Senyor Ignasi Boqueres, bon dia.
Bon dia.
S'ha publicat recentment aquest llibre titulat
Les comarques de Tarragona en Madrid.
El seu objectiu és resumir unes jornades
que van tenir lloc a finals de l'any passat,
unes jornades de minent caràcter econòmic
que van tenir lloc a Madrid,
i aquest llibre el que pretén és resumir-ho, és així.
Exactament.
Vull dir, hem tindre uns factes,
vaja, unes jornades tant el mes de maig
com el mes de novembre de l'any passat,
i aquest llibre recull tot el que es va dir,
perquè tot s'ha d'agravar, s'ha transcrit,
les intervencions molt interessants dels diferents ponents,
que la gent que ho vulgui demani a la Diputació,
la Diputació té ja en pas per poder enviar a les persones això,
i el que pretén és donar a conèixer una Catalunya
i sobretot unes comarques terrabonines solidàries
en el reste del país,
i donar a conèixer aquells punts de caràcter turístic,
de caràcter comercial, de caràcter empresarial,
de caràcter industrial, etcètera, etcètera,
de la nostra terra,
que a Madrid és poc conegut,
i en canvi, doncs, vull dir, creiem
que hi ha un públic interessat
per poder conèixer, doncs, vull dir,
un dels racons d'Espanya,
un dels llocs d'Espanya privilegiats,
privilegiats per la seva costa,
privilegiats pel seu interior,
privilegiats per la seva cultura,
podem oblidar que tenim aquí dos grans monestirs,
com és el de Poblet i el de Sant Escreus,
que tenim comarques pràcticament desconegudes a l'interior,
com és el Priorat, que en aquests moments s'està agafant força,
o el Delta de l'Ebre,
i tot això, doncs, vull dir,
ben reflexat en aquest llibre.
Ara comentava vostè aquest objectiu
de remarcar la solidaritat de Catalunya
i de les comarques tarragonines,
justament aquelles jornades i aquest llibre
se situen a mitjà d'un context polític
en què la crispació és la nota predominant.
En el dia a dia a Madrid,
vostè fa prop de 40 anys
que viu a la capital de l'estat espanyol,
la gent normal del dia a dia
parla d'aquestes qüestions?
No, no, passa olímpicament.
O sigui, vull dir, la gent,
com he vist també aquí a Catalunya,
aquí a Catalunya accepta, doncs, vull dir,
les persones polítics
i que estan al voltant dels partits polítics
i que viuen de la política,
són els que pràcticament fan el caldo
de tot el tinglado aquest.
Normalment, el ciutadà mig,
el ciutadà mig passa
i això sí, lamenta
i li preocupa de dir,
home, escolta,
si tots hauríem d'estar per sumar,
si tots hauríem d'estar per conviure.
Estem en un món cada dia més globalitzat,
un món cada dia més complicat,
un món cada dia més competitiu,
perquè hem de perdre a vegades el temps
en coses com que tenen una importància relativa,
però ho tenen més
de cara a la classe política
que a la classe dels ciutadans.
I si no, doncs, vull dir,
els resultats veurem, doncs, vull dir,
què és el que passarà el pròxim diumenge.
Però si és veritat,
i vostè abans feies ment a les comarques del Priorat,
que el sector vinícola d'aquelles comarques
s'havia ressentit en els últims mesos
dels efectes del boicot,
de la crida del boicot promoguda des de Madrid.
A menor escala de la que va patir el sector de la Cava,
però sí que en certa mesura
algunes conseqüències sí que existeixen.
Sempre, com és lògic,
sempre com és lògic,
hi ha persones extremistes en tots els sectors.
Però, doncs, vull dir, això,
pensem que hi ha extremistes
tant en un sentit com hi ha en un altre.
Doncs, vull dir,
hi ha altres persones que diuen
no, escolta, jo no sóc a Espanya.
Bueno, escolta, doncs, vull dir,
aquesta persona extremista que diu això,
doncs, a vegades té la resposta en un altre,
diuen, oh, si vostè no és això,
doncs vull dir,
per què l'hi he de comprar a vostè?
Entenguin, o sigui, vull dir,
que jo crec que els ciutadans
el que volem és viure en pau,
viure en tranquil·litat,
viure, doncs, en un país
que cada dia, doncs, té més possibilitats
de tindre força
i de tindre projecció internacional.
Avui dia, si vostè repassa,
jo cada dia repasso
els mitjans de comunicació dels altres països.
I pràcticament situacions
com moltes de les que es plantegen aquí
no tenen repercussió
a la premsa internacional.
No tenen repercussió a la premsa internacional.
Ni a dir-los hi passa tot això.
França mateix té una quantitat de comarques,
Itàlia té una quantitat,
vaja de comarques,
de regions o tal cosa,
i no estan, doncs, vull dir,
queixes, doncs, vull dir,
petites baratlles o petites històries.
I, per tant, crec, crec,
doncs, vull dir que té d'arribar
la tranquil·litat
i té d'haver la moderació
i té d'haver la convivència,
que és l'únic que ens pot fer
donar una força
i una presència forta al món.
Pensi que el món, en aquests moments,
el que mira és d'aglutinar-se en grans blocs.
I aglutinar-se en grans blocs,
doncs, vol dir
que no hi hagi excessives fissures
entre uns i uns altres.
Si nosaltres aquí,
és com les famílies,
doncs, vull dir,
que el pare va per un recantor,
la mare va per un altre,
el fill va per un altre,
doncs, vull dir,
els dinars,
si se celebren alguns
al voltant de la taula,
acabaran com el Rosari de l'Aurora.
Bueno, doncs, vull dir,
em sembla que el sensat
és buscar més el que ens pot unir
que el que ens pot dividir.
Això és el intel·ligent,
això és el del seny,
i l'altre, per desgràcia,
pot ser la rauxa.
Si li sembla,
continuen parlant de repercussions.
Què en coneixen a Madrid
i a la resta de l'estat espanyol
de les comarques tarragonines?
Jo crec que poc.
Jo crec que poc.
Massa tòpics, potser?
Possiblement sí.
Home, tòpics reals,
doncs, vull dir,
tenim unes platges precioses,
tenim un clima meravellós,
doncs, vull dir,
tenim una cordialitat de la gent,
doncs, envajable, etcètera, etcètera,
però, doncs, vull dir,
les comarques tarragonines
no simplement és la platja,
no simplement és el sol.
Avui dia, el turista,
el turista,
doncs, busca també altres coses.
El turista té un altre nivell
i una altra qualitat de vida
i cada dia la tindrà més, això.
I, per tant, tot el que sigui
l'àrea cultural,
l'àrea històrica,
l'àrea, doncs, vull dir,
no podem oblidar que Tarragona
és una ciutat romana
des de fa 2.000 anys
i que té, doncs, vull dir,
una història romana.
Ara no fa gaire,
doncs, vull dir,
ja fa 10 dies que jo estava aquí a Tarragona
vivint una mica la Tarraco Viva,
doncs, aquella Tarraco Viva.
Doncs, hem d'intentar que cada any
puguin ser diversos milers de persones
de tot Espanya,
doncs, vull dir,
que puguin viure aquesta Tarraco Viva.
I el mateix que dic en això,
doncs, vull dir,
en tantes altres de les nostres
sanes, bones
i excel·lents tradicions.
Aquest llibre,
les comarques de Tarragona en Madrid,
es divulgarà,
es presentarà oficialment
al mes d'octubre
a la capital de l'estat espanyol
i coincidint amb aquestes dates,
a la tardor,
doncs, també s'anunciaran
un seguit d'activitats
que des de l'associació
d'amics de les comarques
de Tarragona a Madrid
es volen dur a terme
en els propers mesos.
Tenim previst,
tenim previst
que el mes d'octubre
i el mes de novembre
es facin unes quantes activitats,
poques però importants,
amb força repercussió
als mitjans de comunicació,
amb força repercussió,
doncs, vull dir,
a la ciutadania,
que vinguin les persones
més adequades
de les nostres comarques
per parlar de les nostres comarques,
no solament a Madrid,
sinó a través de Madrid,
al reste d'Espanya,
i també tenim previst
el mes de desembre,
aprofitant, doncs,
vull dir,
un llarg pont
que hi ha entre la Immaculada,
la Constitució, etcètera, etcètera.
Un aquaducte,
gairebé en guany.
Ah, exacte,
quasi un aquaducte,
mirarem de fer un viatge
per les nostres comarques,
a veure, doncs, vull dir,
al voltant de 150, 200 persones,
perquè puguin conèixer,
i no solament conèixer ells,
sinó donar a conèixer
el reste, doncs, vull dir,
tots aquells valors
de la nostra terra.
S'intentaria promoure
una mena de desembarcament
de diferents gent
d'arreu de l'estat espanyol
a les nostres comarques.
Inductable,
inductable,
que aquesta és la nostra voluntat,
i buscant persones, doncs,
vull dir,
qualificades,
doncs,
persones dirigents,
persones que estiguin
al davant
de diferents entitats,
de diferents associacions,
perquè, d'aquesta manera,
ja no simplement és el número,
sinó que és la qualitat
de les persones
que aquestes mateixes persones
poden ajudar
a repercutir,
a projectar
la nostra terra,
que això també
és ajudar
a crear
llocs de treball,
i que hi hagi,
vull dir,
més vincles
d'unió
entre uns i uns altres.
Tenim entès
que el principal mitjà
de transport
en aquest possible viatge
de la primera setmana
a desembre
seria el tren,
una mica molant
un viatge
de característiques similars
que es va fer ara
fa 25 anys
arreu de Catalunya.
Exactament,
exactament.
jo era president
en aquells moments
del Cercle Català de Madrid
i vam jugar,
vull dir,
a la Renfe,
un tren,
i vam ser al voltant
d'unes 300 persones
que vam fer un recorregut,
es va dir,
anar de Catalunya,
i llavors no era simplement
les comarques tarragonides,
encara que vam estar a Tarragona
i encara que vam estar,
vull dir,
a Tortosa,
però,
doncs,
vull dir,
vam estar,
a Lleida,
i vam estar,
vull dir,
a Girona,
i a Figueres,
i a Montserrat,
i al president Pujol,
ens dà rebre,
etcètera,
etcètera.
doncs, vull dir,
després d'aquests 25 anys
ara ho miraríem de fer
concentrant-ho
a les nostres comarques
i això,
en principi,
en principi,
doncs,
ja ho estic anunciant
perquè en els pròxims dies
jo em posaré en contacte
amb una sèrie d'alcaldes
de cada una
de les capitals
de les comarques
per veure,
doncs,
també les seves col·laboracions
perquè aquesta vinguda
pugui tindre
la màxima repercussió
en tots els aspectes.
Ja per anar acabant,
senyor Buqueres,
quin és el dia a dia
d'aquesta associació
de la qual vostè n'és president,
l'Associació d'Amics
de les Comarques
de Tarragona a Madrid?
Home,
de servei a la nostra terra,
eh,
de servei a la nostra terra,
eh,
doncs,
vull dir,
no és que vulguem fer
activitats
ni tots els dies,
ni tota la setmana,
ni tots els meus,
això sí,
buscant,
doncs,
vull dir,
a l'any
tres o quatre coses
puntuals,
tres o quatre coses
importants,
tres o quatre coses
que tinguin
un pes específic
determinat
perquè aquesta potenciació,
aquest millor coneixement,
aquesta solidaritat
que jo considero
que ha de existir
entre tarragonins
de les nostres comarques,
eh,
en els ciutadans
del reste de tot l'Estat,
del reste de tot Espanya,
això, doncs,
vull dir,
ha de fortificar
i ha de ser cada dia,
doncs,
vull dir,
més positiu.
Quanta gent forma part
de l'associació?
En aquests moments
són al voltant
d'un cent vini i pico,
doncs,
de membres,
eh,
que no tots ells
han nascut
a les nostres comarques,
alguns són fills
de persones
que han nascut
a les nostres comarques,
altres persones
que estan vinculats
amb elles,
doncs,
vull dir,
perquè han paranejat
alguna vegada
o han vingut
alguna vegada
o tenen això,
eh,
per tant,
nosaltres en aquest aspecte
som completament oberts
per sumar esforços.
Suposo que tot aquest grup
de gent
aquests dies
ho han fet
d'ambaixadors
excepció del Nàstic.
Bueno,
home,
inductablement ha sigut,
doncs,
vull dir,
per tots,
una satisfacció,
doncs,
vull dir,
el del Nàstic.
Han pogut treure pit.
Inductablement,
inductablement.
I esperem
continuant
poder-ne'l treure
un dia pel Nàstic
o ara mateix,
per exemple,
la selecció espanyola,
doncs,
vull dir que em sembla
que tots també
ens té d'omplir
d'alegria,
de satisfacció
i qualsevol altra
cova de queixes,
doncs,
vull dir que serveixi
per potenciar
i que serveixi
per unir les persones.
Tot el que disgrega,
jo,
per almenys,
no combrego
en el que separa
les persones.
Crec que el que
hem d'intentar,
si volem fer un país fort,
un país gran,
és la base
de la suma
de moltes
voluntats.
Molts petits,
grans d'arena,
fem una magnífica platja.
Doncs,
intentem
que moltes
voluntats
puguem fer,
vull dir,
un país fort
i gran.
Senyor Ignasi Boqueres,
president de l'Associació de Vics
de les Comarques
Tarragonines de Madrid,
moltes gràcies.
Moltes gràcies a vostès.