L'Escolania de Montserrat oferirà una actuació extraordinària
demà a la ciutat.
Serà dos quarts de deu de la nit al Palau Firal
i de Congressos de Tarragona.
El concert estarà dirigit per Joaquim Piqué i Calvo
i es realitza amb motiu de la celebració
del 25è aniversari del Col·legi César August,
que organitza l'acte conjuntament amb l'Ajuntament de Tarragona.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director general de l'Escolania de Montserrat,
el pare Manel Gas, que, pare de Gas,
que molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies primer que tot per atendre la nostra trucada
i tot i que l'Escolania de Montserrat
ja està acostumada de fa dècades
d'oferir concerts a l'exterior,
aquí a Tarragona, que jo recordi,
tampoc no és que tingui tan bona memòria,
si han actuat alguna vegada, va ser fa molts anys.
Doncs no ho tinc present.
No ho té present, tampoc, no?
Jo tampoc fa molts anys que hi soc,
però realment no em sona que almenys en els últims 10 anys
no em resulta familiar que hi haguem cantat.
Per això li dic que hi ha una gran expectació,
perquè realment és un fet important,
l'Escolania ha actuat arreu del món, pràcticament, no?
Sí, de fet, des de Japó,
des de Puerto Rico a Japó,
per dir els dos extrems més allunyats,
doncs s'ha cantat
i certament que no se surt cada setmana,
per dir-ho gràficament,
per tant, sempre que se surt i es fa un concert fora de Montserrat,
doncs té un caràcter una mica extraordinari.
Quantes veus integren l'Escolania en l'actualitat?
En aquests moments 35, 35 nois.
Hi ha a vegades moltes preguntes
i molta curiositat per aquest cor de veus blanques de nens,
que en bona part sostatgen,
viuen i desenvolupen els seus estudis,
fins a segon d'ESO, si no vaig equivocada,
al mateix recinte del monestir, no?
Exacte.
És així.
És així.
Tenen, tradicionalment,
l'Escolania eren tres seccions que anaven sempre juntes,
cor, escola i residència,
anexes al monestir,
no és que estiguin a dins,
tenen un edifici per ells,
però va tocar del monestir.
Des d'aquest any hem introduït algun petit canvi.
Si volen, se'n poden anar cada dia a casa a dormir,
ho fan pocs per raons pràctiques,
però el model segueix sent el que estudien tots a Montserrat
i canten tots, evidentment, a Montserrat, a l'Escolania.
Són nens d'entre 9 i 14 anys,
13 o 14 anys,
i cada dia canten a l'Escolania.
Canten cada dia a la una,
la salda i el virulai,
de finals d'agost a finals de juny,
i després, els diumenges,
canten la missa i les vespres.
Parlàvem d'aquests nens que desenvolupen els seus estudis,
alguns s'hi queden, bona part d'ells,
com vostè també explicava,
però des de la direcció,
des del monestir també,
creen aquest espai
perquè es retrobin amb les famílies
de forma regular i periòdica, no?
Sí, això és, naturalment,
és una demanda constant de les famílies,
de la vida familiar,
i amb això la societat, doncs, també evoluciona,
i potser la idea aquella de deixar el fill a Montserrat
durant 4 anys,
doncs, evidentment, avui en dia
no hi ha aquesta sensibilitat familiar,
i nosaltres, doncs, som molt conscients,
i hem facilitat, sobretot,
un règim una mica més flexible
que permeti un període setmanal
de convivència amb les famílies
tot el dissabte,
per això els escolans marxen des de divendres a diumenge al matí,
després unes vacances una mica més amples,
senzillament intentar combinar
el que no es perdi una mica l'essència
i la tradició del que és l'escolania
amb aquesta expectació diària
que hi ha per veure'ls,
estem parlant segurament de més de mil persones al dia
que els escolta,
amb també les demandes lògiques, sociològiques,
doncs, dels nous conceptes de família.
Quins són els nens que poden integrar-se
en aquesta comunitat
i realitza els seus estudis
i, òbviament, pertany a l'escolania?
Doncs, tampoc és que es demanin coses excepcionals,
són nois que han d'estar primer motivats,
personalment motivats per fer-ho,
l'escolania, vulguis o no,
demana una mica de sacrifici personal,
d'esforç,
s'estudia tot el que s'ha d'estudiar
com qualsevol altre noi,
i, a part, s'estudia intensament música,
per tant, cal una motivació,
i després cal una veu sana,
un capaç de cantar,
i cal una capacitat,
un talent musical.
No cal, tampoc, uns grans estudis de música,
perquè als 8-9 anys no es poden exigir,
però sí que es mira una capacitat normal
per desenvolupar uns estudis musicals.
Amb un grau elemental,
allò d'escola ja n'hi hauria prou,
que és el que s'assoleix a aquestes edats primerenques, no?
No, ni això.
Ni això.
De fet, quan entren aquí,
fins i tot acceptem nois que no han fet mai música,
que senzillament comprovem
que tinguin la capacitat de desenvolupar.
Llavors, aquí es comença ja a treballar intensament,
que n'aprenguin,
en què n'encarreguem nosaltres.
Ja, ja.
Per a dalt, marca una certa empremta.
Els nens, quan tenen 14 anys,
ja, per raons biològiques, fins i tot,
perquè hi ha un canvi a la veu, m'imagino,
abandonen el que és l'escolania,
però això deu marcar bastant, no?,
en un futur.
Vull dir, no sé si després tornen a integrar-se
en alguna mena de coral,
mantenen contacte amb la comunitat encara.
No dic que es facin monjos, algú sí, potser,
però no necessàriament, no?
Sí, poquíssims es fan monjos.
De fet, parlem de dos, són els últims 50 anys.
Uf, de molt pocs.
Sí, de molt pocs.
Parlem de pocs.
Potser una mica en contra del que algú creu,
però no.
Naturalment, està quatre anys
formant part de l'escolania,
vivint a Montserrat.
Evidentment, és una experiència
que queda per tota la vida,
una mica...
forma una mena de club, eh?
d'antics escolans.
Bastant inaccessible,
si no hi has estat.
Això, per una banda.
Després jo diria que quan marxen d'aquí,
evidentment marxen tots,
per la mateixa estructura de l'escolania,
han de marxar.
Quan tenen 13 o 14 anys,
no poden seguir estudiant aquí.
I llavors, a partir d'aquí,
és molt divers.
Alguns, doncs,
venen de tant en tant
i mantenen una relació.
altres no, tallen.
Potser també necessiten,
estem parlant del principi de l'adolescència,
necessiten una distància.
Jo diria que la gran majoria
mantenen un molt bon record de Montserrat
i estan satisfets de l'experiència.
I després sí que és veritat
que el que la majoria segueixen
és una activitat musical
com a estudi,
després integrant,
formant part de cors
o de conjunts musicals
i també una bona proporció
s'hi acaba dedicant
total o parcialment
de manera professional.
A banda d'altres consideracions,
no hem de perdre de vista
que l'escolania és un centre
de formació del rendiment.
Es treballa i molt,
moltíssim.
Són nois molt disciplinats,
molt treballadors, no?
Són una certa exigència.
Al voltant de...
d'entre 10 i 15 hores de música
a la setmana,
a part de tot el currículum general.
Aquest passat,
més de març,
em penso que va ser,
ens va sorprendre
una declaració
en un mitjà de comunicació
que comentaven
que es podria estudiar
la possibilitat
de crear un cor de noies.
Sí, es pot estudiar.
Aquesta és una proposta enferma,
es planteja com una possibilitat real?
No, aquesta és una demanda
de la societat,
que evidentment
no diria desconfia,
però sí que qüestiona
per sensibilitat social
totes les institucions
que no són mixtes
i naturalment demana.
I per què no noies?
I aleshores,
davant de la demanda
de la societat,
doncs nosaltres
hi pensem,
intentem buscar
quines solucions
podria haver-hi
perquè no...
Bé,
per potser
donar-hi,
donar la possibilitat
que això existeixi
i al mateix temps
tampoc perdre
la tradició
de l'escolania
que té vuit segles
i jo diria
que estem una mica
en aquest punt,
com pot comprendre.
És un canvi bastant fort
a tots nivells.
És un plantejament,
bé,
que s'han de madurar,
lògicament.
Que ja estem a sobre,
ja estem pensant.
l'escolania
de Montserrat
té una pàgina
web magnífica
amb moltíssima informació.
A mi,
a tall d'anècdota,
m'ha cridat l'atenció,
hi ha un apartat
que són preguntes
més freqüents
que es fan a l'escolania
i una de les preguntes
diu
tenen braços
els escolans
per la roba
que porten,
no?
M'imagino que són
preguntes de nens,
no?
Si no els hi veiem
els braços.
Normalment,
l'entrada i la sortida
en files de la Salve
van sempre amb els braços
com a dintre
del roquet
que em diuen,
que és aquella mena
de túnica
sense mànigues,
no?
Precisament.
I suposo que ve d'aquí,
no?
Que sembla que no en tinguin,
però sí que en tenen, sí.
És una anècdota
que hem trobat curiosa
i que també volíem
comentar amb vostè.
És un concert important
el de demà
amb un repertori
molt representatiu,
lògicament,
del que és l'escolania,
no?
Sí.
De fet,
hem volgut presentar
un repertori
lligant una mica
el fet
que estem celebrant
el 125è aniversari
del patronatge
de la Mare de Déu
sobre Catalunya
presentant
una sèrie
de música
d'autors
que són
o bé monjos,
monjos
d'aquests
100 últims
25 anys,
diguem,
de la més recent
Escola Montserratina,
amb alguns altres
que no són monjos
però que sí que són
compositors
com Pau Casals,
del Tabullo,
Civil,
molt vinculats
a Montserrat
i que fins i tot
van escriure
l'obra religiosa
específicament
pensant
en l'escolania.
i aleshores
una mica
és aquest,
el programa
vol ser
música religiosa,
música
preferitment
a la Mare de Déu
de l'escola
Montserratina
i d'autors
dedicats
a Montserrat
i també
incluem peces
del pare
Ireneu Sagarra
que com se sap
va morir
i el novembre
per tant
té una mica
de to
d'homenatge
i de record
al que ja ha estat
el director
de l'escolania
durant 40 anys
i el que l'ha fet
realment gran.
Doncs serà un moment
important
el que viurem demà
a la ciutat de Tarragona
tinc entès
que aquest mes
de juny
tenen una actuació
a Lourdes?
Sí,
el dia 24.
El dia de Sant Joan?
El dia de Sant Joan,
això mateix.
Molt bé,
doncs
pare Manel Gas
director general
de l'escolania
de Montserrat
li agraïmol
que hagi atrés
la trucada
de Tarragona Ràdio
Només faltaria
moltes gràcies.
I enhorabona
per la tasca
que duen a terme.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
molt bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.