Passen tres minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Girem pàgina respecte a les qüestions polítiques
que ens han ocupat durant els últims minuts del programa.
I ara és el moment de recordar, malauradament,
un aniversari trist per la ciutat de Tarragona.
Demà farà un any, a les onze i cinc de la nit,
d'una explosió sacsejava el número 72 de la Rambla Nova.
La deflagració es va escoltar en bona part del centre de la ciutat
i va sorprendre les desenes de vianants
que en aquests moments passejaven per l'artèria principal de Tarragona.
Ràpidament s'hi van traslladar els bombers i les forces a l'ordre
i pocs minuts després, els mitjans de comunicació ja se'n feien ressò.
Mitja hora més tard, Tarragona Ràdio iniciava així un informatiu especial.
Una informació d'última hora en relació a una explosió
que s'ha produït fa tres quarts d'hora exactament
en un edifici de la Rambla Nova, l'edifici de Telefònica,
situat a la cantonada de la Rambla Nova i al carrer Fortuny.
Una explosió que s'ha produït a les onze de la nit i cinc minuts
i que, de moment, hauria provocat,
segons les últimes informacions oficials,
hauria provocat la mort d'una persona
i ferides, com a mínim, a altres set persones.
Els primers balanços confirmen la gravetat de l'explosió.
El tinent d'alcalde accidental,
l'alcalde accidental, Francesc Recomell,
i el delegat del govern, Xavier Sabater,
coordinen el dispositiu especial
i són els encarregats de transmetre les tràgiques notícies.
A quarts d'una de la matinada ja es parlava
de tres persones mortes i set ferits de diversa consideració.
Alguns d'aquests ferits van ser traslladats a l'Hospital Joan XXIII,
on l'activitat era frenètica,
tal com explicava el gerent de l'Hospital, Xavier Domènech.
Nosaltres estem pendents en aquest moment
i hem posat en marxa un dispositiu d'emergències,
que és el que es posa en marxa en aquests casos.
La veritat és que he d'agrair al personal
i als professionals de l'hospital
que en gran número s'han personat aquí
a les urgències i al propi centre.
I la veritat és que a mi,
a mi personalment i a l'equip directiu,
doncs ens acompanyen en aquest moment
un gran número de professionals de diverses especialitats
que estan reforçant el servei d'urgències
i els serveis quirúrgics, sobretot.
A la Rambla, un ampli dispositiu treballa per treure la runa
i per buscar possibles víctimes.
I treballen efectius dels bombers,
de la Policia Nacional, de la Guàrdia Urbana,
de la Creu Roja i de Protecció Oficial.
Precisament, un dels responsables de Protecció Civil,
Lluís Magrané,
explicava com es duien a terme les tasques de desenronament.
Ara estem traient escombraries d'aquí
per veure si podem localitzar alguna cosa més a dintre d'enterrat.
No ho sabem, hem fet recerca amb els gossos,
però sembla que no hi ha ningú,
però volem estar més segurs
i tornar a fer una altra vegada una passada,
treure escombros i tornar a fer una passada.
Desenes de curiosos s'havien aplegat a la coca central de la Rambla Nova
per contemplar aquests treballs,
amb molts d'ells preocupats per les notícies.
Entre ells s'hi trobaven alguns dels testimonis
que s'ha ven just davant de l'edifici en el moment de l'explosió,
com per exemple un jove, en Reinal Pomers.
Pensava que era una bomba o alguna cosa terrorista,
perquè és el primer que penses en totes les coses que hi ha avui.
I llavors el que he fet,
quan hi ha hagut l'explosió,
primer és com una llum
i allò que quan passi alguna cosa així
tanques els ulls o t'acotxes una mica i no saps què fer.
Un soroll impressionant,
i llavors quan ha passat això una mica
allò que et reincorpores
i el que he fet és anar a veure el que havia passat.
Hi havia molt fum que havia sortit de baix de la tenda
i 4 o 5 persones que estàvem per aquí
el que hem fet és anar al primer pis a veure si hi havia algú.
No només els transauns van ser sacsejats per la deflagració.
Un dels veïns del carrer Governador González,
propietari de la botiga de Discos Arcis,
també va ser trasbalsat.
Estava a casa mirant la tele,
a les 11 no era normal,
i bé, tot d'un cop sent un cop molt fort
i em pensava que havia vingut la nena
i se li havia escapat la porta o alguna cosa,
però vaig dir, no, això no és normal.
I vaig començar a mirar per casa,
vaig veure tot normal,
però vaig sortir al balcó, una fumada,
o sigui, jo he vist que al carrer Governador González.
Llavors la fumada de l'explosió arribava,
entrava per la bucana de Fortuny González,
i bé, me vaig vestir de seguida
perquè la nena estava a punt d'arribar a casa
i trucava el mòbil i no sé per què,
no tenia cobertura, bé, fatal.
Jo en el moment vaig pensar
que com si hagués sigut un atemptat o alguna cosa,
perquè la gent corria pels carrers cridant,
auxilio i el fum i tal,
i vaig pensar que era una explosió,
que era una explosió, que era una cosa més.
Durant tota la nit continuen les tasques de desenronament.
De fet, les màquines i els operaris
no van deixar de treballar en cap moment,
no només per buscar possibles víctimes,
sinó també per buscar l'origen de l'explosió
i assegurar l'estabilitat de l'edifici.
Les tasques continuen
i és previst que continuïn bona part del dia aquí.
De moment, quan acabin de desenronar,
el que procedien és, imaginem,
a mirar com es troba l'estructura de l'edifici,
una estructura que ja us avancem,
que per aquí s'ha dit que està prou malmessa.
A primera hora del matí es coneixen ja
la identitat de les víctimes.
Una d'elles és la doctora Olga Cebes,
metgessa de l'Hospital de Santa Tecla.
Una de les seves companyes, la doctora Jaci Molins,
destacava la seva qualitat humana.
Em resulta difícil ara dir unes paraules
de com era aquesta persona, l'Olga Cebes.
La cosa que em ve més així, de primer moment,
jo crec que em ve a mi, ens ve a tots,
és que era la persona més optimista i positiva
que he conegut mai.
Sempre la posava d'exemple,
o sigui, d'exemple amb els meus amics,
el que sigui, sempre deia
amb mi treballa una doctora,
que és que dóna gust treballar amb ella
perquè sempre està contenta,
tot ho veu per la part bona
i una esperita col·laboració de tot,
vull dir, que realment a tothom ho haguéssim sentit,
però jo crec que l'Olga era una persona molt especial.
Durant tot el dia se succeeixen les mostres de condoli
i les notícies sobre l'evolució dels ferits.
Finalment són cinc les víctimes mortals,
quatre d'elles de la mateixa família,
la doctora Acebes i els seus tres fills,
de cinc i tres anys i de només un mes de vida.
La cinquena víctima era Josep Vienditxo.
A la tarda va venir a la ciutat
la consellera d'Interior, Montserrat Tura,
que va explicar els detalls de l'enveí
de la investigació sobre l'origen de l'explosió.
Em sembla que hem de deixar treballar
la unitat d'investigació
i l'única cosa que
les persones especialitzades en l'estructura,
les persones que han vist moltes altres explosions
de gas canalitzat opinen
que les conseqüències són molt importants
per pensar en l'explosió d'un gas
en situació de canalització
en un tub no superior als dos centímetres de diàmetre.
Per tant, això és tot el que jo li puc dir.
No li puc dir res, res, res més.
Des de l'endemà mateix, a l'explosió,
desenes de ciutadans van expressar el seu condol
dipositant rams de flors a la Rambla Nova
just davant de l'edifici sinistrat.
El reportatge de Jordi Sorinyac
recordant aquella nit del 10 de novembre del 2005
i l'endemà, l'11 de novembre,
que es va viure molt intensament
i amb molt de dolor a la ciutat de Tarraona.
Entre les persones ferides
que passaven just per davant de l'edifici,
a la Rambla, a la Corilla, amb el carrer Fortuny,
hi ha dues persones,
un tarragoní i un alemany,
que van resultar ferits amb diversa consideració.
Ens acompanya avui als estudis de Tarraona Ràdio
el tarragoní Jordi Moran,
un dels ferits que va estar ingressat
durant uns quants dies a l'hospital Joan XXIII.
Jordi Moran, bon dia.
Bon dia.
Ara que, en fi, escoltàvem amb veus,
amb testimonis, el que va passar ara fa un any,
què et ve al cap, què et ve al record, a la memòria?
Doncs no res,
o sigui, només va ser girar la cantonada
i sentir l'explosió i res més.
O sigui, i ara, doncs, bueno, passes i dius,
bueno, m'ha quigut la casa aquesta.
Ja m'ho prenc així ja.
Com està el Jordi Moran, de salut?
Doncs mira, anar fent.
Bé, encara vaig, doncs, el psicòleg, d'allò,
i res més.
Físicament, t'ha quedat alguna seqüela?
Home, jo, com passes per la casa,
no m'ho recordes.
Procuro no passar molt, però
per feina o per el que sigui,
doncs, has de passar per davant.
El Jordi, aquella nit del 10 de novembre,
anava amb un company o amb un amic
alemany,
ens hem posat en contacte amb ell,
ens ha dit que, en fi,
està relativament bé,
però encara s'està recuperant ell, no?, de les ferits.
Sí, perquè al braç dret encara,
doncs, li queden seqüeles,
o sigui, el balluga,
però no té, doncs, la mobilitat que ha de tindre.
I, bueno, doncs, el de la cama,
doncs, ja s'ho ha après en filosofia i ja...
Doncs bé, o sigui, ara, dintre de pocs dies,
li posaran una...
La definitiva, la cama, doncs,
ortopèdica que ha de portar.
Ella ha tornat a venir a Tarragona?
Sí, sí, fa un mes que va estar aquí de vacances.
Mhm.
Sí, sí.
I com el vas veure?
Home, jo el vaig veure el mes de març, no?,
i vaig anar amb un altre company seu
i, des de luego, doncs, el van veure, doncs,
allò ha xafat, no?,
o sigui,
li costarà molt sortir o no se'n sortirà,
el que sigui.
Però ara no,
i ara el van veure ja, doncs, bastant bé,
o sigui, dintre de tot de les seqüeles i de tot,
doncs,
el que diu ell,
Borrón i Cuenta Nueva.
També és...
Tu ho apliques a tu mateix,
això de Borrón i Cuenta Nueva?
Sí, m'en sembla que sí,
que al final ja ho has d'assumir i ja està,
i l'únic que pots dir l'anècdota,
com en venen els amics o el que sigui,
mira, mira, aquest edifici,
doncs, m'ha quigut a sobre i ja està.
La nit del 10 de novembre del 2005,
cap a les 11 i uns minuts,
és quan es produeix aquesta explosió
i s'esfondre a l'edifici.
El Jordi Morán i el seu amic alemany
estaven passant per aquell moment.
Tu recordes si en aquell moment
vas pensar que podia ser
un atemptat terrorista,
com hi ha alguns testimonis que ho diuen,
o, en fi,
en aquell moment realment no penses res?
No, o sigui,
va ser girar la cantonada,
vam sentir l'explosió,
i l'allemand diu
que hi ha futbol,
per si havia marcat el Barça o el Madrid,
i dic, no hi ha Champions,
dic, no n'hi ha,
i res més.
O sigui, després sí,
com m'ha manat el mes de març,
ell se pensava que era això,
que havia sigut un atemptat,
era allò,
però li vaig dir que no.
Veníeu pel carrer Fortuny
o veníeu per la Rambla?
No, veníem,
pujàvem del carrer Fortuny
i anàvem cap a la Rambla,
doncs cap a l'hotel.
Us van caure,
us van caure molts trossos
de l'edifici al damunt?
Se suposa.
No recordes?
Jo no recordo res.
Quan et vas recuperar,
estaves ja a l'hospital?
Sí.
Molts dies a l'hospital?
Cinc dies.
I després ha sigut un tractament...
Sí, un tractament i d'allò,
i res més.
I anant amb les ferides i ja està.
Què et sembla veure el solar encara buit?
Encara buit.
Doncs mira,
la recordança.
Res més.
Després de l'accident,
has canviat la teva actitud
a l'hora de caminar pel carrer
pensant que podria passar
algun altre incident?
No.
No.
Fas vida normal en aquest sentit, no?
Sí, sí.
No es pot estar pensant contínuament...
No, perquè si no has d'anar mirant d'allò,
el que sigui, o sigui que no.
I ell, aviam, l'amic alemán,
doncs, aviam,
tenia molts quilòmetres, no?
Perquè era conductor d'Euroland,
i clar, amb els autocars fa molts quilòmetres, no?
I ho deia, diu,
mai m'ha passat res a la carretera
i m'ha passat, doncs, a Tarragona.
Estava de vacances, ell?
No, estava per feina.
Estava de feina.
Ell baixava un autocar,
o sigui, baixava de la línia de Frankfurt a Múrcia, no?
I llavors, doncs, a Barcelona feien el canvi de conductor.
I lo que passa és que ell no...
un volc a demà i a Barcelona.
Sempre baixava cap aquí.
Era l'únic que...
Vols recordar la data?
De fet, avui ho estem recordant,
però més any d'aquest espai de ràdio,
vols recordar?
T'agradaria oblidar-ho ràpidament?
Home, ràpidament, però costarà.
És l'únic.
El psicòleg continuarà sanant?
Sí, de moment, sí.
Et trobes de totes maneres millor?
Sí.
Notes una evolució positiva?
Mira, sí, hi ha dies que tinc més migranyes, també,
però valuda més.
En fi, Jordi Morán, com dèiem,
va estar ingressat uns dies a l'hospital,
vas patir algunes ferides,
però podríem dir allò que després de l'accident
has tornat a viure, no?
Sí.
No, he tornat a néixer.
Has tornat a néixer, això?
Sí, sí, no, i a casa,
allò que ara com va vindre ell de vacances,
inclús ma mare es va fer el pastís, no?,
del primer aniversari.
Amb una certa ironia, amb una certa...
Sí, sí, sí, però ho va dir.
Diu, no, no, però si només tenen un any de vida.
En fi, Jordi Morán ens pot explicar avui
tot allò que recorda d'aquell 10 de novembre del 2005.
Van haver-hi moltes mostres de solidaritat,
l'explosió va provocar, malauradament,
la mort de 5 persones,
Josep Bienditxo, la doctora Olga Aceves
i els seus 3 fills de curta edat.
Va haver-hi alguns ferits, com el Jordi Morán,
però afortunadament ells s'han pogut recuperar
amb relativa facilitat
i avui ens ho poden explicar
i avui ho podem recordar
des dels micròfons de Terraona Ràdio.
Jordi, vols afegir alguna cosa?
Agrair a algú en concret alguna cosa?
No.
Agrair només a la ciutat, ja està.
per les mostres, res més.
Jordi, doncs que vagi molt bé
i que, en fi, puguis continuar fent una vida pràcticament normal
del tot, encara que, en fi, tenint en compte que l'edifici
està situat en un punt estratègic del centre de la ciutat,
segurament el record al passar per allà davant
encara es mantindrà durant molt de temps.
Jordi Morán, moltes gràcies i molta sort.
Gràcies. Adéu-siau.
Contacta amb nosaltres
al matí
arroba tarragonaradio.com