Ara fa aproximadament 10 dies, el passat divendres 22 de setembre,
es donava a conèixer en el Consell de Ministres
un acord entre el Govern Central i l'Església
sobre el nou model de finançament,
el nou sistema de finançament al qual han arribat aquestes dues institucions.
La setmana passada, el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola
donava la seva versió de com ha anat aquest procés de les negociacions,
en donava més detalls, però nosaltres avui volem conèixer
exactament què és, com és, aquest acord al qual s'ha arribat.
i sobretot què s'ho posarà a partir d'ara per l'Església.
Per això hem convidat avui al matí de Tarragona Ràdio
el senyor mossèn Joaquim Fortuny,
ell és l'econom de l'Arcabisbat de Tarragona, mossèn Fortuny.
Bon dia.
Bon dia i bona hora.
Si li sembla, primer que tot, podríem anar a la gènesi
de tot aquest procés, de totes aquestes negociacions
i podríem explicar com era fins ara,
i de fet com és encara actualment,
perquè el nou sistema no ha estat vigent,
aquest sistema de finançament de l'Església.
Sí, l'any 79 hi havia un acord entre l'Església i l'Estat
que canviava, o sigui, dels temps anteriors a la democràcia
i s'arribava a la conclusió que de l'Estat
s'aportaria a l'Església aquella quantitat
que semblava raonable i que havia estat fins aleshores,
però que procediria de l'assignació tributària,
procediria del que els fidels, la gent, volgués donar.
Com que era una cosa nova, es donaven uns anys
per arribar a l'autofinançament, perquè això fos del tot.
I, per tant, fins que arribés el del tot,
l'Estat posaria dels pressupostos generals de l'Estat
el que faltava per arribar a la quantitat pactada.
Hi havia, per tant, per entendre'ns, una doble via.
D'una banda, una aportació directa,
que provenia directament dels pressupostos generals de l'Estat,
i de l'altra, aquest percentatge de l'IRPF,
de la Declaració de la Renda,
que eren els ciutadans, els contribuents, els fidels,
qui, en la seva lliure voluntat, marcaven la casella, no?
Sí, així, si m'ho deixes dir...
I tant.
...per amatisar-ho més.
Podré posar un exemple.
S'acorda rebre 1.000 euros.
I aquests 1.000 euros han de venir de posar la creueta a l'assignació tributària,
al que la gent disposa,
que aquell tant per cent es determini per unes coses determinades.
D'aquests 1.000 euros,
les creus arribaven a 800.
Del pressupost general de l'Estat se'n posaven 200,
per arribar als 1.000.
La quantitat, per tant, que provenia dels pressupostos generals,
d'aquesta assignació directa,
era la que faltava per arribar fins a la quantitat de pressupostos.
Exactament.
I per dir un número concret,
els pressupostos que estem d'ara,
eren 140...
Parlem de tot l'Estat espanyol, eh?
144 milions d'euros,
dels quals el 12%,
que és molt poc,
però el 12% és el que provenia dels fons generals de l'Estat,
del pressupost general.
La resta, per tant, el 88% venia de la creueta.
Aquest sistema ha estat vigent des de l'any 79 fins ara,
a vora 26-27 anys.
Per què ara s'ha obert aquest procés de negociació,
s'ha instigat que hi hagi un canvi?
Qui l'ha buscat?
Per part de l'Església, per part del govern?
Això, l'arribar a l'autofinançament,
era pactat des del principi.
I es donaven una sèrie d'anys que es anava prorrogant.
i, per tant, això havia d'arribar a aquest moment.
Qui l'ha propiciat?
Principalment crec que l'Estat, que el govern.
Però també hi ha hagut tot el tema de l'observació
que vam fer la comunitat europea sobre l'impost l'IVA,
que també s'ha tret,
i tot ha portat a dir, bueno, ja és hora que es faci.
I llavors, l'acordar i arribar amb un consens, amb el tant per cent,
perquè, clar, el que patíem a l'Església era,
bueno, sí, és el 0,52, que era fins ara,
i això, doncs, faltava aquell 12-13%,
que són una quantitat considerable, clar, de diners.
Llavors, l'arribar a l'acord, que sigui un 0,7,
llavors, això, doncs, quedem igual.
Quedem igual en quant a la quantitat.
Llavors, doncs, ja és la gràcia que tinguem l'Església,
fer les coses ben fetes,
conscienciar, doncs, la nostra gent,
que posi en la creueta,
perquè puguem tirar endavant totes les activitats
i totes les coses que portem entre mans.
Entrem, per tant, doncs, ja de plen en la descripció
d'aquest nou acord, un acord que, reiterament,
es donava a conèixer ara fa 10 dies,
el passat divendres 22 de setembre.
La principal novetat és el que vostè
ara mateix insinuava, no?
Ja no hi ha una assignació directa per part de l'Estat,
però, en canvi, els diners que provenen d'aquesta casella,
doncs, passen del 0,52% de l'IRPF al 0,7%.
Aquesta és la principal novetat.
Sí.
No, i, bueno, i el tema de l'IVA, no?
O sigui, l'acord és la renúncia a l'exempció de l'IVA.
Després...
Sí, a partir d'ara, l'Església haurà de pagar l'IVA.
pagarà l'IVA.
Ja el pagàvem l'IVA, menys en les coses destinades al culte.
O sigui, del telèfon, de l'electricitat, de les compres, etcètera.
Tot això pagàvem l'IVA com tothom.
Era, aixem d'IVA, les coses destinades al culte.
Un calze, una casulla, un siris,
unes obres d'una rectoria, d'una església...
Aquest era el que estàvem aixems,
no de la resta d'IVA que paga tothom.
Però, a partir d'ara, serà de tot.
També, la segona cosa,
la renúncia a aquest complement pressupostari.
Després, el compromís de desenvolupar una memòria
presentant anualment el destí de les quantitats
que es rebran d'aquesta assignació tributària
i el tant per cent de l'assignació, que és el 0,7.
Quan entrarà en vigor aquest nou sistema?
L'any que ve.
A partir de l'any vinent, per tant, ja.
Encara s'han d'acabar de concretar les coses,
però, en principi, l'any que ve.
Si hi ha un acord, és a dir, que ja han arribat les dues parts,
per tant, les dues partes s'han predisposades.
Creu, vostè, que hi surten guanyant les dues parts,
efectivament, el govern central i l'església?
Sí, jo crec que sí, perquè hi ha una independència,
una independència, vull dir,
l'església no dependrà, d'alguna manera, de l'Estat,
perquè ara dels pressupostos generals no hi ha res a partir d'ara.
En aquesta situació serà el que les persones,
en la seva declaració, diguin que volen destinar aquesta part,
que és per tothom.
Durant els últims mesos,
vostè sap que les relacions entre el govern central i l'església
segurament no han estat tan fluïdes com molts voldrien,
fins i tot algú al llarg d'aquests dies li ha sobtat
que s'hagués arribat a aquest acord.
Potser les coses no estaven tan malament com s'havia dit fins ara,
les relacions no eren tan tibans entre l'església i el govern central?
Home, depèn de quines qüestions.
Però amb el tema de l'economia, la comissió mixta,
que estàvem estudiant, doncs ja fa temps,
vull dir, no és una cosa de quatre dies.
Fa molt temps que s'estava estudiant la manera
d'arribar a aquest autofinançament de l'església.
Perquè no és una cosa nova.
Pensa, ara no vull dir mentida, per tant no diré el nombre d'anys,
però fa molts anys que s'està prorrogant.
O sigui, els acords del 79 eren durant,
doncs quatre anys, cinc anys, sis,
es farà d'aquesta manera i després ja es deixarà estar.
Llavors, mira, s'havia anat un any més, un any més, un any més,
i així encara estàvem.
Quina vigència es preveu que tingui aquest nou acord?
Definitiva, no.
Fins que es modifiqui, fins que es...
Fins que hi hagi uns altres acords o coses,
però sembla una fórmula molt vàlida, no?
Tant per l'Estat, pel govern, com per l'església també.
El portaveu de la conferència episcopal,
el senyor Martínez Camino, recordava, però, la setmana passada,
que els diners que provenen de la casella
només són una part important,
però no la més important dels pressupostos de l'església.
Per tant, recordava als fidels
la importància de fer les adonacions diades i periòdiques.
És així.
Sí, et puc dir exactament que aquí,
a l'Arcabiesbat de Tarragona,
el tant percent del pressupost que ve de la silenciació tributària,
que ve de la conferència episcopal,
representa el 12,56%.
El 12,56%.
Els diners que provenen d'Hisenda...
Sí.
Per dir-ho...
Sí, sí, sí.
Un 12,56%.
Després hi ha el 53%,
parlo del moviment econòmic del 2005,
el consolidat del 2005.
Les aportacions dels firels,
la gent tira en la safata,
el que la gent dona amb donatius,
el que sigui, a l'església,
era el 53%.
i el diners, doncs, ja són coses més petites.
Vendes, ingressos, un 10%, subvencions, un 9%,
i després hi ha coses més petites.
Per tant, val la pena remarcar, doncs, aquest fet,
que els diners que venen de la declaració d'Hisenda
no són ni de bon tros la part fonamental dels seus ingressos.
Un 12,5%.
Però, bueno, amb el pressupost i amb el que ens movem nosaltres,
tot prové del que donen les persones, els fidels.
És important, eh?
És un 12%, no més, però, vull dir,
no és dir, bueno, és igual.
No és igual, no?
El govern central també ha anunciat aquests dies
que si d'aquesta manera també el percentatge d'Adrià i el RPEF
per les eglésies s'ha ampliat fins al 0,7%,
per les ONGs també ha passat del 0,7%.
És exactament el mateix?
Sí, sí.
Cap problema, vull dir, no...
Sí, a més a més es poden posar les dues caselles, eh?
Sabeu, saps, no, que n'hi ha dues de caselles,
per fins socials i per l'església catòlica.
Doncs es poden posar les dues, eh?
Per tant, i es va un tant per cent en cada lloc.
Definiria-vos-er com la transparència,
la principal característica d'aquest nou model?
Sí, que és transparent, però...
Sense voler dir que l'anterior no...
L'anterior també ho era, no?
Els números són evidents, vull dir,
el que passa, provenien d'un lloc i ara provenien d'un altre.
Doncs, mossèn Fortuny, mossèn Jaquín Fortuny,
a cònom de l'Arc Abisbat de Tarragona,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui
durant uns minuts del matí de Tarragona a ràdio.
Li agraïm especialment aquest to didàctic,
que de ben segur ho hauran agraït els oients,
i de ben segur que en tornarem a parlar.
Gràcies a vosaltres, de l'ocasió,
d'haver pogut explicar totes aquestes coses.
I disposar, si us pregunten coses,
o us telefonen a la ràdio,
em tornes a cridar,
jo vinc a donar resposta a totes les preguntes que hi hagi.
I farem arribar totes les qüestions.
ens arrebren molt bon dia.
Adieu.