This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
immersos en l'àmbit educatiu,
hem repassat en forma de reportatge
aquesta escola taller, aquesta iniciativa
que està donant feina i aprenentatge
a 24 joves de la ciutat de Tarragona.
Ara deixem l'àmbit educatiu,
passem a parlar de salut.
Volem parlar de la llei antitabac.
Com vostès segurament recordaran,
a l'1 de gener, amb l'arribada de l'any 9,
va entrar en vigor també l'anomenada llei antitabac.
Aquesta nova normativa, força restrictiva,
que ha comportat diferents canvis
per als fumadors i també per als no fumadors.
Avui en volem fer balanç
i avui ho volem fer amb el president
del gremi de estanquers de la província de Tarragona.
Ell és el senyor Josep Cervera,
ja hem parlat amb ell en d'altres ocasions,
segurament ho recordaran,
i el podem saludar ja telefònicament.
Senyor Cervera, molt bon dia.
Hola, bon dia.
S'està a punt de complir sis mesos
d'aquesta entrada en vigor de la llei antitabac.
Així, a grans trets, en caràcter general,
des dels estanquers tarragonins,
quina valoració se'n fa?
A veure, jo com us vaig dir
el dia que vaig estar aquí a l'emissora...
La primera setmana de geniu, recordem.
Això mateix.
No hi ha cap guerra que no tingui ferits.
En aquest cas,
nosaltres, la incidència hi ha sigut,
evidentment que hi ha la incidència,
i en aquests moments està al voltant d'un 6% de menys vendes.
Un percentatge, per tant, força significatiu.
És força significatiu,
el que passa és que, lamentable,
vaja la meva opinió de tot això,
és que no és un percentatge
de gent que deixen de fumar.
És un percentatge
del que a mi menys m'agrada,
que és de prohibició, no?
Llavors, doncs, és clar,
el que sí que està clar
és que si un senyor està en una feina
i està treballant
i li prohibeixen fumar
o li deixen fumar
dos o tres cigarrins al dia,
doncs, bueno,
aquests són els que es pot fumar
i això és la gran disminució que hi ha.
En d'altres amarcacions,
buscant informació...
Sí, estic parlant en Tarragona,
però anem per la línia
més o menys general de tot Espanya.
Però en d'altres províncies
de l'estat espanyol
havíem trobat fins i tot
en percentatges superiors
que ratllevant gairebé el 10%.
Per tant, la incidència,
home, sempre ha anat oscil·lant
en diferents zones de l'estat,
però ha estat força significativa.
Sí, però tal com vam comentar aquell dia,
jo et vaig dir que això,
nosaltres en parlarem al juny
i en parlarem en sèrie el desembre,
que serà quan se podrà fer una avaluació.
Perquè, fixa't tu,
que fins i tot avui,
encara avui,
la llei del tabac
no està posada en marxa.
O sigui,
veiem que fa temps que remenem el tema,
no?
Doncs, allò que és obligat
o compliment
no està encara en marxa
i crec que encara hi haurà modificacions.
Aquest percentatge de gent
que,
aquesta disminució del 6%,
parlàvem en les vendes,
vostè parlava que veia motivada
de clients que els han prohibit fumar
en segons quins hàbits.
Aquesta davallada,
per tant,
atribuïla a aquest petit client
que no pot comprar les seves...
que no pot fumar en altres llocs
on fumava habitualment.
Sí, sí.
Això està...
O sigui,
jo és gent,
i parlo de mi en concret,
que per la llei
hagin deixat de fumar
no ho conec cap.
Ara,
que per força,
perquè les empreses,
per la normativa,
evidentment,
han prohibit
el fumar en llocs d'espais públics
i llocs de treball,
això sí,
hi ha exidència.
També li he de dir
que la gent
no han queixat força bé.
O sigui,
allò que es pensaven
que hi haurien
atacs d'ansietat
i coses d'aquestes,
doncs no.
Segueixo dient
el que he dit sempre,
és una qüestió
de mentalitzar-se
i de,
com qualsevol cosa
a la vida,
fer-la bé.
El que sigui és veritat
és això que vostè assenyalava,
molta gent es pensava
que trobaríem atacs
d'histèria pel carrer
i, vaja,
pel carrer la gent
es veu com
passejant pels carrers
de la ciutat,
es pot veure com algú
es fuma alguna cigarreta
i després el veiem
tornant a l'oficina,
però tot amb molta normalitat.
El que es veu
pel carrer,
desgraciadament,
són les borilles
de la gent
que estan fumant
a la porta
perquè no tenen
ni cendrés,
no?
Això sí que es veu.
És com anècdota,
però és així.
Hi ha hagut
l'entrada en vigor
d'aquesta normativa
també implicat
que en alguns llocs
on fins ara
es venia tabac,
ara ja no es venen.
Això ha pogut mitigar
una mica
la davallada
de vendes
als estanquers?
Miri,
no,
la gent,
la gent,
escolti'm,
això és com la llei
de l'alcohol
d'Estats Units
als seus anys.
Resulta que
sé que se'n venia
molt menys,
se'n venia
molt menys
que no pas
després,
però es anava
a buscar,
els llocs juntes
s'havia d'anar a buscar.
O sigui,
la incidència
per prohibició
de llocs
no hi és.
La incidència
hi és
per la prohibició
de fumar
en llocs de treball
i que,
l'hi repeteixo
una vegada més,
ha estat molt ben
encaixat.
Jo
quedo parat
del resultat
perquè
inclús la gent,
algun està
agraït,
no?
d'acord.
Mira,
resulta que
m'enfumava
a cinc
i m'enfumo dos.
Doncs vale,
des del que ve
acaba,
no?
Durant els primers
mesos d'aplicació
d'aquesta llei,
els ciutadans
vam veure
amb certa
perplexitat
com va tenir lloc
una mena
de guerra
de preus
entre les diferents
empreses
tabaqueres.
Va ser una cosa
que va succedir
de forma força ràpida,
es van encadenar
diferents pujades
i baixades de preu.
No sé si,
senyor Cervera,
ens podria resumir
una mica,
grans trets,
què va passar exactament
i quina és la situació
actual.
Bueno,
allò va ser una jugada
comercial perquè
hi havia,
no sé si això
no recorda vostè,
li vaig dir
que escolquem,
estem parlant
de prohibició
de llocs de fumar
i de no sé què
i de no sé quant
i resulta que tenim
tabac a un euro.
Tenim tabac a un euro
amb 20 cigarretes.
A veure què estem fent
aquí, no?
Llavors això va ser
una política,
diguem,
comercial de preu,
una guerra
de preu
entre les tabaqueres.
Evidentment,
es veia
d'entrada ja
que això no podia durar
perquè era impossible
que durés.
A ningú li agrada
perdre diners.
I,
mica en mica,
s'ha tornat a estabilitzar
el preu a l'antera
i el que sí que és cert
és que això anirà pujant.
Apreveu-vos ser,
per tant,
pujada de preus
com a conseqüència
suposo de dues coses.
D'una,
de les tabaqueres
que aniran pujant
de mica a mica
els seus preus
i també d'una
pujada d'impostos
que des del Ministeri
de Sanitat
ja s'ha anunciat
que es continuaran pujant.
Molt bé.
Aquestes dues
més una tercera
que no hem d'oblidar.
La comunitat europea
ens burxa
i ens espitja
perquè pugem els preus
perquè avui per avui
també li vaig dir
l'altra vegada
som l'Andorra d'Europa.
És veritat,
tot això,
els preus del tabac a Espanya
és força inferior,
encara que sigui surplanent,
a que la de molts altres
països europeus.
Doncs miri,
diré que en el lloc
que hi ha menys diferència
hi ha un 50%.
50%,
sent per tant
que el tabac a França
o a Alemanya,
per exemple,
costa com a mínim
el doble de carca
que no pas aquí.
El doble que el costa aquí.
Com a mínim.
Llavors hi ha pressions
comunitàries,
lògiques,
perquè doncs
s'apugin els preus
i s'equiparin una mica.
Però és impossible.
Llavors també diem
que si hem d'apujar preus d'això
que ens ho equiparin tot,
no només el tabac.
Sí,
també l'augment
de seu a finals de mes.
Ah,
d'acord.
Senyor Sarvera,
vostè té constància
que algun establiment
de la demarcació
s'hagi obligat a tancar
o ha hagut de dur
a terme alguna mesura
per evitar aquesta
davallada de vendes?
O com a conseqüència
d'aquesta davallada de vendes?
No li entenc la pregunta.
Si me la pots repetir,
sisplau.
I tant,
si vostè té constància
si algun establiment,
algun estanc
de la demarcació
de Tarragona
ha hagut de tancar
com a conseqüència
d'aquesta davallada
de vendes
que s'ha viscut
aquests últims mesos.
No,
no,
això no.
D'això,
vamos,
no tinc ni constància
ni aquí
ni en tot Espanya.
Jo ara estic
tornant de Madrid,
el qual,
doncs,
cada mes hi ha d'anar
i,
vamos,
ni m'he sentit
de parlar
en lloc
de cap província.
Se tanquen
els estancs normals
que no tenen
una rentabilitat
però que ja fa anys
que rastreu la mateixa
i,
prou,
per situació
d'aquestes
ni una.
La situació,
per tant,
ha estat negativa
per a vostès
però no ha estat
ni molt menys crítica
ni alarma.
Home,
un cop de puny
perquè,
esclar,
nosaltres no deixem
de ser comissionistes.
En el moment
que ens baixen
el preu del tabac
ens baixen el sou.
I, esclar,
no era el mateix
agafar i vendre tabac
a un euro
i aquest mateix tabac
avui l'estàs vendent
a quasi dos.
La mateixa feina,
la mateixa producció
i la mateixa venda
es guanyàvem,
la veritat.
Així de clar.
Ja per acabar,
senyor Cervera,
vostè repeteix
constantment,
avui tu ha tornat a fer
que per fer un balanç
d'aquestes coses
el millor fer-ho és
com deia aquella
a finals de temporada
o en aquest cas
a finals d'any.
Quines perspectives
en aquests sis mesos
creu que
que té el seu sector?
Com creu
que poden variar
les coses
en aquest tram final d'any?
Home,
això és una miqueta
a la meia
que diuen
els d'allò,
no els gallegos.
Però,
veiem,
jo crec
que en el pitjor dels casos
es mantindrà
el 6%,
al voltant
d'aquest 6%.
i
si alguna modificació
hi haurà
serà la baixa,
no l'alça.
No ens hem d'oblidar
que estem entrant
en temporada d'estiu.
Temporada d'estiu
és incalculable
el que es consumeix
o el que es veu.
És clar,
no surt molt
cap fora de tabac.
I llavors,
per això dic,
juny,
desembre
i el desembre
amb molt de gust
si vols
em truques
i llavors
et podré donar
dades exactes
inclús si vols
per regions
i per províncies.
Doncs li prenem la paraula,
així ho farem.
Al mes de desembre
busquerem dia i hora
i el convidarem
als nostres estudis
per parlar-la
amb calma i tranquil·litat.
Si li sembla, senyor.
Ja ho faig, com sempre,
disposant-hi.
Moltíssimes gràcies,
senyor Josep Cervera,
president del gremi de sanquets
de la província de Tarragona
i bon viatge.
Vinga, gràcies.