Saludem ja d'entrada, Elias Torres de l'empresa Clarmont.
Elias, bon dia.
Hola, bon dia a tots.
Esteu d'enhorabona, perquè després de vuit mesos ja toca avui la inauguració.
Sí, de fet ja l'esperàvem.
Ha sigut un treball bastant dur, però molt gratificant.
Què podem explicar del que estem veient ara aquí?
Perquè el tenim amb aquest al costat.
Qui no està aquí, per explicar-ho per la ràbia és complicat,
perquè són imatges, sobretot.
Però què els podem dir d'aquestes noves incorporacions?
Per exemple, les vaixells.
Vuit mesos d'investigació per determinar com eren a l'època romana.
Sí, de fet, els últims anys és el primer estudi que s'ha fet
de tota la marineria romana.
Un estudi que ens ha portat a visitar museus i edificis importants
a l'arreu de la Mediterrània
i que a partir d'aquí hem pogut fer una planimetria
bastant acurada, entre cometes,
i basats també en documents, mosaics i gravats.
I al final hem pogut arribar a unes conclusions
i les hem fet a realitat.
Una feina que no es faci, perquè hi ha poca informació escrita d'aquella època.
pràcticament és nul·la.
A part d'uns escrits clàssics,
bàsicament ens hem de basar en mosaics i gravats.
Poca cosa.
No només els vaixells,
que ara explicarem les característiques d'algun d'aquests
que estem veient aquí al costat de la maqueta,
sinó també heu investigat sobre ars de pesca,
sobre també el tipus de grua que hi havia,
que aquí n'hi ha en les quantes.
Sí, de fet, una mica el plantejament ja el portem de fa uns quants anys.
L'any passat vam presentar el que seria contingent,
que seria la maqueta, una maqueta buida, sense vida.
A partir d'aquí teníem molt clar que el que volíem fer no era simplement fer això,
sinó crear una maqueta viva, que la gent s'identifiqués
i que realment pogués plasmar el que era una vida quotidiana a Tàrraco
i a qualsevol ciutat de l'imperi romà.
Enguany ens hem centrat i hem posat una temàtica
que seria la vida quotidiana en el port de Tàrraco
i a partir d'aquí, evidentment, ha vingut tot l'estudi,
primerament, de tota l'administració i edificis que havia al port,
els vaixells i com a cluenda una mica la pesca.
Com era aquest port de Tàrraco?
Perquè no queda absolutament res,
el port que quedava es va dinamitar,
no sé si el segle passat o fa un mari de segles,
en fi, no queda res.
No, de fet, queden gravats del segle XVII-XVIII,
però en poca cosa més.
no sabem com era el port,
evidentment, seria molt arriscat apostar.
Nosaltres ja l'any passat vam fer una aposta
amb unes visions personalitzades
que, evidentment,
poden haver sectors que estiguin contraris,
però ningú ho sap.
Nosaltres hem apostat més o menys
que siguin uns patrons típics
de com se construïen els ports a Roma
i a tota la Romanitat
i a partir d'aquí hem fet una hipòtesi.
Probablement, si d'aquí 10 anys, 20 anys,
sabem alguna cosa més, ho farem,
si no, ho deixarem així.
Anem cap a la maqueta, Lies.
Anem cap a la maqueta,
ens hi acostem.
Ara veiem algun dels vaixells
que estan per aquí al mar,
que, per cert, el color del mar,
el format, és a dir,
tot aquest brillant to que veiem,
també ha canviat, no?
És una altra de les novetats.
Sí, com deia,
l'any passat no tenia vida,
era tota una cosa
molt arquitectònicament pura i dura.
han començat pel mar,
han començat pel mar,
li hem donat un tractament especial,
té 6 tons de color,
depenent de profunditat,
i a partir d'aquí un to brillant
que li donen molta més vida.
Era important fer un llit
maco per poder posar
tots aquests elements.
Avui, de fet,
a les fotografies
d'algun dels mitjans de comunicació,
dels diaris que ho treuen,
que treuen en portada,
de fet es veu, eh?
quan mires el mar a la fotografia
sembla, doncs,
aquell lluantor que apareix
quan mires el mar i hi ha el sol,
fa el peu, eh?
Sí, de fet,
per molt que parlem avui aquí,
jo convidaria la gent
a vindre a veure-ho,
a dir la seva opinió, no?
Però crec que ens fa molt nostre aquest mar
i aquí s'hi veiem una mica identificats.
De què va ser aquell aquí davant mateix,
que deu fer 2-3 centímetres d'amplada,
per fer-lo,
és a dir, el procés,
no és només posar-t'hi,
fer-lo,
és a dir, agafar els materials,
primer t'has de saber com era, no?,
fer el dibuix...
Mira, aquest concret que dius tu
és un actuari,
aproximadament té uns 12 metres,
té dos pals,
bé la quadra,
i està documentat en dos jaciments
que s'han trobat a prop de Marsella.
Com aquest,
te'n podria parlar de 50 casos concrets,
del qual han documentat 25
molt arqueològicament documentats,
a partir de relictes.
Sí, si t'hi fixes,
cada vaixell té la seva pròpia personalitat,
inclús hi ha un petit accident
de dos vaixells.
Hem procurat donar-li a aquesta vida,
a aquest moviment,
que probablement,
de ben segur,
hi passava.
Com eren aquests vaixells romans,
Alías?
Com eren?
Sí, per exemple,
un d'aquests marcants,
com era?
Per dins, com era?
Hi havia els camarots,
aquí que té Rems,
què hi havia?
Els esclous del camarot?
Mira,
els vaixells no eren luxuosos,
ni molt menys,
la vida de marinera era molt dura,
ha estat dura fins als últims anys,
i, evidentment,
no hi havia ni camarots ni res,
era una simple coberta,
i als baixos era marca de dia.
Era una vida molt dura,
jo penso que no m'agradaria
ser marinera d'aquella època.
La galera que veus des de Rems
és una idealització d'una galera,
d'una birrême romana,
d'uns 25 metres,
amb la qual hem pogut plasmar.
Hem procurat fugir una mica
dels vaixells de guerra,
perquè en èpoques del segle II
hi ha una època molt tranquil·la,
però hem considerat
que una pinzellada petita
li podien donar,
i a més a més,
donar un cert atractiu.
A banda d'aquests vaixells,
que en podrien parlar de cadascun,
i com estava allò a començament,
en podrien parlar a llarg estona,
perquè a més,
l'Aliesa ja en té força,
crec que està especialitat
en arqueologia naval, no?
Sí, de fet,
la meva especialitat
és l'arqueologia nàutica,
i han s'ajudat molt a mi i al meu equip,
que també el meu equip
també és molt especialitzat
en tema nàutic.
Hem fet la feina,
a més a més,
amb molt de coneixement
i molta il·lusió.
De totes formes,
no simplement són els vaixells,
vull dir,
jo us convido a visitar,
s'ha revisat tot el tema portuari,
tota la façana marítima s'ha revisat,
s'hi han incorporat
nous models de magatzems,
l'any passat s'en havia ficat un simple,
en guany s'ha fet l'estudi,
s'han ficat sis models diferents,
s'ha plasmat un estiller,
com era un estiller,
s'han plasmat una sèrie de grues,
hi ha entoldats de treball,
hi ha personatges que veus
que descarreguen el moll,
tot un simpí de coses
que donen aquest caire especial
que per mi penso que pot ser molt enriquidor.
Era un port amb molta vida, de veig,
no?
Imagino, vaja,
jo ara l'estic mirant així en perspectiva
i m'imagino que hauria de ser un port
amb moltíssima activitat, no?
Si el poguéssim veure,
això era el moviment.
Sí, de fet,
hauria de ser un port important
de la mateixa importància
que tenia la ciutat.
Pensem que Tàrraco
era la capital de província,
de mitja Espanya,
la dominava ella,
llavors, evidentment,
és incoherent pensar
que no tenia el seu port
o una importància.
L'administració es portava
des del fòrum provincial,
però, de ben segur,
l'administració
i política portuària
també tenia que ser important.
Una curiositat,
abans m'ho comentava d'Alies,
si venen a veure aquesta maqueta
aquí,
el lloc com som nosaltres ara,
les voltes del Pallol,
aquell lloc on som precisament
i on estava la maqueta,
de 3x6,
crec que si no vaig aixerar,
si no recordo malament,
de 3 metres per 6,
aquesta maqueta,
doncs en aquell lloc
és on hi havia el motor econòmic
de l'Espanya,
de la Hispanya Citerió,
és a dir,
aquí,
en fi,
es colla amb les garrofes,
no?,
de la Hispanya romana.
Sí, sí,
evidentment,
això era el cervell,
el cervell màxim
administrativament parlant,
sí.
Fet aquest apunt,
tornem a la maqueta.
a banda dels vaixells del port,
també heu incorporat
com a altra novetat,
crec que són més de 300 persones,
amb escala,
òbviament,
i m'ha cridat l'atenció
per allà al darrere,
a una de les entrades de la ciutat,
que hi ha un pas
que sembla un pas funerari,
no?
Sí, bé,
d'això és una mica un avanç.
Hem anat fent algunes provatures,
de fet,
l'objectiu principal d'enguany
era explicar la vida quotidiana
al port,
tenint en compte
que el port
és una tercera part
de la maqueta,
doncs quedava més ben
que explicada.
L'any que ve
farem l'altra part,
que seria explicar una mica
els conreus,
els camps,
com funcionaven
les mercaderies
per les vies,
els transports,
a les dintre d'aquestes vies,
evidentment,
les vies principals
sempre tenien
una zona d'enterraments.
Li hem volgut donar
una miqueta
aquesta plasmació,
aquest encant
que podia tindre
una àrea funerària
i en aquest cas
un enterrament.
Un dels tres o quatre
que plasmarem
l'any que ve.
També posareu vida
al que serien
els conreus,
com comentaves,
i a l'amfiteatre
i recreareu
curses de cavalls,
també lluites
de cladidors,
això serà la cara
allà al setemà aniversari
de l'assignació
de patrimoni.
Sí,
un cop que hàgim acabat
la segona fase
que seria fer els camps,
ens dediquarem després
a la ciutat
on intentarem
també donar aquesta vida.
Farem una processó,
per exemple,
al fòrum
o una carrera
al circ
o a l'amfiteatre,
un espectacle de llocs,
tot aquest això
ho anirem veient
sobre la marxa
a mesura que anem
trobant informació
i que la puguem explicar.
Evidentment,
tot el que estem explicant
aquí
simplement és un apunt
perquè tenim intenció
de tenir una sèrie
de publicacions divulgatives
que vagin,
que donin peu
una mica
a entendre
el per què
hem posat unes coses
i quin fons
documental
li hem aplicat.
l'Elies
i l'empresa
Clermona
no són només
d'autors
d'aquesta maqueta
gran d'aquí
de Tàrrocos
sinó també
d'altres
que hi ha
al darrere mateix
que si veien aquí
a les voltes
del Pallol
les podran veure.
Aquest any
s'en presenten
algunes noves
que crec que
és de la torre
una,
concretament de la torre
dels Sipions,
no,
Elies?
Sí,
enguany la novetat
és que hem incorporat
la torre dels Sipions
i ara quedaran pendents
dos edificis monumentals
i també de clats
de patrimoni
que són
la vida dels Sencelles
i la vida dels Munts.
La vida de Sencelles
la estem treballant,
pensem que la vida
de Sencelles actual
és del segle IV
i estem treballant
en unes petites restes
documentades
del segle II.
A partir d'aquí
farem una hipòtesi
simplement per marcar
el monument.
Quedarà els Munts
que encara
en aquest moment
s'està excavant
i que a partir d'aquí
també farem una hipòtesi
evidentment sempre,
sempre estem parlant
d'unes hipòtesis
documentades arqueològicament
però no deien de ser més.
De fet,
no té gaire importància
perquè el que importa
és explicar
que també hi havia
tres quarts d'una
del migdia.
Crec que tenim temps,
si no, dieu-me,
companys,
des de l'estudio central.
Crec que tenim temps
perquè potser
podríem mirar
de fer una recreació,
Alias,
no sé si és possible,
però imaginem
ser una recreació virtual.
Imagina't que ara
estem pujant
des de la zona del Port
per el carrer Reial,
és a dir,
el carrer Reial,
Bassa dels Carros,
tirem cap amunt,
el carrer Podaca,
que és el que estem veient,
diguéssim,
d'època romana,
des de la maqueta.
A veure, pugem,
som a la Bassa dels Carros,
va, què hi ha ara?
Vinga,
en aquest moment
s'acabem de desembarcar
perquè veníem
del Port d'Òstia
i teníem una mica de temps
i enfilem
el carrer de Pujada,
un carrer ample,
aporticat,
a l'esquerra deixem el teatre,
un teatre espectacular,
es anem enfilant
i deixaríem també a l'esquerra
el fòrum de la colònia
en el qual veiem
el temple de Júpiter
a les seves puntes
i arribaríem a una zona
que hi ha unes termes
molt importants,
documentades amb molt poc restes
i ens centraríem ja a poc a poc
a la zona més rica
acostants cada vegada més
el que seria avui la Rambla Vella
i que seria tot el trànsit
de la via principal
i davant mateix
tindríem les voltes del circ.
No em deixen entrar més
perquè estan tancades,
no hi ha funció
i aleshores,
com tenim temps,
ens anem a una taverna
que conec jo,
farem un parell de cerveses calentetes
i et convido si vols.
Menjar ràpid també o no?
Sí, sí, sí,
però hem d'anar a un altre lloc,
aquest lloc aquí no ho menja massa bé.
Cervesa, no?
Calenta?
Sí, sí, sí,
és típica, és típica.
Doncs vinga,
imagina que han fet la cervesa allà
i continuant cap amunt.
El que estem veient al cap damunt de tot,
a què és, Elias?
Al cap damunt de tot,
aquella mena de temple,
a què seria allò?
Bé,
entraríem per una portalada
que tenim oberta al costat del circ
i entraríem bàsicament
en una escala
que ens portaria
a la gran plaça porticada
que seria el fòrum provincial.
Aquest fòrum que avui estem parlant aquí,
que estem aquí en la Maqueda
i que, bueno,
és el servei administratiu
de tota la província.
Si passem entremig
d'aquesta gran esplanada
on està plena d'arbolat
i hi ha unes fonts monumentals
molt espectaculars,
pujaríem a les escales
i arribaríem a l'àrea de culta,
una àrea de culta
també en una gran terrassa
i, bé,
allí podríem trobar
un possible temple,
doncs aquest seria
el temple de l'emperador
o alguna cosa d'aquestes.
Bé,
deixem-ho així
perquè possiblement
arqueològicament
puguem apostar
que hi hagués un temple central
i que en aquest moment
no s'ha plasmat aquí
perquè hi ha poca documentació
però que pot ser d'aquí
un parell d'anys
de dir,
mira,
ja ho hem pogut atrevir
i ens ha posat-ho.
Estàs parlant del temple d'August,
no?
Que,
en teoria,
si la hipòtesi es confirma
de l'equip de treball
que està aterresfent la restauració
i les excavacions
a la Casa dels Canonges,
si es confirmés la teoria,
doncs estaria
el subsol mateix
a la catedral,
no?
Sí, sí, sí.
Estaríem parlant
d'un temple octogonal
de grans característiques
que, de fet,
és una mica
l'assignatura pendent
de la ciutat.
Deixem recordar
que aquí som
que hi ha portes obertes
al cap de setmana.
Això és una altra història,
però a la catedral
i en aquests punts
on s'han fet aquestes troballes.
Seguim per la part de dalt,
on enterraven els morts,
els romans?
perquè la necròpoli
que coneixem avui en dia,
la que està per allà a baix
al costat de l'Eroski,
allò és paleocristià,
no?
Sí, allò és paleocristià,
però el que passa
és que allò també
formava part de la via Augusta.
Pensa que la via Augusta
entra pel que seria
la rambla vella,
travessaria la part de circ,
baixaria paral·lelament
a la muralla
i continuaria fent-se arribar
al riu
per l'àrea aquesta
que ja ha evolucionat
a paleocristià.
Són àrees importants
en les quals s'ha trobat
moltes restes arqueològiques
i que nosaltres
hem volgut plasmar
amb una gran monumentalitat.
Un d'aquests monuments
és la Torre de los Sipions.
Pensa que en totes aquestes vies
hi havia molts monuments
funeraris
de les mateixes característiques,
al que malauradament
no ens hi ha arribat.
Però bé,
és aquí on nosaltres
d'aquí un any
volem plasmar
aquest tipus d'enterraments,
inhumacions,
donar-li una miqueta
aquest encant.
Inclús fixa-t'hi
que hi ha un parell
de carros de cavalls
que s'estan discutint
perquè es veu
que un devia anar
per la dreta
i l'altre també que volia anar.
Hi havia semàfors
en aquella època.
Veiem també perfectament
el pont del Diable,
el fons
i tot el que és
el perímetre de la muralla.
El pont del Diable
el veiem al fons del fons.
Aquest d'aquí,
aquest que es veu aquí
no ho és?
No,
aquest és un pont
que molta gent
es confond com
el pont del Diable
però que és un aqueducte
que porta l'aigua.
Aquesta aigua
ve del riu Gallà.
El pont del Diable
portava el riu del riu Franculi.
Són els tres aqueductes
documentats
que arriben a la ciutat
i que reparteixen l'aigua
per tota la seva perifèria.
D'aquest que dius
del riu Gallà
que és el que veiem aquí?
És aquest d'aquí?
Sí, sí,
és aquest d'aquí.
Aniria més o menys
pel Col·legi Sant Pau,
per allí.
No queda res, no?
O sí?
No, no.
S'han documentat uns basaments
en una casa particular
però res més.
A partir d'aquest basament
és quan s'ha pogut
fer una miqueta
la palimetria
d'aquest monument
i poder-lo restituir.
La muralla,
per exemple,
la muralla romana
doncs veiem que també
que arriba fins al mar
quasi segur que arriba
de banda a banda.
Malauradament,
tenim documentació
de la muralla
fins al carrer Lleida
que seria a l'alçada
del fòrum.
Més avall
no sabem com era.
Probablement donés la volta
a la muntanyeta
que seria
a propera del fòrum
i que seria
on estaria
la ciutat antiga
de la ciutat
i per l'altra banda
baixaria
fins a arribar
més o menys
on seria ara la pedrera.
En aquell cas,
abans no era una pedrera,
era una muntanyeta.
Almenys per la documentació
gravada
que hem descobert.
què passaria a la muralla
on tancaria,
on deixaria de tancar?
Són apostes.
Nosaltres hem apostat
per una manera
d'interpretar
i hi ha possibles interpretacions.
Com no en tenim documentació
hem cregut
que aquesta podria ser
una més
de les apostes
i que pot ser
molt considerable.
Avui tenen la cita
a les 8 del vespre
aquí
en aquest mateix lloc
on som nosaltres
a les voltes del Pallol.
Es presentarà aquesta maqueta
de fet
la maqueta
no,
la maqueta
es va presentar fa temps.
Es presenten
les novetats
que comentava
l'Alies
que s'han fet
a cada sisè aniversari
de la declaració
de Tàrraco
com a patrimoni
o humanitat
i és una visita
recomanable
per qui vulgui
visitar els monuments
que justament
han merescut
aquesta designació
de patrimoni
o humanitat.
Fer primer
una visita
a la maqueta
per fer-se una idea
de com són
aquests monuments
que ara estan dispersos
si volen visitar-los tots
hauran d'anar
a diferents poblacions
aquí t'haurien d'anar
majoritàriament
però també
a altres llocs.
Veure primer la maqueta
a l'Alies
i després
anar a veure els monuments
i tens ja
una visió més de conjunt
no?
Sí, de fet
sempre ho he tingut molt clar
pensa una cosa
que al moment
que vas a una ciutat
a visitar
una època determinada
en uns monuments determinats
segueixes pensant
com pensem ara
en el segle XXI
l'objectiu
d'aquesta maqueta
d'aquest centre
d'interpretació
és transportar
una mica
el visitant
al segle
en aquest cas
al segle II
un cop
us has explicat
a la ciutat
com funcionava
com es bellugaven
és molt més fàcil
que la gent
pugui entendre
molt més bé
com era la ciutat
i aixos
convidar-la
a visitar
els altres monuments
evidentment
penso que és clau això
El Camp de Mar
on estàs?
Es veu per aquí o no?
Sí, mira
el Camp de Mar
que estaria
tocant la muralla
sortint del circ
i quasi
arribant a l'equaducte
Si ens escolten
de fora de Tarragona
podem venir
cap a referència
al Camp de Mar
som de fet
al costat mateix
del portal
del Roser
és a dir
vostès entren
pel portal
del Roser
i de seguida
trobaran
aquestes voltes
del Palloli
aquí dins
a l'interior
veuran aquesta maqueta
la gran
la 3x6
però també
les altres
que hi ha
a la part posterior
que també
se reprodueixen
altres monuments
que estan disgregats
hi ha
l'art de Barà
hi ha altres
monuments
que podran contemplar
i veure
imaginar-se
com era
en aquesta època
en època romana
tot el que estem explicant
avui aquí
finalment
totalment acabada
el IAS
de cara
a aquest setè
aniversari
de la designació
l'any que ve
ho tindrem finalitzat
això?
Ho intentarem
de fet
la part difícil
ja l'hem fet
que era l'estudi
del port
l'estudi del port
i l'embarcació
és la part més complexa
perquè teníem poca informació
la part de Conreus
pensem que serà
molt més fàcil
de poder interpretar
tot i que
el seu espai
és bastant gran
i serà bastant complex
pensem que sí
pensem que a meitat
d'any
ho podem tindre
aquest tema solucionat
i després
centrar-nos ja directament
amb la ciutat
pròpiament dita
que jo penso
intentarem
no m'ho puc garantir
perquè després
me direu
que m'ho compromett
i dic mentides
però jo penso
que sí
almenys ho intentarem
Estic mirant
les persones altes
són molt petites
4 mil·límetres
t'has semblat poc
i si t'hi fixes
al costat
d'aquestes figures
que estàs veient
aquí davant
hi ha un cavall
que fa 3 mil·límetres i mig
i darrere
hi ha dos bous
dos bous
que porten un carro
i també s'han interpretat
ases
i rucs
sí
és una miqueta de bojo
ja ho sé
però creiem
que eren elements necessaris
per poder explicar
una mica tot això
Aquestes 3 embarcacions
que hi ha aquí davant
que fan cercle
que estan pescant
Sí
és un tipus
de la pesca encerclament
de fet
tot el llarg del mar
d'aquests estents
que tenim aquí davant
i hem plasmat
quasi 8 models
de tipus de pesca
d'encerclament
d'arrossegament
i aquesta concretament
són 3 vaixells
3 barquetes
que encerclen
no sé què deu ser això
algun tipus de peix
no hi en tinc de peix
I ja per acabar
les grues
que també heu reproduït aquí
les grues d'època romana
com eren?
Com eren?
Mira, n'hi havia de totes menes
n'hi havia les petites
les mitjanes
i les grans
les petites
eren tan petites
que tenien dos mil·límetres
aleshores
aquestes les hem deixat de banda
però hem representat
la típica grua
en polipasta
en dos pals grans
d'uns 4 metres de dimensió
i després unes de grans
que n'hem ficat un parell
que serien dos grans rodes
on hi haurien els esclavos
donant-li voltes
i aquest mateix impuls
de la roda
faria que la corda
estivés
i pujéss i baixés
la càrrega
Sí, sí
si vols
t'hi convido
i ho provem
jo una mica cansat
francament
Era així
és dur
però era així
la imatge
que em veu
que a part
són els ratolins
de la gàbia
i aquella rodeta
que van rodant dintre
és això
Sí, sí
jo em sentiria
com un ratoli
una miqueta
què vols que et digui
Doncs és aquesta ampliació
és la maqueta
de la que estem parlant
amb Elies Torres
ell n'és el responsable
de la plaça Clermont
que han dut a terme
aquesta ampliació
per aquest sisè aniversari
avui estan convidats
a aquesta inauguració
a les 8 del vespre
aquí a la plaça
del Pallol
concretament
aquestes voltes del Pallol
a tothom qui vingui
estarà convidat
i podrà veure
les explicacions
que fareu en aquest acte
Bé, suposo que
si algú t'ho pregunta
ho dirà
sí, evidentment
i si no
convido a qui vulgui
a qualsevol dia
a fer-ho
Doncs no sé, companys
deixem aquí la connexió
Jovanda
val la pena veure-les
Home, jo saps
que estava pensant
Josep
que és una maqueta
d'aquelles
que no has d'anar
una vegada a visitar-les
sinó que
quan passes per la part alta
val la pena aturar-te
perquè descobrir
fins a l'últim detall
precisa moltes hores
d'observació
i ara és el que jo pensava
encara no hem acabat
de conèixer
el que hi havia fins ara
que hi hem de començar
a abordar altres espais
i altres personatges
d'aquesta maqueta
És això
es comentava
d'Ali
aquestes figures
quant has dit
de mil·límetres?
4, 4
4 mil·límetres
d'anar amb una lupa
No les comptis
no les comptis
sobretot
si porteu bones ulleres
i uns quants binocles
perquè hi ha molta cosa
que s'hi perd
Sí, sí
i prendrem apunts
per saber on quedem
i tornar a la propera visita
perquè és el que dèiem
s'ha de visitar
diverses vegades
val la pena
sens dubte
Home, en tot cas
aprofitar que
està aquí
l'Alias Torres
i felicitar-lo
per aquesta feina
que fan
que és magnífica
Gràcies
De fet, no, és una feina meva
jo en aquell moment
És un treball en equip
ja ho sabem
Sí, sí, és un treball en equip
sobretot
el treball del museu
el Lluís Pinyol
el director
que és el que ha estat constant
apretants cada dia
que això hauria de tirar
més endavant
el Mercè Martorell
i en Caparruda
que això hauria de ser
una cosa espectacular
penso que és una cosa excepcional
i bé, el meu equip
que en aquest cas
concretament
el que ha treballat
aquesta temporada
és molt especialitzat
en el camp nàutic
i m'ha facilitat
molt la feina
Doncs no ens perdrem
les visites
no l'ha visitat
les visites
a aquesta maqueta
Elies, moltes gràcies
A vosaltres
Enhorabona per la part que et toca
i gràcies Josep
gràcies Joan Maria
ens retrobem d'aquí una estoneta
Sí, només una cosa
jo, no, deixem dir
que aquesta maqueta
per la seva singularitat
és única al món
és a dir, que n'hi ha d'altres
potser n'hi ha fins i tot
de més grans
a Jerusalem
concretament i a Roma
però aquesta
per les seves característiques
la fan única al món
si vols, breument és això
Sí, sí, de fet
totes les altres
no són comparables
però si hem de comparar
amb alguna cosa
és que totes
tenen un tiratge arquitectònic
mostren la seva singularitat
però en aquesta
fugim una mica
de l'arquitectura
de l'arqueologia
entre cometes
per fer-la més humana
amb molta més vida
Aleshores, aquí
el visitant que la veu
no entén simplement
com era arquitectònicament parlant
sinó que s'integra amb ella
viu amb ella
i com deia
va prendre unes copes
aquella taverna tan famosa
que donen tan bona cervesa
Ara hi anem, ara hi anem
Doncs ja està
vinc d'això a Lloanda
Doncs vinga
que us ho passeu veu
a la taverna
A la tavernai
Gràcies
que l'has convidat
per un altre dia
Molt bé
Doncs quan acabi el programa
m'hi passo
Vinga
Fins després
Adéu si ja
Adéu
Adéu