Tres minuts, un quart de dues, el grup Gemma, el grup sobre estudis,
al voltant de la dona en l'actualitat, és un grup molt actiu a la ciutat de Tarragona.
Ja fa un quant temps que proposen diferents temes oberts a tothom,
oberts al debat, a la informació, dins de tot un seguit de xerrades.
Després de l'estiu han elaborat un ampli calendari
que ens acompanyarà al llarg d'aquest any, també l'any vinent,
amb una periodicitat mensual.
D'aquesta manera, nosaltres convidem a integrants d'aquest grup
que comentin la tasca que desenvolupen i serveix també de difusió
per a aquelles persones que vulguin assistir a les xerrades
que pensin que la porta és oberta, que es fa la seu del Col·legi de Psicòlegs,
i que no són sessions adreçades a professionals,
que també, sinó al públic en general.
Però qui ha de dir això, perquè realment són les que ho organitzen
i estan al capdavant, són la Clara Berman i la Maria Antonieta Juelo.
Molt bon dia a totes dues.
Hola, què tal?
Bon dia.
Benvingudes.
Som aquí una altra vegada.
Quant de temps fa que esteu treballant en temes dedicats a la dona
i tot allò que els afecta?
És el cinquè curs acadèmic,
que com a grup integrat en els grups de treball
del Col·legi de Psicòlegs aquí a Tarragona,
ens dediquem a fer estudi, investigació i activitats de molts tipus,
sempre al voltant de temes relacionats amb la dona.
En concret, aquest és el tercer, que parlem sobre sexualitat femenina.
i aquest any el gira al voltant de problemes i solucions de la posició femenina.
Partint sempre de la psicoanàlisi o des d'altres disciplines també que contempla l'àmbit de la psicologia?
No, les integrants del grup parlem des de la psicoanàlisi,
però estem totalment obertes, més bé estem interessades en que vingui la gent
i pugui aportar el seu enfoc, sigui personal, sigui el de la mass media,
vull dir el que surt als periòdics, el que els interessa,
tot això que pot ser d'interès públic.
Però la nostra manera de veure-ho és sempre la psicoanàlisi.
I tenim les nostres raons.
Naturalment, són temes que fa anys, quasi m'atreviria a dir una dècada,
se'n parlava molt als mitjans de comunicació i a tot arreu.
Com que se suposa que tenim moltíssima informació,
algú, erròniament, suposa que no tenim dubtes,
que no hi ha problemes i que hem superat en determinades problemàtiques
que arrossegàvem de manera gairebé atàvica.
Està lluny de la realitat perquè, de fet,
el fet que no se'n parli d'un problema no vol dir que no existeixi,
senzillament que no se'n parla.
I el tema que tractareu demà, insistim, un acte obert a tothom,
és el de la frigidesa.
Jo feia molt de temps que no sentia que algú tingués interès a parlar d'això,
però ens consta que és una problemàtica de les dones que existeix.
En la part més íntima, no només des del punt de vista físic,
sinó també de donar-la a conèixer socialment.
Perquè avui dia, que la dona ha d'estar tan alliberada,
si una dona manifesta que té aquest problema,
sembla que se la menys té.
Que poc moderna, que poc evolucionada, aquesta dona,
que té problemes de frigidesa.
És una percepció que tinc jo personalment.
No sé si vosaltres penseu que...
Jolanda, com sempre, obres moltes portes
i et donen ganes de dir-ho tot.
Però no sé si ho podrem dir tu, però com a mínim orientar.
I escolta, ja està bé crear expectació
i que demà vagin a la xerrada.
A veure, això és una de les qüestions, seria.
La idea o idealització de que, com que estem tan alliberats,
ara ja no n'hi ha dones frigides.
Això és un prejudici o una mentira.
Vull dir que...
Per això et deia abans que nosaltres parlàvem des de la psicoanàlisi.
Perquè, insisteixo, si anys enrere van venir per publicitar,
per dir-ho d'alguna manera, el grup del col·legi,
ara jo en particular, però suposo que la Maria Antonia també,
hi ha altres dos membres que aquest dia no poden estar,
que són Catherine Galamán i Sílvia Pardines.
Ja no venim tant perquè la gent ens conegui,
sinó perquè sabem que hi ha molts problemes dintre el món actual,
com el problema de la violència,
com els problemes portats per la marginació social,
i que posa problemes psíquics que només pot resoldre la psicoanàlisi.
I que perquè estem en aquest sentit el mateix,
diguem-ne, com si estiguessin en el temps de Freud,
un segle abans,
i encara que hi hagi canvis tecnològics,
científics i de tota mena,
l'esperit de la gent segueix sent el mateix.
Vull dir que la gent està tancada a saber la seva veritat,
la veritat que la psicoanàlisi pot ensenyar, pot mostrar.
En definitiva és l'autoconeixement, no?
Exacte, que tenim un instrument
que la gent encara té por d'utilitzar-lo,
i té prejudicis respecte de pensar...
I per què creiem que es té por a la psicoanàlisi
com a eina de solucionar determinats problemes?
Hi ha dos prejudicis que són el temps,
diuen que és molt llarg,
i un altre prejudici...
I lent, no? Molt lent.
Això diuen, diuen,
i un altre prejudici que és l'econòmic.
Hi ha molts centres ara oberts a tota Espanya,
i obrirem un aquí a Tarragona,
al centre OIR, es dirà,
Orientació, Intervenció, Reflexió,
on cadascú pagarà la possibilitat que té de pagar.
Ha de pagar.
Sí, per una feina és més, clar.
Però segons les seves possibilitats.
Doncs aquest prejudici de l'economia
és això, un prejudici.
I respecte del temps,
sí que és llarg,
sí que és dur en algun sentit,
però el que sí que podem dir
és que des del primer moment
que un pacient
entra al despatx d'un psicoanalista
es comencen a produir canvis.
Bé, això m'anava cap a la psicoanàlisi...
No, no, però és normal, és normal.
Però m'anava cap allà
perquè la frigidesa
no és un símptoma somàtic.
Vull dir,
no és un problema orgànic.
Com el passaré al castellano...
Com et trobis més còmode, Clara?
No és un símptoma orgànic,
aunque tenga su eclosión,
su aparición supuestamente en el cuerpo.
Digo supuestamente
porque és ben sabido
que con bastantes frecuencias
les mujeres sueñan
i sienten orgasmos en els sueños.
Per tant,
en què cuerpo està ese orgasmo?
Si aparece en el sueño.
Però és un problema
o és una conseqüència d'alguna cosa?
És un símptoma neuròtico.
És una neuròsia.
Com a qualsevol neuròsia,
té causes i conseqüències.
Però és bàsicament
un aspecte particular
d'una neuròsia en una dona.
i que la dona ho viu generalment
en silenci, com dèiem, no?
Bueno, a veces en silencio.
A veces con menos pesar
que lo que pareciera.
sufre menos
que lo que se podría esperar.
Lo suelen llevar
como concierto
entre resignación,
podríamos decir,
y bueno...
No, no n'hi ha per tant.
No n'hi ha per tant, Déu Pena.
Sí, no n'hi ha per tant.
Escolta,
si em privo d'això,
tampoc no puc viure amb altres coses.
No ho necessito per viure,
com si diguéssim.
Jo diria, no sé,
que la frigidesa
no genera problemes
respecte de la seva femineïtat
a les dones.
No genera.
No genera.
Hi ha altres qüestions
quasi sempre associats
a la bellesa,
per exemple,
la bellesa amb B,
que li poden qüestionar més
aspectes
respecte de la seva femineïtat,
no tant la frigidesa.
Estratament relacionada
amb el desig sexual,
que en aquest cas
estem parlant d'absència,
no de desig,
però sí de sensacions.
De sensacions, sí, clar.
Perquè el desig hi és.
El desig hi és, exactament.
Això és l'important també
a tenir en compte.
És com si nasqués
sin perdirlo de alguna manera,
con un mazo de cartas.
Y ese mazo de cartas
se distribuye de distinta manera
a lo largo de nuestra vida.
Podemos ponerlo en un sitio
o en otro.
Eso es por lo que podríamos
llamar la libido,
la energía sexual.
Es decir,
todo el mundo
tiene energía sexual.
Y esa mujer frígida,
claro que tiene energía sexual.
Solo que en lugar de estar colocada,
por así decir,
en el lugar que se espera,
está colocada
en el lugar indebido.
Por ejemplo,
produciendo fibromialgias.
Es decir,
se desplaza,
se descoloca,
se agrupa,
se invierte,
esa libido,
ese sentimiento,
sensación,
energía,
es puesta
en un lugar inadecuado.
Esto además
puede ocurrir
en momentos circunstanciales,
con lo cual ya no es
un síntoma neurótico
tan claro.
O puede ser algo
que permanezca constante
en la vida de una mujer.
O que tenga
una importancia particular
en determinados momentos.
Sea con la aparición
de la primera regla,
sea en relación
a la pérdida
de la virginidad,
o incluso
en muchas ocasiones
cambios importantes
en el sentido positivo,
digamos,
después de la menopausia.
Es frecuente.
Generalmente,
las mujeres
que tienen la sensación
que patecen
esta frigidesa,
¿tenen voluntad
de solucionar-ho?
¿O realmente
no lo perceben
como lo pueden
perceber los otros?
¿Con allo que decimos
van tirant
i ja m'està bé?
Vull dir,
aquesta persona
no necessàriament
se sent així
com deia la Maria Antonia,
la seva feminitat
no està a quartar
de la seva vida
quotidiana tampoc.
O és necessari
que busqui la solució?
Digues la tu opinió
i jo dic la meva.
Jo ja estic bé
i dius,
escolta,
doncs si estàs bé
no cal que busqui solució,
si estàs bé així.
O és necessari
perquè pot tenir
altres conseqüències
en altres àmbits
de la seva vida?
Bé,
segur que conseqüències
en té.
El que passa
és que com a
qualsevol altre símptoma,
símptoma neuròtic,
no necessàriament
és viscut
com a problema.
És a dir,
no necessàriament
és reconegut
com a algú
ha de sempallegar-se d'ell.
Normalment,
el símptoma neuròtic
compleix,
diguem-ne,
una funció,
té un objectiu
que la gran majoria
de vegades
el pacient
o la persona
que,
diguem-ne,
fa aquest símptoma
no és conscient
que això
és un símptoma
i que això
està parlant
i que aquest símptoma
està parlant
d'alguna cosa
d'ella,
efectivament,
i que
llavors és complicat
de dir
que ha de buscar
solucions,
jo diria que
el que ha de buscar
és saber
del seu símptoma
i saber
el lloc
que ocupa
aquest símptoma.
A mi
em costa molt
de dir
les coses
que s'han de fer
i les que no s'han de fer
i sobretot
diagnosticades
de fora,
perquè una
anorgàsmia
no necessàriament
és una frigidesa.
d'acord.
No,
exacte.
Ara,
podríem dir
que casi
todas
les mujeres
que viven
al análisis
en un moment
o en otro
del recorrido
hablan
de
su problemàtica
sexual
y gran cantidad
de ellas
padecen
de anorgàsmia
y
dentro
de este
porcentaje
algunas
más
de las
que
desearíamos
por así decir
se consideran
o se dicen
frígidas.
Se consideran
o se dicen
a veces.
Dins d'aquest grup
son dones
heterosexuals
totes ellas?
Hay
heterosexuales
y homosexuales.
La homosexualidad
es otra cuestión
que posiblemente
tratemos
en enero
o en febrero.
Carla y vinent.
Porque la homosexualidad
femenina
es todo un interrogante.
no es de ninguna manera
no puede
no es equivalente
a la masculina.
A veces
es el sumum
de la femineidad.
O sea que
es muy particular.
Pero
voy rápido
si puedo.
Un poquet
temps.
Pero sobre
si
si tiene solución
la frigidez
y lo tiene
es a través
del psicoanálisis
y es a través
de la vinculación
de palabra
puesto que
en la relación
analítica
hay una abstinencia
absoluta
de todo
vínculo
corporal
es a través
de lo que llamamos
transferencia
que es el vínculo
paciente
terapeuta
que
se producen
cambios
importantes
en esta cuestión.
y
no lo que
se a veces
se indica
es
a mi entender
equivocadamente
es la sexología
que utiliza
un camino
con el que
al menos
nosotras
estamos en desacuerdo
lo que suelen
indicar
es
para tanto
para la frigidez
como para la impotencia
el camino
del autoerotismo
cuando precisamente
de lo que se trata
es de aprender
a vincularse
con el otro
y no con uno mismo
de estas maneras
puedo
un ejemplo
pero teníamos
tres minutos
porque es gracioso
una mujer
y es gracioso
y suele ocurrir
una mujer
que durante
gran parte
de su vida
finge
orgasmos
espectacularmente
y su marido
está súper contento
de cómo goza
esta mujer
después
de determinadas
circunstancias
él está fuera
le pasa algo
no sé
él retorna
y ella empieza
a tener
orgasmos
reales
y entonces
la expresión
no es
tan exagerada
ni tan evidente
como lo había sido antes
el marido
decepcionado
cree que ahora
no la satisface
quina ironía
quina ironía
volen saber
més coses
doncs
estan convidades
totes aquelles
i aquells
que vulguin participar
d'aquesta xerrada
al col·legi de psicòlegs
al carrer Ramon i Cajal
número 11
número 11
a partir de quina hora?
a les 7 de la tarda
a la figinesa
la frigidesa demà
el proper mes
la gelosia
i l'altre
la prostitució
Maria Antonia
Tajuelo
i Clara Berman
s'han compromès
a passar per aquí
per la ràdio
i donar-nos
algunes pistes
gràcies Clara
Maria Antonia
que vagin molt bé
i moltes gràcies
i moltes gràcies a tots vostès
que també ens han triat
un dia més
per compartir
aquestes 6 hores i mitja
de ràdio en directe
tornem demà
a l'hora de sempre
fins aleshores
gràcies per la seva atenció
acabin de a passar