Senyor Pallas, bon dia.
Bon dia.
Podríem dir que ha començat l'any 2006
amb una de les grans incògnites en matèria educativa
ja finalment desvetllada,
la incògnita sobre el futur de l'escola oficial d'idiomes.
A finals de l'any passat, la Generalitat va decidir
això, que la futura escola d'idiomes anirà a la Xartres.
Un cop presa aquesta decisió, ara què?
És a dir, quins són els propers passos a fer?
Ara el Departament d'Economia,
que és el responsable de gestionar el que és el patrimoni immobiliari
de la Generalitat de Catalunya,
ha de procedir amb allò que s'anomena jurídicament
com a l'afectació per al Departament d'Educació
de l'esmentat immoble.
De fet, estem contents amb la decisió.
L'únic que lamentem és que això ja s'havia decidit fa uns anys
i que després es va fer marxa enrere
i total ha estat de recuperar un projecte
que crec que és molt bo per la ciutat i pel món educatiu
i per totes les parts implicades.
Per tant, el Departament d'Educació engegarà aquest procés d'afectació
i un cop el Departament d'Educació
tingui assignat l'immoble una altra vegada per a usos educatius,
doncs procedirà a recuperar el projecte
que s'havia elaborat als anys 99-2000
i d'aquell projecte s'incorporaran les esmenes
que es creguin adients en funció de les noves circumstàncies
i del compromís expressat de reservar una part de l'edifici
a usos culturals i a usos associatius
en funció de les demandes i de les voluntats
que així ho expressin la institució, en aquest cas,
que ha de liderar aquests altres usos,
que serien el Departament de Cultura de la Generalitat
i, sobretot, l'Ajuntament.
Quina part de l'edifici creu que ocuparà
la futura Escola Oficial d'Idiomes?
I, per tant, quina part quedaria per a aquests usos culturals
que ara comentava?
Nosaltres parlàvem d'una proporció de dos terços
per a l'Escola Oficial d'Idiomes
i un terç per a usos culturals.
És un repartiment suficient.
Si els usos culturals no es necessita tant,
doncs, evidentment, l'Escola Oficial d'Idiomes
ho assumirà sense cap problema
perquè parlem d'una Escola Oficial d'Idiomes potent
i important en el número d'alumnes.
Però amb els dos terços de l'edifici de la Chartres,
que també és un edifici molt gran
i ben aprofitat es pot treure molt suc,
l'Escola Oficial d'Idiomes
augmenta d'una manera molt significativa
la seva superfície actual.
S'hauran de fer moltes esmenes,
el projecte realitzat als anys 99 i 2000?
Pel que conec jo, crec que no.
Crec que no.
Crec que ja era un projecte molt ben dissenyat,
molt respectuós amb l'edifici històric.
És molt important que aquests edificis històrics
recuperin aviat un ús cultural,
un ús educatiu o un ús institucional,
perquè si no ja sabem que entren
en un procés de degradació molt ràpid.
I crec que serà un revulsiu per tota la zona.
I parlaríem d'un reequilibri
dintre del cas Corbà,
si aconseguim finalment tirar bon port
aquest projecte emblemàtic,
que seria una chartres educativa
i cultural per a la ciutat.
Quina capacitat d'alumnes
calcula que haurà de tenir el futur centre?
El centre s'hauria de moure
amb un màxim de 3.000 alumnes.
Tampoc no seria bo
augmentar de manera indefinida
el número d'alumnes
de l'escola oficial d'idiomes.
No són bons els centres massificats
ni els centres amb números excessius.
Encara que les instal·lacions hi capiguessin,
no seria bo tenir una escola oficial d'idiomes
amb números tan grans.
El que hauríem de plantejar nosaltres
aleshores és descentralitzar
i crear noves escoles oficials d'idiomes.
En l'educació,
sigui d'infants com sigui d'adults,
sempre és bo la proximitat,
el coneixement,
els números reduïts.
És bo que la gent es coneguin
els uns als altres,
professors amb professors,
professors amb alumnes.
I per tant,
quan en una ciutat,
una escola oficial d'idiomes
comença a tenir uns números excessius,
és hora de plantejar-se
d'on venen tants alumnes
i per tant,
on toca obrir una nova escola oficial d'idiomes.
L'escola d'idiomes
ha estat un dels temes
en matèria educativa
més importants dels darrers temps.
Quant calcula vostè
que podran començar les obres
i que sigui una realitat
el nou centre?
Des d'educació ja tenim fetes
totes les previsions
de pressupostàries
per tal que immediatament,
així que el Departament d'Economia
faci aquesta assignació,
puguem encarregar el projecte.
Per tant, estem parlant
que ja en el 2006
intentarem que s'afassi el projecte.
Parlar que el 2006
es puguin iniciar les obres
és una miqueta promotor
perquè l'obra pública
té uns terminis d'exposició pública
i té una sèrie de concursos públics
un darrere l'altre
i fins a cinc concursos públics
que fan que de vegades
costi més engegar l'obra
que no pas executar-la.
Però la nostra il·lusió seria
que a finals del 2006,
primers del 2007,
es visualitzés ja
les grues treballant-hi.
I quan s'acabarien?
És a dir,
el termini amb el que compten d'execució
o poden calcular ja?
Quan parlem de rehabilitacions d'edificis
estem parlant de matèria sensible,
de treballs que s'han de fer
d'una manera molt altesana
i per tant,
tot el que sigui
menys de 14, 16, 18 mesos
és molt agosarat plantejar-s'ho.
És a dir,
si fem els càlculs,
podríem calcular
que potser el curs 2008-2009
l'escola podria estar,
la nova escola podria entrar en marxa.
Jo crec que aquesta seria
la data més real
i més factible.
S'ha tret un pes de sobre
com a director territorial d'educació?
Sí.
Tenint ja clara
l'ubicació de l'escola d'idiomes?
Sí,
m'he tret un pes de sobre
i crec que tot plegat
ha servit per aprendre molt
de com s'han de fer les coses
i sobretot de copsar
que quan hi ha un cert cansament
per part de tothom
és hora de prendre decisions.
I en aquest sentit,
doncs estic content.
En fi,
el tema de l'escola oficial d'idiomes
se n'havia parlat
durant els últims anys
moltíssim
amb moltes ubicacions.
Una, per cert,
de les últimes ubicacions
que havia proposat
l'Ajuntament de Tarragona
cedint uns terrenys
a la Generalitat
per construir-hi
aquest centre
era una zona,
un espai,
uns terrenys
ubicats a l'àrea
d'expansió
de Joan XXIII.
Allà,
en aquells mateixos terrenys
hi ha previstos,
hi ha previst
que es pugui fer
un centre
de primària,
d'ensenyament primari.
Allà n'hi haurà,
encara que finalment
l'escola d'idiomes
no hi vagi,
allà n'hi haurà
una nova escola de primària,
senyor Pallas?
Sí,
allí hi ha d'haver
una escola de primària,
això ja ho teníem clar
Ajuntament i Departament
des de fa temps,
aquesta proposta
molt forçada
d'última hora
que també hi cabia
l'escola oficial d'idiomes.
Evidentment,
l'han rebutjada
nosaltres
i l'han rebutjada
ells també
perquè hem vist
que era una evidència
que allò no hi cabia
de cap manera.
També
han acceptat
un criteri nostre fonamental
i és que tot el solar
de la nova escola
ha d'estar fora
de l'àrea
d'afectació
de l'autovia
que passa per allà,
no podem acceptar
ni com a pati escolar
zona
a menys de 50 metres
del centre
de l'autovia,
per tant,
ens quedarem
aquell solar
com a departament
i allà
aixecarem
una nova escola
de dues línies.
La llàstima
és que tot allò
encara està urbanitzant-se
perquè la necessitat
d'aquell solar
ja la veníem demanant
des del 2004.
Els números
ens obliguen
a crear
una nova escola
en aquella zona
ja ara,
al setembre del 2006
estarà creada
una nova escola,
l'escola que anirà
en aquell solar,
però,
evidentment,
ara no es pot construir
encara,
necessitem que estigui
mínimament urbanitzat
tot allò,
que ja estiguin fets
els carreres
i les clavegueres.
Tot això es farà
amb el procediment
d'urgència,
però els números
ens obliguen
a crear l'escola
ara,
en mòduls prefabricats,
segurament els col·locarem
al costat
de l'actual
CEIP César August.
Estem parlant
amb l'Ajuntament,
necessitem un solar
provisional
per crear l'escola,
de moment només
amb grups
d'educació infantil,
P3,
P4,
i jo crec
que l'any que ve
ja estarà
prou urbanitzada
tota aquella zona
perquè puguem
assumir aquell solar.
Hem demanat
a l'Ajuntament
que facin
el màxim esforç,
la màxima urgència
possible
per lliurar
la documentació
perquè el solar
sigui efectivament
propietat del departament
i puguem construir
l'escola.
M'han comentat
que en poques setmanes
faran l'acord
de ple
de cessió
del solar.
És un pas fonamental,
és un pas necessari
i jo confio
que durant el 2007
ja puguem també
estar construint
aquesta nova escola.
Per tant,
al setembre
tindríem
unes aules
prefabricades
al costat
del col·legi
César August
per P3 i P4.
Per P3 i P4
amb un nou CEIP
que es dirà
el CEIP Tarragona
de manera provisional.
que serà
el nom
que ja tindrà
el futur centre
i que vostès
voldrien
començar a construir
l'any que ve,
el 2007.
L'any que ve.
Immediatament
que la cessió
del solar
sigui
legalment
feta
i l'urbanització
del solar
sigui la mínima
possible
perquè puguin
entrar
a treballar
els camions
i es pugui
executar
el projecte,
nosaltres
engegarem
el procés
de construcció
d'aquest nou CEIP.
Tanta urgència
hi havia
per fer les aules
prefabricades?
Sí,
nosaltres
des del 2004
ja avisàvem a l'Ajuntament
que era absolutament
necessari
disposar d'un solar
a la zona
de Joan 23
i l'acord de ple
o la documentació
ja s'hauria pogut fer
fa molt de temps
perquè les ratlles,
els plànols
ja existien.
malauradament
l'Ajuntament
no ha començat
a prendre consciència
del problema
fins fa pocs mesos.
Per tant,
haurem d'engegar
amb mòduls
prefabricats,
ho faran
en bones condicions
perquè són mòduls
ben pensats,
estarà al costat
d'una escola
i per tant
també podrà gaudir
d'alguns dels serveis
d'aquesta escola.
Obrirem
amb pocs alumnes,
un o dos grups
de P3,
però
s'haurà de prendre
una miqueta de paciència
perquè l'escola definitiva
s'engegarà el 2007
i el 2008
estarà acabada.
És a dir,
que tindrem els mòduls
un parell de cursos
com a mínim.
La zona de Joan XXIII
és una de les zones
de les àrees
de més creixement
de la ciutat de Tarraona.
N'hi ha d'altres,
segurament,
per exemple,
a la Vall de la Rebassada.
Allà s'ha planificat
de fer algun altre centre
en el futur?
A la Vall de la Rebassada
veiem que comença
a agafar forma
el projecte
de les Dominiques,
però
el creixement
és tan important
que sobretot
quan el tema
de terres cavades
finalment tiri endavant
d'una manera o altra,
evidentment,
hem de tenir la previsió
de fer-hi també
una escola pública
i jo diria
que també un institut.
De moment,
però,
no hi ha ni solar,
per dir d'alguna manera,
a la vista.
Nosaltres ja hem demanat
a l'Ajuntament
que també es posi les piles
i que tingui una previsió
per una escola
i per un institut
en totes aquelles zones
d'allà avant,
que diem.
Hi ha alguna altra zona
de la ciutat
on es pugui preveure
a mig termini
la construcció
d'algun altre centre educatiu
o no?
Els barris de Ponent
també hem de tenir
previsió
d'ampliar
alguna de les escoles
actuals
i construir
alguna escola nova
i fins i tot
també un institut.
Això,
de totes maneres,
és futur.
Hi ha coses
que s'estan fent ara
i coses que més
projectes que ja estan
en la recta final,
per exemple,
parlant d'instituts,
el centre de secundària
de Bona Vista a la Canonga.
Com està aquest projecte?
És un projecte
que es va fer esperar molt,
llargament desitjat
per la comunitat educativa.
estem ja veient-hi el perfil
de l'institut.
Queden dos o tres mesos
d'obres només.
Estem parlant ja
d'un projecte molt avançat,
una realitat que aviat ja
tocarà tot el que és
el poble de la Canonga,
tot el que és Bona Vista,
tindran un perfil,
unes instal·lacions de secundària
dignes
i fora de la provisionalitat
en què s'ha mogut
durant massa anys.
També estem parlant
de l'ampliació
de l'Institut de Camp Clar.
Aquestes ampliacions
serveixen també
per millorar
l'oferta educativa.
Són instituts
en què fins ara
només s'oferia
l'ESO
i el batxillerat
i ara
a Camp Clar
ja fa dos cursos
que ho estan oferint
i a Bona Vista
està molt avançat
poder-ho oferir aviat.
Podrem oferir
també cicles formatius.
Molts alumnes
acaben l'ESO
i han de ser realistes
es troben
que no tenen ganes
de fer batxillerat
o no s'hi veuen en cor
o troben que
volen incorporar-se
al món del treball
i el que necessitem
als barris de Ponent
és potenciar
i millorar
l'oferta
de cicles formatius
perquè fins ara
en tots els barris de Ponent
l'únic centre
que ofereix
cicles formatius
és un centre concertat
i ho fan molt bé
però tenim
centres públics
Bona Vista
Camp Clar
Torreforta
i no oferim
cicles formatius.
Ara ja ho oferim
a Camp Clar
per exemple
oferim informàtica
que és una oferta
molt potent
molt interessant
és un camp
molt agraït
oferim administratiu
i a Bona Vista
ens plantegem
alguna actuació
d'oferir
cicles formatius
de caire industrial
per exemple
la qüestió és
posar una oferta educativa
a prop de casa
de l'usuari
de l'alumne
en aquest cas
perquè la incorporació
al mercat del treball
sigui
amb una bona formació.
Tot això
són obres de millora
d'ampliació
d'instituts
també hi ha
algunes obres
de centres
de primària
a la vista
també
de millora
o d'ampliació
dels centres?
Sí
a primària
estem fent
petites obres
d'actuació
però
al conjunt
sumen
molts milions
jo quan sentia
l'altre dia
l'alcalde
que deia
que el tripartit
no feia res
a la ciutat
doncs realment
em va indignar
em va indignar
perquè
el tripartit
en matèria educativa
durant el 2004
i el 2005
ha invertit
en educació
9 milions
d'euros
en equipaments
en infraestructures
o en totxos
si volem dir
d'una manera
col·loquial
bona vista
camp clar
el gimnàs
del César August
que va vindre
a inaugurar
precisament
l'alcalde
el gimnàs
de la secció
de Sant Salvador
ara hem instal·lat
unes escales
d'emergència
i una sèrie
de mesures
d'emergència
al Col·legi
dels Àngels
que han pujat
a 100 milions
de pessetes
hem fet
una gran ampliació
de l'Institut
Vidal i Barraquer
ja tenim
molt avançat
el projecte
de remodelació
i millora
del Col·legi
de la Floresta
estem esperant
que des d'Urbanisme
de l'Ajuntament
ens donin
un informe
de vistiplau
aviat
s'encarregarà
una remodelació
molt important
de l'Institut Martí Franquès
ara aquest estiu
farem obres
de millora
del Pau del Clos
hem instal·lat
una unitat
de suport
d'educació especial
al Col·legi
de Pràctiques
és a dir
perquè alumnes
amb discapacitats
puguin integrar-se
en bones condicions
en els col·legis
amb personal propi
i això doncs
ens obliga
a eliminar
barreres arquitectòniques
per tant
han fet lavabos
han fet ascensors
és a dir
la inversió total
en dos anys
ha sigut de 9 milions
d'euros
a la ciutat de Tarragona
per tant
no se'ns pot dir
que no es fa res
al contrari
l'Institut de Sant Perí
i Sant Pau
també s'ha augmentat
ara s'han acabat
les obres
fa dos mesos
en més d'un 30%
la seva capacitat
és a dir
hem passat d'un institut
amb 3 línies d'ESO
i 2 de batxillerat
a fer un institut
de 4 línies d'ESO
i 3 de batxillerat
i això
en un institut
que s'acabava de fer
l'endemà mateix
hem hagut de fer
l'ampliació
estem parlant
d'un esforç
molt important
el problema
que tenim
és el problema
dels solars
necessitem els solars
més ràpids
o sigui
cedits
amb més rapidesa
deixem les qüestions
d'obres
i d'infraestructures
per anar acabant
l'entrevista
aquest repàs
a l'actualitat
educativa
senyor Pallà
parlem
d'altres
qüestions
per exemple
el tema
de la immigració
que en el món
de l'escola
preocupa especialment
perquè la llau
cada cop
és més important
com funcionen
les que vostès
anomenen
aules d'acollida
i en fi
tots els suports
que des de l'escola
i des del departament
d'educació
es donen als nens
i nenes
que formen part
de la nova immigració
les aules d'acollida
funcionen bé
les aules d'acollida
estan agafant
un prestigi
perquè s'hi fa
una molt bona feina
però és important
també
que avancem
en la cultura
de l'acollida
parlant
no solament
d'aules d'acollida
sinó de centres
d'acollida
és a dir
el que no pot ser
tampoc
és que l'aula d'acollida
sigui el lloc
on hi va parar
l'immigrant
i ja està
ell i el seu professor
i allí se queden
sinó que ha de ser
tot el centre
tot
tots els mestres
tot el claustre
tota l'AMPA
tothom
que s'hi ha de sentir
implicat
perquè si no
no avançarem
és veritat
que continua venint
molta gent
també detectem
que hi ha molta
mobilitat interna
a nivell de país
és a dir
ens venen aquí
a Tarragona
molt nens
sud-americans
o nens magrivins
però ja no venen
directament
del seu país d'origen
sinó que venen
d'una altra ciutat catalana
o de l'estat
és a dir
que també entre ells
hi ha molt poca estabilitat
els números són tan alts
que fins i tot
ara fa una setmana
hem hagut de reforçar
les plantilles
per atendre l'acollida
doncs amb dos instituts
de la ciutat
un de Ponent
i un d'aquí del centre
això dona
doncs
dona mostra
de com
amb els números
i les plantilles
d'inici de curs
no en tens prou
sinó que durant el curs
es dona a continuar
posant
més professionals
docents
es fa un esforç
molt important
el departament
i tot el govern
ja està molt implicat
però és important
doncs al final
anar a parar
la mare dels ous
que és
el finançament
si no tenim
més diners
no podem posar
més mestres
hi ha un problema
de quantitats
però també hi ha
també un problema
de qualitats
aquesta cultura
d'assumir
el centre integrador
doncs és un canvi
és un repte
no és fàcil
i crec que s'està
gestionant
tot plegat
amb moltes dificultats
però també
amb moltes ganes
jo detecto
un professorat
a Tarragona
molt implicat
molt batallador
amb moltes ganes
de tirar endavant
una escola pública
molt mentalitzada
i crec que
és un dels puntals
de l'actual societat
aquesta integració
hi ha alguna zona
de la ciutat
senyor Pallas
que per les característiques
demogràfiques
sigui d'atenció preferent
pel departament
pel tema de la immigració
sí
el que passa
que començar
a posar etiquetes
moltes vegades
serveix per marcar
negativament
i sí que és veritat
i és evident
que hi ha barris
i que hi ha escoles
que han d'assumir
un tipus d'alumnat
amb un perfil
molt diferent
d'altres escoles
i altres barris
i nosaltres
en aquest sentit
tenim molt clar
quines són
les prioritats
i quines són
les necessitats
el que també és important
és destacar
que per altra banda
tenim molt clar
que hi ha també
alumnat autòcton
amb moltes dificultats
alumnes
amb hiperactivitat
alumnes
amb dèficits
d'atenció
alumnes
amb discapacitats
amb problemes
i que
una cosa
no ha de servir
per desatendre
una altra
per tant
els problemes
de l'educació
són
tots
absolutament importants
no és una qüestió
de números
no és qüestió
de dir
com que hi ha
més d'aquestos
doncs hem d'abocar
tots els esforços
aquí
sinó que hem de repartir
els esforços
en funció
de totes les necessitats
i no deixar-ne
cap de desatesa
mentrestant
senyor Pallas
i per acabar
ara sí
aquest any
aquest curs
el departament
ha posat en marxa
un anomenat
pla pilot
d'autonomia
de centres
justament
tres escoles
tres centres educatius
de la ciutat de Tarragona
el CEIP
Camp Clar
el Col·legi Saavedra
i l'Institut de Bonavista
participen en aquest
pla pilot
d'autonomia de centres
en què consisteix
aquesta iniciativa?
doncs com diu
la seva paraula
es tracta
doncs de trencar
aquesta inercia històrica
que consisteix
a dir
des d'un despatx
als serveis territorials
o fins i tot
a Barcelona
a cada escola
li toca tant
i a tu t'ho dono
i a tu no t'ho dono
i a tots us dono el mateix
i feu el que vulgueu
amb això
que era una manera
de fer
de dir
doncs mira
i és una mentalitat
que encara
hem de superar
en molts camps
de dir
el departament
compra
5.000 impressores
láser
i després
les reparteix
una a cada
centre
sembla que això
sigui una bona política
perquè aquella impressora
surt molt barateta
però en el fons
és una mala política
perquè resulta
que en aquella escola
no necessiten
una impressora láser
perquè pel que sigui
ja la tenen
i millor
el que has de fer
és donar els diners
donar l'oportunitat
a cada escola
perquè ells decideixin
que fan amb aquells diners
i prioritzin
si s'ha de comprar
una impressora láser
o si els hi comeu
més una impressora
d'injecció de tinta
per posar un exemple
molt casolà
el projecte d'autonomia
és donar la confiança
als professionals
als equips directius
als claustres
és a dir
vosaltres
esteu arrelats
al territori
sabeu quin tipus
d'alumne teniu
i per tant
sabeu millor que nosaltres
quin tipus de professor
necessiteu
quins tipus de recursos
us fan falta
i l'únic que ens heu de dir
és
nosaltres necessitem
aquests elements
poseu-nos a la base
aquests elements
aquests professionals
aquestes persones
i després
ja rendirem comptes
de com hem gestionat
tot això
i l'únic que ens hi ha