Diputació de Tarragona, junts treballem, junts construïm, junts avancem,
també amb el nàstic a primera divisió.
Diputació de Tarragona, seguint el nàstic a l'estaig de pretemporada a Àustria.
Més de 45 anys construint llars, construint benestar, promociones José Luis.
Més de 45 anys d'experiència en la construcció de vivendes,
avalen un equip de professionals que treballen amb totes les garanties per vostè.
Promociones José Luis, Avinguda Roma 6A, Tarragona, 977-21-7950.
Promociones José Luis, fent ciutat.
Sabia vostè que aquest estiu Rapsol i PAEFA col·labora i participa en les festes de molts barris de la ciutat?
Bona vista, Sant Salvador, Riu Clà, L'Albada, Camp Clà, El Port, Boscos, Torra Forta.
I també aquest estiu Rapsol i PAEFA col·labora amb Tarragona Ràdio i el nàstic patrocinant aquest espai.
Rapsol i PAEFA dóna suport al nàstic amb tota la seva energia.
Com és habitual, Tarragona Ràdio fa un seguiment exhaustiu,
a l'hora de seguir el nàstic i totes les seves evolucions durant l'estatge pretemporada,
no en podia ser una excepció.
Per això hem enviat un periodista, un enviat especial, en Quim Pons,
i per això ho conversem amb ell cada dia en diferents ocasions,
una a dos quarts onze cada dia en el marc del matí de Tarragona Ràdio.
Quim Pons, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
Què hem de dir, gurentac o bonjorno encara?
Bonjorno, bonjorno.
Encara ens trobem a Terres Italianes després del partit d'ahir.
Sí, ens hem quedat a fer nit aquí a Terres Italianes perquè, Jordi,
saps aquella excepció que fèiem ahir, ahir, no?, l'any passat,
de fer m'enveix a Jordi Solignac?
Sí, doncs em sembla que avui enguany te la he de fer jo a tu, em sembla.
Sí, bueno, sí, però la podríem recuperar una mica, eh?,
perquè ara mateix 17 graus, Villabassa,
i escolta el so que tinc just a...
però sota els meus peus, eh?, escolta, escolta.
Ho sents o no?
Poca cosa, la veritat, poca cosa.
No, no se sent bé.
És un riu que baixa, crescudíssim,
perquè és que ahir va caure una trompa d'aigua,
que no us ho voleu ni imaginar
que va arribar a caure aquí,
aquesta localitat dels peus dels Dolomites Italians,
semblava que les muntanyes anaven a caure,
i per exemple, fer-hi nit aquí a Villabassa,
pujant a la concentració del Nàstic,
recordeu que avui la plantilla del Nàstic
ho veig de la primera jornada partida amb festa,
perquè el conjunt gran aquest matí
tindrà sessió de piscina per tots aquells que vulguin,
i els altres es queden a l'hotel
a descansar després del partit P.I.
el triangular, que per cert,
va guanyar el gimnàstic de Tarragona,
un triangular amb victòria grana,
després d'haver guanyat el Treviso,
per un gol a 0,
el gol marcat per Antoni Pinilla,
després una falta dretta per Juan,
i 2 a 0 després el Sub-Tirol,
aquest rival de la C2,
que es va dedicar més a rascar,
que no pas a una altra cosa,
els gols ens van fer Merino,
la falta directa,
Ismael Llorzun,
amb una basalina espectacular
per sobre el porter de l'equip del Sub-Tirol.
Bones sensacions.
Són equips de categories inferiors,
però que ja venen més rodats,
i ja porten algunes setmanes més d'entrenaments,
per tant, la conclusió és força positiva,
perquè a més el Nassi que hi va oferir,
home, no una imatge espectacular,
no fa falta treure-hi els mocadors,
però, bueno, va donar bones sensacions.
Sí, sí, i el més positiu és això,
que quan va acabar el partit
hi havia com una certa alegria,
perquè un equip que no té davant de centres encara,
i que va ser capaç d'haver fer 3 gols,
a dos rivals, que recordeu són italians,
el Treviso, que és equip de la sèrie B,
i el Sub-Tirol de la sèrie F2,
que si es caracteritzen per alguna cosa,
com ja veiem ahir durant l'art de la transmissió,
és per ser equips que tenen unes defenses molt,
molt potents,
i han aconseguit fer-los aquests 3 gols.
Molt ben aprofitat de l'estratègia un altre cop,
sembla que les bones armes l'any passat les mantenim,
i vaja, l'equip es va mostrar més sòlid en defensa,
vam veure un matejant que sembla que pot ser
el referent defensiu d'anàstic,
vam veure dos laterals amb bona projecció,
tant ningú com Manel Ruz, que hem de dir a Manel Ruz,
i sobretot destacar el joc per bandes,
tant d'Alejandro Campano,
com del Juan, el Jó d'Estorià,
que va fer un partidàs per la banda esquerra,
tota l'estona que va estar sobre el terreny de joc
d'aquest Comunale de Villabassa.
Pierri, què tal?
Pierri, bé, bé,
podríem dir que va passar que a Salinota,
a Salinota que li falta encara una mica,
una mica, una mica de puix,
una mica d'arrencada,
per estar al ritme de la resta de companys,
però jo crec que va complir suficientment bé
a l'altre d'esquerra de Salinota,
i va jugar finalment de volant,
quan va haver-hi el canvi de Juan,
que va tornar a reentrar a Mingú en el segon partit,
i jo crec que Pierri va també complir...
S'està guanyant allò, Quim?
Sí, jo diria que sí,
perquè a més el entrenament no està força motivat,
va gairebé totes,
però jo crec que Pierri pot ser un joc de garanties
per aquest nàstic de temporada que ve.
Em sembla que has pogut parlar
amb diferents companys dels mitjans de comunicació,
que també s'han desplaçat fins a terres austríacas
barra italianes,
per seguir el nàstic en aquesta pretemporada,
per copsar també quines són les sensacions,
quina opinió,
què transmet aquest nàstic
quan tot just porta una setmana.
Així, hem parlat amb la resta de companys pedistes,
si sembla l'escoltem directament,
perquè fa poca estona que ho gravàvem,
i més o menys ens ho explicaven això
aquest matí aquí a Villabassa.
Som-hi, vinga.
A veure si és possible.
Avui hem volgut canviar la rutina
de conèixer les noves cares del gimnàstic de Tarragona,
i coneixerem una mica el que s'està vivint
a l'entorn del gimnàstic de Tarragona,
la premsa que acompanya el nàstic
en aquest espai per pernes austríac.
A nostre copset tenim els companys pedistes,
Carles Cortés de la Cadena Ser,
Carles, bon dia.
Hola, què tal, bon dia.
Sergi Casaló, de l'esportiu,
Sergi, bon dia.
Molt bon dia.
Vigipena del Dià de Tarragona,
bon dia.
Hola, bon dia.
Iván Molero del Dià de Iaz,
bon dia.
Bon dia.
I el Pere Ferrer,
el fotògraf que acompanya el Miqui Tonó
del Dià de Tarragona.
Pere, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans que res,
abans de començar a parlar
del que es va veure ahir
en el partit de Villabaixa,
vull que m'expliqueu una mica,
allò, res,
5 cèntims
de com està volguint aquest estàig
a Austrià Mati,
a la ciutat de Tarragona.
Sergi, va, comença tu.
Bé,
suposo que,
com tots els que estem aquí,
ho estem vivint amb insució,
perquè és un...
No hem de dir que és un estàig històric,
perquè és un estàig d'una equip d'està primera,
però tot l'envolcall que té al voltant,
doncs crec que no té la suficient qualitat
o la suficient categoria.
O sigui,
crec que els periodistes en aquest moment
estan una mica desemparats,
les condicions són una mica...
És que,
no sé com dir-ho,
perquè fa poc m'agradaria criticar,
però trobo que estem treballant,
estem treballant,
no sé com dir-t'ho,
poca qualitat de treball.
És a dir,
no tenim bones condicions.
És agafar el que es pot i més,
eh, no?
Sí,
ara ho vas dir tu.
Fem el que podem,
i,
i bé,
els dies van passant,
i a mesura que,
bé,
que les hores van passant,
doncs al final,
un se va habituant
i la feina tira endavant,
que és important.
Em creus que veu,
de moment d'aquest estatge,
el que esteu vivint,
a nivell de seguiment
del gimnàstic de Tarragona,
perquè fins i tot els estatges
de nàstic sí que s'hagin seguit,
però potser una amb intensitat
que s'està seguint aquest.
És difícil quedar-se
amb alguna cosa,
de moment,
perquè també porten tres dies.
Jo no sé,
no sabria què destacar ara mateix,
i t'ho dic sincerament,
perquè no passa res de normal,
a banda de totes aquestes complicacions,
potser la falta de facilitats
per poder fer la nostra feina,
que tampoc no donarem res
de l'altre món,
però jo destacaria
les complicacions tecnològiques
que tenim
a l'hora de fer la nostra feina,
que quan un aficionat està a casa
i escolta la ràdio,
llegeix els diaris,
diu dir,
mira,
estan fent la feina
i ja està,
i és el normal.
Aquí al darrere hi ha tot un procés
que a nosaltres és molt complicat
i que l'intentem portar
de la millor manera.
A nivell d'aquí,
és que trobo que és tot exactament
el que ens esperàvem,
el que és un estàig,
ells concentrats en un hotel,
allà hem vist a la muntanya,
segurament ens agradaria estar a ells,
no podem estar a ells,
estem a 12 quilòmetres,
però si hagués de destacar alguna cosa,
és aquesta sensació estressant de
ara tinc cobertura de telèfon mòbil,
ara no en tinc,
ara no sé amb quina companyia he de trucar,
ara m'han de trucar,
no, he de trucar jo,
la gent que treballa als diaris
també les complicacions que he tingut jo,
sense dubte,
fins ara,
tot i que l'aficionat això dirà,
a mi tampoc no m'interessa gaire,
és tot això que estem vivint
i aquesta sensació d'estrès.
Hi ha que encara busquen línies fixer-se
per a algú lloc.
Ara, l'estatge ja el definíem
una mica com a sorpresa-sorpresa,
Miki, és el titular qualificar
en aquest estatge,
perquè cada dia trobem una cosa nova.
Sí, a més ja ho comentàvem amb els companys,
que dèiem,
cada dia supera una mica més,
els entrevistes són,
cada dia té una dimensió
més gran, no?,
i inclús m'agradaria aquí
que dongués l'oportunitat
quan acabés tot això
de poder explicar realment
el que hem hagut de passar,
les perifeses que hem hagut de solventar
i els problemes que hem tingut
aquests d'aquests dies, no?
Que estic convençut
que no hem viscut tots els problemes
que segurament haurem viscut
fins al final de l'estatge
i que segurament en viurem algun de gros,
perquè a la paraula no hem tingut problemes,
i dels grosos.
Hem hagut inclut de saltar
un redaccioneta
perquè hem deixat internet
i poder enviar la saturació.
Em comprometo el darrer dia,
quan ja acabem aquesta secció
que fem als matins,
de fer un balanç general
i explicar totes les anècdotes
que ens han passat
durant aquest estàs,
perquè a part de fer els socialistes,
n'hi ha moltes altres.
Aquí veiem que s'esplena
seguint el·làstic en un estàs,
nosaltres més o menys
ja m'havíem seguit
algun cop,
que és l'Ivan,
del diari ASS.
Ivan,
gent de Filipe,
ara ho deien,
sorpresa, sorpresa,
ens estem trobant inconvenients,
t'esperaves això?
Com van dir,
Ivan,
que t'enviem cap a...
Bé,
segurament ho havíem dit
Clagenfurt,
ningú està a Clagenfurt,
uns dos temes a Salva
i t'esaltes a l'Andor,
però, vaja,
t'esperaves això
que t'has trobat aquí?
Home,
la veritat és que,
com bé definien els companys,
estem trobant massa inconvenients,
efectivament,
que per començar
no era Clagenfurt,
o sigui,
això ja pots partir
d'una base d'aquesta
que tot és sorpresa,
sorpresa,
com tu dius,
i surrealista també bastant.
Ahir,
per exemple,
estàvem enviant
des d'una cafeteria
del sud del Tirol,
del Nord i tal,
i tal,
sense poder-nos connectar
els que esquivim
per premsa escrita i tal.
Teníem moltes dificultats
i una cosa
que pots tenir fet a les 9
l'acabes fent
a les 11 de la nit,
però,
més enllà d'això,
sí que és veritat
que ja,
dificultats,
com per exemple
estar molt lluny
de l'hotel
de concentració
dels jugadors,
del lloc d'entrenament,
i, bueno,
és que s'ha de fer
que els partits
se'ns apreviar
a 100 i escaig
o a 100,
ja no sé
ni on estàvem.
235
era exactament
que ens ho han dit,
ja, eh?
235,
doncs Déu n'hi do,
jo pensava que era menys.
I, clar,
coses així
que no serien normals
i que és una llestiva
perquè l'àstic
ser un equip
de primera com ho és,
no és culpa,
potser l'àstic,
potser sí que ho és més
de l'organitzador
d'aquest estatge,
però el que sé
és que
els 5 veïns
són molts.
Espera que el Sergi
no en té prou,
per què n'hi solucir,
Sergi, va?
No, no,
una mostra
de les dificultats
que estem trobant
va ser ahir,
justament,
quan van estar picant
la crònica
del primer partit
del Triangular,
que almenys
jo,
i suposo que també
el Miqui,
i també l'Ivan,
que som els representants
del Quintet d'Escrit,
van picant la crònica
en tres llocs diferents,
en un gimnàs,
en una terrassa,
en una cafeteria
i dins de la prefecció
d'un hotel,
res més,
amb això que crec
que queda tot dill.
N'hi ha un
que potser
encara no té més complicat,
perquè nosaltres parlem més,
que no tenim línies fixa
a si,
no podem passar
la crònica del Bialis,
que de vegades
es pot funcionar
amb una trucada
pel mòbil,
però, clar,
mira,
passar una foto
pel mòbil,
jo crec que això
encara no s'ha inventat,
no?
No,
no s'ha inventat,
però s'ha aconseguit,
s'ha aconseguit,
i més quan se parla
d'estat fora,
no?
La feina nostra,
en el cas habitual,
diguem,
els mitjans
tan escrets
com els linfònics,
potser la gent
ja la té més a mà,
però un fotògraf,
quantes fotos
arribes a tirar
llarg del dia,
perquè passa el dia
amb el dia d'enganxats?
Sí, sí,
perfectament,
400 fotos,
empaitant
tot el dia la gent,
i és el que diem tots,
no?
Després arribes
al final del dia,
les comunicacions
no funcionen,
que tens un gran dubte
d'aquesta tecnologia
que rompa
del rò del món
i que no funcionen,
i tens una altra tecnologia
a la butxaca,
i la veritat,
és un comodient,
no?
Però realment
ha de empaitar la gent
i fer moltes fotos
és la meva feina,
no?
La especialitat
de Pere Ferrer
és fer fotografies
del més pròstil
Mijael Lauro,
o sigui,
ell mira cap un costat,
la càmera cap un altre
i t'hi tira la foto,
vaja,
després surten les fotos,
surten prou bé encara
per fer-ho així.
Sí, i tant.
Tàctica per enganyar,
no?
Sí, sí,
distreu una mica el personal
perquè faci la cara
que la té,
no la cara de la foto.
Anem a parlar de futbol,
ràpidament,
perquè no tenim
molt més temps.
M'agradaria que em diguéssiu
que us mesos
va agradar
a la dalt nàstic
en el partit d'ahir,
en aquest triangular
que vam fer tant
amb el Treviso
com amb el Sud de Pirol,
amb què us quedaria
a la dalt nàstic d'ahir
i amb què esborraríeu?
Que li hem preguntat
a l'Ui César,
vosaltres,
què esborraríeu
i què us quedaríeu
a la dalt nàstic d'ahir?
Home,
jo em quedo
amb la agressivitat
i la forma física
que s'estan preparant.
La veritat
és que és molt bona
i la meva impressió
és magnífica,
no ho sé,
tal com jo patico esport
i sé el que és
i ho veig moltes també,
no?
I què trauria?
Doncs,
no ho sé,
de moment,
desconec una mica,
però no trauré res.
Que força endavant.
Ivan,
home,
jo el que destacaria
és que,
tot i que no hi ha davanters
que falten
fitxar tres davanters
per a ver i gol,
per a ver,
tres gols,
que també,
per exemple,
que Campano
a la primera part
i, bueno,
tota la banda dreta
ho participava bastant bé,
defensivament,
s'està notant el treball
de l'Ui Tessar
d'aquests dies
que està incidint molt
en aquesta línia
i teoria,
doncs,
precisament,
això,
o sigui,
el fet que no hi hagi davanters
fa que totes les línies
han d'estar massa avançades
i que l'equip
no pot treballar com
ha de ser després
quan comenci la temporada
perquè m'encara
bastant fitxat
per arribar.
Vicky,
jo tinc una mica
la sensació
que no crec que sigui així,
però és una mena
d'estat espiritual,
no?
en el sentit que
l'entredor
estic convençut
que no pot treballar
o realment,
segurament,
s'ha costat molt
treballar amb tot allò
que havia preparat
i amb les facilitats
que pensava
que tindria,
no?
Així com les dificultats
que tenim nosaltres
per treballar,
jo crec que l'equip
també s'està trobant,
sobretot pel fet
que no té
els jugadors
que necessitem,
inclús de la bandera
de la pantalla,
jugadors que estan
declarats transferibles,
que d'alguna manera
sembla que
ocupen un joc
que potser
podrien ocupar uns altres,
no?
Si realment
l'entredor no es vol,
no?
I que sí que m'han agradat
potser els partits
més tots els que hem vist
a veure ahir,
és l'identitat
de l'equip.
És un equip
que sembla que
a prioritat
o podrà fer mal
i que,
senzillament,
manté una mica,
tot i que els canvis
que hi ha hagut,
manté el que ha volgut
sempre a l'estès.
És un equip
que fa des de darrere
rocós
i que a partir d'aquí
intentaré mirar endavant.
Em quedo en aquest final.
Crec que els jugadors
no s'estan adaptant.
És clar,
és molt difícil
veure'n 90 minuts
de dues parts de 45.
Si s'han adaptat
o no,
però tinc la sensació
que s'adapten,
ningú,
Juan,
Campano,
això que s'han dient.
Veig que s'estan adaptant
un bloc
que estava funcionant
molt bé
i que va funcionar
molt bé l'any passat
i, sens dubte,
tinc clar el pitjor.
Està claríssim,
no hi ha color.
Vaja, sí que hi ha color.
El dels números
de la samarreta
que no es veu.
S'ha de canviar urgentment.
Suposo que la gent
que es dedica a això
haurà vist
samarreta d'aurada
o color...
Número vermell,
hauria de ser.
Vermell,
negre,
però és que si no,
no en veurem
tot de gru, eh?
Claríssim.
Sergi,
acabem, va.
Tu que s'acabes
vols xerrar.
No, no, no.
Jo subscrip
les opinions
dels quatre companys
que hem parlat ara
i també em quedaria
amb l'emesa
de fermesa
i de serietat
que almenys,
clar,
és molt aviat dir-ho
perquè només s'han vist
dues parts
de 45 minuts
i una part,
sí,
cada part
amb uns i dos diferents.
L'equip té gol,
tot i que no tingui davantes
i com també deia el Miqui,
és un equip
de moment desvirtuat.
Jo sé,
no té encara
tots els elements
que a ell
agradem
per fer equip competitiu,
però esperarem
que la cosa funcioni.
Doncs esperarem
perquè el proper test
és aquest mateix diumenge
davant del partit
Xucatani
a partir de les 7 de la tarda
el Jack se'n en arena
de Sant Fall.
Si no canvia res
aquest set de partit,
digue'm, digue's.
Que la zona és bonica,
molt bonica,
perquè sembla això
un drama espectacular.
Els missatges,
les poblacions,
els pobles,
per on passem,
els dolomites,
tot,
molt bonic,
eh?,
s'ha de dir.
Per tant,
les dolomites,
són realment preciosos
els dolomites.
Ho deixem aquí,
els comprovedents per això,
l'últim dia de l'estat,
a fer un repàs general,
per veure si ens ha canviat
aquesta impressió
que de moment tenim
fins ara.
aquesta és la conversa
enregistrada que va tenir
aquí en Pons
amb la resta de companys
periodistes.
a Quim.
Digues, digues, digues.
Ho hem de deixar aquí,
que pràcticament
no tenim temps,
tornem a conecar amb tu
a dos quarts de dues,
rebrem la teva nova crònica
en l'informatiu
Tarragona Actualitat.
Moltíssimes gràcies
i...
Jordi,
un apunt,
un apunt.
10 segons.
10 segons.
Finalment,
no pujessin,
Maria Andreu,
sí que ho ha fet,
Jordi Vergili,
aquesta tarda esperem parlar
amb un dels que sonen
que sigui com a possible candidat
a ser nou president
de la ciutat de Tarragona.
El president de Nimpèctor,
es diu ja.
El president de Nimpèctor.
Moltes gràcies,
parlem dilluns vinent.
Vinga, adéu.
Diputació de Tarragona,
junts treballem,
junts construïm,
junts avancem
també amb el nàstic
a primera divisió.
Diputació de Tarragona,
seguint el nàstic
a l'estaig de pretemporada
a Àustria.
Més de 45 anys
construint llars,
construint benestar,
promociones José Luis.
Més de 45 anys
d'experiència
en la construcció de vivendes
avalen un equip
de professionals
que treballen
amb totes les garanties
per vostè.
Promociones José Luis,
Avinguda Roma 6A,
Tarragona,
977-21-79-50.
Promociones José Luis,
fent ciutat.
Sabia vostè que aquest estiu
Repsol IPF
col·labora i participa
en les festes
de molts barris
de la ciutat?
Bona vista,
Sant Salvador,
Riu Clà,
L'Albada,
Camp Clà,
El Port,
Boscos,
Torra Forta.
I també aquest estiu
Repsol IPF
col·labora amb Tarragona Ràdio
i el nàstic
patrocinant aquest espai.
Repsol IPF
dóna suport al nàstic
amb tota la seva energia.
날 hi ha apatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatat