Tres minuts serà un quart de dues del migdia.
Com els comentàvem, en el temps de sumari,
els darrers minuts del matí els dediquem a parlar d'art.
Concretament, ens acompanya l'artista tarragoní,
Josep Lluís Méndez Pumés, en Mempo.
Ha guanyat el premi Lorenzo il Magnifico
de la Bienal Internacional d'Art Contemporani de Florencia.
No és l'únic premi, ni el primer ni de bon tros,
perquè darrere de Mempo hi ha un currículum realment extraordinari
que es pot constatar, i una obra artística
que ha anat evolucionant cap a territoris
que jo m'imagino que ell mateix està descobrint
i que, entre altres coses, ha donat aquest reconeixement a Florencia.
Mempo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, enhorabona.
Gràcies.
Primer que tot.
No és la primera vegada que anaves a Florencia a participar d'aquesta Bienal?
No, m'ha van seleccionar, perquè la Bienal de Florencia
el que fan és, al fer-la molt internacional,
agafen diferents jutges de països,
i llavors envies la teva obra al teu currículum
i si et seleccionen per qualitat, llavors hi pots anar, no?
Doncs fa dos anys vaig fer el primer pas i ja em van seleccionar,
fa dos anys.
I també cal dir que l'obra que vaig portar,
que no era ni molt menys audiovisual,
sinó que era una obra molt més dura, amb material dur,
també va estar premiada dintre de la seva tècnica mixta.
Però és la segona vegada que tens un guarda i un reconeixement en aquesta Bienal.
En aquesta Bienal, sí.
Veig que agrada...
En Guant, bueno, en Guant ja no, que era l'any passat,
anava una miqueta més allò de...
Ostres, no sé com respiraran, no?
Perquè tocava una cosa nova.
O sigui, com que jo considero que l'obra,
quan tinc una idea, agafo el mitjà que,
per dir-ho així, m'adona gana,
vaig agafar i estic experimentant ara en coses mèdies,
en petites performants,
i vaig adequar una petita performant
amb la meva ciutat, no?
Per donar-la a conèixer.
I, clar, el meu temor era aquest, no?
De dir...
Ho sabran comprendre, no ho comprendran,
i no, no, i visc que sí que...
Has estat la primera vegada que has utilitzat
aquestes diferents disciplines
de mostrar al públic la teva obra a través d'aquesta performance?
Sí, és la primera experiència, per això.
Per això era aquesta miqueta de neguit, no?,
quan ho vaig presentar.
Però veig que sí que està agradant, no?
O sigui, les dues temporades que he estat,
les dues bienals, ha agradat pel que he portat,
i, bueno, suposo que també, com deia abans,
ja et seleccionen a través d'un currículum, no?
Ah, no és allà em presento amb la meva obra,
vull dir, hi ha tota una sèrie d'experts que diuen
no, no, aquest senyor ha d'estar aquí
perquè això és una mostra a nivell europeu i internacional
del que s'està fent, no?
Sí, perquè, bueno, és internacional més que europeu
i el director, doncs, és un crític d'art de Nova York,
vull dir que sí que...
Té un prestigi, aquesta mostra, i tant,
a la Bienal de Florència.
El títol de l'obra que has presentat
és Tarragona Miram.
Sí, és Tarragona Miram.
Té una cosa local, per alguna raó en particular,
tot i que ets de Tarragona i tot i així,
clar, també és...
Puc parlar una miqueta del que és l'obra en si, no?,
com neix.
L'obra neix d'una fotografia, bueno,
que vaig fer la meva dona,
i, bueno, a mi sempre m'ha agradat molt els ulls, no?,
de la meva dona.
Aleshores,
com que és Tarragonina,
a més, a més, ho sent molt,
aquesta Tarragonina,
sempre defensa,
jo sempre dic alguna cosa
que no veig bé,
però ella no,
ella sempre va anar defensant.
Ets més crític que ella,
com si diguéssim, no?
Exacte, és més crític.
Llavors, aleshores,
entre aquest reforçament d'Elle Tarragonina,
aquesta Tarragonina,
i els ulls,
vaig voler donar un missatge
de mira'm,
si és que eren els ulls
que t'estava dient mira'm,
o mira'm Tarragona
a través dels ulls de la Tarragonina.
O sigui, una mica de joc.
Llavors, tota la composició
també anava dintre d'aquest joc, no?,
perquè el passe audiovisual,
bueno,
m'hauria agradat muntar-lo aquí a Tarragona,
no sé si és muntarà,
doncs per ensenyar-lo,
llavors, clar,
no puc descobrir tot el joc de...
Però vull dir que el que vaig fer d'audiovisual
acompanyava aquests ulls
i el quadre que hi havia al terra
també en matíars durs
i els reforçava
perquè l'espectador de la Bienal
s'hi entretingués.
Mirava a través dels ulls que proposaves, potser, no?
Exacte, però s'hi entretingués
a la meva petit espai,
on estàvem performants,
que ja era difícil.
I sí,
això penso que dintre del cap
ho vaig fer, no?
I era difícil perquè si hi ha unes mil obres,
l'espectador qui va
no pot perdre cinc minuts
en cada obra,
perquè necessitaria més temps
que el que el dura a la Bienal.
I llavors,
per això us dic
que l'audiovisual
enganxava, no?
Et feia estar allí
a aquest temps
que durava l'audiovisual.
Com t'has sentit
amb aquesta experiència
d'aquesta nova tècnica,
d'aquest anar un pas
més enllà?
No, a mi m'agrada
tot el que sigui
experimentar.
Clar, m'agrada
després també més
perquè si t'ho reconeixen
dius
ostres, ho he fet bé, no?
Però experimentar
m'agrada.
En el futur tiraràs
per aquest camí
que has iniciat
amb aquesta obra de...
No ho saps?
No, no.
No, perquè
quan tinc una idea
doncs puc agafar
qualsevol material,
vull dir.
Jo és que crec
que l'art
és actual,
actualment.
és, com vaig dir
en un diari,
és de sensacions.
Vull dir,
i transmetre
unes sensacions
en l'art,
les pots fer
amb una pinzellada,
les pots fer
amb moltes matèries
i inclús les pots fer
com va passar
en una galeria
que no van exposar res.
Era el vací.
Clar,
que arribi a tothom,
no ho vull dir.
I que tothom
també a vegades
trobem algun que altre frau
sota determinades definicions,
que també hi ha
de tot una miqueta.
Aquest és el problema,
però jo penso
que ja es comença
a tancar aquest capítol
i és el problema
que es va crear
amb una frase
que va sortir
quan s'acaben els ismes
dintre de l'art.
Surt una frase
dels corredors
o d'aquesta gent
que vol guiar l'art
quan no se sap
com està l'art
i era
que el todo vale,
no?
I s'amagaven aquí,
en el todo vale.
En el todo vale,
doncs,
comencen a sortir
molts artistes
i una mica el públic
avui en dia
ja està desenganyat,
no?
o sigui,
el todo vale,
sí,
però dintre
d'una ètica,
d'un bon gust
i si està acompanyat
a més a més
d'un currículum
i que puguis,
no demostrar,
perquè no tens per què
demostrar res
quan fas un tipus d'art,
però sí que puguis dir,
escolteu-me,
jo arribo aquí,
però és que abans
hi s'ha pogut construir.
Ara desconstrueixo,
però hi s'ha pogut construir.
Doncs,
jo crec que quedaran,
i m'hi poso dintre,
quedarem
una mica aquesta gent,
no?
La gent que es va apuntar
al todo vale,
doncs no.
Ara aquests dies
se'n parla molt
perquè s'ha presentat
el que serà
una nova edició d'Arco,
s'ha de celebrar
d'aquí unes setmanes,
aquí entrem
i entrar
en un altre món
en el que entren
molts interessos comercials,
també,
i és una altra...
Sí, per això ja ho acabeu de dir.
És una altra òrbita,
no?
Ho acabeu de dir,
interessos comercials.
Jo no sé com ho veuen
els artistes
des de fora,
això de...
Bueno,
tot artista
voldria estar d'Arco.
Home,
tu diràs.
Però no per...
Perquè és una manera
de donar a conèixer
la teva obra,
clar,
dèficament.
Sí,
però et donen a conèixer
la teva obra
perquè hi ha uns tants percent
que després vendran,
que després...
Però jo trobo més elegant,
més elegant,
les bienals tipus...
Aquesta de Florència,
per exemple.
És que és un altre concepte.
Aquí és les galeries,
no?
I les galeries,
doncs,
entre elles s'enfrenten,
vull dir,
este año tú no vas,
galería,
porque yo este año
decido que no vas.
I llavors,
clar,
llavors ataquen.
Llavors sí que llavors
ataquen a Arco,
que no...
Bueno,
una mica com va passar
amb el que teníem
aquí a Barcelona,
que, bueno,
que una mica ha desaparegut.
I és perquè,
bueno,
la gent,
jo crec que,
la gent de...
Diguéssim,
la que realment
li agrada l'art
i que veu que Arco
o aquest tipus
de desveniments
és tot comercial,
no?
que hi ha obres
boníssimes,
sí,
que hi ha coses
que no,
també,
però és que
passen tot arreu.
Els artistes
feu la feina
i després és l'espectador,
si vol gaudir-ne o no,
si la rebutja,
si l'accepta,
fora d'aquests circuits
que comentàvem.
Ara tu és la idea,
que és l'art és emoció,
doncs cadascú,
a partir de la seva sensibilitat,
l'ha d'apreciar,
no?
Sí,
jo em penso que
l'artista
ha de crear
i ha de transmetre
una sensació,
no?
Que potser,
quan comença a fer-la
i al final de fer-la,
no és la que volia,
però sí que intenta crear-la,
no?
O sigui,
intenta
que l'espectador la capti,
però clar,
cada espectador
és una persona
i la captarà
d'una manera o altra
i hi haurà qui
ni no la captarà,
no?
Això no vol dir
que l'obra estigui malament,
sinó que el missatge
que ha volgut transmetre
l'artista
li ha faltat quelcom
per arribar a tothom.
I en general,
quins són els temes
en els quals
a tu t'agrada entrar
en expressar una obra,
en presentar una obra?
El tema
és...
És que no...
Jo fa molt de temps...
Jo és que posaria ja
cint títol, cint títol,
cint títol a tot arreu,
vull dir,
no és un tema en sis,
és gaudir-ne
del material
que estàs agafant
i en gaudeixes
i dius...
Això m'estava...
me resulta difícil
i aquesta dificultat
fa que agafis
un altre material
que...
I al final,
doncs,
bueno,
una miqueta sí,
el que deies,
tota la part més mística,
aquesta és la que potser
més m'agrada.
És el que t'anava a dir,
si vas per allò,
temes més universals,
més interiors,
més íntims...
I depèn de la...
Del moment de la teva vida,
del moment,
perquè les obres
de l'altre bienal
eren una mica
dedicades a la crítica social,
vull dir,
eren un pèl dur
perquè eren unes obres,
bueno,
estàvem amb les guerres,
d'Iraq i tot i això,
i eren,
o sigui,
inclús una es titulava
de dany els col·laterals
i, bueno,
perquè en aquells moments
necessitava fer-ho.
Avui en dia,
doncs,
necessito,
no ho sé,
m'aixecaré demà
i diré,
alguna cosa més...
més normal,
no?
Més per la gent,
no?
No acabaré fent un bodegó,
però,
però, bueno,
depèn del dia.
Com deies,
la teva obra
està en constant evolució,
vas fent en funció,
doncs,
d'allò que t'envolta
i que realment tens necessitat
i ganes d'expressar
utilitzant
aquelles tècniques,
materials
o eines
que et permeten
aquesta expressió.
En aquest moment,
on ets?
En aquest moment,
doncs,
com que estem molt a prop
de la Bienal,
estic treballant
en un vídeo.
Estic fent,
clar,
jo em penso que
el sentit mort
seria ja...
però és molt difícil
perquè, clar,
necessites tindre
molta...
molts dies alrere,
no?
Però la composició
audiovisuals
on puguis treballar
tu mateix
i retocar
i fer
i...
Aquí és on estic ara,
però no exactament
acabaré aquí
perquè
m'agrada molt
també fer unes combinacions
d'obra
dura de matèria
que és
més minimalista,
però
combinades entre paret i terra
i també,
bueno,
l'escultura també
doncs la vaig anar
anant portant el dia,
vull dir...
Tens molts fronts oberts,
eh?
Sí, sí,
és que jo em penso
que cada...
Penso jo, eh?
O per almenys jo sí,
que l'artista
no s'ha de tancar
amb unisme
i em penso
que ja s'ha acabat
allò de reconèixer
un artista
perquè
toqui un...
perquè ser un impressionista
amb uns colors
molt vius
i que toqui
sempre el camp de Tarragona
o que toqui...
Jo em penso
que no estem
per aquí ja.
Em penso
que la gent
estem evolucionant,
tot el context
evoluciona
i...
i hem de transmetre
més sensacions.
Estàs aquí
i la teva obra
ha voltat
per molts llocs.
Aquí a Tarragona
podrem veure
el Tarragona Mira
en algun moment,
ho intueixes,
hi ha alguna cosa enferma
o podria ser que sí?
No.
És la manera
d'acostar-se al públic
a la teva obra
com a artista tarragoni
que ets, no?
No,
jo em penso que no.
I aquí sí que
sempre som molt clar.
Jo em penso que no
perquè...
i...
Bueno,
és un tema
que és un pèl delicat
perquè quan parlo
sempre sé
que me'n vaig una mica
però em penso
que no
perquè
qui...
diguéssim a Tarragona
i a lo que és província
qui ha de moure l'art
potser no és la persona
adequada.
I aquí acabo
perquè si no després
jo sé que...
No, no, aviam...
Acabo aquest tema.
És una llàstima
però a veure,
ni que sigui en fotografies
intentarem mirar
i mai millor dit
aquest a Tarragona Mira
de fet
l'art
sempre és un àmbit
controvertit
sempre doncs
hi ha qui pensa
que no es fan
les polítiques artístiques
adients
hi ha qui pensa que sí
i per tant
cadascú es posiciona
i se situa
allà on creu
que ha d'estar
en funció de la seva ètica
i la seva manera
de fer.
Sí, això
estic molt d'acord
i a més a més
en plans molt institucionals
després també
tindríem
l'alta branca
que és la part comercial
o sigui
i parlem sempre
del camp de Tarragona
i la part comercial
també és molt delicada
perquè
ells es dediquen
al comerç
llavors
jo me'n recordo
quan vaig tindre
el premi
Sant Jordi Belles Arts
que en el futur
suposo que serà
com el de literatura
que
per aquí no es va dir res
de mi
és que no es va dir res
mai
en canvi
les altres ciutats
doncs
me'n vaig presentar
a una de les galeries
aquestes comercials
perquè vaig pensar
que ostres
amb la meva trajectòria
i tot això
ah, tinc un currículum
ah, bé, en què tal
i
això ja ho resumeixo
perquè això
suposo que ja serà
s'entendrà
amb el que li vull dir
la part aquesta comercial
de provinciana
i és
que la directora
em va dir
diu
està molt bé
m'agrada
però no tinc temps
de promocionar artistes
aquest és el
jo penso que és
la paraula
que, bueno
em va marcar
em va marcar
perquè vaig entendre
que
que li era igual
una cosa que una altra
si no
venies ja
a obra d'abans
perquè era comercial
dins de tota aquesta
complexitat
del món artístic
relacionat amb les institucions
amb l'àmbit comercial
sempre en resta
l'obra de l'artista
generosa
i que ofereix
al públic
aquell públic
que tingui
el pla
i les ganes
de gaudir-ne
a nosaltres
ens ha agradat
saber
que per segon cop
has estat reconegut
amb aquest premi
de la Bienal Internacional
d'Art Contemporani
de Florència
Lorenzo Il Magnifico
i t'agraïm molt
que avui ens hagis acompanyat
Josep Lluís Méndez Pomés
Mempo
moltíssimes gràcies
i molta sort
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau
i t'agraïm moltíssim
i t'agraïm moltíssim
de gaudir-neu
i t'agraïm moltíssim
de gaudir-neu