Senyor Vidal, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ahir va començar la temporada, una temporada que està marcada,
entre altres coses, per alguna que altra novetat, no?
Sí, sí, sí. A veure, la novetat més important que tenim
és que estem expectants davant del possible brot de gripe diària.
El dia a vida és...
Després, doncs, tenim aquí la província, en l'àmbit local, a Tarragona,
per primera vegada durant moltes dècades podrem caçar el Cabirol,
amb unes condicions molt restringides, i serà per primera vegada,
i després, també, a nivell de tot Catalunya,
també podria informar que estem presents als col·legis
en un projecte que ha fet la Federació Catalana de Caça,
que és la divulgació de l'activitat cinegètica,
és donar a conèixer les coses bones de l'activitat cinegètica a la caça.
Aviam, aquestes xerrades tenen un sentit,
perquè, com dèiem, és tradicional la típica discussió,
caça sí, caça no, i sovint parteix del desconeixement que es té.
d'aquesta activitat, no?
El fet que hi hagi persones que no la practiquin com cal
no vol dir que aquells que contemplen, doncs, no només les normes,
sinó una ètica, doncs, poden argumentar perfectament
de què va aquesta activitat.
Sí, per descomptat, a part que la caça és tantes coses,
és a dir, no és solament d'aport,
té una part d'aport, que serien les competicions,
però la caça és gestió, és coneixement,
que ens permet saber les espècies animals
en quin estat estan, de malalties, del seu estat de conservació,
hi ha l'aspecte social, per descomptat.
No hi ha cap poble d'Espanya, per dir-ho d'alguna manera,
no solament de Catalunya, que no tinguin associat de caçadors.
O sigui, la caça són moltes, moltes coses.
No és només vestir-se de culo verd i tirar un tret.
Llavors, una de les coses,
que en una de les signatures pendents que teníem,
és a dir, sí que estem formant els caçadors,
des de totes les federacions de caça,
es fan cursets, xerrades, seminaris,
es fan molts desimpòsims internacionals,
vers els caçadors, que ja ho practiquen,
però ens faltava aquesta cosa, és a dir,
perquè veiem que l'home urbà cada vegada
està més allunyat del medi natural,
i va al medi natural i no sap com comportar-se.
I la caça és una d'aquestes coses,
que també hi ha l'educació mediambiental.
Clar, que hi ha una gran diferència
entre aquelles persones que s'introdueixen
en el món de la caça,
perquè a casa seva el seu pare o el seu avi ja ho era,
i aquells que s'incorporen de nou.
Potser aquests són els més vulnerables
i els quals s'ha de dotar de més informació, no?
Sí, sí, sí, correcte, correcte.
És a dir, a veure, hi ha una reglamentació.
Mira, penso que l'activitat cinegètica
és l'activitat humana,
que està més regulada per lleis,
per normes internacionals,
que necessiten més documents.
Fins a 7 documents necessiten un caçador
per indençar-se en el bosc a caçar un conill.
7 documents que els paga tots.
Tots paga per aquests 7 documents.
I, bueno, forma part també
que ens falta una mica l'educació ètica, no?
El comportament, el saber estar en un arbo al bosc.
A nivell de federació, ja han començat aquestes xerrades a les escoles?
Sí, van començar l'any passat.
L'any passat es van fer 4 aquí a la marcació de Tarragona.
La primera va ser el Morell,
després va ser dins de Santa Bàrbara,
després va vindre a Emposta
i, per últim, Santa Cristina d'Aro.
És a dir, treballem els nanos
en la franja aquesta que van dels 11 als 14 anys,
que estan en 5è, 6è,
i, bé, ens hi expliquem com funciona la natura,
quin és el joc biològic dels animals
i la caça, quina incidència té
amb el control de poblacions, d'estudi i l'aprofitament.
En aquest sentit, vostè parlava com a novetat
que aquesta temporada podran caçar cabirols.
De fet, era una espècie, si no m'equivoco,
que feia uns quants anys que va desaparèixer,
es va reintroduir
i que s'ha fet durant un període de temps
de deixar que criés,
que es tornés a introduir
per ara caçar-la?
Exacte.
Bé, per caçar-la...
Bé, per caçar-la,
per formar part de tot el que és l'equilibri de la zona.
Tot l'equilibri i la biodiversitat.
És a dir, sí,
havien desaparegut de la província de Tarragona
fa bastantes dècades.
La resta de Catalunya en té sobradament.
També Tarragona,
com a orografia i climatologia,
té unes condicions que no eren massa dients.
El Cabirol,
és un dels petits cervis que hi ha a la península.
És allò que en castellà diuen Corzo.
Corzo, exacte, Corzo.
És un cervit molt, molt bonic.
I, de fet,
en els serveis dels homes també ens ajuda.
En castellà de la manxa
i en Cantàbia se li diu el bombero del bosque.
És un cervit que menja els brots tendres,
sobretot a la primavera i tardor,
i, clar,
d'alguna manera també ajudar a combatre els incendis.
A Tarragona havia desaparegut per comatologia,
per excessiva pressió,
cinegètica també,
i vam començar l'any 1995
anant aquí als veïns nostres dels francesos a les Latres.
Juntament amb la Federació Catalana de Caça,
amb Medi Ambient,
van restablir aquest programa d'introducció
d'aquest cervit que ja havíem tingut.
I bé, la cosa és que ens ha anat molt bé.
És a dir, amb uns avistaments
que hem fet tota la campanya amb els caçadors,
amb col·laboració amb els agents forestals,
hem anat veient que l'animal es anava recuperant,
que anava poblant les nostres serrelades dels neprades,
també el Montell Montegut,
són les zones més importants,
amb on l'animal està més bé.
I ara ja és el moment, dient,
per començar a fer una petita cassera,
farem una extracció molt petita,
que tot i així sabrem la població
amb quines condicions està en el medi natural,
perquè aquest animal estarà molt regulat,
la seva captura,
i es prendran una sèrie de dades,
que ens donaran la informació
per veure a la població com està.
Deu haver-hi una gran expectació, no?,
davant d'aquest fet, entre els caçadors.
Sí, és il·lusió, és el fet d'haver vist aquest animal
i que et diu l'administració,
el que pots trucar,
diu la federació,
no el cassis, encara no,
quan, quan,
és que en veiem, és que en veiem.
Bé, doncs ara és el moment de fer una petita extracció,
crec que seran de l'ordre d'uns 50 i alguna cosa,
perquè a les societats de caçadors
que han col·laborat juntament amb Medi Ambient
per poder fer aquests recomptes,
clar, els caçadors dos són els que estem més temps
i més hores en el bosc
i veiem més animals, no?
Llavors s'ha fet aquest seguiment
i s'ha fet una extrapolació
i s'ha fet ja un recompte,
un cens conjunt.
I, doncs,
és el moment d'anar a veure.
A més, que aprofitarem que tenim animal allà,
doncs per fer el seu estudi epidemiològic,
per saber en quines condicions sanitàries està.
En l'actualitat,
quants caçadors o quantes societats de caçadors
tenim a Tarragona?
Bé, a Tarragona,
a Tarragona, societat de caçadors,
quasi parlem des de la federació,
hi ha unes societats que les controlem nosaltres
i són 211 societats de caçadors,
és a dir, cada poble té una societat de caçadors.
Hi ha molta tradició, doncs, no?
Bé, la tradició, sí, sí.
Jo si em pregunta vostè,
Joaquim, tu per què caixes?
Jo els diré que per avència.
Clar, perquè a casa seva ja ho havia vist, no?
El meu avi ho havia vist,
jo ho havia vist amb el meu pare,
i doncs, bueno, a casa també teníem animals de corral,
i ja tinc un contacte amb els animals, no?
I, de fet, el que fa és això,
és sortir el diumenge amb la bosseta,
caçar un col·lite d'arròs i no va més, eh?
I els pagesos agraïts, eh?
Ja, ja.
Els pagesos agraïts perquè hi ha excés
de població d'alguns tipus de fauna.
Clar, i en aquest sentit, ara penso que vostè esmentava
al seu avi aquesta tradició també dels pagesos,
la vida ha canviat moltíssim,
i en l'actualitat el que és el bosc, la natura, el camp,
és un espai que comparteix amb molts col·lectius,
els ciclistes, els excursionistes, els passejants, els voletaires...
Totalment d'acord.
Aquesta convivència no troba que cada cop és més difícil?
Perquè, clar, vostè està en unes zones acotades,
però relativament està tot acotant, no?
S'està fent insostenible.
L'any passat ja va haver una primera taula rodona,
de sortint de l'any de Medi Ambient,
on va guatinar a prop de 100 activitats diferents
que es fan a la medi natural.
Abans, en la medi natural,
estaven, lògicament, els propietaris,
hi havia els caçadors, els pescadors, voletaires, excursionistes,
i els que... els denetaires, no?
Avui, com vostè molt bé ha dit,
es fan unes activitats en el medi natural
que crec que no li pertoquen.
Portem unes coses que es fan a les ciutats,
en el bosc, en unes èpoques en què no s'haurien de fer,
hauria d'estar totalment prohibit,
per riscos d'incendi, per exemple,
això ja els esproestals ja el tenen present,
però sobretot perquè es molesta molt a la fauna,
perquè en qualsevol època de l'any
no es pot fer un tour,
no es pot fer no sé quina excursió amb quats,
no sé si és que ara també fem el ping-bal,
fem guerra d'aquests per dintre els boscos,
que han d'agafar una espècie,
han d'agafar un territori, tallar-lo...
És a dir, estem un temps al bosc,
no hi hauríem de ser.
I el tema de l'expansió urbanística,
de quina manera també incideix en la pràctica de la casa
i en el fet que les zones estiguin més poblades
i parlar vostè d'activitats,
doncs sortia amb determinats vehicles,
però gent que senzillament va passejar
i sent allò un tret i s'espanta
i dius, home, hi ha d'haver-hi una prudència
per totes les parts.
S'està complicant molt, no?, aquesta pràctica?
A veure, nosaltres ja li he comentat
que ens regim per lleis internacionals,
per convenis que ens ve de tot arreu.
A veure, hi ha una ètica que des de la Federació
sempre expliquem als caçadors,
se'ns hi donen com uns manaments,
que ells saben que no poden disparar
a unes distàncies de la carretera,
en direcció als llocs urbans,
però, clar, el territori l'estem fraccionant,
però molt,
i a la fauna li temm molt de mal.
La fauna la fem...
És a dir, l'home no fa les coses bé,
un exemple és l'agri per llar.
L'agri per llar surt aus de corral,
és a dir, no hem creat bé els nostres animals,
això ho fa a la cadena natural
i les alts migratoris ens ho poden portar cap aquí
i complicar-nos la vida.
En el fraccionant tant el territori,
amb unes espècies les beneficien,
com podien ser les oportunistes,
les generalistes,
parlem de veineus, parlem de garces,
parlem d'estornells,
i a d'altres, doncs,
els hi va malament.
Podien parlar de conills,
podien parlar de perdius,
podien parlar inclús d'espècies protegides.
La flexió del territori és lamentable.
Totes les infraestructures que estem fent,
ara més ens han faltat a l'avi.
I és que, clar, no s'han contemplat
corredors ecològics,
perquè totes aquestes espècies,
sinó que realment se'ls ha tallat el pas
amb les infraestructures i amb les urbanitzacions, no?
Per descomptat,
a les hores penso que l'urbanització és...
Jo, per mi,
des del punt de vista tècnic i especialista
que soc en gestió d'espais naturals,
és, diguem-ne, mal dit paraula,
és el càncer pel camp.
És a dir, portem al camp,
portem al bosc unes activitats
que la gent no coneix,
no coneix les lleis de caça,
no coneix les lleis de protecció de l'anari ambient,
les lleis d'educació ambiental,
i senzillament aquella fotografia que veiem,
aquell matrimoni amb el nen,
la bicicleta i el gosset tombant,
algú els ha d'explicar que, bueno,
que molt bé, però que no sortim els canins,
que el gosset no pot tombar,
perquè el gosset, doncs,
pot ser un predador,
en unes èpodes en què els animalets
estan criant,
és a dir, si els fa molt de mal,
hi ha molt de fauna atropellada,
ja parlaríem de mils i mils i mils
a nivell nacional d'animals
que moren esclapats a la carretera,
bueno, això ho porta al progrés, no?
Sí, sí.
Digui'm una cosa, senyor Vidal,
del tema de la gripe aviària,
ja fa un quant temps que,
ara és les ous migratòries,
i a banda ja el que és la caça de l'ànec,
sobretot a les Terres de l'Ebre,
potser ja ha començat?
Sí, bueno, és el dia 6,
el dia 6.
Ja va començar abans, no?
Va començar.
I com es treballa tot això?
Perquè, clar, surten els caçadors,
cacen els ànecs,
aquests ànecs han de passar
per alguna inspecció,
ja no és com abans
que s'enduïen la seva peça a casa
i ja està.
Exacte, no,
això és puntual,
perquè com que tot el país,
tota la conca mediterrània,
estem en observació,
perquè, doncs, això,
tot i que hi ha tres vies migratòries
que no ens afecten nosaltres,
que els ocells, els ànecs,
els tudors, els tols,
que ens puguin vindre del nord i centre d'Europa,
aquestes línies migratòries
no són directament,
no venen de la zona afectada,
però, perquè,
sí que podria vindre de rebut
o per coses de la natura,
per, no sé,
per les inclevències del temps brutals,
que es desviessin de la ruta
algun animal,
que podria ser un ànec,
que és el reservori,
és el que té l'H5N1,
que és aquest virus letal
per les persones,
podria vindre desviat
amb la ruta migratòria
i fer cap aquí, no?
Aleshores, el que s'està fent
és demanar la col·laboració
dels caçadors,
sobretot de les zones humides,
ja que l'Ànec,
l'Ànec,
l'Ànec,
l'Ànec,
el que té aquest reservori
i podria vindre
i portar aquí la infecció.
I el que s'ha fet,
s'ha demanat en col·laboració
amb la federació,
doncs,
totes aquelles àrees privates
de caça,
sobretot de llarres de l'Ebre,
també el Gràcia,
també serà els aïvemois
de l'Empordà,
per favor,
que portin unes mostres
dels ànecs abatuts
i en aquell moment
els veterinaris
de Medi Ambient,
doncs,
allí el que fan ja
és una miqueta
la necropsi,
treuen unes dades
per veure com està,
com està,
si hi ha indicis
per si aquest alarme
s'hauria de parar,
no?
És una miqueta
la col·laboració
que fem,
doncs,
també els caçadors
quan tenim una...
Clar,
també poden detectar
el problema,
vostès?
Clar,
clar,
clar,
clar,
el moment que es detectés
aquest problema,
doncs,
bueno,
sortiria,
doncs,
un comunicat extensiu,
és a dir,
de tant,
doncs,
la manipulació
d'aquests ocells,
el consum,
i, doncs,
ja hi ha un protocol,
hi ha un protocol
d'actuació.
Finalment,
senyor Vidal,
no tant a les terres
de l'Ebre,
que ens agafen més lluny,
sinó més aviat aquí,
a les comarques
més properes,
al Tarragonès,
el que són les comarques
del camp de Tarragona.
Ahir s'iniciava
la temporada fins quan,
i tinc entès
que hi ha uns dies
específics de caça,
uns dies que es pot caçar
i d'altres que no,
o no és així?
Bueno,
a veure,
en temes de caça,
tota l'àrea privada de caça
té un pla tècnic
que es diu,
que és per 4 anys,
és un document
que està avisat
pel medi ambient,
en el qual
els caçadors
diuen
les activitats
que fan
dintre de la seva àrea
biocasa,
quines espècies
tenen aprofitament
i quins dies
marca el calendari.
L'únic normal,
a la província de Tarragona,
a veure,
la caça
en llibertes generals
a Catalunya comença,
la caça petita general,
el segon diumenge,
sempre comença
el segon diumenge
d'octubre
i acaba
el primer diumenge
de febrer,
gaire,
això en Catalunya.
Llavors,
en guany,
per exemple,
el que s'ha fet,
ha hagut
l'immens augment
de senglars
que hi ha,
sempre hem parlat
a Catalunya
dels censos
que es fan
d'un ordre
dels 40-42.000 senglars,
en guany
parlàvem
ja a Girona
a l'ordre
de 60.000 senglars,
és a dir,
aquesta espècie,
tot el malament
que fa l'home
li va bé,
no té predadors,
no té malalties,
no té malalties,
doncs,
això que en deien,
normalment,
les societats
de caçadors
tenen normalment
dos dies
de caçera
autoritzats,
que pot ser
el dijous
i el diumenge,
d'altres optaran
per fer dissabte
i diumenge,
però està regulat,
no es pot caçar
cada dia,
cada dia
no hi pot haver trets
i aquesta és
una miqueta
la tònica
general
de Catalunya,
per exemple.
Doncs senyor
Joaquim Vidal,
de veritat,
que ens ha explicat
moltes coses
que desconeixíem
al voltant
d'aquesta pràctica
de la caça,
que, aviam,
si algú a vegades
ha tingut alguna
experiència
que no hagi estat
gaire positiva
amb un caçador,
pensin que sempre
és l'excepció
que confirma la regla,
perquè realment
els caçadors,
aquells que són
de mena,
són els primers
que respecten
el que és la naturalesa.
Moltíssimes gràcies,
digui'm, digui'm.
Un petit comentari,
ahir vaig anar a caçar
i no vaig tirar cap tret,
va ploure,
la meva modalitat de caça
d'ahir,
doncs,
jo no vaig caçar
i vaig arribar a casa
amb dos conills.
Els meus companys
van tindre sort,
i em diuen, Joaquim,
mira, ens ho repartirem.
Així som els caçadors.
És a dir,
jo demà tinc arròs
de conill de bosa.
Veu que bé
i va fer una bona passejada,
segur que sí.
I, bueno,
vaig mullar,
vaig disfrutar amb la bosseta,
vaig veure ocells,
vaig dir que, bueno,
doncs,
és la meva actitud,
que la defenso,
la defenso perquè és necessària.
Molt bé, senyor Vidal.
Ben regulada,
és necessària.
Moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia.
A vosaltres.
Adéu-siau.