Ara són dos quarts de dotze del migdia en gairebé vuit minuts.
Cada dilluns a aquesta hora aproximadament parlem de prevenció del risc
i ho fem en col·laboració amb la Direcció General d'Emergències.
Primer que tot deixim recordar-los un número, el telèfon 112.
Recordem, per aprendre la lliçó, que és un telèfon únic per a tot l'àmbit europeu
amb resposta immediata a les 24 hores del dia
i que aquest telèfon, el 112, centralitza totes les trucades.
Serveis perquè nosaltres, els ciutadans, puguem sol·licitar
els serveis públics d'urgències, ja siguin sanitàries, d'incendi, salvament,
seguretat ciutadana, protecció civil...
És a dir, davant de qualsevol emergència, un telèfon únic, el 112.
Des d'aquest telèfon ja sabran què fer i posar-los en contacte
o dir-los el que vostès han de fer en la situació que es trobin.
Una d'aquestes situacions, perfectament, podria ser trobar-nos
com a protagonistes o espectadors d'un accident de trànsit a la carretera.
Com hem de reaccionar? Què hem de fer?
Però el més important, què és el que no hem de fer?
És el tema que tractem avui amb en Josep Sabat.
Ell és oficial del cos de bombers de la Generalitat.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos un dia més.
Si en la teva primera intervenció en aquest espai
parlàvem de riscos a la llar, un fet molt quotidià,
el que tractem avui també ho és, de quotidià.
I qui més qui menys alguna vegada s'ha trobat disortadament com a protagonista
per altres vegades com a espectador d'un accident de trànsit.
La prevenció, òbviament, passa per evitar l'accident,
però bé, això és una obvietat que tots sabem.
L'experiència, què et diu que fem les persones
que d'una manera o una altra ens trobem relacionades amb un accident de trànsit?
Què és el que fem malament d'entrada?
Bàsicament, com que no estem entrenats per això,
doncs el que ens demana el cor, sense passar pel filtre del cap,
és agafar i actuar.
Vull dir, vas i vas atendre aquella persona,
aparques el cotxe com pots i vas atendre l'accidentat.
I això és molt perillós.
Pel mateix accidentat i per tu mateix i per qualsevol persona que estigui al voltant.
Nosaltres, els bombers, una cosa que potser a vegades la gent no han...
o millor alguna vegada s'hi han trobat i no han entès,
que potser es troben una carretera que, per exemple,
podria tindre, segons el seu criteri, un carril obert
perquè poguessin seguir circulant i continuant amb la seva vida,
potser se la troben que està tot tancat.
Perquè la nostra intervenció el que primer fa és protegir.
I ha de protegir les persones primeres a les que han tingut l'accident
i després a tot el personal que estarà intervenint en aquest salvament.
Llavors, col·loquem els vehicles d'una manera determinada,
senyalitzem amb conos, segons la velocitat que es va en aquella via,
doncs a més distància, etcètera, etcètera,
partint d'una zona àmplia de seguretat en la que poder treballar
i que no hi hagi el sobreaccident, que és una cosa bastant típica.
I a marcar un perímetre de prevenció en l'atenció d'aquella via.
No seria la primera vegada, ni per desgràcia serà l'última,
que una persona que ha anat a auxiliar un altre accidentat de trànsit
hagi estat atropellat.
Això inclús ens ha passat als mateixos cossos de seguretat,
o la policia, això ens ha passat a nosaltres també.
El risc nocturn encara agreuja aquesta possibilitat.
La falta de visibilitat encara ho agreuja més, no?
Ens ho trobem, la gent, doncs, clar, si venen cotxes de cara o el que sigui,
vas amb les llums curtes, les llums curtes il·luminen uns 40 metres aproximadament,
segons el relaxat que estiguis tardes més a fraccionar,
total, que quan te'n dones compte ja...
Amb les llums curtes s'hauria de circular una velocitat màxima,
més o menys, d'uns 70 km per hora, i evidentment això no ho complim.
i quan ens en donem compte ja hi estem al damunt, no?
Llavors, nosaltres sempre...
Jo penso que els que ens dediquem a aquest món
tenim una regla bàsica que li diem al pas,
que són les primeres lletres de protegir, d'alertar i de socorra.
O sigui, socorra és l'últim.
Exacte.
Això quan fas els curcets de primers auxilis és el primer que et diuen, també, no?
De, sobretot, mantenir aquesta seqüència.
Però és tan difícil mantenir-la a Sant Freda, no?
Quan veus que alguna persona, ni que sigui un desconegut, està en perill.
De totes maneres, val la pena tenir-ho en compte.
Hi ha un altre aspecte, si vols, menys de manual, però som humans,
podem tenir aquesta inclinació ràpida,
atendre aquella persona, si veiem, un vehicle accidental.
Després hi ha tota aquella cosa, a vegades, de la psicosi social,
de dir, no, no, no m'aturo, no sigui que sigui un parany
per atracar-me pel que sigui, que aquesta imatge també està.
Davant d'això, el que no hem de fer és deixar de donar l'alerta.
Vull dir, fins i tot podríem entendre que algú no s'aturés,
però que no deixés de trucar al 112, en aquest cas.
Exactament.
De totes maneres, estem molt condicionats per als medis,
per tot el que surt a les infrècies.
Sí, sí, per això ho dic.
Llavors, a vegades, una casuística que s'hagi pogut donar una vegada,
vull dir, després hi ha milers o milions de vegades que això no és així,
però en canvi, ràpidament ho associem.
No és just.
Vull dir, penso que és una visió injusta.
Penso que som una societat que ens alarmem molt ràpidament.
Vull dir, que enseguida se crea la notícia sobre un fet que ha sigut...
Precisament és notícia perquè és diferent, no?
I com que és diferent, pum, però llavors,
el fet que surtin els mitjans i que es repeteixin els mitjans
crea una alarma social
i llavors tots ens pensem que tot que sempre és igual.
I això no és així.
Per sort, no...
Vivim en una societat molt i molt segura.
Això no ens garanteix la seguretat absoluta que tothom voldria.
El risc aero no existeix en cap àmbit.
És ben cert.
Però, de fet, això d'un parany,
mira, amb una avaria, una cosa d'aquestes,
encara per un accident es veu clar.
Lògicament.
Imaginem que és de nit, que hi ha poc trànsit,
hem de dir que ja és molt més...
Diguem-ne que tot s'activa amb molta celeritat.
Veiem alguna cosa que sembla que podria ser un accident.
Òbviament, clar, no ens aturem abans, sinó després.
La idea és aturar-nos en un punt on ens puguem aturar,
immediatament senyalitzar amb els triangles pertinents
i posar-nos l'armilla reflectant.
Aquest seria el pas.
Sí, i posar les llums d'emergència del vehicle.
Inclús seria, si pogués, diguem,
diguem que el mateix vehicle nostre,
si ens en donguéssim compte de la situació,
no l'hauríem d'aparcar ja després, sinó abans.
Que el mateix vehicle nostre, el propi, ens fes de pantalla.
Ajà.
Vull dir, imitant una mica el que fem als serveis d'emergència, no?
Vull dir, un vehicle col·locat abans,
ja t'està produint una pantalla i una alerta, no?
Llavors, això seria, dintre del pas, doncs, el protegir, no?
Llavors, després, vam dir, el segon pas, que és alertar.
Vull dir, nosaltres, normalment, la persona que s'etrobi,
i encara que ho sigués, encara que sigui,
encara que, imaginem-se que és un mateix bomber,
vull dir, que s'etroba, que va de paisà,
vull dir, que va de civil, no?
O un policia, o un metge, qui sigui.
No tens els coneixements, però no tens les eines,
ni tens la col·laboració dels altres companys, ja estàs sol.
Doncs, sempre el que se fa és trucar.
Llavors, trucar, amb això estàs guanyant un temps preciós
perquè vinguin els professionals, no?,
que acabaran de fer la feina.
I llavors, tu en pots fer alguna primera de feina, no?,
segons la situació que t'actualis.
Importantíssima la localització.
Sí, sí, evidentment.
És a dir, truco, és a dir...
Ui, gràcies amb els mòbils, guanyem molt amb això, eh?
112. A veure, què passa?
Un accident, on és vostè?
No cal que diga amb el nom de la carretera,
la TV, no sé què, perquè probablement no el sabem.
Allò, totes les referències que puguem donar.
Tot el que puguem donar, millor,
però, de totes maneres...
Vinc d'aquí, vaig cap allà, estic en aquesta carretera...
Exacte.
I, a més, nosaltres, amb el servei d'emergències,
amb el 112,
se'ns localitza la llemà, la trucada.
Si fos un fixe, sabríem exactament el pis,
el carrer, vull dir, número, tot.
Però, en canvi, si és un mòbil, ens dona una àrea,
amb la qual cosa ja...
Sí, sí, es pot anar a situar...
Ja ens situa, per exemple, un està a l'autopista
i no sap ben bé, vull dir...
El punt quilomètric.
Clar, el punt quilomètric, això no ens n'anem mirant.
I, a més, que un pot ser que no sigui d'aquí,
vull dir, estàs en un lloc desconegut i dius
oh, jo fa rato que he passat, jo què sé, Martorell,
però, bueno, i quan de rato i on t'estàs, vull dir...
Llavors, és important, per exemple, la direcció, no?
Cap on vas, si vas cap a València
o si vas cap a Barcelona, per dir alguna cosa.
Sí, sí.
En el nostre cas, que seria d'aquí.
Llavors, però, bàsicament, vull dir, és això,
vull dir, que ens protegim, que alertem,
llavors donem explicació de la situació
i llavors, en l'últim cas, anem a socórrer.
Socórrer, si no sabem el que fem,
la regla bàsica és no fer res.
Ja sé que sona una mica estrany, això,
però és que a vegades es produeixen casos,
vull dir, d'un sobreaccident, entre cometes.
O sigui, una persona que té unes lesions
i el mobilitzar-la, o sigui, el moure-la,
l'intentar-la treure del vehicle o fer-li alguna cosa,
a aquesta persona li agraugem les seves lesions.
Si la persona accidentada està conscient
i cap la possibilitat que rebem algun tipus d'instrucció,
no tant d'intervenir directament,
però sí de tranquil·litzar-la, de parlar amb ella,
aquest tipus de coses, abrigar-la...
Evidentment, sí, sí, tot això és molt...
Pot semblar que no ho és,
però és molt important donar un recolzament a la persona,
dir tranquil, que ja estan avisats els bomberis,
ja està avisada l'ambulància,
vindrant metges, vull dir-li qualsevol cosa
que la pugui tranquil·litzar
i ajudar-la,
vull dir, si per sempre té fred o coses d'aquestes,
doncs te parla...
El que sí que...
Això, si és conscient,
ens tranquil·litzarà bastant, entre cometes,
perquè més xanament ens pot dir com està,
no?
El problema és quan està inconscient.
Hi ha una cosa que s'hauria de mirar
i això sí que és fàcil,
i això penso que això sí que ho pot fer-ho tothom.
i amb això difícilment agreujarem
les lesions que pugui tindre.
És veure si aquella persona respira bé.
Moltes vegades,
per producte de l'accident,
ens podem tagar la pròpia llengua,
es poden...
Per exemple,
hi ha persones que porten
pròtesis dentals,
i això es podria ser...
els hi podia produir un ofegament.
O sigui,
podria ser que per l'accident en si
aquella persona no es morís,
tingués unes lesions èquiques...
Perquè tingués una parada cardiorrespiratòria per això, no?
Exacte.
O sigui,
primer deixaria de respirar
i després ja entraríem
en el tema de la parada cardíaca, no?
Llavors ja és més greu de...
Per tant,
aquí hauríem d'intervenir.
Sí, sí, sí.
Hauríem d'intervenir...
Per exemple,
el primer que...
que és la idea que anava a donar,
veure que aquesta persona respira.
O sigui,
senzillament és posar-los el dit a la boca,
entre cometes,
i treure...
a veure si té algun objecte,
alguna pròtesis,
o sigui,
la mateixa llengua,
si s'està ofegant o no.
Disculpa, Josep,
jo sempre he pensat
que és convenient
portar uns guants de làtex al cotxe.
Sí.
Des dels serveis mèdics
sempre apunten
dins d'un botiquí
portar uns guants de làtex
i en aquest cas utilitzar-los.
Sí, sí, sí.
Per prevenció del propi ferit
i nosaltres també.
I nosaltres mateixos.
Però tampoc no ens hem de...
Obsessionar, eh?
Sí, exacte,
no ens hem d'obsessionar.
Perquè,
evidentment,
nosaltres,
els professionals,
sempre fem això,
però perquè, clar,
com que sempre fas
que estàs fent aquesta feina,
doncs compres molts números
a la loteria
de poder agafar
algun virus
d'alguna enfermetat,
per exemple,
del pacient
o al revés
o tu també
li podies passar-li
amb ell, no?
Sí, però t'he interromput
allò, primer,
mira que no tingui
cap objecte estrany
a la boca.
Sí, sí, sí,
bàsicament això.
Llavors,
i el fet de treure
la persona del vehicle
no l'hauríem de fer mai
excepte
en el cas
que hi hagués
un perill molt greu.
O sigui,
per exemple,
si el cotxe
està incendiant-se
o si aquesta persona
té una parada
cardiorespiratòria.
Clar, dius,
home,
és que si la mobilitzo
potser li faig més mal
a un os que tenia
i li trenco una vena
o jo què sé,
o si tenia
alguna costella trencada
potser li foreda un pulmó.
Coses que poden passar, no?
O si tens una lesió cervical,
cosa bastant normal,
doncs que li podia greujar.
Però clar,
sempre hem de posar
les coses a la balança.
Vull dir,
si aquella persona
té una parada
cardiorespiratòria,
li hauria de fer
la maniobres
de RCP,
o sigui,
de reanimació
cardiopulmonar.
Clar,
per això es necessito
que aquesta persona
estigui en una superfície
dura,
plana,
i llavors la he de treure
del vehicle.
I també que aquí
ho escaputi
ho sàpiga fer, no?
Clar,
sempre en el cas
que la persona
ho sàpiga fer.
Llavors,
si aquesta persona
sap fer això,
ja sabrà
com l'ha de treure
també per intentar
que aquell coll
no s'ofreixi
més d'anys
si és que en té, no?
però clar,
sempre perquè diem
és que si li faig
més mal
però és que si no
ho intentes
llavors aquesta persona
també es morirà,
llavors és el mal
més gran,
per tant
corres a aquest risc,
no?
Vull dir,
que hi hagués
alguna matèria perillosa,
vull dir,
algun risc greu,
no?
Algun risc,
jo què sé,
que el vehicle
estigués a punt
de caure
per un barranc,
vull dir,
coses d'aquestes.
Vull dir,
una de les coses
que fem nosaltres
és estabilitzar el vehicle.
Vull dir,
els bombers quan arribem a un lloc,
no només quan està a punt
de caure per un barranc o coses,
no, no,
la carretera mateix
perquè un sotrac,
un moviment amb el vehicle
en aquell moment
ens pot fer
que nosaltres mateixos
ens fem mal
o que amb el ferit
se'l bellugui
d'una manera inadequada.
Llavors,
falquem el vehicle
perquè no,
perquè tal com ha quedat,
es quedi,
no?
El que no farem mai,
per exemple,
si un vehicle ha volcat
és agafar-hi,
mira,
li donem el tomb
perquè pobriçó
el que estigui dintre.
És una maniobra difícil
i complicada
de treure'm aquella persona,
per exemple,
dono un consell molt clar
i això ja serviria
pel mateix protagonista
si he tingut l'accident,
si mai ha volcat
i s'ha quedat cap per avall,
molt de compte
en treure's el cinturon
perquè el cinturon
l'està aguantant
en el moment
que s'atregui el cinturon
aquella persona caurà
i llavors tindrà
molt possiblement
lesions cervicals.
L'instint et diu
treure't el cinturon
perquè estic lligat
i vull sortir d'aquí,
però clar,
no està preparat
per aquella situació
que li vindrà,
que és la força de gravetat
amb el cap primer
cap per avall
i ell amb un gesto
que està fent
de doblegar el coll
per veure
com esteu el cinturó,
el primer que farà
és fotre's
de cap a terra
però en una posició
en la qual es pot produir
lesions cervicals greus.
Per tant,
si no hi ha un perill
d'evident,
deixem-ho allà
fins que arribin els bombers.
Exactament.
Jo,
per tot el que expliques,
tinc la sensació
que el més important
és intentar ser grans
observadors
i facilitar
tota la informació
necessària
perquè els bombers
com a mínim
ja tinguin
una primera avaluació.
Per molt domèstica
que sigui,
per part de l'inexpert,
però això facilita molt
que sobre la marxa
vosaltres ja us feu una idea
amb el que us trobareu.
Sí, sí,
penseu que hi ha coses
que, per exemple,
en segons a quin tipus
d'accident,
vull dir,
hi ha persones
que pot haver sortit
despedida del vehicle
i pot estar allà
pels voltants
i no ho sabem.
Això són circumstàncies
que es donen,
depèn de la casuística
de l'accident.
I poca broma
que arriben ràpid.
Nosaltres això
ho hem constatat
perquè cada matí
quan truquem
a la direcció general
d'emergències,
immediatament després
de disortadament
produir-se l'accident,
immediatament ens facilitan
tota la informació
a la qual cosa
deixa evident
la rapidesa
amb la qual s'actua.
És impressionant,
eh?
El tema de l'accidentalitat
dels vehicles,
arribeu però
molt ràpidament
al lloc dels petos.
Això ho intentem,
vull dir,
per això s'estem,
no?
Sempre intentem guanyar,
és que és una carrera,
és com aquell pilot
de Fórmula 1,
per dir-ho d'alguna manera,
que ara,
que si els automàtics
es diuen suspensions,
vull dir que vas anant
intentant millorar
punt a punt,
vull dir,
mai agafes i vas
d'un any per un altre
i guanyes 10 segons
per volta,
no?
es fa dècimes a dècimes a dècimes a dècimes.
Doncs amb això
nosaltres els bombers
intentem
amb la recepció
de les tocades,
per exemple,
el 112 és un element
per això,
per poder coordinar
i tindre
el màxim d'informació.
que abans,
per exemple,
teníem problemes
a l'hora de...
Coses certes
que han passat,
que agafa un
i diu,
truca un número de telèfon,
per exemple,
el que els eren 92,
li diu a la policia
que l'Avinguda Països Catalans
ha tingut un accident,
i el millor resulta
que per on està,
el telèfon que agafava
en vez de ser el de Tarragona
era el de Reus,
per dir-ho.
Clar.
Llavors resulta
que el policia de Reus
es pensava
que era de Països Catalans
però de Reus
i el millor era de Tarragona.
vull dir, jo què sé,
coses, evidentment,
he donat un exemple
que...
Un exemple una mica difícil
perquè si estàs aquí
a Tarragona
els països catalans
no t'agafarà la policia
i el de Reus,
però...
No, però a vegades
aquesta confusió es pot crear.
Se creen confusions
amb aquestes
o corres de noms.
Reus, per exemple,
jo he estat molts anys
en el parc de Bombers de Reus
i allí, per exemple,
tenia el carrer Vilasequi
i el carrer Doctor Vilaseca
i això ens prestava confusió.
Nosaltres, clar,
després d'en S'apagar una vegada
i a Procursos
no ens s'apagar mai més,
que t'ho diguin ben clar
on t'està
i si és Vilaseca
o Doctor Vilaseca
o per quina banda de Reus
estava, no?,
per no caure en aquesta confusió.
És que a vegades
no hem marcat el 112
i ens hem trobat casos
i comentaris
que amb els nervis
s'ha acabat trucant
a informació telefònica,
al 00,
al 900,
no sé què dius.
Hi ha una confusió
que m'agradaria...
És el 012.
El 012,
si es confon, no?
Sí, es confon.
Penseu que el 112
ja vindrà l'Agustí Gatell
el dilluns que ve
a parlar del 112
i penseu que hi ha
unes 2.000 trucades diàries
i moltíssimes d'elles
són equivocacions
i per desgràcia
algunes altres bromes també,
no?
Però, vull dir,
no ens confonguem
amb el 012
que és un telèfon
d'atenció ciutadana
d'informació
amb el 112
que és un telèfon
a nivell europeu.
Finalment,
tu creus que seria convenient
tot en aquesta vida?
És convenient
allò del saber
no ocupar lugar
que deia aquell,
però un curs bàsic
que de primers auxilis
no seria necessari
que ho féssim tots,
total són 6 hores
de curseta
està fet en un no res.
Però és que això
ens podem trobar a casa, eh?
Per això?
No ens podem,
ens hi hem trobat segur
a casa
amb algun tall
senzillament
i tens una morragia
o un cop
un ennuegament
d'un crió.
Un ennuegament, exacte.
Vull dir,
hi ha coses...
Soferten cursos
de primers auxilis gratuïts,
vull dir que ens caldria
que ens conscienciéssim una mica
són unes horetes
de no res
i ho tens per tota la vida, no?
Per un costat,
allò que parlàvem abans,
creem molta alarma social
i ens espantem ràpidament
per una notícia
que és una excepció
i en canvi després
en coses d'aquestes
ens pensem
que és més segur.
Fixem-nos només
en el tema
dels accidents de trànsit,
la quantitat de gent
que va sense cinturon
i no només això,
els nostres fills
que els tenim
tan sobreprotegits
i tan mimats,
estem en una societat
que els sobreprotegim
i sobretot el meu criteri
estem cometent
una fàlera major,
però resulta que
després en el cotxe
no van amb cadiretes,
no van lligats
només per no sentir-los
perquè el nano no el vol,
perquè et dona la pallissa.
Que si des del primer dia
ho fas ja s'acostuma, no?
I pensem
no, no,
això dels accidents
els hi passarà amb els altres,
perquè jo es condueixo molt bé,
condueixes molt bé
està que t'equivoques,
que això a tots ens passa
alguna vegada.
I tu no ets l'actor principal
a la carretera,
n'hi ha molts, no?
I n'hi ha altres
que es poden equivocar.
Veieu que sempre tenim
aquesta percepció
cada vegada que ens fan una enquesta
posaria a la presó,
i si tothom a la presó
en seguida volem,
perquè ens pensem
que són les persones
que són uns grans imprudents
i que estan fent uns grans disbarats
i que, bueno, no,
que aquests són perillosos,
tanquem-los.
Si és que no ens en donem compte
que som nosaltres mateixos,
els que cometem errors.
Vull dir,
els accidents
no és culpa
d'equat
de cerebrats
que fan bogeries,
és culpa
d'un cúmul
de situacions
i que molts de nosaltres
les fem diàriament.
Molt encertada,
aquesta reflexió
que a sobreprotegim
els nostres fills
i els sotmetem
a un risc terrible
com és endur-lo
sense lligar
i sense la cadireta reglamentària
al cotxe.
Em penso que aquest tema
n'haurem de tornar
a parlar repetides
en vegades.
El que dèiem abans,
el microfon tancat,
ens sabem la lliçó
però a vegades
l'oblidem
i cal fer repàs.
Clases de repàs,
aquesta és una mica
la intenció.
Avui hem fet
una mica de repàs
en companyia
del Josep Sabat
que és oficial
del cos de Bombers
de Tarragona.
Li agraïm molt
la seva companyia
en aquest espai
que recordem
fem en col·laboració
setmanalment
aquest estiu
amb la Direcció General
d'Emergències.
Moltíssimes gràcies,
ha estat un plaer,
bon dia.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.