.
Aquesta sintonia també els comença a ser familiar,
és la sintonia que cada dilluns, aquesta hora aproximadament,
pels vols de dos quarts de 12 fem servir
per introduir aquest espai de prevenció de riscos,
un espai que aquests dies estem fent en col·laboració
amb la Direcció General d'Emergències de la Generalitat de Catalunya.
Avui ens acompanya a l'estudiu de Tarragona Ràdio
el senyor Albert Ventosa, ell és inspector de bombers de Tarragona.
Senyor Ventosa, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
L'hem convidat per parlar del risc químic,
un risc que, òbviament, tenint en compte la nostra ciutat
i la indústria que tenim a tocar, doncs és ben palès.
Són molts els esforços que s'estan fent,
són moltes les campanyes de divulgació,
són moltes les iniciatives que s'estan duent a terme
i que ja fa anys que es duen a terme per intentar acusar-los,
però, senyor Ventosa, davant del risc que existeix,
és un risc molt especial, molt propi del nostre territori
i val molt la pena insistir en les nostres particularitats.
Sí, efectivament, perquè tot a nivell d'informació població,
la gent, totes les persones que vivim en l'àmbit nostre del Camp de Tarragona,
que estem a la vora d'aquesta indústria química,
sabem quin risc hi ha, el sabem valorar, el sabem quantificar,
que potser ni per poc ni per massa, tant és dolent una cosa com l'altra,
i després és que en cas d'accident, que pogués saber com ens hem de comportar,
què hem de fer, això és bàsic.
La consigna clau és el que vostès repeteixen o intenten repetir el màxim possible,
confinament i escoltar la ràdio.
A partir d'aquí podem parlar 10 minuts,
però és el que s'ha de quedar als ciutadans, als oients,
confinament i escoltar la ràdio.
Suposo que els que sou de la ràdio ja us deu semblar bé aquesta consigna, no?
Home, ens agradaria fer altre tipus de programa,
suposo que és el programa que no voldríem fer mai,
però sense el cafè el farem, òbviament.
Home, la ràdio, en tot cas, ara acabem de matisar aquestes dues coses,
però la ràdio té l'avantatge que és un mitjà molt immediat, molt ràpid,
i per tant és excel·lent a l'hora de divulgar informació molt ràpidament.
Bé, el fet d'insistir en aquestes dues mesures,
que en cas d'accident, d'accident químic,
que pugui generar risc sobre la població,
per tant, que no tots tenen per què,
però tot aquell accident que pugui generar un risc sobre la població,
doncs el comportament per part d'aquesta població,
el que hem de fer és això, tancar-nos i escoltar la ràdio.
I de fet, això, que ho anem repetint contínuament,
no és un missatge propi nostre d'aquí, del pla secta,
de l'àmbit més immediat de Tarragona,
o fins i tot dels plans d'emergència per risc química
que puguin haver a la resta de Catalunya,
o fins i tot a Espanya.
I és que és el missatge universal
que es donen tots els plans d'emergència de tipologia química.
I així podem veure, per exemple, documentació sobre plans d'emergència
que puguem tenir a Alemanya, a França, a Holanda,
un país molt desenvolupat en temes de risc químic,
però també als Estats Units, Canadà.
I veus que a tot arreu el missatge sempre és el mateix,
és tancar-se i sentir un mitjà com és la ràdio.
El confinament, s'insisteix en el tancar-se.
I potser, de vegades, a algunes persones que els costa acceptar aquest missatge,
la millor manera és que vegin, que és a tots els països,
no és un invent d'aquí nostre, diguem.
La gent, però, i vostè n'és més conscient que ningú, segurament.
La gent té la tendència, sempre quan hi parlen aquella conversa tan quotidiana a Tarragona,
s'hi peta la química, que és l'expressió que es fa servir,
agafo el cotxe i me'n vaig, no?
No és el pitjor que es pot fer.
És el pitjor, però amb diferència.
La millor mesura d'autoprotecció de totes les persones que puguem estar a l'entorn
que es poguessin veure afectades per un accident és tancar-nos.
Tancar-nos en un lloc tancat, sigui casa, sigui l'oficina,
sigui l'edifici més proper que tinguessin en el moment que hi hagi l'accident.
Estaríem segurs? Tancats?
Estaríem al 100% segurs en el nostre habitatge, en la nostra oficina,
en el nostre lloc de treball?
Sí, en la gran majoria de casos, si ja no sé que estiguéssim,
doncs a pocs metres de la instal·lació industrial
i que hagués patit l'accident.
Em refereixo a molt pocs metres, eh?
O sigui, en general, és una mesura universal que ens garanteix la seguretat.
Sempre a casa.
Quedar-nos a casa, finestres tancades.
Sí, clar, clar.
Tancar aires acondicionats i tota ventilació que ens pugui venir de fora.
De fora, però ja està.
I potser també remarcar una cosa que hi ha vegades,
que potser a la gent li fa com un cert pànic el tema de tancar-se,
perquè potser ens imaginem que haurem d'estar tancats durant els dies.
No, no, no és així, eh?
Un accident de tipologia química, potser una de les pegues que té
és que el seu desenvolupament és molt ràpid,
però també penses, mira, l'avantatge és que també passa molt ràpid.
Per tant, si ens hem de tancar, són unes hores.
No és quedar-nos a diversos dies en un lloc, en un edifici tancat, eh?
Després ho explicarem, però en cas d'activació del pla 7,
potser el pla 7 queda activat dues o tres hores,
no més temps d'ara.
Ara en parlem.
En el record de molta gent dels tarragonins,
de fa molts anys hi ha l'accident de l'Empetrol,
de l'any 87, en aquella ocasió es va produir tot el contrari.
Les mesures de seguretat no estaven en vigor tots aquests plans,
però la gent va fer aquesta reacció insistentiva,
va començar a marxar i gairebé el caos es va apoderar de la ciutat.
Ja que comenteu aquest tema, potser és un cas que il·lustra molt bé la necessitat de tancar-se.
Si s'imagina si allò no hagués estat un incendi,
molt espectacular que va ser, però va ser un incendi, de fet,
hagués estat una fuita o un incendi amb una complicació,
amb una fuita de naturalesa tòxica,
imaginem-nos tanta gent que va quedar col·lapsada,
tanta gent que es va quedar immobilitzada,
intentant fugir i no va poder,
perquè va ser el sentiment majoritari de molts ciutadans d'aquí de la ciutat,
de marxar com fos.
Les conseqüències haguessin pogut ser molt pitjors, molt pitjors.
En el cas que ens quedem tancats a casa,
això ens garanteix suficient protecció.
Temps enrere, fa uns quants anys,
a una ciutat d'aquí de la Ribera, d'Ebre,
va haver-hi una fuita de clor.
És una fuita, home, van ser vores 5 tonelades,
una fuita important.
I a més a més una indústria que està a tocar mateix
el que és la població.
És que toca carrer per carrer, vaja, és que és el mateix.
Era un dia per la nit d'un 21 de gener.
Per tant, hivern, la gent estava dormint,
perquè si no recordo malament devien ser les dues de la matinada,
la gent estava dormint a casa,
amb finestres tancades, perquè era ple hivern.
Ple hivern.
Bueno, doncs 5 tonelades de clor,
doncs no vam tenir ningú afectat.
a l'interior de les vivendes.
Únicament vam tenir 5 afectats.
I en aquest cas, per sort,
no de forma greu,
però eren gent que estava passejant pel carrer.
Clar, ostres, veus això?
I és una mesura...
Això t'acaba ajudant a entendre
que efectivament el fet de quedar-se tancat a casa
és la mesura més adequada per protegir-nos.
Un apunt, quan es parla de quedar-se tancat,
sempre feu el matís a casa.
Quedar-se tancat al cotxe és positiu,
és negatiu, seria un mal menor?
Home, el cotxe no és l'alloc adequat.
Abans que quedar-te fora,
d'ambulant per fora del carrer,
millor que et quedis tancat al cotxe.
Però la idea seria, en tot cas,
si has d'entrar al cotxe,
que sigui per moure't cap a algun lloc,
a algun edifici tancat.
Es va insistint molt en el de quedar-se tancat a casa,
però em sembla que s'entén
que no és necessàriament casa,
sempre que s'està parlant d'un edifici tancat.
Quan parlem, sempre es parla confinar-se
i escoltar la ràdio,
sempre la recomanació cap a tres emisores concretes,
tres emisores públiques,
Catalunya Ràdio, Ràdio Nacional d'Espanya
i aquesta casa, Tarragona Ràdio,
que són les tres emisores amb les quals,
en contacte amb la Direcció d'Emergències
de la Generalitat de Catalunya,
el Departament d'Interior,
es canalitzaria tota la informació,
totes les recomanacions cap a la població.
És així.
Efectivament, sí.
Quan els que hàgim viscut el cas de l'accident
en el RAC d'Empetrol per l'atemptat,
segurament una de les mancances
que van arribar a trobar
és informació, informació puntual i ràpida.
I això, en part, en bona mesura,
va ser el que va originar aquest caos,
aquest pànic per part de molta gent.
Davant l'absència d'informació,
és normal que ens entri el pànic.
Per tant, una de les prioritats en cas d'accident del pla secta
és poder informar amb rapidesc a tota la població.
I un dels mitjans per poder informar més ràpidament
és la ràdio,
perquè d'alguna manera la ràdio pot començar a emetre immediatament,
no necessita d'imatges moltes vegades,
sinó directament amb la veu,
connectant amb el director del pla,
que immediatament que s'activa el pla,
pot començar a emetre informació sobre l'accident,
sobre què està passant
i sobre que tot reiterar les mesures de protecció
o, si fos necessari alguna en concret,
poder-la donar.
Tots aquests protocols, tots aquests consells
estan recollits dins el que es coneix popularment
com el pla secta.
Què és exactament el pla secta, senyor Ventosa?
El pla secta és un pla d'emergència.
A veure, què vol dir això exactament?
De fet, no és ni normativa
ni que intenti evitar els accidents.
Per això ja existeix una normativa
molt exhaustiva i rigorosa
per tal de mirar d'evitar
la consecució d'accidents.
De tota manera,
pot ser que algun dia pugui haver algun accident.
I llavors,
per tal de fer-ne aquest accident,
és pel que necessitem els plans d'emergència.
Els plans d'emergència el que miren
és d'evitar que davant d'un accident
ens enganxi, diguem, de forma imprevisa
sense tenir pensada una resposta.
Si d'alguna manera,
amb anterioritat a que pugui haver un accident,
ens plantegem tots els tipus d'accidents
que pot haver
i definim una resposta,
no només de bombers,
en aquest cas, doncs, que jo represento bombers,
diguem, no?,
però de tots els serveis
que actuarien en cas d'una emergència.
Si podem tenir pensada una resposta,
serem capaços d'improvisar poc.
Per tant, donar una resposta
més àgil, més ràpida
i més bona, més adequada.
I, sobretot, importantíssim,
molt coordinada entre tots els serveis
que acudiríem a resoldre la incidència.
S'estem parlant d'un nivell d'exhaustivitat
molt profund,
molt minuciós.
Els periodistes estar reunint,
vam tenir l'oportunitat
de familiaritzar-nos en gran manera
amb el Pla Secte fa uns mesos,
gràcies a un curs que s'hi va organitzar,
i vostès tenen detallat
tot accident per accident,
tipologia per fàbriques,
per zones,
una feina realment molt important.
Sí, el Pla Secte té una base,
una documentació científica important.
I bona part d'aquesta informació
prové de les indústries químiques,
cadascuna de les indústries químiques,
per normativa,
de presentar un recull d'informació
que, entre d'altres continguts,
té l'estudi d'accidents hipotètics
que podrem arribar a succeir.
I per tal de verificar
que això realment és així
i s'ha fet correctament,
hi ha una valoradora externa
independent a les indústries químiques
i en contacte amb l'administració
que supervisa tota aquesta informació.
Per tant, allà arribes al final,
amb el recull de tota aquesta informació
que ens arriba de totes les indústries químiques,
arribes a tenir un recull
molt numerós
d'hipotètics accidents
que podrem passar.
Doncs és en base
en tots aquests hipotètics accidents
que es desenvolupa la resposta
per part de tots els serveis d'actuació.
Moltes vegades tinc la sensació
que els ciutadans de peu creuen
que quan s'activa el placenta
ja es pot desfarmar el drama,
entre cometes.
No és així.
No tots els nivells d'activació del placenta
comporten risc per a la població.
Això val la pena incidir-hi.
Sí, sí, sí, no tots.
Hi ha diferents gradacions.
Hi ha de categoria 1 fins a la categoria 3.
En funció de l'afectació sobre l'exterior,
és de menys a més
la categoria amb la que s'activa el placenta.
Però pot ser perfectament
una categoria 1
que resultaria d'un accident en una indústria
que únicament requereix ajuda exterior
per resoldre una situació interna
d'ells de la planta,
però que no afecta en cap cas a l'exterior.
Abans ho insinuàvem,
el procés del placenta pot ser molt ràpid.
La fuita pot desenvolupar-se,
una hipotètica fuita,
si és que el que hi ha és una fuita
o és una explosió, sigui el que sigui,
i llavors es pot desenvolupar amb això,
amb 35 minuts,
en una hora,
en una hora i mitja
i aquest és l'espai de temps
en què s'ha activat el placenta.
El desenvolupament, per tant,
dels fets pot ser molt ràpid.
Pot ser molt ràpid,
molt ràpid, efectivament.
Pot ser que després de l'accident
s'activi en pocs minuts,
un cop s'avisa de l'accident
s'activa perquè es pugui valorar
aquesta afectació interior
o exterior a la planta,
però perfectament en dues o tres hores
es pot desactivar.
Com s'assamenta la gent
de l'activació del placenta?
Bé, hi ha diversos sistemes.
Un sol és difícil
de poder arribar a tota la població
per dir-li que s'ha activat
o que ha hagut un accident,
que de fet és el que interessa saber la gent,
que ha hagut un accident
i que per tant ha de prendre
mesures de protecció.
Un dels sistemes
és la xarxa de sirenes.
Dins de tot el que és
l'entorn de la indústria química
que ha tocat els nuclis
hi ha una xarxa de sirenes.
Aquestes sirenes,
que hi ha 35 actualment
i es va ampliant
i millorant
dia enrere dia...
I que es van provant cíclicament.
Sí, efectivament.
Doncs aquestes s'activen remotament
des del nostre centre d'emergències.
Per tant, és immediat
des de l'ordinador
que gestiona aquesta xarxa de sirenes
així que hi ha la notificació
d'un accident
poder activar
sota les ordres
del director del pla
que digui
efectivament pot afectar
a determinada població,
llavors s'activen les sirenes
que donen cobertura
aquella població.
Però bé, de tota manera
no tota la població
és possible
que s'enteri
per aquestes sirenes.
És molt difícil
donar cobertura completa
al 100% de població.
Llavors el que hi ha
és un sistema
d'avisos massius
telefònics
per zones
que
doncs
s'enregistra
un missatge
i es llença
doncs
amb
diverses línies
en paral·lel
telefòniques
doncs
es llença
de forma automatitzada
a un grup
específic
de destinataris telefònics.
i després
hi ha els sistemes
de megafonia mòbil
a través dels vehicles
de policia
tenint doncs
policia local
Mossos d'Esquadra
per donar avisos
a la població
que no estigui
que no pugui haver rebut
potser
la informació
la notificació
per aquests altres mitjans.
I òbviament
després de la feina
dels mitjans de comunicació.
Clar
sí, sí
efectivament
tota aquella gent
que estigui sentint
algun mitjà de comunicació
doncs
ja ho rebarà
per aquesta via.
Entenem que
aquests altres comentaris
o sistemes
de què hem parlat
és per avisar
aquells altres ciutadans
que no estan sentint
caminatjant
i que els hem d'avisar igual.
El risc,
senyor Ventosa,
és molt gran.
Entenem.
el fet de tenir
aquest complex
petroquímica
aquí a la ciutat
de Tarragona
hi ha moltes possibilitats
que hi hagi accidents
accidents greus
que puguin causar
problemes a la població?
Això és difícil
és difícil
de donar
aquesta mesura
del risc
i que tothom
la captem
d'igual manera
perquè
insisteixo en una cosa
que ja abans
he comentat
i costa molt
donar
donar
o sigui
que tots
tinguem
aquesta valoració
adequada
tant és dolent
a aquelles persones
que creuen
que tenen
una consciència
de risc
desmesurada
com
la que
donar
una imatge
o un missatge
que no hi ha risc
de risc químic
n'hi ha
n'hi ha
qualsevol activitat
té risc químic
ara bé
és
és una mesura
de risc
preocupant
que pugui ser
incompatible
amb el normal
desenvolupament
de l'activitat
no
ni molt menys
estem en nivells
de risc
doncs equiparables
a qualsevol polígon
que pugui haver
a Europa
ara bé
això no es clou
que pugui haver
un accident
això és cert
pot haver un accident
per tant
hem d'estar preparats
i per això
mirem d'estar preparats
amb la feina diària nostra
perquè en cas
que hi hagi un accident
puguem tenir
una resposta
adequada
i que en cap cas
afecti població
però bueno
hi ha moltes altres
activitats
que potser
per la normalitat
amb les que les veiem
no valorem
que tenen un risc
molt superior
a aquesta
doncs el tenir
o conviure
és una activitat
doncs de naturalesa química
periòdicament
s'han fet simulacres
alguns d'aquests
per tastar
aquestes sirenes
de fet
les sirenes
s'atesten
cíclicament
els bitllans de comunicació
només en fem ressò
d'algunes
d'aquestes
convocatòries
s'ha fet alguna vegada
un simulacre
amb la població
però en diferents ocasions
la consellera interior
Montserratura
ha expressat
el seu desitj
de poder realitzar
un gran simulacre
d'accident químic
que afectés
a la població
vostès
des del cos
de bombers
tenen constància
d'aquesta voluntat
es durà a terme
aquest simulacre?
Sí
tenim
a veure
tenim directives
des d'interior
des del departament d'interior
de tirar endavant
un simulacre
complet
complet
doncs aquest 2007
i això serà una realitat
ara
permeteu-me també
que comenti
que de fet
estem parlant
de simulacre complet
perquè són simulacres parcials
en realitzem molt sovint
per parlar
en un cas concret
el nostre
de bombers
en indústria química
nosaltres
habitualment
realitzem simulacres
amb ells
i són
de molta utilitat
tant per ells
com per nosaltres
perquè en cas
que es doni el cas
que hem de treballar
a l'interior
d'una indústria química
per accident
això
ens dona
molta
molta experiència
en conèixer instal·lacions
i en saber-nos
relacionar i coordinar
amb els mitjans propis
de les indústries químiques
hem estat parlant
durant força estona
del risc químic
en què consisteix
que hem d'actuar
la població
i senyor Ventosa
crec que la millor manera
d'acabar aquesta entrevista
aquesta conversa
és amb la manera
com l'hem iniciat
donant la consigna principal
efectivament
i és una bona oportunitat
que ens doneu
a la direcció general
d'emergència i seguretat civil
d'insistir
en que en cas d'accident químic
i no només aquí a Catalunya
ni a Espanya
és a tot Europa
i a tot el món
en cas d'accident químic
és tancar-se en un lloc
no difícil tancat
i escoltar la ràdio
confinament i escoltar la ràdio
aquesta és la principal consigna
Albert Ventosa
inspector de bombers
de Tarragona
moltes gràcies
per la seva presència
per acompanyar-nos
i fins una altra
moltes gràcies
a Tarragona Ràdio
adeu bon dia
adeu