Comunicat que la botiga del Nàstic, que està a l'Avinguda Catalunya,
ja des de primeres hores del matí enregistra unes cues extraordinàries.
Aquest és un fet.
I és que, clar, tot allò que tingui a veure amb el Nàstic,
si existeix, té els seus seguidors i, si no, s'inventa.
De fet, ahir podíem tastar en alguna que altra gelateria de la ciutat de Tarragona,
també el gelat nàstic composat de sidera i iogurt.
En fi, anècdotes a banda.
Nosaltres seguim endavant i anem a veure com viuen,
com gaudeixen d'aquest essens i del futbol.
El col·lectiu més ampli i més jove de la ciutat de Tarragona.
I com a mostra, un botó, hem desplaçat la nostra unitat mòbil
a l'hora del pati del col·legi César August,
amb Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac. Bon dia.
Bon dia, Jolanda.
És l'hora del pati, l'hora del bocata i l'hora del futbol, també.
L'hora de l'entrepà, veiem molts entrepans.
Vaja, el típic entrepà de pa bímbol, el típic entrepà de pa normal,
embotits per tots els gustos.
I estem envoltats de nens.
Ens havíem plantejat, doncs, home,
possiblement una de les claus de l'èxit del Nàstic
és que aquest club ha fet vibrar els més petits, no?
Que abans els nens parlàvem del Barça,
anaven a la samarreta del Barça i hem dit
vaja, anem avui a un col·legi de la ciutat,
anem a veure com van vestits
i ens hem plantat a l'hora del pati.
Hi ha moltes, moltes, moltes samarretes del Nàstic, eh?
Samarretes oficials.
Ja ens ho pensàvem, ja.
Vaja, està gairebé tenyit de vermell, tenyit de grana
i, si et sembla, doncs, podem parlar una mica amb els nens.
A veure, primer de tot, eh?
Quants de vosaltres vau anar ahir a la plaça de la Font?
Moltíssima gent.
Ja, vaja, estem aquí amb un grup de 30 nens, aproximadament,
perquè us situeu, i vaja, 20-25 han aixecat demà.
Per exemple, anem parlant ara ordenadament, sisplau,
amb aquests nens. Hola, com et dius?
José.
José, a veure, vas a estallar a la plaça de la Font?
Sí.
Com tal t'ho vas passar?
Molt bé.
A veure, i vas normalment al Nàstic cada diumenge?
Agosto a Manari.
Quants anys fa que vas al Nàstic?
Aquest any és el primer que vaig.
Aquest any, i com és que ara vas al Nàstic?
T'agrada com juguen?
Els teus pares són del Nàstic?
Per l'Ec Pocchi.
Per l'Ec Pocchi.
O sigui, l'Ec Pocchi és el jugador que més t'agrada?
Sí.
Però ja es jugava bé l'Ec Pocchi o no?
Sí.
Fa moltes faltes, si triomfa.
Fa moltes faltes i t'agrada, però, Man, no és una mica molt brus,
ser tantes faltes?
És que...
És que li donava l'ombre, li donava tot i l'àrbitre no pita, o sigui...
Ell, en defensa pròpia, no?
Vamo, claro, lo de siempre.
Ahir vas cantar molt o no vas cantar molt?
Sí.
Però aquests dies esteu d'exàmens, no?
Em sembla, esteu...
Tampoc, no?
D'aigua, a mi me n'agudo fer els exàmenes.
Bueno, però els professors no els heu fet igual i els seus pares tampoc, eh?
Moltes gràcies.
Parlem amb un altre, amb un altre dels nens.
Hola, com et dius?
Carlos.
Carlos, el Carlos va amb una samarreta, no hi podem llegir?
Sí, sí, sí, la primera ja està aquí, amb lletres ben grans, tot llampant.
Què tal, t'agrada el Nàstic o no t'agrada el Nàstic?
Sí.
Quant temps fa que vas al Nàstic, Carlos?
Aquest any també.
Aquest any també.
I t'hi porten els teus pares i vals amb els amics?
Vaig amb els meus pares.
Els teus pares fa molts anys que vas al Nàstic?
No ho sé, no m'ho han explicat.
I a veure, tu, Carlos, ets del Barça o només ets del Nàstic?
Expliqueu-m'ho, això, a veure.
Ara que ha guanyat, ha posat a primera al Nàstic i a sot del Nàstic, abans era del Barça.
Però, per exemple, ara fa dues setmanes el Barça va guanyar la Champions.
Quan el Barça va guanyar la Champions, tu t'has guanyat el Barça?
Sí, era dels dos.
Nàstic està a la muerta.
Una pregunta, o sigui, l'any que ve tindrem el Nàstic a primera, l'any que ve jugaran el Nàstic i el Barça,
o el Nàstic i el Reial Madrid.
Com et dius?
Dani.
Dani, a veure, el Dani va amb la samarreta, amb la samarreta en el Nàstic.
L'any que ve, juguen el Nàstic i el Barça.
Última jornada.
Si el Nàstic guanya, el Barça no guanya la Lliga.
Què hem de fer? Ha de guanyar el Nàstic o ha de guanyar el Barça?
El Nàstic, el Nàstic.
No, sí, però no se pregunta, no.
El Nàstic!
Però tu ets normalment del Barça o no? Abans erats del Barça o no?
Jo, sí, abans era, bueno, de l'Espanyol, periquito.
De l'Espanyol?
Periquito.
Imagina't que l'Espanyol depèn del resultat del Nàstic per anar a la UEFA o no anar a la UEFA.
Si el Nàstic guanya, l'Espanyol no va a la UEFA. Què fem?
Doncs que guanyi el Nàstic i l'Espanyol que es foti.
O sigui, és res. O sigui, Nàstic final.
Nàstic, Nàstic.
A veure, hi ha algú d'aquí que sigui més del Barça que del Nàstic?
Amb sinceritat, no passa res, eh?
Escolteu, Iolanda, fracàs total, eh?
Ningú aixeca el Nàstic.
Mira, precisament jo anava a dir-te, si els hi preguntes, a veure quins són els seus jugadors preferits.
Ara ho preguntem, però vaja, em sembla que queda clar. Això comença a ser plaça de la Font, segona part, eh?
El Nàstic ja està aquí! Marça, Madrid! El Nàstic ja està aquí!
A veure, una mica de calma i tranquil·litat, sisplau. Abans un company em comentava que l'Espanyol és el seu jugador favorit.
Ara cantava amb un Pinilla. A veure, per exemple, una noia que li agradi al Nàstic. Una noia, per exemple, Aola, com et dius?
Marina. A veure, Marina, quin és el teu jugador favorit?
El Diego Torres i el Pinilla. Per què?
Perquè juguem bé. Diuen que el Diego Torres és molt guapo.
Sí, una mica.
A veure, algú de vosaltres té autògrafs de jugadors del Nàstic? A veure, aquesta noia d'aquí, que vingui cap aquí.
A veure, aquesta noia, com et dius?
Clàudia. Clàudia, quins autògrafs tens de jugadors del Nàstic?
De tots. De tots. I com els has aconseguit?
Doncs anant als entrenaments.
Anant als entrenaments? Vas normalment als entrenaments?
Sí. I a veure, i què tal? I què t'expliquen els jugadors?
I quan els demanes et fa vergonya o no et fa vergonya o què tal?
No. No, gens ni mica.
No. Molt bé. I on ho tens? Amb una samarreta, amb un paper?
A la samarreta. A la samarreta. I com és que no l'has portat avui, la samarreta, Clàudia?
Ah, perquè em va petita.
Et va petita, ja. Clar, fa molts anys que vas amb el Nàstic.
Sí. Sí?
A veure, el meu pare em portava de petita.
Molt bé, molt bé. A veure, més ídols. A veure, tenim Pinilla, tenim Diego Torres. A veure, tu com et dius?
A veure, vine cap aquí, cap al micro.
Juguem al Nàstic.
Tu jugues al Nàstic, Òscar.
Sí. I els teus ídols grans, qui són? A veure.
Pinilla i Diego Torres.
Pinilla i Diego Torres. També, escolta'm, quants anys sents ara, Òscar?
12.
12. Tu et veus d'aquí, no sé, 6, 7 anys jugant al primer equip?
Sí.
Sí, ets bo? És bo l'Òscar o no? L'Òscar és bo jugant a futbol?
De què jugues, Òscar?
A mig dret.
Congnom, com et dius?
Òscar Garcia, és el.
Òscar Garcia, eh? Punteu aquest nom a veure 5 de juny de 2006. Ens tirem a la piscina a veure si d'aquí 6 o 7 anys escoltem el seu nom.
I vas normalment cada diumenge al camp o no?
Sí.
I has pogut parlar amb els teus ídols o no?
Sí.
Sí? I són simpàtics o què?
Sí.
Sí? Molt bé.
Jo també va al Nàstic.
A veure, més gent que acaba aquí amb la samarreta del Nàstic. Sí, vine cap aquí.
Cama i tranquil, sisplau.
Això ja torna a ser una mica a la plaça de la Font. Hola, com et dius?
Marcos.
Marcos, a veure, qui és el teu jugador favorit?
El Diego Torres.
El Trier.
No, deixeu-lo que el Trier, no? Quin t'agrada més? A veure.
L'Edpocchi i el Diego Torres.
L'Edpocchi i el Diego Torres. Per què?
Perquè, no sé, són molt bons i marca molts gols el Diego Torres.
Molt bé. A veure, vull saber com vau viure el partit de dissabte, d'acord?
Dissabte, a veure, el vau veure des de casa, algú va anar a xerés,
hi ha algú que s'està xerés, dissabte?
Algú va estar xerés?
No, ningú va estar...
A veure, quin diuen un que és el futur Ronaldinho, com et dius?
Gerard.
Gerard, a veure, com vas veure el partit dissabte?
Bé, que el Nàstic estava nerviós per tenir...
Diogo.
O sigui, tenim anàlisi tècnic, eh? A veure, per què estava nerviós el Nàstic?
Què li passava?
Perquè amb l'empat podia pujar a primera...
I guanyava també!
Això.
I tu, de què jugues?
De davanter.
De davanter. I bé, la cosa funciona bé, marca els gols o no?
Sí.
Pichichi, el substitut de Diego Torres i de Dirurzun o no?
No sé.
Sí.
A veure, tenim d'ídols, tenim els clàssics, eh?
Tenim l'Ec Poqui, que atrau moltíssim, tenim el Pinilla, Diego Torres.
A veure, algun jugador estrany, algun defensa, algun porter...
A veure, a qui li agrada?
Qui diu Rubén? Qui diu Rubén? Aquesta noia d'aquí, com es diu?
A veure, com et dius?
Com et dius?
Alejandra.
Alejandra, per què t'agrada el Rubén?
No ho sé, perquè...
Perquè és el que més...
No ho sé.
Però ha arribat molt tard a la temporada, però molt bé, no?
Sí.
Molt bé. Escolteu, i ara per anar acabant, l'any que ve què farà el Nàssic?
Perquè, clar, hem de ser conscients...
A veure, com et dius?
A Madrid s'ha acabat.
O sigui, a cridar molt fàcil. A veure, com et dius?
Ivan.
A veure, Ivan, l'any que ve què farà el Nàssic?
Jugarà a la Champions.
Jugarà a la Champions. Però a veure, siguem realistes, que el Nàssic tindrà un pressupost molt...
I ha de jugar, mira, amb el Barça, amb el Madrid, amb el València...
Tu veus clàssia de la Champions o no?
L'any que ve què creus?
L'any que ve què creus, que l'any que ve què?
Es té que classificar primer.
Sí? Ho veus factible?
Sí, ja te digo.
Si et sembla, Yolanda, podríem anar-ho deixant aquí, però jo crec que hem d'acomiadar aquesta connexió, doncs, escoltant cantar alguna cosa.
Jo crec que sí, que podrien...
Dos càntics. A veure, estem a punt de tancar aquesta connexió, nois, però des de l'estudi em reclamen càntics, em reclamen que canteu alguna cosa.
A veure, us deixo llibertat. Què voleu cantar? Volem una primera OE, per exemple?
Què voleu cantar?
Ola la...
Ola la...
Ola la...
Ola la...
Ja ho sents, Yolanda?
Estava claríssim que era el col·lectiu que faltava, nombrós, i que es fa notar, Déu-n'hi-dò.
Em deixes un apunt molt breu, Yolanda? No ho volem parlar amb un nen, volem parlar amb el director, amb el senyor José Antonio Muñoz.
És el que t'anava a dir, a veure els professors com estaven visquent això.
Escolta, amb els professors, com viviu aquests dies de la febre grana?
Doncs també meravellats i involucrats totalment amb la ciutat.
Abans ho comentàvem, fa uns anys els nens anaven amb la samarreta al Barça
i ara anaven amb l'alnàstic.
S'ha notat aquest canvi, eh?
Exacte, perquè ho hem viscut durant tot l'any i ha anat a més, lògicament.
I, Holanda, per acabar una curiositat, el José Antonio Muñoz
maleeix una miqueta alnàstic, entre cometes,
perquè enguany el César August, ja ho hem comentat en diverses ocasions,
està d'aniversari i pel 16 de juny,
el dia en què s'ha prevista la gran festa musical al nou estadi,
vostès, senyor Muñoz, teníeu previst un gran acte al Palau de Congressos.
Un gran acte que es verà reflectit d'alguna manera
i tindrem algun problema perquè ens ve l'Escola Niva de Montserrat,
és un acte obert a tota la ciutat, al Palau de Congressos,
i ens coincideix amb la festa del nàstic.
Evidentment no maleixo el nàstic ni molt menys, eh?
Simplement que ens coincideix, eh?
I suposo que ens afectarà d'alguna manera.
A veure si és un públic diferent, si estareu amb família,
escolta, potser li traieu gent al nàstic, eh?
No crec.
Que tot vagi bé pel nàstic, eh?
Moltes gràcies, senyor Muñoz.
Molt bé.
Doncs, Iolanda, si et sembla, ho deixem aquí,
perquè a més a més començo a ser víctima una mica de l'assetjament.
A veure si pot sortir, saia estalvi del pati.
Fins ara, Jordi.
Fins ara, Iolanda, gràcies.
Adéu-siau al Col·legi César August.
L'hora del pati, amb aquest entusiasme absolut
davant de l'ascens del nàstic,
que a primera avui han volgut també conèixer aquestes veus
les més menudes des d'aquest centre educatiu
de la ciutat de Tarragona, el Col·legi César August.
Què va passar ahir a la tarda?
Milers i milers de persones,
més de prop de 40.000 ho van poder seguir.
Aquells que no van poder seguir-lo,
aquells que a més a més no ens van poder escoltar,
després d'una petita pausa els oferirem un resum
del que va ser la rua
a través d'un reportatge realitzat per Sílvia García.
Gràcies.
Gràcies.