Dos minuts i arribarem al punt horari de tres quarts d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho saben, ens poden escoltar per dos canals.
D'una banda, el tradicional, a través del seu receptor de ràdio,
des del 96.7 de la freqüència modulada,
i l'altra, per internet, a la nostra adreça,
www.tarragonaradio.com.
Allí, de manera molt visual i molt fàcil,
trobarien un accés per poder escoltar la ràdio online.
Volem un peu canviar de qüestió.
Deixem de banda l'àmbit esportiu.
Parlem d'una altra qüestió,
de la qual també n'hem fet de referència aquests dies
als informatius d'aquesta casa.
Es tracta de la mostra Exposciències,
una fira que es pot veure aquesta setmana a les tardes
al recinte anex del Palau Firal i Congressos de Tarragona,
just al costat de l'estació de trens, perquè ens entenguin.
I és una mostra força interessant.
S'hi poden veure els projectes científics
d'oprop de 450 joves vinguts d'arreu del món.
Ens acompanya avui a l'estudi de Tarragona Ràdio,
la coordinadora general d'aquesta fira.
Ella és la Iris Uribezalgo.
Iris, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
En què consisteix exactament Exposciències?
Mira, l'Expociència és un lloc on s'apleguen joves,
molt joves, de 12 a 20 i pocs anys.
Molt joves?
Sí, sí, són molt joves, és la idea, no?
Que la gent vegi que la ciència no està tan llunyana com ells pensen
i que realment, fins i tot la gent jove, la gent jove pot trobar temes
on començar a burxar, no?
I on començar a descobrir, que és això, aprendre a descobrir, no?
Llavors, per això també és la idea, que la gent sigui tan jove.
Llavors, allà és una fira oberta a tothom.
Els joves tenen el seu estant, vol dir una taula, un plafó darrere.
Llavors, poden tenir un pòster on poden explicar tota la recerca que han fet
i davant l'utilitzat jo utilitzat o si han inventat potser alguna màquina més tecnològica o tal.
Llavors, el que es tracta és que el públic camina lliurement,
va veient els projectes i on vol es para.
On vol es para i té l'oportunitat de parlar amb l'autor del projecte.
Que això canvia molt el format de les típiques ponències, no?
Congres amb ponències que són molt més freds, molt més allunyats.
A més, també el ser gent jove, per la gent també és més agraït, no?
Que el públic s'interessi, pregunti, interactui i fins i tot li doni idees pel futur.
Llavors, aquesta és la idea bàsica, el format de l'expociència.
Com és aquesta fira que aquesta expociència ha recalat en aquesta edició a la ciutat de Tarragona?
Mira, això, bueno, aquest any Magma, que és l'associació que jo represento,
ha estat l'encarregada d'organitzar-ho aquí a Espanya per primera vegada.
L'any passat, el ser l'última edició es va fer a Xile, si pot ser?
Sí, i l'anterior a Alemanya.
I tot això està coordinat per una associació que recull moltes petites associacions de diferents països,
que es diu 1007.
Llavors, és una mica la idea com els Jocs Olímpics.
Hi ha unes ciutats, que són les associacions que formen part d'aquest 1007,
que és la xarxa és molt gran, fan la seva candidatura.
Llavors, 1007 diu, molt bé, quina és la millor opció?
I aquest any, per primer cop, sabeu que vam presentar la millor opció
i Tarragona els va encantar i ho fem aquí.
Parlem dels projectes, exactament de què s'hi pot veure.
Ja advertim als nostres oients que tenim intenció al llarg d'aquesta setmana,
sempre que els horaris ens ho permetin,
poder passar-nos per aquest recinte en exemple a la final i de congressos,
poder parlar amb aquells joves científics,
que al cap i a la fi són els principals protagonistes,
protagonistes, però també ens agradaria, Iris, que ens expliquessis així a grans trets
quin tipus de projectes s'han fet, que són projectes escolars,
projectes que realitzen aquests joves al seu temps lliure, en què treballen?
Mira, hi ha de tot, hi ha de tot perquè, a més, com s'apleguen molts països diferents,
clar, en cada país les coses funcionen diferent.
Per exemple, a Bèlgica hi ha molta tradició d'investigació,
fins i tot a les escoles,
però hi ha altres països que no, que són tutors,
per això també vull dir, i des d'aquí que la feina del professor, del tutor,
és molt important per estimular,
i després la nostra feina perquè aquests nens es sentin
que el que estan fent a algú li interessa, no?
Per això també és important que el públic en general vingui a la fira,
no només per veure que ciència no és tan allunyada
i una mica integrar-se en aquest món científic,
sinó també perquè els nens vegin que el que fan ells,
doncs, no és malment, no es queda en un sac allà tancat, no?
sinó que aprendre a descobrir-ho és molt important.
Aleshores, depèn una mica del país, de la idiosincrècia i tal,
és una cosa obligatòria o no.
Lo maco d'allà, i també serveix per apropar la ciència a la gent,
és que hi ha treballs de tota mena.
Hi ha treballs més tecnològics,
on pots veure, per exemple,
ahir jo estava veient un nen que feia com un cotxet
que ha ficat un detector de temperatura,
ha integrat un ventilador,
llavors, quan hi ha, per exemple, una espelma encesa,
el cotxet va cap allà
i fins que no apaga l'espelma no para.
I és molt, molt curiós de veure un nen de 12 anys
que dius, però aquest nen està llançant l'espelma
tota l'estona esperant que el cotxet la apagui.
És brutal.
Llavors, des d'això, que és més tecnològic,
fins també, per exemple, projectes socials.
Hi ha uns nens que han fet un estudi
sobre l'addicció dels àfricans a l'SMS.
Especialment al continent d'Àfrica, els missatges de text.
Exacte, és un continent subdesarrollat,
llavors els ha interessat això.
Hi ha uns altres, per exemple, una cosa més didàctica,
han fet un joc per aprendre a utilitzar el carnet per punts.
Que, déu-n'hi-do, tenint en compte les dificultats que li comporta algú,
pot ser de gran utilitat.
Sí, i també hi ha projectes artístics.
O sigui, el bo també és que la gent se n'adoni
que ciència no només és natural, biologia, física, química,
sinó que és tot, és la quotidianitat.
Pel que fa a casa nostra,
també hi ha, òbviament, gent joves d'aquí de casa nostra.
A casa nostra es treballa bé en aquest sentit,
s'incentiva, però abans feia referència a la necessitat,
en certa manera, que el professor, que el tutor,
des de l'àmbit escolar, que s'incentivi possiblement aquest àmbit.
Des de casa nostra, l'Escola de Catalunya,
l'Estat espanyol es treballa bé en aquest àmbit?
Jo aquí realment separaria molt
el que és l'Estat espanyol de Catalunya.
És molt diferent.
Nosaltres també cada any, a part d'això,
organitzem una exposició més petita en l'àmbit nacional.
La veritat és que la presència de Catalunya
és molt, molt més elevada que la resta de l'Estat espanyol,
però igualment anem molt enrederits, molt, molt enrederits.
I quan passem als Pirineus ens adonem de com de malament n'estem.
I tant, abans que parlava de Bèlgica,
per exemple, allà fan una exposicència
que acullen cada any uns 200 participants,
o sigui, és molt gran, i allà paguen per entrar.
I la gent, tenen nens des de sis anys
exposant recerca i tot,
i tenen molt públic i la gent paga.
Aquí, en canvi, encara costa molt fins i tot que vinguin a veure-ho,
i és molt, molt interessant, perquè et quedes amb la boca oberta.
Clar, aquí els que són de lletres encara més,
però els que ens pot costar el públic en general
imaginar-nos un nen de 12 anys
que tingui aquest interès especial per treballar en aquest àmbit
i que experimenti, que provi fins que li surtin les coses.
Exacte, però l'important és també això,
per això la feina del professor és tan important,
perquè el que s'ha de fer és que al nen,
si tu, per exemple, li dones un llibre
i li dones aquesta informació com a categòrica immutable,
el nen no va més enllà.
Simplement, llavors tenim aquest problema dels nens lorito,
que dèiem que s'aprenen de memòria,
després van a l'examen, ho tiren,
però no ho integren realment.
Llavors, si tu el que fas és estimular el nen
perquè aprengui descobrint,
perquè agafi les peces del Trencaclosques,
les uneixi i després digui
ostres, m'ha sortit això,
vaig a mirar el llibre si la caràtula em coincideix, no?
Llavors, això és el que s'intenta estimular.
La conclusió, Iris, és que els nens d'avui
haurien de jugar més al Tente,
a l'X5 Castillos i al Micano,
que no passa a la Playstation.
Sí, ni que sigui virtualment seria aquesta idea.
És veritat, possiblement els joves d'una generació
jugaven més en aquest tipus de jocs,
que són un tipus de pràctiques
que en aquests últims anys
gairebé s'han perdut, és així.
No es veuen jocs de construcció
a les botigues de joguines
ni a les prestatgeries dels infants.
Sí, n'hi ha,
però la veritat és que has de buscar molt.
Darrere de la Play
pots trobar un Tente allà amagat, no?
I es tractaria de fer el mateix.
A la nostra generació
també hi havia aquests jocs de Mediterrani,
oi?
Joguetes per a compartir
que incentivaven precisament aquests valors.
Sí, sí.
A més, la veritat és que
amb l'experiència que tenim
hem vist que els joves
que aprenen d'aquesta manera
desenvolupen una creativitat
molt, molt més...
Bé, que és...
Vaja, que...
És que tampoc vull dir,
tampoc vull malmetre l'altra gent,
tampoc vull donar de menys
a la gent que està aprenent
amb l'altra mètode,
però és que realment,
a nivell de creativitat,
a nivell de pensament,
de rapidesa,
de ser molt més resolutiu.
És que es nota molt,
molt quan la gent aprèn
amb el trencaclosques,
no amb les peces,
o aprèn amb la caràtula allà davant.
Quan un jove de Catalunya,
de Tarragona,
per exemple,
té aquestes inquietuds
en matèria científica,
comença a fer els seus primers
experiments casolans,
té algun lloc,
alguna entitat,
alguna associació
a la qual adreçar-se
per dir,
tinc aquestes habilitats
o no les tingui,
m'agradaria tenir-ne
i perfeccionar-les,
com ho pots fer
un noi que tingui
aquestes aptituds?
Doncs,
per exemple,
a Magma,
a Espanya,
som una de les associacions
que plega,
no?,
aquesta mena de gent,
llavors allà els podem indicar,
mira,
doncs hi ha aquesta fira,
es fa això,
podeu,
també hi ha cursos,
hi ha molta mena d'activitats,
i a cada país d'Europa,
doncs,
no a tots,
hi ha alguns a Anglaterra,
encara no,
a Itàlia,
encara no,
però molts tenen aquestes associacions
que són una mica la manera,
el lloc on anar
i dir,
mira,
jo tinc aquestes inquietuds,
també pel professor,
com ho puc fer,
també fem cursos
per intentar orientar els professors
i dir,
mira,
doncs,
podeu parlar així amb els alumnes,
podeu ensenyar-los això,
podeu estimular-los d'aquesta manera.
La receptivitat per part d'aquest cos
de professors,
quina és?
Espanya,
molt baixa,
molt baixa,
perquè,
clar,
què passa?
Que aquí no s'està invertint en ciència,
això sembla que ara no interessa.
Aleshores,
els professors que fan això
ho fan al temps lliure
i no tothom,
i jo ho entenc,
perquè cadascú amb la seva via privada,
vull dir,
la pot,
pot invertir el temps en el que vulgui.
Aleshores,
clar,
si un professor li estàs demanant
que cada dia es quedi potser dues hores més
a part de la seva jornada laboral
per intentar t'autoritzar
i estimular aquests nens,
doncs hi ha molts que et diuen,
mira,
no,
que l'estat ho intenti impulsar d'una altra manera.
Aleshores,
la receptivitat és molt baixa.
Però, bueno,
a poc a poc,
jo crec que si venen a la fira
i veuen allà,
no?,
veuen que els nens estan contents,
que aprenen que té un fruit,
potser també,
a poc a poc,
se'ls estimula també als professors
que és important, no?,
el paper del tutor
i a veure l'estat,
finalment,
si dedica més hores a això.
Que ja et dic,
que Catalunya és molt diferent
que la resta de l'estat espanyol.
Des d'aquí,
des de Tarragona Ràdio,
fem aquesta invitació
perquè tots els ciutadans que ho vulguin
puguin adreçar-se al recinte Firal.
Fins dissabte,
crec,
Kiris,
amb horari de tarda,
des de 4 de les 4 fins a les 8?
El dijous no hi haurà fira
perquè, clar,
també se'ls estimula la part cultural, no?,
llavors hi ha activitats i tal,
i el dissabte és al matí,
de 10 a 2.
Doncs aquests són els horaris
d'aquesta expociència,
aquesta mostra que enguany
tenim l'oportunitat
de veure aquí a Tarragona.
Avui hem compartit uns minuts
amb la seva coordinadora,
amb una de les seves coordinadores,
la Iris Uribe Zalgo.
Iris,
t'agraïm especialment
que ens hagis volgut dedicar uns minuts.
No,
gràcies a vosaltres.
A vos, bon dia.
Adeu.