en Rosa Maria López.
Ella és membre de l'associació Hamada
i és coordinadora de les colònies d'estiu.
Rosa Maria, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a totes.
Ja han arribat alguns nens i nenes, no?
Sí, sí, ja tenim més de la meitat entre nosaltres
i bé, de fet, només ens queda per arribar a un sol vol
amb la qual cosa vol dir que demà ja els tindrem
aquí a Terres de Tarragona.
Aquesta aproximació que dèiem d'un centenar de nens i nenes
seran els que estaran aquests dies, d'aquests mesos,
al Camp de Tarragona?
Al Camp de Tarragona en tindrem un mig centenar,
al Camp de Tarragona,
perquè Terres de Lebre ho porta també a una altra organització.
Llavors, aquí dintre de la nostra comarca,
tenint en compte que només s'agafa des de Torre d'en Barra
fins a arribar a Cambrils,
tenim 46 nens que estan adjudicats
i, evidentment, pot ser que algun més,
però això ja dependrà de si hi venen algun més
dels que comptaven en principi.
De fet, en Guany, l'organització ha canviat de forma significativa, no?,
en el que és l'organització de les colònies,
la distribució en el territori.
Sí, hi ha hagut canvis.
Jo no et podria dir si ha canviat de forma significativa
perquè és la primera vegada que estic dintre de l'associació Hamada,
que és nova, és una associació que s'ha creat aquest any,
i desconec, en aquest sentit,
com era l'organització interna de l'anterior organització.
Canvis significatius respecte a territori,
doncs penso que no hi ha hagut,
simplement el que hi ha hagut ha sigut un canvi
de l'organització que la portava una altra associació
i ara, aquí a Terres, en el camp de Tarragona,
la portava l'associació Hamada.
És el que et deia, que és l'associació Hamada,
la que gestiona, doncs ara penso,
en Tarragona Ciutat les famílies acollidores,
les gestiona aquesta mateixa associació
que en aquest cas tu representes, no?
Sí, sí.
Era en aquest sentit una mica per orientar els oients,
perquè sabem que cada any, a banda que hi ha famílies
que ja habitualment tenen claríssim que quan arriba a l'estiu
volen compartir aquest temps amb nens i nenes
dels camps de refugiats de Tinduf,
pot haver-hi alguna família que s'ho plantegi
que ara l'any vinent, que sàpiga, no?
Amb qui s'ha de posar en contacte
i de quina manera s'ha d'adreçar.
Aquests nois i noies estaran pràcticament
al mes de juliol i agost, no?
Sí, són dos mesos, sencers, els que estan amb nosaltres
i després esperem que l'any que ve, evidentment,
també podem continuar amb aquest projecte
que és molt interessant per a aquests nens
que tenen necessitat, almenys durant els dos mesos
més forts de l'estiu, de sortir dels campaments
perquè, bueno, estan vivint en un desert,
doncs, tal com la paraula indica,
on el sol crema, crema a més de 50 graus
i on és necessari, doncs,
que a més les criatures que poden,
que són entre 7 i 12 anys,
doncs, sortin per passar un millor estiu.
Són nens i nenes que, com bé dius,
viuen en unes condicions de vida molt dures,
van néixer ja en aquestes condicions,
estem parlant de generacions,
ja comença a ser realment un tema dramàtic
i que, bé, donades les mancances,
quan arriben aquí també s'aprofita
per fer tota una sèrie de revisions mèdiques, no?
Sí, el projecte en si tracta...
Els objectius són tres, bàsicament, no?
Primer de tot, doncs, evidentment,
treure aquests nens durant aquests dos mesos
pel motiu que ja he dit,
per qüestions climàtiques, no?
El segon, i tan important i més o més que el primer,
és que tots passen una revisió mèdica
a partir de la qual, si es troba algun
que tingui alguna malaltia
que necessiti tractament, per exemple,
doncs, són nens que arresten,
que es queden aquí al país
i fins que no estan curats del tot,
doncs, no marxen.
I en tercer lloc, evidentment,
són dos mesos en els quals,
a banda de rebre el carinyo de la família
que els acull, doncs, reben tot allò
que en el seu campament no poden rebre,
sobretot a nivell de menjar, no?
que és en el que més déficit en tenen.
Són nens i nenes que, com dèiem,
estan acostumats a unes condicions de vida molt dures.
La part material, diguem que no la tenen encoberta
ni de bon tros en el seu lloc d'origen,
però sí la part efectiva.
Hi ha una certa enyorança, no?,
els primers dies, alguns?
Home, és evident.
Penseu que els més petits,
que tenen això de set anys
és la primera vegada
que surten del seu campament
que no coneixen més enllà
dels metres on viuen, no?
I se'n van a un país estrany,
d'una llengua diferent a la seva,
i amb unes persones
que no coneixen de cap de les maneres.
De tota manera,
el que sí, en general,
totes les famílies ens comuniquen, no?,
és que són criatures que s'adapten ràpidament
a la nova situació,
que són criatures que es fan estimar moltíssim
perquè ells s'estimen molt.
Hem de pensar que el nen,
quan va parar a la família,
per ell, aquesta família,
són els seus pares d'Espanya,
i així ens diuen, eh?,
en els campaments som els pares d'Espanya,
i aquests nens passen de tenir d'una família
a tenir dues, no?,
els pares biològics,
els que tenen allà,
i que són, doncs, famílies meravelloses,
perquè protegeixen molt els seus fills,
els estimen molt,
són famílies molt extensives,
extensives en quant que conviuen
no sols pare, mare i germans,
sinó, doncs, tota la família, no?,
la iaia, l'avi, la teia, el tiet,
vull dir que, en aquest sentit,
estan, bueno, estan molt bé,
a vegades jo penso que molt millor
del que estem aquí, no?,
perquè se'n s'ha perdut una mica
aquesta idea de la família extensiva,
però, quan venen aquí,
ells saben, perquè els seus pares
s'encarreguen d'explicar-s'ho molt bé,
que venen a parar
a una altra família que els hi farà de pares,
i no per el moment en què estan,
per els dos mesos,
sinó que ja passen a ser
els segons pares per tota la vida, no?
Sí, perquè, de fet,
sempre que es pot,
en la mesura del possible,
es manté aquest vincle,
aquesta relació,
no només amb el nen o nena,
sinó també amb la família,
els camps de refugiats.
Sí, sí, sí.
A veure,
el nen s'hi repeteix,
normalment,
sempre que la família d'aquí
vulgui tornar a tenir el mateix nen,
doncs el torna a tenir, eh?
I després s'organitzen diversos viatges,
dos viatges, bàsicament,
als campaments
per a aquestes famílies espanyoles
que vulguin anar a visitar
la seva família saharaui,
doncs pugui tenir aquest accés.
I bé,
ja en aquest moment
és quan el vincle
queda absolutament definit, no?
Si tens la sort
de poder anar
a visitar-los
en els seus campaments,
doncs la veritat és que
jo sempre dic,
jo sóc una persona
que he tingut
aquesta possibilitat, no?
I em sento molt feliç
perquè sempre dic que
no he acollit un nen,
he acollit tota una família, no?
I et sents de la família
perquè et fan sentir
com una part important d'ells.
No tots els nens i nenes
poden venir, no?
De vacances
per diferents raons.
Sí, no.
Acostumant a venir,
et dic entre 7 i 12 anys
i, bueno,
ells sobretot
valoren molt
que...
perquè també és una forma
d'induir
que els nens
estudiïn, per exemple,
que vagin bé
en els estudis, no?
I bé,
després hi ha altres raons
que poden ser
més d'índole sanitària,
doncs, bueno,
perquè són nens
que tenen una dificultat
del tipus que sigui,
no?
No greu,
no té per què ser greu
perquè ja n'hi ha
un altre programa
establert
per als nens
que pateixen
alguna malaltia
que s'ha de tractar
de llarg tractament, no?
Que s'ha d'operar
o que necessiten
un tractament
doncs molt més
molt més llarg.
Per tant,
ja et dic
que
els nens
sobretot
s'ha d'incentivar
aquells
que estudien, no?
Que van traient
els cursos
escolars
i, bé,
doncs,
bàsicament
és això,
no hi ha
altre
incentiu
d'altres tipus
econòmic
o...
Naturalment.
Pel que fa a les famílies
acollidores,
a vegades supera
el nombre de persones
que volen acollir
nens
a nens que vinguin aquí,
és a dir,
famílies que
sol·liciten
de compartir
aquest temps d'estiu
amb algun nen,
doncs,
hi ha massa famílies,
pocs nens,
ho està equilibrat.
A veure,
jo et parlo
per la...
Sí,
per la vostra experiència.
L'experiència d'aquest any,
que és la que conec
com a organitzadora,
com a mare acollidora,
no que hi ha portos diversos.
Com a organitzadora,
el que s'ha seguit
estrictament
és des que
es va començar
a obrir
les llistes
de demanda
de nen,
doncs,
acostumem,
sobretot,
a fixar-nos
l'objectiu
que no hi hagi
més famílies
que nens
i també a l'inrevés,
no?
Que no hi hagi
més nens
que famílies.
En tot cas,
des d'aquí,
per exemple,
el que hem fet
és tenir
una llista
d'espera
on ja
els pares
que van optar
per aquesta
altra alternativa,
doncs,
sabien que
era molt possible
que aquest any
no en tinguessin
el nen,
però que l'any que ve
ja formarien part
de la llista
definitiva.
Bé,
doncs,
sí,
aquí a Tarragona,
per exemple,
hem tingut
diversos,
com uns quatre nens,
em sembla que són,
que pertanyien
a aquesta llista d'espera
i que han pogut
venir cap aquí
perquè ens han vingut,
diguem-ne,
sense assignar
a una altra família
de Catalunya.
Des de,
com a mare
acollidora,
deies que la teva
experiència és llarga.
Quants anys fa,
Rosa Maria,
que a casa teva
comparteixes l'estiu
amb aquests nens?
Doncs,
a casa meva
vam començar
el 2003,
després vam estar
dos anys
que per
errades
d'organització
no vaig poder
tenir el nen,
l'any passat
vaig tenir
un altre nen,
nou,
diguem-ne,
i aquest any
en tinc dos.
Que fa,
doncs,
és el 2003
que,
diguem-ne,
estic involucrada
en aquest projecte.
Els dos nois
que estan en guany
amb vosaltres
ja els coneixies
o és la primera
vegada
que venen
a casa teva?
No,
no,
els que tinc
actualment
són els dos
que ja coneixia
i que conec
absolutament
tota la família.
Per tant,
el tema de l'adaptació
cap problema,
és com tornar a casa
per ells,
no?
us ho puc garantir
i ara no parlo
per la meva experiència
sinó per l'experiència
de la resta
de gent
que jo conec.
L'adaptació,
ja us ho he dit abans,
són nens
que s'adapten
rapidíssimament,
són nens
molt observadors,
molt desperts,
amb moltes ganes
de passar-s'ho molt bé
i que la família
s'ho passi
bé amb ell,
no?
I per tant,
home,
com a tot arreu,
a veure,
els nens són iguals
aquí,
allà
i a tot el món,
no?
doncs evidentment
pots trobar-te
algun cas
que pugui ser
una mica complicat
perquè pots ser
més tímid,
més introvertit,
més antipàtic,
si vols,
però jo
per l'experiència
que tinc
de tota la gent
que,
sobretot jo
soc de Cambrils,
de les famílies
que portem
aquesta aventura
des de fa temps,
l'experiència
sempre ha sigut
amb tots els nens
molt bona,
excel·lent.
Finalment,
Rosa Maria,
comentaves de passar-s'ho bé
a banda del dia a dia,
de la quotidianitat
que converteixen
amb les famílies
de forma organitzada
també,
com teniu previstes
activitats
perquè aquests nens
i nenes
es retrobin
amb els seus companys?
Sí, sí,
a veure,
a nivell de Catalunya...
S'ha detallat
la comunicació
amb la Rosa Maria López,
immediatament mirarem
aviam
si la podem recuperar,
recordem que és
la membra
de l'associació
Amades,
l'entitat
que enguany
coordina
les colònies
d'estiu
dels nens
i nenes
Saharaui
que venen majoritàriament
dels camps
de refugiats
de Tinduf.
Sembla que han pogut
recuperar
la comunicació
amb la Rosa Maria,
no?
De moment no és possible.
No sabem per quina raó
hi ha hagut un problema
amb la línia telefònica,
en tot cas
fem una petita pausa
i mirem a veure
si podem recuperar
ni que sigui
per aquest últim minut
que ens comenti
les activitats
de recuperar,
com dèiem,
la comunicació
amb la Rosa Maria López.
Són sis els minuts
que ens separen
de les dotze
del migdia.
Afortunadament,
hem recuperat
la conversa
que estàvem mantenint
fa un moment
amb Rosa Maria López,
membre
de l'associació
Hamada
i coordinadora
de les colònies
d'estiu
dels nens i nenes
Saharaui.
Rosa Maria,
ha estat un breu parèntesi,
però afortunadament
podem recuperar la conversa
si més no
perquè ens comentis
una miqueta
les activitats
i les trobades
que teniu previstes
amb aquests nois i noies.
Sí,
jo me n'alegro
perquè tampoc sé
fins on havia arribat.
Bé,
us comentava
que les activitats
són diverses
a banda de la festa
central de tota Catalunya,
que es fa a Vilafranca
del Penedès
i es farà el dia 16.
A nivell de Tarragona
també farem una festa
per als nens
que es troben a Tarragona
i després
cada municipi
prepararà
les seves pròpies activitats
que ja poden ser
diàries,
per exemple,
l'accés dels nens
als diferents
esplais d'estiu
que tenen els municipis
o les diferents
activitats
esportives
o lúdiques
que des del propi
ajuntament
es van muntant
i a la qual
poden acudir
doncs no només
els nens saharaui
sinó també
als germanets
o germanetes
que tinguin
dintre de la família
catalana,
no?
També
els portem
a Port Aventura,
n'hi ha sopars
bé, la qüestió
seria que
amb aquest tipus
d'activitat
diverses
no sols
es trobin els nens
que s'hi fa molta il·lusió
sinó que també
es creï
una xarxa familiar,
no?
Bé, són moments
en què les famílies
catalanes
doncs tenen
l'oportunitat
de comentar-se
com els hi va
com són els nens
quines són
les seves emocions
quines són
les seves impressions
si és la primera vegada
doncs
intercanviar
totes les opinions
que hi ha
i que acostumen
a ser molt favorables
en el sentit
que afavoreixen
també
que
en pròximes edicions
d'aquest projecte
doncs
hi puguin venir
encara més nens
perquè
n'hi haurà més famílies
que
a través de les que
ja han començat
doncs
altres anys
no?
han sapigut
de
què significa
aquest projecte
què significa
tenir aquests nens
entre nosaltres
en tots els sentits
no?
i evidentment
doncs
això fa que
que cada vegada
hi hagi
més demanda
per a poder acollir
els nens
durant aquests dos mesos
d'estiu
és un bon símptoma
doncs
de la nostra societat
malgrat tot
que hi hagi famílies
que vulguin compartir
allò que la fortuna
els ha deparat
amb altres
que són més
desfavorits
per circumstàncies
que òbviament
són absolutament
alienes
aquesta comunitat
la comunitat
saharaui
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Rosa Maria López
membre de l'associació
Hamada
coordinadora de les colònies
d'estiu
a la vostra disposició
i de ben segur
que podrem tornar
a parlar
al llarg d'aquest estiu
moltíssimes gràcies i bon dia
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
adeu-siau
Adéu