aquí a Tarragona, al Palau Firal i de Congressos,
les primeres jornades de prevenció en el transport escolar.
Una iniciativa del Consell Comarcal del Tarragonès
que compta amb el suport i amb la plena col·laboració
del Servei Català de Trànsit.
D'aquesta tasca preventiva, però també d'altres qüestions
relacionades amb trànsit, avui en volem parlar
amb el senyor Josebi de l'Olmo,
el cap territorial del Servei Català de Trànsit aquí a Tarragona.
Senyor de l'Olmo, bon dia.
Bon dia.
Normalment, amb el senyor de l'Olmo,
com a responsable del Servei Català de Trànsit
parlem d'accidents, de víctimes mortals,
de controls d'alcoholèmia de velocitat,
parlem de mesures especials a la xarxa viària terraunina,
perquè aquesta és una de les competències
i una de les responsabilitats del Servei Català de Trànsit.
Però també n'hi ha un apartat dedicat a la prevenció
que segurament és menys conegut
o que fins ara ha tingut menys aplicació pràctica,
però aquesta setmana en tenim un bon exemple
amb aquestes primeres jornades de prevenció
adreçades a gent molt jove,
a alumnes de diferents centres educatius.
Com ha anat la iniciativa?
Sorgeix del Consell Comarcal del Terranés
i els demanen col·laboració a vostès?
Sí, efectivament.
Com bé dèieu ara mateix,
nosaltres potser no som tan coneguts
amb el que són polítiques preventives,
però és una prioritat màxima pel Servei Català de Trànsit.
Són més coneguts potser des del vessant sancionador,
lògicament,
però sempre participem quan qualsevol entitat pública
té un interès en fer alguna activitat
que pugui tenir una repercussió clara
en matèria de seguretat viària,
el Servei Català de Trànsit
i participa dins de les seves possibilitats gustosament.
Què fan exactament?
Què estan fent aquestes setmanes en aquestes jornades?
Doncs bàsicament el que fan és formar
a tot el col·lectiu que integra el transport escolar,
és a dir, començant pels alumnes,
lògicament,
que són els que són transportats,
passant pel monitor
i acabant pel xofer o pel conductor.
El que se'ls fa són unes jornades formatives,
conscienciant-los,
donant-los pautes del que han de fer
en cas que es produeixi un accident
o un incident
amb l'autocar que els està transportant
al centre escolar.
Bàsicament, el que pretén és actuar,
com dic,
a quan ja s'ha produït l'incident,
més que preventiu,
el que fa és formar a tots els elements implicats
per tal de minimitzar
les conseqüències
que se'n poden derivar d'aquest accident.
Bàsicament, ordenar l'evacuació,
destinar responsables,
designar com s'han de col·locar els alumnes
perquè no vagin circulant pel mig de la calçada,
fer una mica una pauta de comportament
perquè,
amb una adequada pauta de comportament,
lògicament,
les afectacions de l'accident són menors.
Això es fa, bàsicament,
en clau molt pràctica.
Evidentment, sí, sí.
Fins i tot hi ha una maqueta
que simula un autocarbo alcat
amb foc simulat
i fum també simulat
i els alumnes fan una pràctica real
dins del que és una maqueta.
Lògicament, en la realitat,
seria sensiblement diferent,
però busca aproximar-se al màxim
al que seria un accident real a la carretera.
Estem parlant de nens i nenes petits?
De quines edats?
Sí, sí, sí.
Doncs, miri,
podem parlar de fins i tot 4 o 5 anys o 6,
cap amunt.
Què pretenen amb això?
Creuen que consideren que,
en fi,
amb activitats d'aquest tipus
ajuden a millorar la conscienciació
dels que seran futurs conductors?
Sí, és que aquesta és l'altra part positiva de l'activitat.
Està molt bé,
i ho aplaudim,
i així li vaig reconèixer jo
amb el president del Consell Comarcal.
Fins i tot vaig desitjar
que altres Consells Comarcals
prenguessin la mateixa iniciativa
perquè són responsables amb el tema del transport escolar,
però el que vaig deixar palès també
és el fet que,
com sigui que el gruix de l'activitat
va adreçat amb els alumnes,
que són nens,
que per tant estan en edat de formació,
en edat d'aprendre,
i que són els conductors del demà,
a banda de donar-li aquesta aplicació,
aquests coneixements bàsics
de com s'han de comportar en cas d'accident,
el que fem és imbuir-los de forma indirecta
amb la importància de la seguretat viària
i de la prevenció.
És a dir,
en el fet que seguint unes pautes de conducta,
o bé els accidents,
es poden evitar
o bé es poden minimitzar les conseqüències.
I per això a nosaltres és molt important,
perquè entenem que l'educació viària
ha de començar ja quan la persona és jove,
és petita,
està en fase de formació,
perquè després ja,
quan s'arriba a una certa edat de maduresa,
són difícils de canviar els hàbits,
llavors és quan entra en joc
la política sancionadora,
que és la, diguem,
la més extrema
i a la que no hauríem d'arribar.
Per tant,
el desig del Servei Català de Trànsit,
en principi de l'administració en general,
és potenciar polítiques preventives
per tal d'evitar
la conseqüència posterior,
que és la punitiva o la repressiva,
una mica en la línia
del que estarà de moda
el pròxim estiu,
com és el carnet per punts,
que pretén una mica també política repressiva,
però política també reeducativa,
en el sentit que potenciarà cursos d'educació diària.
Ja que parlem d'aquestes jornades,
que insistim,
s'estan celebrant al Palau de Congressos,
més de mil alumnes
poden arribar a participar
de diferents centres educatius,
aquí s'està parlant
de com actuar en cas d'un accident
justament en un autocar,
perquè estem parlant del transport escolar,
hi ha, però,
o caldria que això anés acompanyat
d'algun tipus de classes,
els propis centres,
classes de seguretat viària?
Creuen que haurien d'implementar-se
aquest tipus d'ensenyaments?
Sí, efectivament.
Dins del que és el Pla Català de Seguretat Viària,
que està aprovat pel Govern de la Generalitat
i traspassat al Parlament,
es preveu potenciar
el que són els crèdits d'educació viària
en els centres escolars.
Nosaltres, com a servei català de trànsit,
estem editant material didàctic,
que aprofito aquí, doncs,
per difondre-ho públicament,
que està a disposició
de totes les escoles de Catalunya.
estem formant monitors, també,
d'educació viària,
perquè puguin impartir aquestes classes
en els centres escolars
i també en els diferents municipis de Catalunya,
en concret de Tarragona,
a través dels seus centres escolars,
estem també organitzant
parcs infantils de trànsit,
on s'està impartint un vessant teòric
i un vessant pràctic.
Per tant, aquesta tasca preventiva
és un dels objectius a fomentar
i a potenciar des del Servei Català de Trànsit?
Sí, efectivament, és el futur.
Pensi que, en política repressiva,
el que fem és contenir,
segurament, l'accidentalitat.
Però, com amb tot,
activitat de l'administració pública,
l'actuació punitiva
hauria de ser l'última.
És la que indica
que s'ha fracassat
amb les altres polítiques,
d'alguna manera,
perquè la finalitat principal
no és sancionar,
sinó és evitar
que es produeixin infraccions.
Per tant, s'ha de treballar més
sobre la base.
La base són els nens, lògicament,
perquè són els conductors del futur
i amb això estem,
dins de la mesura de les possibilitats.
No és fàcil,
perquè els plans educatius
són els que són.
Estem col·laborant, també,
amb el Departament d'Educació.
Els crèdits, doncs,
els alumnes van bastant apretats.
Però crec jo que el futur,
en un futur immediat,
doncs,
el que són els crèdits d'educació viària
han de tenir un paper important
dins del que és la formació dels alumnes,
evidentment.
Per l'experiència que pugui tenir vostè,
o, en fi,
o altres responsables
del Servei Català de Trànsit,
activitats com la d'aquests dies,
com la reben,
en general, els joves,
els nens i nenes,
que són els protagonistes,
en fi,
d'actuar en un cas
d'això,
d'evacuació per un accident.
Com ho reben?
Ho reben bé?
Ho reben bé,
ho reben bé perquè, clar,
estan fent una activitat
que està directament relacionada
amb el que fan cada dia.
És a dir,
lògicament i afortunadament,
cada dia no tenen incidents
amb els autocars,
però, com que tothom és en pràctic,
una mica, doncs,
lúdic,
combina la formació
amb l'aspecte lúdic
d'aquesta formació,
doncs els nens
s'ho agafen molt bé.
No és una formació feixuga,
teòrica,
que els queden passar,
sinó, al contrari,
se'ls hi fa dirigir
d'una manera
en què ells ho puguin
agafar de bona gana.
Una bona prevenció,
segurament,
pot ajudar a rebaixar
el nivell de sinistralitat
a les carreteres
del nostre país.
Parlam de sinistres
i parlam d'accidents,
el 2005,
que vam deixar enrere.
En fi,
ja vam conèixer
les estadístiques
just a l'inici
del nou any,
però,
més enllà dels números,
quina anàlisi fan
els responsables
del Servei Català de Trànsit
aquí a Tarragona
pel que fa
al comportament
de les dades
d'accidents
i de víctimes mortals
durant l'any passat?
Moderadament positiu.
Moderadament positiu,
positiu,
perquè s'han reduït
els accidents,
és la xifra més baixa
que hem tingut,
per exemple,
en els darrers deu anys,
però,
moderadament positiu,
perquè no s'ha baixat
tot el que entenem nosaltres
que hauríem de baixar
en un país de qualitat,
és a dir,
un país del primer món,
un país capdavanter.
Per tant,
ens queda el camí
per recórrer,
estem lluny encara
dels paràmetres
que marquen altres països
de la Unió Europea,
com poden ser Suècia
o Gran Bretanya,
i amb aquest mirall
ens hem de mirar,
nosaltres hem d'intentar
aproximar-nos al màxim,
per tant,
molt camí a recórrer,
no podem baixar la guàrdia,
s'ha de mantenir
el patrullatge
de Mossos d'Esquadra
a la carretera,
s'ha de continuar
amb la implantació
dels radars,
amb els controls
d'alcoholèmia,
és a dir,
amb tot aquest tipus
d'actuació,
de control a les carreteres,
perquè realment
la pressió
és molt elevada.
pensi vostè,
a tall d'exemple,
que aquest any passat
hem reduït la sinistralitat
les víctimes mortals
a Tarragona
amb 8,5%,
ens ha costat molt,
s'ha treballat
al límit
per part de Mossos d'Esquadra,
s'ha fet un gran esforç,
servec català de trànsit
ha incrementat molt
el nombre de denúncies
i tot i així
és un 8,5%,
jo crec que no és
per tirar coets tampoc,
és una xifra
moderàment optimista,
però en d'anar a més.
Què passa amb això?
Jo crec que anirem,
anirem reduint
progressivament
la sinistralitat,
tot i que és difícil
i difícil perquè
simplement li diré una cosa
que moltes vegades
no se'n parla.
En els darrers 10 anys
hem incrementat
el parc mòbil
d'aquest país
amb un 50%.
Què vol dir això?
Que cada cop
hi ha més gent
a la carretera circulant.
Es fan 12.000 milions
de quilòmetres a l'any
hem calculat
el servei català de trànsit
per les nostres carreteres.
Això vol dir
molta mobilitat,
molta entrada,
molta sortida,
molts desplaçaments
per feina,
per vacances.
Clar,
a més desplaçaments,
a més mobilitat,
més probabilitats d'accident.
Per tant,
mai, mai, mai.
Intentar sempre
intentar reduir, reduir, reduir
amb la possibilitat
que algun any
no ens surti bé.
Però creiem
que estem en la bona línia.
Per exemple,
si mirem estadístiques
veiem que aquest any
hem reduït
un 8,5%
en relació a l'any passat
però en el conjunt
dels darrers 10 anys
hem reduït
al voltant del 15.
És una xifra
una mica més positiva.
Per tant,
entenc que anem
amb la línia
que hauríem d'anar.
Sense oblidar
que tenim un compromís
adquirit amb l'any Europea
que l'any 2010
hauríem de tenir
el 50%
de víctimes mortals
que vam tenir
l'any 2000.
Per tant,
amb 10 anys
hauríem de ser capaços
de reduir
amb un 50%.
I estem en aquesta tendència?
Anem en aquesta tendència?
Sí,
què vol que li digui?
Per exemple,
fa 5 anys
vam tenir
133 morts
a la carretera.
Aquest any
hem tingut 97.
si mirem el global
estem en el 15.
En els darrers 10 anys
és difícil,
ja l'hi dic,
però hem de fer un esforç.
Jo crec que ens pot ajudar
molt
el carnet per punts,
que el posarem en marxa
aquest mes de juliol,
la implantació de radars,
que s'anirà fent extensiva
per tota la demarcació,
i polítiques preventives,
entenc,
molt importants.
Polítiques preventives,
però també
polítiques
de pressió,
com els controls,
els controls d'alcohol
i els controls de velocitat.
Amb això vostès han notat
en els últims mesos
o durant l'any passat,
en fi,
uns canvis de comportament
d'una part dels conductors,
o no?
En fi,
contínuament hi ha una part minoritària
per una part de conductors
que condueixen
amb alcohol,
el cos,
i tenim una part dels conductors
minoritària també,
però que van a grans velocitats
per la xarxa viària?
Sí,
tenim un sector de població
de conductors
que són infractors recalcitrants,
contra aquests hauríem d'actuar,
perquè afortunadament
és un tant per cent molt petit,
però sí que hi ha molts reincidents,
i reincident amb infraccions
greus per la seguretat viària.
Però en conjunt sí que li diré,
perquè hem fet estudis
en relació amb aquesta matèria,
que per exemple
el que és la velocitat mitjana de pas
amb els trams
que tenim controlats per radar
ens ha baixat aproximadament
en 10 km per hora.
Crec que és prou positiu
i indica bastant a les clares
les bondats del sistema.
És a dir,
que en aquells punts
precisament en què nosaltres
hem detectat
que teníem una accidentalitat
i hem col·locat el radar,
ens ha baixat.
Les sancions poden arribar
fins a la retirada del carnet.
En aquest sentit,
la Prefectura Provincial de Trànsit,
que depèn del Ministeri
i de l'Interior,
les seves dades indiquen
que han arribat a retirar
més de 2.000 permisos
de conduir a Tarragona,
a la província de Tarragona,
durant l'any passat.
Recordem que aquí
el Servei Català de Trànsit
és qui posa la sanció
i fa la proposta
de retirada del permís.
Si és en última instància
la Prefectura de Trànsit
que depèn de l'Estat
qui retira el carnet o no.
Com valora,
de totes maneres,
aquestes xifres
que suposen un augment considerable
respecte a l'any 2004?
Bé, com bé diu,
aquesta no és una competència
del Servei Català de Trànsit.
El Servei Català de Trànsit
es limita,
quan correspon,
a imposar la sanció econòmica
que pertoqui
en funció de si és una infracció
lleu o molt greu
i el que fa
és donar trasllat immediat
d'aquesta resolució sancionadora
a la Direcció General de Trànsit,
o en aquest cas
a la Prefectura Provincial de Tarragona
perquè és una competència
que té reservada
l'administració de l'Estat.
Tot el que fa referència
a expedició,
retirada i suspensió
del permís de conduir.
Bé,
doncs,
jo el que li puc dir
és que
des del Servei Català de Trànsit,
pel que fa l'any 2005,
s'han enviat
més de 6.500 propostes
de retirada
de carnet,
de permís,
que podríem qualificar
de la següent manera.
Aproximadament,
un 60%
serien
d'aquestes propostes
de retirada
per infraccions
relacionades amb alcolèmia,
un 30%
aproximadament
per accés de velocitat
i l'altre 10%
per motius diversos
com podrien ser,
per exemple,
conduccions temeràries,
no respecte a stops,
semàfors vermells,
no respecte a temps
de conducció,
però el gruix
està amb alcolèmia,
amb el 60,
ja li dic,
i velocitat amb el 30.
Possiblement,
conforme anem
augmentant
el nombre de radars
instal·lats
a la demarcació,
es pugui anar
equilibrant
el que és l'alcolèmia
amb la velocitat.
Però aquests són
els dos factors principals.
Proposar la retirada
de més de 6.000
permisos de conduir
d'unidò, no?
O no són gaires?
Són els que són,
no sabem si són molts
o són pocs.
Jo, quan vaig fer
a la carretera
veig infraccions,
no sé si en veu vostè.
I a vegades
t'agafarien ganes
de retirar-li físicament
en aquell moment
el carnet
amb aquella persona
si ho poguessis fer.
Jo crec que són
les que són,
és a dir,
reflecteixen
quina és la conducta
del ciutadà a carretera.
Afortunadament,
la majoria de gent
té una conducta adequada,
cívica,
però altres que no,
altres que no
i se'ls ha de reprimir
en aquest sentit.
Jo crec que són molts,
però són molts
perquè hi ha moltes infraccions,
per tant,
segurament són les que toquen.
En qualsevol cas,
vostè ja ho esmentava abans,
aquest 2006
en matèria de trànsit
tindrà un nom
i un titular clar
que serà
l'entrada en vigor
del carnet per punts.
Tot fa indicar
que serà el juliol,
coincidint
amb l'inici de l'estiu.
Què creu vostè
que pot suposar
l'entrada en vigor
d'aquest permís
de conduir per punts?
Doncs un canvi cultural
important,
total,
és nou,
tot i que altres països
d'Europa
com Alemanya,
Itàlia o França
ja fa anys que funciona.
entenc que amb resultats positius
significarà un canvi important
tant
en l'aspecte cultural
dels conductors,
és a dir,
el canvi
en el concepte
de la conducció,
passem de tenir
un permís de per vida
a tenir un crèdit,
un crèdit computable,
és a dir,
sabem en tot moment
com està el nostre carnet,
el nostre permís,
ja estem amb 12 punts,
ja estem amb 4
o ja estem amb 6,
potenciarà
el que és
l'educació viària
del conductor
perquè no només
ens centrarem
en l'ascensió econòmica,
amb la recaptació,
sinó també
amb el tema
de recuperació
de punts
mitjançant
realització
de cursos,
per tant,
augmentarà
l'autoresponsabilitat
del conductor
perquè s'haurà
de controlar
la seva estadística
de punts
i també significarà
tot un repte
per a les administracions
perquè,
clar,
és un concepte diferent,
s'haurà
de crear aplicatius
informàtics nous
que tinguin
un funcionament àgil,
que la comunicació
entre les diferents
administracions,
entre els diferents
agents actuants
sigui fluïda
perquè pensi vostè
que les sancions
tant les poden imposar
policis locals,
guàrdies urbanes
com Mossos d'Esquadra,
en aquest cas
servei català de trànsit
i tot ha d'anar
en principi
comunicat
a la Direcció General
de Tràfic
amb la qual cosa
s'haurà d'agilitar
i amb això
estan treballant,
entenc jo,
els tècnics de la DGT
amb la col·laboració
també, lògicament,
dels altres agents implicats
en crear un sistema informàtic
que funcioni,
que sigui àgil
i compleixi
amb les prescripcions
que marca la llei.
L'entrar en vigor
al carnet per punts
pot ser positiu
per reduir accidentalitat
i víctimes
a les carreteres
i pel que fa
a altres mesures
que puguin anar implantant
al llarg del 2006
es continuarà
en fi,
amb la implantació
de més radars
o de més controls?
Sí, sí,
els radars continuaran
perquè aquesta és la política
que ha marcat
el servei català de trànsit
a través del Departament d'Interior
i de la seva consellera
no es baixarà la guàrdia
amb els controls d'alcoholèmia
perquè entenem
que bàsicament
l'accidentalitat
es produeix
per quatre factors
a banda de les distraccions
del conductor
que existeixen
com a ser humà
i per tant
subjecte de possibles errors
que són
alcohol
en la conducció
alcohol i conducció
binomi
tràgic
en la majoria dels casos
velocitat excessiva
s'ha d'atacar també
no
compliment
de les normes
que fan referència
a mesures de seguretat
passiva del conductor
casc i cinturó
bàsicament
i sistemes de retenció infantil
i manca
de compliment
de les normes
de trànsit
manifestades
per senyals
a carretera
per tant
si ataquem
velocitat
si ataquem
alcohol
si ataquem
manca
d'utilització
de mecanismes
de seguretat passiva
i fem
que el conductor
sigui més disciplinat
amb les senyals
de trànsit
l'accidentalitat
baixarà
perquè els accidents
per causa
de fatalitat
o error
és a dir
distracció
crec que són
la gran minoria
en fi
aquest 2005
hem tingut
97 víctimes mortals
en accidents
en carreteres
interurbanes
a la demarcació
de Tarragona
a veure si
aquest 2006
en fi
podem millorar
les estadístiques
i podem millorar
la seguretat
en general
a la xarxa
viària de demarcació
i en el conjunt
del país
avui hem repassat
diferents aspectes
relacionats amb
l'actualitat del trànsit
i hem parlat
d'aquestes primeres
jornades
de prevenció
en el transport escolar
que s'estan realitzant
aquesta setmana
a Tarragona
ho hem fet
amb el senyor
Osebi de l'Olmo
el cap territorial
del servei català
de trànsit
aquí a la nostra demarcació
senyor Olmo
moltes gràcies
i que vagi bé
aquest 2006
moltes gràcies
molt bon dia a tothom
adeu-siau