realment aprenc moltíssim d'ells, no?
I per això aquesta experiència amb els nambes
va ser una experiència única dins del que era el viatge del Pacífic.
Una experiència, des d'aquest punt de vista similar,
segurament la que vas tenir amb els genbes a Namíbia,
que serà l'objecte de la tercera sessió, no?
Sí, la tercera sessió està dividida en dos audiovisuals
d'una duració curta, 25 minuts cada un.
Llavors, què és el que faig?
Primer, intento donar a conèixer el que és la Namíbia,
el que és el país en si,
parlo dels parcs nacionals,
del desert, doncs, hi ha unes dunes també...
I llavors entrem en la segona part,
que és una mica la meva vivència de viure 15 dies
amb les dones llimbes, no?
També són aquestes nenes que viuen frontera amb Angola
i allà, doncs, a veure,
no va ser el retrocés del temps que vaig rebre amb els nambes,
però realment és una manera ja de viure
amb les dones llimbes i tota la família
també digne ja de veure.
Com els nambes, i en aquest cas també els llimbes,
poden preservar-se de la influència externa
d'aquesta manera en aquests temps que corren?
Bé, el que respecta als nambes,
ells tenen el coneixement
que, bueno, d'aquí han arribat alguns milioners allà
i que els han dit, doncs, que això d'anar així
encara nu per allà,
que no és normal avui en dia.
Però ells el que volen, una cosa important,
és que volen preservar tota la seva llacultura
i tota la seva història.
i diuen, bueno, aquesta és la nostra manera que hem viscut sempre
i no ens importa, doncs, si no sabem llegir, no sabem escriure.
Vivim bé com nosaltres estem, amb les famílies
i no volen anar a les costes com els hi han imposat, no?
I hi ha res, una gent que diu, no, no, estem aquí,
nosaltres hem viscut tota la vida
i volem que la nostra cultura no es perdi.
i una mica amb el tema dels imbes passa el mateix,
que passa que algunes vegades en algunes ciutats
a la vora de tota aquesta zona que és el Calcolan,
doncs et trobes amb imbes perduts per allà,
una mica que han pensat que a l'arribat ja a la ciutat
podrien trobar un altre tipus de vida,
però llavors al final, un cop es passen un temps allà
i veuen que no tenen cap altra opció
que és tornar una altra vegada amb els seus ancestros
i tornar a viure com hem viscut sempre.
Esperem que no trobin res de profit
per la societat occidental en aquest territori,
sinó la veritat és que per molta voluntat que hi posin,
no sé si podran mantenir aquestes formes de vida.
El dimecres 31 de maig acabes des del cor de la Polinèsia,
des de Samoa, també un viatge, un destí molt atractiu.
Samoa, sí, perquè són dues illes totalment desconegudes,
Upolo i Isai, amb unes tradicions importants.
una d'elles és que viuen, els Samoens viuen en unes cases que es diuen Fales,
que només té sostre i terra, no?
S'ho viuen molt en contacte amb l'aire lliure
i per a part ells és molt important el terme de comunitat,
viure tots en comunitat junts en els pobles.
i llavors la segona part és una mica els tatuatges,
perquè tots els tatuatges aquests venen just d'allà en aquesta illa,
però per a ells hi donen un valor important que un home sigui tatuat
perquè pot entrar a la casa d'un cap d'un poble, no?
En fi, són aquestes tradicions que una mica us hi he resumit,
però que amb un audiovisual d'una hora us ho explico completament
amb un guió, amb una veu, amb una música i adequada,
molta d'aquesta música és exactament d'allà, no?
que porto o que després grau in situ, no?
No ens ho perdrem, comencen aquest dimecres,
dos quarts de vuit del vespre, és la cita habitual.
Tots els dimecres, de tot aquest mes de maig,
a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Jordi, finalment, a banda de tot el que tu expliques,
mostres i ens fas escoltar,
també deus veure un interès del públic, no?
De preguntar i anar una miqueta més enllà
de les experiències i les anècdotes del viatge.
Bé, sí, no?
Perquè veig que aquí jo sempre tinc un públic ferm
i que li agrada molt saber aquest tipus
o compartir aquestes experiències amb mi.
Jo sempre dic que aquests audiovisuals una mica
és una excusa per donar a conèixer altres cultures
i perquè la gent, doncs, ja donem compte una mica
que no tot s'acaba en aquell món i la nostra societat,
que hem de ser una mica més oberts
realment conèixer altres llocs
que també ja potser tenen
la mateixa importància
i que nosaltres li puguem adonar aquí
a la nostra vida, no?
I una mica, doncs, és això, no?
Intentar, doncs, que a través del viatge meu,
doncs, escolta'm,
ja la gent obri la ment
i que llavors, quan un cop s'acaba el muntatge aquest,
jo sempre faig un col·loqui
perquè la gent, doncs, em pregunti coses,
inclús jo no m'he hagut dit que algunes anècdotes divertides
han sortit en el muntatge, no?
Però sí, realment estic encantat
perquè el públic, ja de tant en compte,
doncs, és molt fidel a les sessions aquestes
i, bueno, per sort,
doncs, és el primer dia que sempre omplo, no?
Llavors, doncs, bueno, és un plaer tornar aquí
i res, i que torneu a disfrutar d'aquestes imatges
i d'aquests paradisos
que, per sort, encara existeixen en el món, no?
Doncs nosaltres hem estat encantats
de saludar-te un any més
aquí al matí de Tarragona Ràdio, Jordi Llorença.
Moltíssimes gràcies.
Adeu-siau, bon dia.
Molt bé.
A reveure, bon dia.
Adeu.
Adeu.