Pràcticament és un quart d'onze del matí.
Un grup de bombers, més d'una vintena d'efectius de les comarques de Tarragona,
han estat durant uns dies d'aquest mes d'agost a Galícia,
col·laborant, participant activament en les tasques d'extinció
dels grans incendis que han afectat aquella comunitat autònoma.
Aquests bombers ja han tornat a casa
i avui volem fer una mica de repàs i de valoració de la feina realitzada
conversant amb el cap d'emergències de la regió del Camp de Tarragona,
el senyor Albert Magaroles,
que està també el coordinador d'aquest desplegament a Galícia.
Senyor Magaroles, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina valoració fa vostè de la feina,
de la tasca realitzada per aquest grup de bombers tarragonins a Galícia?
Nosaltres la valorem com a molt positiva,
tant per la feina que vàrem fer allí,
que vam estar treballant en quatre incendis,
i com pel que nosaltres vam aprendre.
Ells treballen d'una manera diferent a la nostra
i, doncs, evidentment, vam aprendre força les coses.
Què vam fer durant aquells dies a Galícia?
Bueno, nosaltres formàvem part del que era tot el dispositiu
que va enviar la Generalitat cap a Galícia.
En concret, érem 109 bombers amb 21 vehicles
i dos helicòpters que es van desplaçar cap allà el dia 12.
Quan vam arribar allà, doncs, bueno,
ens van assignar, doncs, els incendis,
normalment eren els incendis més importants que tenien en aquell moment,
i vam col·laborar amb ells amb la seva extinció.
Vam estar en una zona que es diu,
en un municipi que es diu Avion,
que està entre,
entre,
entre,
entre,
sortirà,
entre Orense i Pontevedra,
ara,
i en un municipi que es diu Mouriscada,
un altre que es diu Erreida,
i després vam pujar cap a dalt a la zona de la Coruña,
concretament en un altre poblec que es diu Ponteceso i Ninjons.
Aquests són els incendis que vam estar treballant.
algun d'ells, doncs, els van assignar directament a nosaltres,
i amb altres van col·laborar amb la resta de gent que també hi treballava.
Fer una col·laboració d'aquestes característiques en Semblació Magalos,
que és bastant excepcional, no?,
és un fet extraordinari.
Sí, i sobretot,
el fet que treballes utilitzant,
bueno,
mètodes o tècniques diferents.
Ells treballen, ja et dic,
bàsicament,
utilitzant eines manuals i maquinària pesada,
i això és el que nosaltres en diem atac indirecte,
i nosaltres fem l'atac directe,
és a dir,
ens anem fins a la línia de foc
i amb a base de màneges i amb aigua
anem apagant el foc, no?
Ells, doncs, bueno,
vam aprendre a jugar amb les dues coses.
I això passa tant amb els gallecs
com amb la resta de bombers de les altres comunitats,
que tenen un paper més urbà,
que no pas el nostre,
que és més polivalent.
Hi ha alguna raó, doncs,
que expliqui aquestes diferències
entre la manera de treballar dels bombers aquí
i els de la resta d'Espanya?
Bueno, suposo que deu ser una mica l'acostum,
la tradició,
el tipus de vegetació que tenen,
també com estan el territori,
com estan les persones,
els pobles en el territori,
doncs, distribuïts.
Bueno, no ho sé,
cada lloc, doncs, té les seves costums,
no?
Nosaltres de sempre hem treballat així
i ells de sempre hem treballat de l'altra manera.
Jo crec que ara s'ho replantejaran una mica
i buscaran una solució
una mica, doncs, més aproximada a la nostra.
No com la nostra,
perquè allí, doncs,
no, tampoc seria pràctic,
però sí una cosa mixta.
Què han après els bombers de la Generalitat
i els bombers aquí de Terraonagons
que han estat allà a Galícia?
Quina és la principal lliçó, entre cometes,
que han pogut treure d'aquella experiència?
Doncs, nosaltres,
una de les coses que potser hem après,
tot i que aquí costarà una mica
de posar-ho en pràctica,
és la utilització, doncs,
més ràpida o més immediata del foc
per lluitar contra el foc.
Dic, nosaltres aquí, sobretot,
utilitzem l'aigua,
ens apropem molt
i encara que, doncs,
tinguem un foc,
que el tinguem a 15 o 8 metres d'un camí,
anem i mirem de salvar
la vegetació que hi ha entre el camí
i el foc que està venint,
aquests 15 metres, no?
Ells, a dir,
això ni s'ho plantegen.
Ells es posen al costat del camí
i en el moment oportú,
que d'això són experts,
doncs, li calen foc al costat del camí,
a l'altre foc,
al serveis, diguem,
aquest petit incendi que han iniciat,
es cremen aquells 15 metres
i tenen el que es diu, doncs,
tenen l'incendi anclat.
Vaja, no pot reprendre
i si repren es troba en bon camí,
per tant, no té vegetació, no?
Això aquí, doncs,
nosaltres ho fem alguna vegada,
però no massa.
En canvi,
bé, és una bona tècnica, també.
No és necessari deixar retents
ni coses d'aquestes.
En fi,
els incendis que han assolat a Galícia
durant aquest mes d'agost
és una de les grans notícies,
un dels grans temes de l'estiu,
han estat moltíssims.
També hi ha moltes persones detingudes
de les causes i de les raons
se'n parla molt.
Quina sensació té vostè,
en fi,
com a expert en temes d'incendis forestals,
de tot el que ha passat a Galícia
aquests dies?
Això és difícil d'opinar, no?
Però el que es veu allí
és que hi ha uns incendis
que diguem,
són els incendis que pots esperar
en una campanya d'estiu
com ara els que tenim aquí,
que tens foc per culpa d'un llamp,
per culpa d'una imprudència
d'alguna persona,
alguna,
no massa,
algun pagès
que se li escapa un foc, etcètera.
Aquests són els que es poden esperar
i ells estan més que preparats
per fer front a aquesta situació.
I després venen els altres incendis
que són els provocats
i a més provocats de manera simultània,
que aquests ja deuen respondre
a altres raons que jo ni opino,
però que allí hi ha alguna cosa més
que no pas els incendis
que es pots esperar.
Vas per l'autopista,
vas allà a prop de lo que és Santiago,
a prop de lo que és la Corunya
i cada 100 metres hi ha un foc.
Per tant,
allò no és una cosa,
dèiem,
no sé,
està provocat,
vaix,
està descaradament provocat,
el motiu ja no el sé.
Creu que l'actuació en general
de tots els cossos de seguretat
que han intervingut
en l'extensió dels incendis a Galícia
ha estat prou correcta?
El que jo he vist sí,
el que jo he vist sí,
nosaltres les relacions amb la Junta,
cada matí anàvem amb el centre de coordinació
d'incendis forestals
per veure l'incendi que ens assignaven
i de més,
allò funcionava correctíssimament.
jo altres coses que no he vist
però no en puc opinar,
però aquesta sí.
Han viscut els bombers d'aquí
o van viure en algun moment
especialment,
en fi,
no sé si dir-ne perillós
o arriscat
o alguna situació d'aquelles difícils?
Sí,
quan vam estar,
Esreda és un municipi
o una aldea
dins del municipi d'Avion
que està a dades de la muntanya
és de pagesos allí,
i el foc pujava per el barranc
es van destinar,
es van dedicar a protegir el poblet
i vam passar algun momentet
una mica difícil,
però bueno,
venia el foc,
protegíem les cases
i la gent estava una mica nerviosa,
però ho vam aconseguir.
Va ser potser el moment més crític,
perquè l'altre era foc forestal,
puro i duro,
i aquí es barrejava una mica
els habitatges d'aquella gent,
que era molt humil
i llavors l'únic que tenien
i clar,
estava de salvar tot el que es pogués.
Quan hi ha tants incendis,
sigui a Galícia
o altres vegades
com ha passat aquí a Catalunya,
al nostre país,
o a les nostres comarques,
se'n parla molt
de l'estat dels boscos,
de la massa forestal.
Com els ha vist allà vostè?
Quina sensació té?
Aquí també els passa el mateix
que aquí,
la gent es va retirant
cap a les ciutats
i llavors els boscos
queden més o menys abandonats.
Hi ha moltes explotacions forestals,
però el que és el sota bosc,
està bastant abandonat,
no està cuidat.
Ens passa aquí també això,
i llavors allò crema.
Són falgueres,
sobretot,
i crema,
crema bé.
Li costa al començament,
els hi costa,
però en el moment
en què hi han deshidratat
el que és la falguera,
crema i crema molt fort.
Els boscos estan més o menys
com aquí nosaltres,
el que sí que tenen
més humitat
i llavors el que és el vespre,
els focs baixen
moltíssim d'intensitat
i pràcticament s'apaguen
en segons quines zones.
Tenen un clima en aquest sentit
més favorable que el nostre.
Sí, sí, sí.
En fi,
l'estiu ha estat molt negre
a Galícia
pel que fa als incendis.
Aquí a Tarragona,
a Catalunya en general,
però a Tarragona,
a Seomaroles,
la sensació que pot tenir
un ciutadà,
orullant que ara i se siguin escoltant,
és que està sent
un estiu relativament,
i subratio el de relativament
tranquil, no?
Sí.
Bueno,
vam començar
amb l'incendi
d'Hospitalet Vandelós,
un dia que feia molt de vent.
Aquest és l'incendi
més important que hem tingut,
vam superar les 1.000 hectàrees,
però la resta d'incendis
que hem tingut aquí
a la demarcació,
bueno,
hem tingut sort
que en aquell moment,
doncs,
en la resta de Catalunya
no hi havia més incendis
i en un primer moment
ens van poder enviar
tots els mitjans aèris
que, doncs, bueno,
faciliten molt la feina
i fa que no es propagui
molt l'incendi,
però hem tingut algun incendi
que si no haguéssim pogut
controlar en el primer moment
s'hagués pogut complicar molt,
perquè els incendis
que vam tenir
per la zona de Montblanc,
a la zona de l'Espluga
i després els que hi van haver
per la zona del Forja,
aquests tenien un potencial
molt important,
és a dir,
haguéssim pogut cremar
moltes hectàrees.
Això últim que diu,
remarca, doncs,
la idea,
la teoria,
en fi,
expressada moltes vegades
per vostès,
que és importantíssim
l'actuació ràpida i immediata,
no?,
quan es declara un foc.
a l'avís ràpid,
això avui en dia ja està,
perquè amb el tema
dels telèfonos mòbils,
enseguida, doncs,
rebem l'avís
i nosaltres hi enviem,
doncs, bueno,
tots els mitjans disponibles
que hi ha,
els que estan més propers
i en funció de la valoració
que fa el primer vehicle,
llavors ja s'hi envien
més o menys mitjans,
no?,
però sobretot,
sobretot, ja dic,
que aquí hem tingut la sort
que en el mateix,
en el moment
en què s'iniciaven
aquests incendis
no n'hi havia d'altres
i podíem enviar
mitjans aèris
de pràcticament
tot Catalunya cap aquí,
perquè desplegar,
doncs,
10 o 12 helicòptes
amb un sol incendi,
això,
doncs,
no és fàcil.
Segons les estadístiques
del govern,
de la Generalitat,
més o menys a hores d'ara
tenim unes 2.054 hectàrees,
hem calculat nosaltres,
cremades
a la demarcació de Tarragona,
l'any passat en tot
l'any va haver-hi
unes 2.300,
en fi,
que com les interpreta vostè?
Bones.
I si no hagués estat
per l'incendi
davant d'ellos,
estaríem a la meitat.
No, no,
aquí de moment
encara no ha acabat la campanya,
però, bueno,
anem aguantant,
diguem-ne.
És bona,
és bona la campanya.
Quina raó explicaria
que hi hagi hagut?
Si és que n'hi ha alguna raó,
o també són motius fortuïts,
com el que comentàvem
que a vegades
el fet que es declari un incendi
i no n'hi hagi d'altres
en altres punts a Catalunya
ajuda a tenir
tots els mitjans a l'abast.
Però hi ha alguna raó
que expliqui
doncs aquesta bona campanya?
Jo crec que la gent
també ja es va mentalitzant
i cada vegada
vigilen més
quan surten al bosc
i quan van amb el cotxe
per la carretera
de no tirar
les colilles,
els mateixos pagesos
també,
doncs totes les
cremes que fan
doncs,
bueno,
pel seu camp,
doncs això també
ja es controla,
pràcticament no se'n fa ni una.
Els abocadors
que hi havia abans
que també generaven incendis,
aquests ja estan
tots clausurats.
Jo crec que a poc a poc
s'està fent
forces coses
que al final
doncs tenen els resultats
que tenen, sí.
Ja deia que la campanya
no s'ha acabat.
En fi,
algun consell
o alguna recomanació
a l'hora de...
És que continuem així
sent prudents
i fent,
bueno,
no ho sé,
sense fer cap tonteria
a l'hora d'anar
a les masses forestals,
no?
El clima està ajudant o no?
Bueno,
ara aquesta última setmana
sí,
esperem que es mantingui així.
Hem tingut un període
doncs aquest,
d'aquesta onada de calor
i després va fer
aquells dies de vent
que, doncs,
bueno,
tots estàvem patint
però ha d'estar calmat.
Sembla que això
s'ha de mantenir.
El juliol realment
va ser una situació
meteorològica
bastant adversa
però ara,
aquest mes d'agost,
les condicions
són molt més favorables.
Sí, sí,
és el que sembla.
Molt bé, senyor Albert Magaroles,
cap d'emergències
a la regió del camp de Tarragona.
Moltes gràcies
per atendre aquesta trucada
i felicitats també
per la feina feta
comentada per vostè
d'aquest grup de bombers
de Tarragona
i de tot Catalunya
que han estat
durant aquests dies
a Galícia
col·laborant
en les tasques
d'extinció
d'aquells incendis
que ha patit
la comunitat autònoma.
Moltes gràcies
i molta sort.
Gràcies a vostès.
Adéu-sia,
bon dia.
Adéu.