Demà dimecres començarà, de fet, la segona edició del Congrés Nacional
i, de fet, la primera trobada iberoamericana
sobre prevenció i seguretat en els estadis de futbol.
Tarragona serà de nou la seu d'aquest esdeveniment.
De fet, la seu serà més concretament al Palau de Congressos.
Per parlar sobre aquest congrés,
tenim, ens acompanya a l'estudio de Tarragona Ràdio,
el senyor Francesc Ricomà,
tinent d'alcalde de l'àrea de promoció i estratègies de la ciutat.
Senyor Ricomà, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia.
Tarragona acull una vegada més per segon any aquest congrés.
Per què Tarragona?
Primer que tot, abans d'entrar, si un cas ha desgranat el programa,
tot plegat, per què Tarragona acull aquesta trobada?
Doncs perquè Tarragona està desperta sempre a les inquietuds que té la gent.
I, curiosament, l'any passat, donant-li tombs a aquelles qüestions
que eren motiu de debat, ens en vam donar compte
que existia un tema que estava en boca absolutament de tothom
i, a totes hores, que era l'esport,
amb una vessant gens positiva pel propi significat de l'esport,
com era la violència,
i ens en vam donar compte que no hi havia cap plataforma
que unifiqués tots els agents que estan involucrats en el tema esportiu
perquè es pogués obrir una reflexió conjunta
i intentar col·laborar a l'erradicació d'aquest fenomen negatiu
que representa la violència en els estadis de futbol.
Si a tot això li afegim el fet que tenim un palau de congressos
que hem de saber aprofitar al màxim i que, per tant, el mateix Ajuntament
ha de ser conscient i propiciar punts de trobada, punts de reflexió
sobre qüestions importants, i aquesta ho era.
I si tenim en compte també que hi ha una sensibilitat a Tarragona especial
en el futbol, doncs per tot el que està vivint la ciutat
des de fa 5 o 6 anys arrel d'aquest nàstic,
que ara ens dona moltes alegries,
vam creure que era necessari.
A partir d'aquí, doncs, lògicament,
vam anar a copsar l'opinió
de qui té molt a dir en aquests aspectes,
des de l'administració fins als propis clubs,
fins als propis estaments, com la Federació
i la Lliga Professional de Futbol,
per veure què els hi semblava,
i ens van dir, escolteu, us felicitem,
se us ha ocorregut allò que és de sentit comú,
però que fins ara mai ningú havia fet.
L'any passat vam fer la primera experiència,
una primera experiència sempre és una prova pilot,
però, com que el resultat va ser prou positiu,
doncs hem cregut més que justificat donar-li continuïtat
i per això, com bé has dit, demà inaugurem aquesta segona edició.
El primer any, aquesta prova pilot, com ara qualificava vostè,
va funcionar força bé,
esperem que aquesta segona edició també funcioni bé.
Hi haurà continuïtat d'aquest congrés
i hi haurà continuïtat a Tarragona?
Nosaltres intentarem que el congrés
oficialitzi la seva Tarragona, no és fàcil.
és un tema gulós,
és un tema que no s'esgotarà,
perquè el futbol és un fenomen de masses
i sempre s'ha d'estar alerta
amb aquestes peculiaritats negatives
que de quan en quan té,
i d'altra banda, ja sabem
que hi comença a haver interessos
per part d'altres entitats
a ser organitzadores.
De d'oixo, discúlpi, que ja han picat a la seva porta.
Sí, ja han formulat algun tipus de propostes,
col·laboracions conjuntes,
en definitiva que la primera conclusió que hem de treure
és aquesta, que vam encertar i que la idea és bona
i que hem aconseguit que hi hagi una trobada anual
a l'àmbit espanyol
i aquest any amb una branca iberoamericana
per parlar de la seguretat dels estadis de futbol.
Nosaltres el que primem, evidentment, és que això no mori
i el que primem és que s'aprofundeixi cada cop més
per garantir que el futbol sigui una festa.
Per tant, estem oberts a escoltar totes aquelles propostes que hi hagi
de cara a futures edicions del Congresso,
si bé aquest copyright que tenim d'haver sigut els primers,
doncs fa que tinguem l'última paraula.
I per poc que puguem, intentarem que Tarragona
segueixi acollint al Congrés aquest anual sobre seguretat dels estadis de futbol.
Aquesta hipotètica tercera edició del Congrés
i aquesta hipotètica seva, esperant que sigui Tarragona,
seria en qualsevol cas l'any venent, si li sembla, senyor Ricomar,
centrem-nos en l'edició d'enguany.
El tema és sobre prevenció i seguretat en els estadis de futbol,
però l'actualitat dels últims dies,
tenint en compte la celebració de la consecució de la Champions
per part del Barça
i la celebració i els problemes que hi van haver a Barcelona
i també en petita escala a Tarragona,
potser ens obliguen a fer un pensament
que la seguretat ja no només ha d'estar reclosa
a l'estadi de futbol, a les instal·lacions esportives,
sinó que també tenen implicacions i conseqüències
d'arreu de la ciutat.
Sí, nosaltres sempre ho hem plantejat així,
quan parlem de seguretat en els estadis de futbol
estem parlant de seguretat vinculada
a la celebració d'un esdeveniment esportiu
de primera magnitud com és un partit de futbol.
I això inclou, lògicament, dintre el camp
i inclou també fora el camp.
Fora el camp amb la doble branca,
aquella que es deriva dels aconteixements
de celebració o de disgust que es donen
a les acaballes d'un partit de futbol al final
i en l'altra branca que va orientada
a la plasmació o a l'exteriorització
d'haver solit una fita,
com són les celebracions que estem veient,
la més recent, la celebració de la Champions
per part del Barça, tot allò que comporta.
Vostè ho entén, senyor Ricomà?
No, no, jo no ho entenc ni des de l'òptica ciutadà
ni des de l'òptica esportista.
El ciutadà, per damunt de tot, fa prevaldre la convivència
i l'esportista el que menys vol és violència,
per la pròpia essència del que representa l'esport
i per la pròpia essència del que representa el futbol
en quant a l'esportivitat que sempre hi té que haver.
El que està clar és que no podem ser aliens
amb uns col·lectius que, aprofitant-se d'aquestes esdeveniments,
d'aquestes celebracions, posant-ho com a excusa,
el que intenten és provocar el darulls
per la seva pròpia satisfacció de provocar-ho sense cap més sentit.
Jo crec que això ho hem d'allunyar del que és l'esperit esportiu,
del que és la pràctica esportiva,
però, evidentment, com que s'esdevé com a conseqüència
o buscant la justificació amb un espectacle esportiu
o amb uns resultats esportius, ho hem de tenir en compte.
I hem de ser tots plegats,
els primers a institucions, a ciutadans, a esportistes,
a clubs, tots els agents.
Per això, en aquest congrés, concentrem absolutament a tothom
que té alguna cosa a veure amb l'esport,
els que ens en encarreguem constantment de diferenciar
el que és l'esport sobre el que són aquests actes vandàlics
provocats per gent que res té a veure amb l'esport.
Això n'hi anava a comentar i ja d'entrar en una mica,
de fet, de ple en el programa d'aquest congrés,
tres dies força intensos, molt intensos, la veritat.
Molt, molt.
La gent que tingui oportunitat de seguir-lo al 100%,
tindrà unes jornades realment molt productives
perquè ve gent des de tots els àmbits,
institucions, esportistes, entitats esportives,
entitats de seguretat, públiques i privades,
han intentat aglutinar per segon any
tot el sector junts, sentats en diferents taules.
Sí, no podíem deixar cap pot suelta, no?
Si estem parlant de seguretat,
té una repercussió en molts àmbits i en molts col·lectius,
des dels protagonistes directes,
que són els propis jugadors,
que inciten o no inciten,
passant pels públics, passant pels clubs,
passant per les institucions, passant per les empreses de seguretat.
En definitiva, tothom creiem que ha de dir la seva
i aquestes reflexions s'han de confrontar
de manera que s'arribi a resultats
que arbitrin una mera de protocol
en favor de garantir el màxim possible
la netedat en quant a la pràctica esportiva.
Són gairebé 80 ponents
els que tindrem aquests propers tres dies aquí a Tarragona
i, si se'n permet, farem una mica més d'incidència
en l'àmbit educatiu,
amb el paper educatiu que té
i que es necessita pel desenvolupament
com a persones i com a esportistes,
sobretot els joves,
paper educatiu que han de saber jugar tots,
des dels pares, passant per les escoles,
seguint pels entrenadors, pels clubs.
En definitiva, li volem donar una vessant,
en aquest sentit,
de reforçament pedagògic
en quant als valors que representa
el propi espectacle esportiu,
el propi futbol,
i per això, si bé tocarem temes variats,
hem volgut aquesta segona edició
reflexionar més en profunditat
sobre la conscienciació de la gent
i, per tant, la necessitat de començar
a inculcar-los el que representa
anar a veure un partit de futbol
o ser esportista o jugar a un partit de futbol
a la gent més jove.
En conseqüència, entrenadors, professors,
clubs seran protagonistes
a l'hora de rebre ítems
per desenvolupar la seva feina
també amb aquest aspecte formatiu.
En aquest camp, per exemple, podríem incloure
dues de les taules rodones,
dues de les sessions que tindran lloc
precisament demà a la tarda,
una porta sobre el títol
La formació integral del jugador
des de l'escola de futbol
i l'altra, Educació cívica esportiva
en l'educació obligatòria.
Incideixen una mica en aquesta línia
que s'ha d'ensenyar,
s'ha de començar des de ben aviat,
tant pels jugadors
com pels espectadors.
Sí, no és fàcil, eh?
Perquè l'esport comporta associat
a la promoció d'un cert instint competitiu.
El que passa és que hem de saber
trobar l'equilibri entre competir
des de les regles de joc
i des de l'esperit de superació
d'un mateix com a esportista
i del col·lectiu, l'equip.
El que pertany és,
hem de saber diferenciar això,
del... s'ha de guanyar per totes
i si es perd, s'ha de manifestar
que estem molt disgustants.
Si em permet un equilibri entre allò
que sempre es diu
que l'important és participar
o l'important és guanyar,
que és el que realment tothom vol.
Sí, però l'important és participar,
però jo entenc l'esport
com una competició, no?
I llavors l'important és participar
en l'esperit competitiu,
de voler guanyar
i de donar tot el que tens de si
per poder guanyar.
Però això en cap cas
té que implicar
el recórrer a provocacions,
el recórrer a pràctiques
que no estan tolerades,
a violar els reglaments,
a buscar factors externs
al propi esport
per intentar caldejar els ambients
i generar una predisposició a favor
o en contra de...
Jo crec que si es aconsegueix
aquest equilibri, no?,
de pràctica esportiva
amb una mentalitat competitiva
però sempre primant
per damunt de tot
el respecte al contrincant,
el respecte al públic,
el respecte del públic al jugador
i per damunt de tot
el respecte a les normes,
doncs estarem fent uns jugadors
i uns seguidors
que per damunt
de la seva condició
de jugadors o de seguidors
seran ciutadans,
seran persones, no?
I això jo crec que és important
i en conseqüència
inculcar
aquests aspectes
des d'edats
escolars
jo crec que és bàsic, no?
Per tant,
aquí es deriven
les dues taules rodones
de les que ha fet referència.
Si li sembla,
podem repassar-hi que sigui
molt ràpidament
alguns dels noms més destacats
d'aquesta vuitantena
de noms que estan confirmats.
No sé si hi ha alguna baixa
d'última hora,
vostè, si en cas,
ens ho podria matisar.
Per exemple,
s'espera la presència
al senyor José Luis Estefaran,
el president de la Lliga
de Futbol Professional,
seran també a Tarragona
ex-àrbitres de renom
el senyor Antonio Jesús López Nieto,
el senyor Joaquín Ramos Marco,
que ara col·labora
en un mitjà de comunicació
amb una ràdio.
D'Oden, d'Oden i Báñez.
D'Oden i Báñez,
per més o mal record,
segons els gustos
de cadascú.
Estarà aquí, per exemple,
el senyor Sebastià Serrano,
catedràtic de comunicació,
exjugadors com a Julio Salinas,
vaja,
tot un seguit de noms
que tots en la mateixa línia,
cadascú des de la seva àrea
i possiblement també noms
de l'àmbit de seguretat
que no són tan importants.
No són tan coneguts.
No són tan coneguts,
però sí que en la seva àrea...
Però internament,
doncs, ho són força, no?
L'any passat vam tenir
una experiència,
jo crec, molt profitosa,
que va ser la ponència
que ens va fer
el cap de seguretat
del Real Madrid
i la va fer, doncs,
perquè havia viscut
pocs mesos enrere
l'evacuació d'un estadi.
En un temps de rècord.
En un temps rècord
davant d'una amenaça, no?
I va ser modèlica.
Jo crec que era
una qüestió importantíssima
i per això
vam voler
que aquesta persona,
que no la coneixia ningú,
vingués a Tarragona
a explicar aquell com
que ha tingut
una repercussió
molt elevada.
Aquest és el nostre criteri, no?
I en aquest sentit,
en l'àmbit
de la seguretat,
tant pública com privada,
en l'àmbit
de les empreses de seguretat,
doncs tenim primeres línies
que dintre del seu món
són persones que segur
que portaran
aspectes
importants.
Si bé som conscients
que
els personatges més mediàtics
són reflexa, no?
Són aquells que surten
als mitjans de comunicació,
és inevitable.
Exacte.
I val a dir, no?,
que el que fa un jugador
té un efecte pedagògic
tan o més important
que les pròpies ensenyances
que pot rebre un nano,
ja sigui dels pares
o ja sigui de l'escola, no?
Una persona
que ha sigut tot
en l'àmbit de l'esport,
que tingui un comportament
cívic,
modèlic
i respectuós,
doncs jo crec
que és un gran exemple,
només pel fet
de veure com actua
per tothom, no?
Per contra,
hi tenim casos
i no diré noms
perquè no és el moment
de jugadors
que han estat meravellosos
amb la pilota
a les cames
però que després
han tingut
unes actituds
i uns comportaments
davant la vida
dins i fora del camp
bastant negatius, no?
En conseqüència,
aquí el que volem
és aprofitar
les experiències positives,
l'efecte pedagògic,
la professionalitat
d'aquells
en l'àmbit
més tècnics
i en definitiva
ser capaços
d'arribar
a unes conclusions
que marquin,
si més no,
un horitzó
amb el que hem de caminar
per aconseguir
que anar a veure
un partit de futbol,
celebrar després
una victòria
o si més una derrota,
sigui tot part
de l'espectacle
i tot sigui una festa.
Això molta gent
s'ho deu estar preguntant
en aquests moments
perquè veu
amb certa alegria
que celebren
aquests congressos,
no deixen de ser
bones iniciatives,
però després
el ciutadà mitjà
l'espectador del futbol
que va al camp cada diumenge
o el mirar per la tele
diu, d'acord,
aquests congressos
serveixen realment
per alguna cosa
després d'aquestes conclusions
que es debaten
durant tantes i tantes hores
se n'aplicarà
alguna mesura pràctica?
Bé, jo crec que
arribar a consensuar
unes conclusions
en l'àmbit
de totes les institucions
que hi són presentes
Secretaria d'Estat
de l'Esport
a nivell estatal,
Secretari d'Estat,
Secretari d'Esport
de Catalunya,
Ajuntaments,
les entitats
de caire privat
organitzadores
dels campionats
de futbol,
la Lliga de Futbol
Professional,
la Federació Espanyola
de Futbol,
la Federació Catalana
de Futbol,
els clubs,
poder-los posar
junts
en un mateix
foro d'opinió
i que després
puguin consensuar
unes conclusions,
si més no,
els compromet
a intentar dirigir
els seus esforços
en la línia
de les conclusions
que s'hagin aprovat.
I des de la visió
més negativa,
per anar enrere
segur que no servirà.
Només que puguem
avançar una mica
amb la sensibilització,
jo crec que ja
estarem caminant
cap a aquest objectiu final,
que pot ser utòpic,
perquè moltes vegades
els problemes
deriven de les actituds
personals,
individuals,
i hem de recordar
que en un camp de futbol
hi poden haver
des de 15.000
fins a 90.000 persones,
i potser
el comportament de 5
pot aiguar
la festa
en el conjunt.
Potser l'objectiu final
és utòpic,
però sí que ens hem d'anar
apropant també
en aquest aspecte
al màxim que puguem
a l'utopia.
Jo tinc la certesa
que la celebració
d'aquest congrés
empeny
en aquesta direcció
i en conseqüència
és prou positiu
que el fem.
Al marge de les consideracions
paral·leles
que pels tarragonins
també són importants,
val a dir
l'efecte promocional
de la ciutat.
Fer congressos a Tarragona,
ja no el del futbol,
qualsevol de temes
d'interès,
és una plataforma
de la ciutat
important,
perquè té una plasmació
en els mitjans de comunicació,
perquè es parla
en el congresso
desenvolupada en Tarragona,
perquè es parla
de les conclusions
del congrés de Tarragona,
perquè estàs present
en els noticiaris
i en definitiva
perquè a Tarragona
es posa
en aquest cas
durant tres dies
com a capdavantera
d'un tema
d'interès general
com és el futbol.
Per tant,
també per aquest sol aspecte
jo crec que ja està
més que justificat
que ho fem.
Una última qüestió,
senyor Ricomà,
es tracta
del segon
congrés nacional
i també en aquesta ocasió
de la primera
trobada iberoamericana.
Per què s'ha produït
aquesta aportació?
Doncs per una qüestió
tan senzilla
com la que ve definida
pels molts contactes
que han rebut
de l'àmbit iberoamericà
interessant-se
per als treballs
que es van desenvolupar
en el primer congrés.
Segurament,
potser perquè ets allí
aquest problema
perquè s'ha de qualificar
així com el problema
del Tenen,
el pateixen més de forma...
També el Tenen
és un continent,
una zona
en què el futbol
es viu també
molta passió
i malgrat la distància
hi ha uns problemes
que són similars.
Per això va despertar
molt d'interès
i ens van trucar
i ens van comunicar
amb nosaltres
a través de correu electrònic
molts agents
vinculats a clubs esportius
d'allà
demanant-nos
que els enviéssim
la documentació
a ponència
i llavors hem decidit
bé, una mica
ser sensibles
a aquest interès
i obrir
d'una manera o altra
amb un capítol
que hi haurà
una aportació
modesta d'entrada
però ja és
una primera aproximació
al que és aquest problema
en l'àmbit i veure americà.
Per cert,
un últim apunt
entre els noms
que comentàvem abans
n'hi ha un altre
que potser val la pena
de secar
de Joan Gaspart
ex-president del Barça
que a més vindria
en dues condicions
una com a president
del Sant Andreu
que ara que ha sigut
un antides president
d'aquesta entitat
Barcelona
i a més
dins de la jornada
de reflexió
sobre l'obligència
en el futbol català
vindrà en qualitat
de vicepresident
de la Federació Espanyola
de Futbol
i hi ha gent
que té duplicitat
de càrrecs.
Senyor Ricomà,
ha fet aquest apunt
només ens queda
agrair-lo.
Sí, jo m'agradaria
afegir un detall
perquè és una novetat
i crec que val la pena
també comentar
les novetats
que es produeixen
i és que
aquesta segona edició
també té convocats
uns premis.
És la primera vegada
que es convoquen
uns premis
amb tres categories.
Donarem un premi
amb una categoria
que hem anomenat
la millor iniciativa
contra la violència
en el futbol no professional
que l'entitat premiada
serà la Fundació
de la Federació Catalana
de Futbol
per la tasca
que està fent
bàsicament
amb el que he comentat
abans
de l'àmbit pedagògic
i educacional.
Després tindrem
en aquesta mateixa línia
una segona categoria
de premis.
Serà el Premi
Francesc Funoll
que anirà
als millors treballs
escolars
que se'ns presentin
que versin
sobre aquesta qüestió
i després
tindrem
el típic premi
si se m'entén
la categoria
del Fair Player
on voldrem
atorgar
reconeixement
a aquells
que
a caire personal
o al col·lectiu
que representen
s'han caracteritzat
per una actitud
totalment esportiva.
S'assegut
els guanyadors
en aquest temps?
Sí, sí.
Tan senzill
com que
premiarem
el Frank Reichard
a l'entrenador del Barça
creiem que
el volum
d'èxits
del Barça
i el que representa
el Barça
veure un entrenador
que no perd mai
la compostura
que no perd mai
els papers
és tota una lliçó
i en aquest sentit
ho volem reconèixer.
Aficions unides
per aquest esperit
d'intentar
que les penyes
dels diferents clubs
que les aficions
gaudeixin
de forma conjunta
la festa del futbol
sapiguant
que un dia guanyaran
i l'altre perdran
però que per damunt
de tot
estan totes
amb el mateix objectiu
que és
vibrar amb el seu equip
el Comitè Nacional
d'Àrbits de Futbol
i després
donarem un premi
a aquells equips
de totes les categories
des de la primera
fins a la tercera
territorial
que en la temporada
que està a punt d'acabar
hagin tingut
menys targetes
el Premi a l'Esportivitat
que casualment
en primera divisió
serà el Barça
i en segona divisió
serà el Nàstic
la segona B
serà la Real Sociedat B
i després
la primera catalana
preferent
primera territorial
segona territorial
estem esperant
que la Federació Catalana
ens passi
quina ha estat
d'aquests equips
menys castigats
amb targetes
Home, aquest apunt
és interessant
més enllà del Premi
un any
a ratlla Vallecano
van a la UEFA
a través d'aquesta via
o sigui que
sempre és un bon reconeixement
és veritat
jo crec que
a més
com que és totalment
compatible
l'èxit esportiu
amb l'esportivitat
fins i tot
ha de ser necessari
els que
hi posen cura
en intentar guanyar partits
però
en tot moment
en intentar ser
per al món de tot
models esportius
jo crec que mereixen
reconeixements
senyor Ricoma
moltíssimes gràcies
de nou
felicitats
per la part
que li pertoca
i esperen que l'any
vinent
puguem tornar a parlar
d'aquesta tercera edició
i també de Tarragona
gràcies
estem segurs
que així serà
gràcies