Seguim endavant en directe des del matí de Tarragona Ràdio
parlant, podríem dir, d'història i de tradició
que envolta els elements del Seguici.
Aquest dijous, demà, els elements del Seguici,
alguns faran la primera baixada des del Pla de la Seu.
Aquesta és una activitat que, com vostès saben,
en pocs anys s'ha consolidat
com una de les més multitudinàries de les festes.
Ens acompanya Pitu Rovira,
que és el president dels portants de l'Àliga.
Pitu, molt bon dia.
Molt bon dia.
I han començat a ballar.
Sona, eh? La marxa de l'Àliga estava...
Això és una de les dues marxes de l'Àliga.
Una de les marxes.
Ara em deia el Pitu, i què hem de dir?
Que no hem dit cada any.
Home, alguna cosa direm.
Jo sí que us he de dir alguna cosa.
Digues, digues.
Mira, ahir ens vam visitar a la ràdio
dos equips de joves que des de fa un quant temps
fan una mena de gincana
que puntua el màxim d'activitats que fan.
És a dir, fan les bases, ahir els vam tenir a la ràdio.
Estan empatats?
Ah, molt bé.
Perquè ahir probablement es podia haver produït un desempat
perquè un dels equips havia d'anar a la taula rodona
dels valls de Serrallonga i fer una pregunta.
L'equip va anar però no va fer la pregunta.
Per tant, no van tenir aquest punt de desempat.
I tu diràs, què m'explica ara?
No.
El que t'explico té sentit, Pitu, de veritat.
I és que dins, perdó, de les proves que puntuen demà
és que puguin baixar l'Àliga.
Que la puguin portar.
Que la puguin portar, exacte.
Si s'identifiquen oportunament dient que són els de l'equip, no.
No.
Per tant, què s'ha de fer per poder portar l'Àliga?
Doncs, és molt fàcil.
Instància, fet qual?
No, no, no, no, no.
El dia 21 és el dia, per definició,
que pot portar l'Àliga tothom que s'hi atreveixi a fer-ho.
I pugui.
I tingui l'oportunitat de posar-se allí.
A veure...
Doneu números com al mercat?
No, no, no, no, no.
Ho fem d'una manera anàrquica, men ordenada.
S'ha de buscar influència d'alguna amic, d'alguna amistat?
No, no, no, tampoc això.
A vegades no serveix ni la influència.
Ni la influència.
A vegades qui no aconsegueix portar-la és l'amic més d'allò.
Però qui et ve...
Escolta, el vull portar a posa de la cua.
Es muntà allà una cua...
No hi ha tràfic d'influències, doncs.
Intentem que no.
Procurem que no.
Això no vol dir que amb un percentatge del 99%.
Home, mai diguis d'aquest aigua no em veuré.
Però procurem que no.
Procurem que no.
Això no vol dir que coneixis algú i estigui allí,
les tiris i el colis.
És molt complicat.
Ah, sí, no?
És molt complicat.
Però no, no perquè és que llavors ja seria...
Llavors sí que ens en seria un descontrol
i no seria...
Perdria la gènesis del que és, no?
Però des del punt de vista organitzatiu, com ho feu, això?
Ara, en sèrio, bromes, a banda.
No, no, no.
Desallà puc i estàs en el moment ocultú.
No, escúrgues, és que no estava parlant en conya, eh?
Vull dir, funciona així, organitzativament.
És que, a veure, té una organització que no està organitzada.
Com l'acte en essència, que no estava organitzat i mira...
Això com funciona?
Posem l'àleg al cap damunt de les escales de la catedral,
un dels balladors titulars, per dir-ho així,
perquè és el que ho sap fer o és un dels que ho saben fer,
baix a les escales, clar, seria una bogeria
que ho veixés una persona que no l'és agafat mai, no?
Baix a les escales ballant, fent la teatralització d'aquell moment
i un cop es baix a la plaça de les Cols,
un altre dels balladors titulars fa un ball allí correcte
i a partir d'allí s'hi van incorporant qui pot, qui vol
i qui té oportunitat d'accedir-hi d'una manera totalment espontània
i el que et deia abans, nosaltres intentem fer una cua
més que res per fer allò de l'entrada i la sortida del personatge
d'això, que no es trobin dos, una trampa a la dreta i l'altra a l'esquerra
i es produeix un conflicte.
Hi ha dues baixades.
Diguem-ne que n'hi ha una dividida en dos trams, no?
En dues etapes, no?
Una va des de les escales de la catedral o des de la plaça dels Cols
fins a la plaça del rei i l'altra de la plaça del rei
fins a la plaça de la font passant per la baixateria
i gosa el vol.
Fins quantes persones podríem portar a la Liga?
Segons experiències d'altres anys.
Quantes persones la podem portar?
Aproximadament.
Home, jo diria que entre els dos trams potser un centenar bastant llarg de persones.
Ah, doncs està molt bé, eh?
Sí, perquè el ritme és bastant, encara que no ho sembli, és bastant fluid.
També val a dir que tingut s'espanti.
No la podré portar, no l'aguantaré.
Aguantes el pes que et deixen que aguantis els portadors de l'àliga,
que l'aguantem, també per seguretat de la pròpia bèstia
i també per la seguretat de l'entorn de gent, no?
Tothom ha vist que en aquell moment allà hi ha una acumulació
prou important de públic i has d'anar molt tant amb això, no?
Anar a procurar que ningú es faci mal, no?
Estava mirant jo aquí, però ja m'ho diràs tu, quant pesa...
No el trobo.
Quant pesa?
Aproximadament.
Al voltant dels 90 quilos pesa la criatura.
Jo entenc que és emocionant, però escolta, 90 quilos a esquena,
no sé, anem a descarregar sac, eh?
No, nosaltres procurem que no tot el pes recaigui damunt de la persona,
fora que no sapiguem qui és aquella persona que es posi a sota.
Per què?
Home, primer pel propi pes.
Dos, s'hi posen gent de tota mena i condició,
s'hi posen no criatures, però gent que veus que allò li poses al damunt
i quedaria com un caragol, més com una àliga, no?
Tots sabem ja, forma part...
És que és perquè tothom disfruti també d'aquell moment, no?
Formar part de la tradició, explicar que això era una cosa espontània,
casual, etcètera, que ho expliquem cada any.
En quin moment s'incorporen altres col·legues de la Lliga,
com ara penso la Molassa, els Egansmoros, el Lleó...
Això...
Els Egans vells...
Sí, això hauria de fer potser uns...
I les bandes, esclar.
Sí, les bandes després han fet des del primer dia que portem algun músic,
sigui amateur, sigui semiprofessional o professional, no?
Des de quan s'incorporen, doncs...
Deu fer uns 5 o 6 anys que s'incorporen primer la Molassa i després...
la Molassa s'hi va incorporar pràcticament per una iniciativa nostra,
perquè també veiem que això s'estava...
S'hi estava acumulant molta gent i vam pensar,
home, si hi ha un altre element, doncs potser la gent es repartirà, no?
I no, el que s'ha fet és sumar més gent...
No, saps què passa?
Com els de la Molassa, hi tenim una certa relació de veïnatge,
perquè com els portem al darrere,
doncs és amb allò amb el que...
Demà li portem al Serrallonca...
És el veí, no?, a qui li demanes la tasseta de sal.
No, però és el veí aquest qui parles més
i que després, doncs, en un cert moment hi ha un intercanvi a vegades, no?
I els hi vam dir, home, que us semblaria venir.
Això ho vam pensar perquè la Molassa també és un element
que el veiem així molt gran, molt fort,
però l'estructura de dins teníem por
que se'ls fes molt bé amb aquesta acumulació de gent, no?
Però els vam convèncer i vam venir el primer any
i després ja per iniciativa de l'Ajuntament
s'hi van anar col·locant els gegants i el llogó,
i sembla que de moment la cosa estigui aturada, eh?
Però es podrien incorporar més.
És que acabaríem fent un seguici aquesta nit de dijous, o?
Home, sí, però jo penso la Cucafera,
que la porten, sembla que són set persones a dins.
El trànsit de gent entrar i sortir,
potser els hi seria molt i molt dificultós, penso.
Sí, sí, sí, no, no, no.
No és fàcil per a vosaltres,
però us serveix també de prescalfament que ara...
El que també s'ha vist, i això també cal dir-ho,
que a l'hora de repartir el personal,
o sigui, tot el públic d'un element a l'altre,
això no s'ha complert les expectatives
que es pensaven, no?
L'acumulació continua a ser-hi,
amb el primer element que baixa,
pel que sigui,
i els altres costa una miqueta.
El fet que hagi esdevingut un acte tan multitudinari
necessita d'organització,
necessita d'establir un cordó,
necessita que vagi una miqueta ordenat, no?
Sí, però això...
Per un tema que és moltíssima gent la que va darrere.
Sí, no, però això comptem amb la col·laboració,
però de molt agraïda dels amics diables,
i ens munten una mena de cordó de seguretat,
que a vegades es trinca,
però bé, ens serveix també de fer-hi una miqueta esponjós,
almenys al voltant de l'àliga.
Què tal aquesta Santa Tegla?
Com es presenta bé?
Bé, com cada any, a disfrutar-la,
a quedar amb hores intempestives per esmorzar o per sopar,
que això també és part de la festa, no?
Si la festa se'ls fos sortir el dia 22 i el 23
a fer ballar, en aquest cas, l'àliga,
doncs home, estaria bé,
fas disfrutar la gent,
però allò que ja portem 15 dies a trobar-los,
dia sí, dia també,
i que acabes fent la cerveseta
i quedes per fer un esmorzar...
Oi, retrobes molt a gent que no havies vist des d'abans de l'estiu,
perquè l'estiu, doncs, sempre...
Sí, però saps què passa?
És un espai de retrobament, no?,
en general, la festa, també.
Sí, sí, sí.
I dins del nostre grup,
encara que no ho sembli,
fem...
Tenim un grup bastant cohesionat,
allò familiarment i tal,
fins i tot arribem a fer colònies aligueres,
que en diem, eh?
Ja veus, escolta,
és que això, ja et dic...
Aquest serà com el Barça,
més que un club,
l'àliga,
més que un element dels seguits.
No, no,
fa tres o tres anys
que ara ens en anem totes les famílies,
tota la colla i la família,
lluguem una casa
i ens hi passem un cap de setmana llarg.
La Lliga no ve.
No, no,
perquè llavors li hauríem de buscar
ja un transport
o intentar fer-la volar
i llavors ja seria complicat.
Més complexa.
Pitu, a veure,
no diré que facis un manual,
però algú que no hagi anat mai
i vulgui anar-hi,
dona quatre o cinc recomanacions.
O no es pot fer cap recomanació?
Que vagin i que...
Mira,
la primera recomanació,
i és molt tòpica,
però és la real,
és de passar-s'ho bé.
i passar-s'ho bé
no vol dir
a vegades
i en converses surt
i tu ho saps.
Soltant per divertir-nos
no cal que n'hi hem bufats,
tu.
No?
El contentet, sí.
Un puntet.
Sí, el puntet de conya.
El puntet de festa.
Va de conya
per alliberar-nos de cos
i ja està.
Més ja no.
Més no,
perquè llavors és que
segur que no t'ho passes bé
i que el cos no tira.
I no fas passar-ho bé als demés,
no?
Però amb ganes de passar-s'ho bé
i qui
li passi pel cap allò de drabir-s
i doncs,
escolta'm,
sense cap mena de por
que intenti colar-se allà
i va,
disfrutar-ho encara que sigui
el minutet de glòria,
perquè no passa d'aquí,
del minut,
dos minuts,
no passa d'aquí,
però el minutet de glòria,
diguem-ho així,
doncs que està molt bé tu,
ja està.
I les amistats
que portin les càmeres
per fer la foto
si poden,
si poden,
que passaria a la posteritat.
Pitu Rovira,
president dels portants de l'Àliga,
sens dubte ens anirem veient
en aquests propers dies,
cadascun la seva tasca.
Escolta'm,
un qualificatiu de president,
que no.
No, no,
mira.
No tenim de president,
nosaltres som assembleari.
No, no,
és veritat,
que som moviment assembleari.
Mira que l'any passat
ja me'n recordo
que ho vam parlar aquest tema.
Doncs,
un dels portadors
de l'Àliga,
aquest moviment assembleari,
que és més que un element
del seguici,
com acabem de comprovar,
moltíssimes gràcies
i el que dèiem,
ens anirem veient aquests dies.
Bona Santa Ticle.
Adéu-siau.
Adéu-siau.