Ens trobem a bord del Santa Eulàlia, estem al moll de costa de Tarragona
i estem a l'interior d'aquest Pailabot.
Què és un Pailabot?
Roman Sánchez, capítol del Santa Eulàlia, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Què és un Pailabot? Aquesta paraula que aquesta setmana estem potser redescobrint.
Bé, és una corrupció de l'anglès, de Pailabot, que vol dir embarcació de pràctics.
Per què això? Perquè al segle XIX, els pràctics de Nova York,
ja en aquella època dels esports importants del món,
els vaixells grans de vela que arribaven per entrar a bord,
els pràctics sortien a buscar-los amb uns vaixells amb un aparell molt similar a aquest.
I d'aquí ve el nom aquest.
Però, genèricament, avui dia podem dir Pailabot,
un vaixell aparellat d'aguleta àurica, és a dir, amb veles cangrees,
que es dedica al cabotatge mediterrà.
És a dir, aquest vaixell, ara no només queda aquest, és l'últim,
però fa 50 anys hi havia un grapat d'aquests vaixells.
Estem a bord, Jolanda, d'una embarcació certament fascinant,
una embarcació completament de fusta, amb unes veles,
que ara, òbviament, estan recollides,
però que ens comentava Roman que són pesadíssimes
i que es necessiten fins a l'ordre de vuit tripulants
per poder-les desplegar correctament.
Correcte, sí, home, són a l'aparell, és antic,
aleshores no són com les veles modernes Marconi,
que només tenen una botavara a la part baixa,
però no tenen res amunt, només que material, bueno, sintètic, veles,
sinó que aquí hi ha una segona botavara, que podríem dir,
que se'n diu Pico, que va a la part de l'altre,
que les veles són trepassuidals,
doncs això fa que, unit a la gran superfície,
doncs que siguin molt pesades,
la vela mitjana, que és la més gran que tenim a bord,
per a l'altre, efectivament, necessitem vuit persones,
si no, no podem, perquè tot el sistema,
tota la maniobra de les veles es fa a mà,
és a dir, que es fa com es feia fa cent anys.
Estem a l'any 2006, aquesta embarcació es diu Santa Eulàlia,
està obert al públic, és propietat del Museu Marítim de Barcelona,
ells van ser l'encarregat de restaurar-los ara fa aproximadament 10 anys,
i aquesta embarcació romà va anant pels diferents ports de Catalunya habitualment,
doncs això perquè les diferents ciutadans puguin conèixer-la, és així?
Exactament, sí, de fet, cada mes fem una sortida,
nosaltres la nostra port base és a Barcelona,
i cada mes fem sortides, com ara mateix estem a Tarragona,
anem a Vilanova, anem a Palau Moss, anem a Sant Carles de la Ràpida,
en fi, en tots els ports catalans cap al calat puguem entrar,
perquè, bàsicament, perquè les escoles locals
puguin fer visites amb els nens,
nosaltres tenim uns monitors que els fan una explicació una mica,
una mica perquè els nens coneguin els orígens de la navegació,
com es navegava fa cent anys, com es treballava,
es tracta una mica com el fet de la restauració del vaixell,
de recuperar el patrimoni històric nàutic del país,
cosa que a altres països del món ja fa anys que estan funcionant així,
Noruega, Anglaterra, Estats Units,
aquí és una experiència pionera,
de fet, és l'únic vaixell d'aquestes característiques que s'ha restaurat aquí.
De fet, ara tenim una escola a fer una visita,
no el sentim de fons,
de moment potser després surten perquè els tenim en aquests moments a sota la bodega.
Si li sembla, retrocedim uns 80 anys enrere,
estem a l'any 2006, anem a l'any 1918,
aquest vaixell no es deia Santa Eulàlia, es deia Carmen Flores,
d'on sorgeix aquest vaixell i què feia?
Bé, de fet, a l'època que es va construir aquest vaixell,
diguem-ne que ja no es construïen aquest tipus de vaixell,
són vaixells més del segle XIX.
Però què va ocórrer?
Doncs que afectes...
La Primera Guerra Mundial,
que va ser la primera guerra que va haver-hi,
doncs, guerra naval contra el tràfic mercant,
en sèrio,
inclouida la guerra submarina,
doncs es van esforçar moltíssims vaixells.
Encavat de la guerra, doncs, hi havia molt pocs vaixells,
els nòlits van pujar moltíssim,
aleshores va venir un armador a Torrevieja, a l'Alacant,
que va dir, carai, és el moment de tornar a fer bailebots,
perquè són vaixells, en aquella època,
relativament econòmics de construcció,
i com que els nòlits estaven molt alts,
doncs van fer aquest,
Carmen Flores,
i un bassor,
que es diu Pasqual Flores,
que encara existeix,
està sense navegar,
però existeix,
que està a Torrevieja.
i aleshores, doncs, bueno,
tant és així els preus dels nòlits elevats,
que l'armador va fer,
el vaixell va fer dos viatges a cua,
i amb el primer viatge,
que va portar sal cap allà,
i va tornar amb tabac i rom i cereals,
doncs amb aquest viatge va pagar la totalitat del cost del vaixell,
i amb el segon viatge es va enriquir,
o sigui que aquest va ser una mica el motiu que es fes aquest vaixell,
no?
De fet, es van,
els últims pailebots que es va construir això als anys 20,
com a molt tard, no?
Després ja no se'n va construir molt més,
però n'hi havia encara molts,
de fet, fins als anys 60,
a Barcelona, concretament,
jo quan era petit,
passejava pel moll d'Espanya,
n'hi havia un grapat.
Després, a partir dels finals dels 50,
a principis dels 60,
es van anar despadestant,
cremant, espontant,
perquè no podien competir contra els vaixells de motor,
per als ferris i els barcos models,
no això.
Com deuria ser aquells viatges de l'any 1918,
finals de la dècada dels 10,
com inicis de la dècada dels anys 20,
quants tripulants calculeu més o menys que deuria haver-hi?
I aquesta càrrega,
es ficava tota la bodega,
anava molt sobreexplotat,
no sé si teniu algun tipus de documentació.
Sí,
de fet,
depèn del tipus de càrrega,
i aquest vaixell,
durant el llarg de la seva vida,
el que més ha carregat són sal i cítrics,
no?
Depèn del tipus de càrrega,
el pes específic de la càrrega,
doncs el barc anava abarrotat,
tota la bodega plena,
fins i tot amb cobertada,
per exemple,
amb càrregues lleugeres,
les taronges,
o amb palla,
amb bales de palla també es movien,
com que és una càrrega molt lleugera,
doncs es planava totalment la bodega,
la coberta,
el sollat de prou endorme,
els manis també es planava de càrrega,
la gent dormia coberta,
però quan per contra era càrrega més pesada,
com pot ser bovines de ferro,
doncs aleshores només amb un metro de fundari a la bodega
ja el vaixell ja no podia carregar més,
perquè és càrrega pesada,
de fet el vaixell pot carregar 180 tones.
Aleshores la tripulació en aquella època,
doncs la vida era bastant més dura que no pas ara,
per què?
Doncs perquè els tripulants en aquella època,
a part de manegar el vaixell,
mantenir-lo, pintar-lo, etcètera,
feien també les feines de càrrega i descarrega
de les mercaderies.
Aleshores les tripulacions eren més nombroses que ara,
eren de l'ordre de 10-12 persones.
Ara sou 6, em sembla.
Ara som 6 fixes i quan fem viatges llargs,
doncs dos mariners més,
o un mariner i un cuiner, vaja.
Aleshores la vida en aquella època era bastant més dura
dormint amb llit calent, que se'n diu.
Què és un llit calent?
Bé, només hi ha 4 lliteres per la marineria
i si hi havien 8 mariners vol dir que
el que estava de guàrdia, estava de guàrdia
i quan acabava la seva guàrdia es partava el seu company
perquè pugés a la guàrdia i es fotia el mateix llit.
Fent números llits calents.
Exacte.
Aleshores no hi havia dutxes a bordo,
no hi havia vàter,
totes les necessitats es feien per la borda,
la gent es rentaria molt menys, suposo, amb aigua de mar.
O sigui que les condicions eren bastant dures.
Avui dia, afortunadament les coses han canviat
i avui dia, al treballar a la mar,
tot i que segueix sent,
tenint una certa duresa, doncs no es pot comparar.
I hi ha gent que, abans ho comentàvem,
potser des de fora de gent,
la vida d'aquesta marineria té un component innegable
de fascinació,
però potser continua mantenint encara certa duresa.
Però tot i això en comptava que
no hi ha gaire problemes per poder trobar aquesta tripulació.
No, avui dia no, perquè, bueno,
és l'únic vaixell, com hem dit,
d'aquestes característiques que queda.
Aleshores, vaixells d'aquest tamany
que anem a i navegaran, hi ha pocs.
Aleshores, a la gent jove,
que es dedica a aquesta professió,
doncs té força interès
en navegar amb aquest vaixell,
doncs perquè aprèn, doncs,
les maniobres de la vela clàssica,
que, doncs, és una de les poques
oportunitats que tenen la gent jove
de conèixer la maniobra de veles àuriques.
Aleshores, doncs,
bé, jo tinc cua, de fet,
tinc moltíssims currículums de gent
que vol embarcar aquí.
i, de fet, els mariners que tenim ara són mariners,
però són titulats tots,
han estudiat o bé a l'Escola de Formació Professional de l'Amella
o bé a la Facultat de Nàutica de Barcelona.
Aleshores, doncs, aquí, com que és un vaixell
que té prou tolenatge,
els professionals titulats
perquè els títols siguin efectius
necessiten un mínim de dies de mar
amb vaixells d'un mínim de tolenatge.
Aquest compleix aquestes característiques,
per tant, la gent pot fer els seus dies de mar
al mateix temps que aprèn la navegació clàssica.
Aleshores, per això hi ha tanta demanda
per treballar aquí.
I la feina del capità, quina és?
Bé, el capità és una mica...
fa de tot, però, bàsicament, bé,
la feina és la responsabilitat
de portar el vaixell a un port, no?,
dirigir les maniobres,
establir el rumb que s'ha de seguir
d'un lloc a l'altre,
decidir si s'ha de amainar vela
perquè hi ha molt de vent
o, al contrari, més drap perquè n'hi ha poc,
després, doncs, feines administratives,
paperassa, no?,
aquesta és la que a més ens agrada normalment,
però també s'ha de fer...
I atendre els mitjans de comunicació, segurament.
Efectivament, i el públic en general, sí.
Doncs no es perdin el vaixell,
crec que s'han curat durant tot el cap de setmana,
fins diumenge, horari de visita matí i tarda.
Sí, estem...
De fet, marxem el diumenge al migdia,
aleshores, encara la gent pot visitar-nos
a horaris de 10 a 1 i de 4 a 7,
avui divendres, dissabte també,
i diumenge de 10 a 12, a dos quarts d'una.
Visita lliure,
tindran la possibilitat d'acampar lliurement,
podran baixar per popa, podran baixar per proa,
amb tot el gust,
amb una petita guia que els faciliten a l'entrada,
amb les facilitats totes.
Sí, sí, efectivament, com tu has dit,
entreguem una petita guia amb una mica la història de vaixell,
i com es diuen les diferents parts o les més importants,
i després la gent pot accedir lliurement a tot el vaixell,
excepte a la sala de màquines,
que es pot veure des de coberta,
i no deixem entrar perquè, sobretot, els nens toquen tot.
Per raons òbvies, òbviament.
Roman Sánchez, capità d'aquest Santo de l'Àlia,
moltíssimes gràcies per deixar entre els micròfons
aterrar una ràdio,
i sobretot,
jo l'han de fer una crida des d'aquí,
a tothom qui pugui i vulgui,
que no s'ho perdi,
perquè realment la visita en aquesta embarcació,
en aquest Pai Labot,
va la pena.