Un minut i seran tres quarts d'una del migdia,
camí de l'una del migdia.
Tenim la sort que podem saludar,
perquè el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Joan Isaac, molt bon dia, Joan.
Hola, bon dia, què tal?
Gràcies per atendre la nostra trucada, primer que tot.
És un plaer.
Per nosaltres sí que és un plaer que vinguis aquest cap de setmana a Tarragona,
al Teatre Metropol.
T'esperàvem el mes de febrer, per tant,
el primer que et volem preguntar és...
Imagino'm que ja et trobes recuperat del tot,
perquè ja fa uns quants dies que vas pels escenaris, no?
Sí, sí, ja fa...
Bé, estic bé físicament, estic molt bé, recuperat.
Em van fer una mica de planxa i pintura, que diuen.
I vinga, cap als escenaris a cantar, no?
Sí, una altra vegada, sí.
Sí, la veritat és que la gira està anant molt bé,
el disc està funcionant molt bé també,
i jo estic molt content i amb moltes ganes de vindre a Tarragona,
perquè em recordo l'última vegada que vaig venir
que va ser una cosa sensacional.
El Teatre Omagatzem, em sembla que el diu.
Sí, sí, efectivament.
És una cosa preciós.
Molt petitet, de butxaca.
Sí, però va ser una meravella de concert aquella,
que estava ple a tope i, bé, espero que demà
hi hagi gent als Metropol per presentar el disc nou.
Em fot molta il·lusió, de veritat.
Home, l'anomenada cançó d'autor.
Per anomenar-la d'alguna manera, perquè ja sabem tots
d'aquest dia en parlant, aquesta distància curta
és molt interessant pel cantant, no?
Sí, és interessant, home.
Tot és important.
És a dir, jo penso que el fet de cantar
és igual d'important, igual que el dia
que vaig fer al Teatre Nacional,
que cantar, doncs, en petits locals
on la gent està molt propera.
Jo penso que l'important és, vull dir,
si no emociones en un lloc com un i en un altre,
doncs penso que tota la feina és una mica...
no té raó de ser.
És a dir, l'emoció, per mi, és el més important
que ha de transmetre una cançó.
A més, aquest gènere de cançó que jo faig.
I, per tant, doncs, és igual que sigui un tatagant,
però, evidentment, la distància curta és molt maca, sí, sí, molt maca.
M'agrada molt, sí.
Aquest disc de Profundis és absolutament nou,
és el que estàs presentant ara en Girasson.
Són dotze noves cançons, que són totes teves, no?
La lletra, la música...
Sí, sí.
Jo, perquè anteriors treballs havies versionat
a temes magnífics d'altres cantautors, en aquest cas...
Sí, és el que estàvem escoltant avall.
Exacte, la bellesa.
Mira, ni tenim debilitat per aquesta cançó com la traus.
Una gran cançó, sí, de l'Aute.
Sí, bueno, és un disc que és el primer...
A veure, no vull dar diudes.
Diguem que tot comença el 98,
quan torno a cantar una altra vegada,
i diguem que el cicle faig el Planeta Silència,
després faig el de Vacances,
després faig el Joies Robades,
que és un disc, com tu dius,
de versions del català,
de cançons, de grans cançons,
de companys i autors magnífics,
i després faig el Teatre Nacional.
Aquest era el disc en directe, no?
Exactament, faig el Teatre Nacional dos dies,
i d'allí en surt un disc que només han passat 50 anys.
Diguem, el Teatre Nacional va ser una mica
el punt final del retorn, diguem,
el punt més alt del retorn.
I a partir d'aquí, doncs, evidentment,
jo continuava fent cançons,
i el de Profundis és el resultat d'una feina de dos anys,
i hi ha algú, hi ha escatx de composició, de creació,
i és un disc que, evidentment, sí,
de cançons absolutament noves.
Des del de Vacances, diguem que no són cançons noves, no?
Clar, ara desmentaves aquest disc que sorgeix
de l'actuació del Teatre Nacional.
Sí, sí.
Allà va haver-hi la capacitat de crear un ambient,
una atmosfera, uns moments molt especials, no?
És com dir, faré una calçotada i ara fer bon dia.
Va passar una mica el mateix, no?
Sí, va passar, va ser dos dies molt emocionants,
a part que el teatre va estar ple els dos dies,
cosa que em va emocionar moltíssim.
Per altra banda, va haver-hi una complicitat molt gran
de tota la gent del Teatre Nacional,
que es va implicar molt en que l'espectacle fos magnífic.
Home, a veure, cantar al Teatre Nacional no es fa cada dia,
i per tant, doncs, tens al teu abast tots els mitjans possibles
per no fer-ho malament, és a dir,
hi ha tota una d'allòs, una estructura que es mou al teu voltant
que és molt important, no?
El Teatre Nacional va ser important per això,
però també pels invitats que van vindre.
Va vindre el Roberto Becchioni, va vindre el Maro Pagani,
va vindre la Mone, el Manel Camp,
l'Aute, va vindre la Maria del Mar,
i clar, són moments molt especials,
molt importants de la teva vida,
i d'això, doncs, queda el disc,
que és un directe rigorós,
és a dir, allà no hi ha aplaudiments afegits,
ni les cançons estan tocades,
sinó tot és tal com barrejar aquell dia.
Després mesclat i una mica arreglat,
però avui tot és un directe directe de veritat.
A de profundis en el que és l'actuació al teatre,
però el disc també comptes amb col·laboracions molt especials, no?
Moltíssimes especials,
per mi són una de les col·laboracions més importants
que he tingut mai en un disc.
Bé, totes són importants, evidentment,
però aquestes dues particularment són molt importants,
hi ha el disc, el té profundis,
hi ha el Lluís, el Lluís Llach,
i que és un, bueno, que és un vell amic meu
que fa molts anys que ens coneixem,
i em va donar l'oportunitat de començar a cantar
amb les seves primeres parts,
i ara sembla que al cap de 30 anys,
doncs, bueno, doncs, cantem junts,
que mai ho havíem fet,
i llavors, doncs, estic molt content
del tema amb el Lluís,
que és el Carle la nit és en Remo,
que és una curiositat,
perquè cantem els dos en català i en italià, no?,
que és una cosa bastant curiosa.
I després, la col·laboració, diguem,
diguem, més, home, més insòlita
és la de l'Anna Belén,
que ha sigut una emoció magnífica,
doncs, tenir-la al disc.
L'Anna Belén jo li vaig proposar
fer aquesta cançó,
el Manfred,
li vaig enviar veu i piano només,
em va contestar res,
a les 7 o 8 hores em va contestar
que li encantava la cançó,
que la volia cantar,
que la volia cantar en català,
i a mi em va semblar molt magnífic
tota la història aquesta.
I, bé, no, vaig anar a Madrid a gravar amb ella,
va ser molt emocionant.
I, a més,
jo estic orgullós doblement
que hi hagi l'Anna Belén al disc.
Primer, perquè és un orgull
que estigui en un disc
i que canti una cançó teva,
i, segon, que en aquests moments,
doncs, que sembla que...
que s'escriuen tantes mentides
sobre el nostre país,
sobre nosaltres,
sobre...
que fins i tot hi ha ràdios
que s'atreveixen a fer cunyes,
dient que aquí ens mengem els nens
que volen estudiar en castellà,
i totes aquestes històries,
doncs, que...
que alguna intel·lectual d'esquerres,
artista important,
i veu...
i un nom referent,
en referència,
com és l'Anna Belén,
en aquells moments
s'esmulli a cantar en català,
i una cançó d'un cantautor català,
i, a més,
fer-ho en català,
i fer-ho molt bé,
a més, en català.
I, a part d'això,
doncs,
parlar d'un tema
com és el tema del prestig,
que el Màfret és una cançó
que parla més o menys
del tema del prestig,
doncs, m'ha semblat una valentia política important
i una solidaritat
amb el nostre país important,
i això és doblement d'agrair,
no?
És una cosa que sempre...
L'Anna li vas dir
que estava molt content
que estigués al disc,
però, a més,
que pensava que tot el país català,
que tots nosaltres
estigués molt contents
de sentir l'Anna Belén cantant en català.
Aquest tema,
en Manfred, com deies,
em va relatant
a aquest criminal
basament del Chapapote
en el seu dia,
ve a ser una cançó
dedicada a la memòria
d'un pintor alemany,
en el cas de la que interpretes
amb Lluís Llach
a l'Alanita Sant Remo,
dedicada al Club Tenco.
La resta de temes,
quines són els camins
que has triat,
els sentiments,
les emocions...
Són diverses, no?
Sí,
és un disc molt divers
de temàtiques.
Jo penso que és un disc...
Jo et diria que potser
és el disc més introspectiu meu,
és a dir,
és un disc
on he escrit
les cançons
d'una manera molt lliure,
sense cap tipus
d'autocensura.
Es diu De Profundis
precisament per això,
no?
Perquè parafrejant
un llibre d'Òscar Gualls
que es deia De Profundis,
que és una carta,
una carta des de la presó
al seu amant
mentre estava empresonat
per homosexual,
doncs li parla
de la vida,
del dolor
que se sent,
de tot això.
I vaig pensar
que era un bon fil conductor
en aquest títol,
el De Profundis.
Jo penso que és
dels discurs,
de les cançons
més que jo em despullo jo.
La veritat és que
el terreny que em trobo
més còmode escrivint
és sobre mi mateix
perquè sóc el personatge
que més em conec
i que més em temo a vegades,
no?
I per tant,
doncs,
m'agrada molt escriure
sobre les sensacions
que jo tinc
sobre les coses
que a vegades coincideixen
que hi ha molta gent
que té les mateixes sensacions.
Jo penso que és un disc
profundament autobiogràfic
i introspectiu
i tocant temes
com l'amor en la rutina,
com els vells
que padeixen,
l'Alzheimer,
com la mort d'un amic,
d'un íntim amic,
com coses que jo penso
que són fruit
d'aquests dos anys
que m'han passat coses
a la meva vida.
Jo escric sobre la vida
que em passa,
sobre el que em va passant,
no?
I aquest és el resultat,
un disc que es diu
De Profundis,
on el Joan Isaac
es despulla
d'una manera
absolutament oberta
i explicant coses
que poden passar
a molta gent.
Joan, finalment,
parlem de l'espectacle
No vindre sol a Tarragona.
No, no vinc
amb un grup important.
Molt ben acompanyat, no?
Sí, amb un grup important.
De fet,
és maco
perquè l'espectacle
amb el rodatge
de tots aquests concerts
que estem fent
ha guanyat
amb molta agilitat,
amb molta,
diguem,
perfecció
i penso que musicalment
és molt impegable
perquè els músics
són grandiosos músics
i ja ho veureu
com realment sona molt bé.
És un espectacle
que fins i tot l'altre dia
ho vam fer al País Basc
i vam posar
d'un teatre en peu
i vull dir,
és molt...
De veritat que potser
és un dels grups
més compactes
i més d'allòs
que he tingut mai
i espero que la gent
de Tarragona vingui
i tingui ganes
i curiositat
per veure aquest espectacle.
Doncs no ho dubtis
que ho farem
aquest dissabte
a les 10 de la nit
al Teatre Metropol.
Ens agradarà moltíssim
conèixer aquest nou treball.
Moltíssimes gràcies,
Joan Isaac
per atendre la nostra trucada.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, fins i tot, adéu-siau.