Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies, Olga, Toni, de Veritat.
Que magnífica.
Sort que podrem escoltar-los alguna peça més.
Ara volem saludar a Jesús.
Él ha fet un conte, també, per avui.
Jesús, ¿era la primera vez que hacías un cuento?
No, no.
¿Otras veces ya habías escrito algo?
¿Ya habías escrito, no?
Sí.
Pues, cuando quieras.
Todos te escuchamos.
Se titula La cieguecita.
Esta es la historia de una ciega que creció en una casa con su abuelo porque su madre había muerto de enfermedad y su padre había ido a la guerra y no sabían si estaba vivo o estaba muerto.
El abuelo.
El abuelo trabajaba para pagarle una operación a su nieta, para que volviera a ver, ya que era ciega, por una enfermedad que cogió a los tres años.
Una noche su abuelo salió a trabajar. Bueno, salió de su casa para ir a trabajar. La niña, como siempre, se quedó en casa, esperando que el abuelo volviera.
Pero un hombre los vigilaba para saber si en esa casa había dinero o cosas de valor para poder robarlas. Cuando el abuelo regresó de esa noche, cogió una caja donde guardaba el dinero para la operación de su nieta. El malhechor lo vio de la caja donde el abuelo de la niña guardaba el dinero para pagar la operación de su nieta.
A la mañana siguiente, como todos los días, el abuelo se fue a trabajar y por la noche volvió a casa. Pero por mala fortuna, esa noche le tocó hacer un turno doble. Comió algo y volvió a trabajar. Esa fue la oportunidad del ladrón para robar el dinero.
Y rompió en la casa por una ventana que el abuelo, por descuido, se había dejado abierta. Cogió la caja con el dinero.
La niña, al oír ruidos, preguntó, ¿quién hay ahí? Abuelito, ¿eres tú? No contestó.
El malhechor siguió con sus fechorías y la niña volvió a gritar, ¿quién hay ahí?
Y la niña gritó, por favor, no te lleves el dinero, porque es para una operación que mi abuelo está guardando, para curarme la vista.
El malhechor, al oír estas palabras, se sintió mal y le dijo, no te enojes, te lo ruego, guarda, niña, tus enojos, porque verte llorar no puedo, aquí te dejo tu dinero, no puedo robar la luz que pierden tus ojos.
Cuando volvió el abuelo de trabajar, fue a buscar el dinero, fue a buscar la caja con el dinero.
Y al no encontrarlo en el sitio donde él la había dejado, se sospechó que algo había pasado.
Se acercó a la cama donde la niña estaba quieta, sin moverse, pensando que algo le había pasado.
De repente, se despertó la niña y le contó todo lo que había pasado y le dio la caja con el dinero.
Esa misma noche recibieron una carta con la que decía el hospital que tenía que pasar para hacerle unas pruebas para la operación.
Se fueron, se fue, cogió el dinero y se fueron al hospital.
Le dijo al doctor, llegaron al hospital y le dijo al doctor, no tengo el dinero suficiente para la operación de mi nieta.
Dice, no hace falta.
Alguien ha pagado su operación.
Denle gracias a esa persona.
Guarde el dinero para comprarle regalos a su nieta.
La operaron y el día de Navidad la operaron y volvió a ver.
y color incolorado.
Moltes gràcies, Jesús.
Gràcies, Jesús. Enhorabuena.
La veritat és que ens agraden a totes les històries en final feliç.
Volem saludar el Rafa i el Josep.
El Rafa és coordinador d'educadors.
El Josep és educador de cap de setmana i és la persona que coordina els voluntaris que generalment venen també aquí al centre el cap de setmana.
A més a més, ens acompanya també el David.
Hola, David.
Hola, què tal?
David és la persona que s'està ocupant una mica de tot el tema de la decoració.
Rafa, Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Fastoneta que sou aquí, però us hem deixat allò amb la confiança que ens doneu, que sou a casa vostra, podríem dir, us hem deixat així una miqueta per la recta final.
Jo aquí davant, Rafa, tinc el programa d'actes.
Heu preparat tota una sèrie de tallers, d'actuacions.
Jo ho dèiem amb el Carles al començament del programa, és un centre penitenciari que segueix el seu ritme, la seva seqüència normal, però també en el ritme i en la seqüència normal feu moltes activitats fora d'aquestes dates, però aquestes dates, diguem-ne, que us tematitzeu també en el tema de Nadal, no?
Sí, sempre és important sortir una mica de la monotonia.
Doncs aquestes festes és un bon moment per fer-ho i tractem l'equip de tractament i el centre en general, tractem de fer un programa d'actes que sigui una mica distret, que contemple una mica d'esports, de música, d'alguna xerrada també i que aquests dies siguin una mica diferents.
No deu ser fàcil triar i pensar quines activitats fent, precisament pensant en la diversitat de les persones que estan aquí.
Són persones, és un col·lectiu molt heterogènic, per tant dius, home, això a qui interessa, a qui no interessa, jo crec que no és gens fàcil, no és gens fàcil programar en general, però programar aquí tampoc, no?
És una mica complicat i de vegades, bueno, doncs, n'hi ha alguna sorpresa.
El que passa és que s'han de fer coses i intenten, bé, doncs, si pot ser que tothom estigui content, millor, però bé, sempre pot ser que hi hagi algú que li agradi i algun altre que no,
no poden fer moltes més coses i intenten fer-ho de la millor manera possible.
Ara després repassarem totes les activitats. Algunes ja s'han fet, altres es faran.
Quan vam venir el mes de març vam visitar una exposició, no, a l'abril va ser, em penso, vam visitar una exposició
que hi havia del taller de fusteria, hi havia també un drac magnífic per al tema de Sant Jordi.
Ara, poc o molt, una mica de guarniment nadalenc i hi poseu, no?
Sí, i tant, normalment sempre es fa una mica de donar una imatge de Nadal
i aquí col·laborant molts els interns amb professionals i, bé, jo crec que ens surtin tots bastant bé.
Un d'aquests col·laboradors és el David, és un internant del centre, que t'ocupes de la decoració, no, David?
Bé, jo cada any m'ocupo de la decoració, porto tres anys aquí i t'explicaré una miqueta quan ha sigut.
Aquest any, tot el centre, hem fet exposició tant dintre com fora i ha sigut la base principal, el reciclatge.
Llavors, tant a l'exposició de fora, que hem fet l'anuntament com aquí, fent una crítica al consum,
tant al consum, perquè els magatzins, que els magatzins no s'imposen, que hem de comprar determinades consoles, prototipos,
llavors nosaltres el que volen és innovar la decoració nadalenca.
Sempre creant tendències i posar colors que siguin clars i agradables a la vista i que ningú n'any es repeteixi.
Jo aprofito això que has dit de l'exposició per felicitar-vos, perquè em van parlar,
van venir educadors del centre a parlar a la ràdio i la vam visitar,
i la veritat és que va ser magnífica cada any, pensem que feu un treball important als tallers,
i la bona oportunitat que ens doneu als que estem al carrer de veure el que treballeu aquí.
En aquest sentit, del reciclatge, de donar-li un pèl de sentit de conscienciació
en quant al consumisme, també feu la decoració aquí?
La decoració, sí, aquí està tota la gent, la Jessi, voluntaris i tots els interns,
podem dir que l'hem fet aquí, són papers que n'agafen de la bústia, que es tiren,
llavors ho posem, la gent pràcticament la que no ho entén,
doncs diu per què posen això en el paper de regal.
Aquest any, com ja t'he dit, fent el reciclatge,
en base a que, clar, ens imposen uns estereotipos,
tu diria en castellà, ¿vale?
Com tu vulguis, no me faltaria.
Vale, ens imponen uns estereotipos a l'hora de elegir uns regalos o algo,
i hem querido, amb el reciclaje,
totes les coses que la gent tira,
basar-nos en els països pobres,
com pot ser el paper de publicitat,
que nadie ho té en compte,
innovar amb noves tendències,
i a la vegada amb coses que han sobrat d'altres anys,
no perquè sobre o falte pressupost,
sinó perquè necessitem guardar dineros
per altres coses més importants,
com pot ser l'escola o altre tipus de coses,
que sempre aporten el seu granit
fent els seus murals,
doncs hem intentat que hi hagi un poc de diversitat cultural,
també, amb els cartells i amb tot.
¿Què zones del centre són les que hacéis decoració?
¿En què zones? Zones comuns, m'imagino, no?
Bàsicament, fent sempre el centre,
perquè per el centre passen tots els mòduls,
i també a les portes dels mòduls,
n'hi ha grans càrtels,
o sigui que adornem tot al centre.
Les mestres també fan coses,
a les aules està tot adornat,
la biblioteca aquest any no ha pogut ser
perquè està tancada per vacances,
però gairebé tot al centre,
el taller de ceràmica, tot.
Quins materials?
Parlaves dels papers de publicitat.
Quins altres materials?
Ens pots posar un exemple
d'algun d'aquests elements decoratius
en aquesta línia que ens explicaves ara?
En altres tenim la cornissa,
llavors a la cornissa,
a les hores no hem volgut fer un paper d'estrassa,
sinó en el paper de publicitat
l'hem donat la volta,
dient que, a part que aprofitem per dir
que els preus estan molt clars,
es disparen a l'hora de dir,
bueno, el Nadal arriba,
també els comerciants fan una pujada de preus molt alta,
nosaltres l'hem donat la volta,
que significa que els preus no són així també,
i fent una crítica al consumisme d'això,
que el Nadal no és consumisme,
sinó amor i pau.
Aquí, lògicament, també us arriba
aquesta febre de consum, de compra,
aquesta dèria, els anuncis a la televisió,
perquè aquí, lògicament,
ja moltes hores veieu molt la televisió,
i és desesperant, no?
Sí, jo som molt consumista, també.
Tu ets molt consumista,
jo diria que com tots, tots ho som, eh?
Sí, som molt consumista,
i sí que ens arriba aquest missatge,
i jo suposo que cadascú que anir aquí
vol portar un esnait,
vol posar un lumillo,
que pugui el seu pressupost,
però nosaltres sempre discriminem
les persones que no tenen res.
I nosaltres, aquí dintre,
penso que ens medin per la roba que porten o no.
Si no portes un esnait,
és pitjor, de categoria inferior.
Però, bueno, això no tindria que és així,
i per això fent aquesta crítica,
que és una miqueta constructiva.
Això també passa fora, eh?
Ja ho saps, segons les marques,
o l'aspecte, o el cotxe que portes,
se't dóna més importància
que un altre que porta, doncs,
alguna cosa més modesta,
senzillament, perquè no li interessa, no?
Mira, sí,
jo a mi tant se me...
És que m'és igual portar un,
jo què sé,
el meu mini,
que portar un, jo què sé,
un Mercedes.
Saps què t'ho vull dir?
Jo m'he portat...
És que m'hi porto bé amb tothom.
Saps què t'ho vull dir?
És que m'he agressat.
A veure, David,
el que està clar
és que la decoració nadalenca
en guany ha optat pel compromís,
i també per fer una mica de teràpia
amb aquest consumisme que tenim tots, no?
En definitiva.
Doncs la veritat que sí,
i agrair a tothom que està aquí,
tota la gent que està aquí,
perquè estic neguitós,
he estat aquí,
tota la gent que m'ha ajudat,
agrair-los que ajudin,
perquè això és una activitat voluntària,
que és extraescolar,
no és l'escola ni res,
i a les mesas,
i a tothom que ha decorat.
Gràcies, David,
i a enhorabona a tu
i a tots els que han participat,
amb bona part voluntaris,
no, Josep?
Tu mateix, voluntaris, sí, sí.
Tu ets educador de cap de setmana
i coordines els voluntaris
que generalment venen els caps de setmana.
Sí, és que l'horari del voluntariat
precisament està en cap de setmana,
i com que coincideix amb aquest horari,
doncs, bueno,
sóc el qui tinc més relació
amb tots ells, no?
Llavors, doncs, bueno,
només és per coincidència horària,
però, que és que està organitzat així, sí.
Quina diferència hi ha
entre l'educador que està al cap de setmana
i el que està de dilluns a divendres,
si és que n'hi ha alguna?
Bueno, sí,
home, com a característiques professionals,
cap ni un, no?
El que passa és que, clar,
les dinàmiques de cap de setmana
són absolutament diferents, no?
Per dir, doncs, bueno,
així com de dilluns a divendres,
la major part d'activitats
són així, diguéssim,
obligatòries, arreglades, tallers,
és a dir, si hi ha un control horari,
en canvi el cap de setmana
és més aviat, doncs,
de tipus de voluntariat,
va qui vol,
i llavors, doncs, bueno,
la gent s'ho munta de forma diferent,
com fa tothom amb la vida normal
amb el seu cap de setmana, no?
Quan parlem de voluntaris,
parlarem d'interns,
com ara el David, per exemple,
o parlem de persones que venen de fora
i que dediquen unes hores
a desenvolupar determinades tasques
aquí al centre.
Això mateix,
estan reconeguts, diguéssim,
per la llei, pel reglament,
que, doncs, bueno,
les entitats de voluntariat,
alienes, doncs, a la presó,
doncs, venen aquí
i fan activitats altruistes,
voluntàries i, bueno,
doncs, reben aquest nom de voluntariat,
no?
Llavors, doncs, bueno,
estem oberts a totes les entitats,
actualment, doncs,
n'hi ha quatre
i, doncs, bueno,
fan des d'activitats estrictament religioses
o també estrictament de tipus social,
com poden ser les de la Creu Roja
i Joventut de Tarragona,
que és un voluntariat
de tipus social.
Bueno, en concret,
elles...
Cadascuna de les entitats,
em refereixo, eh?
Sí, bueno,
doncs, les de la Creu Roja,
exactament,
doncs, bueno,
estan molt...
tenen molt d'èxit
en el sentit que, bueno,
fan una activitat d'intervenció
en el temps lliure
els dissabtes a la tarda
i, bueno,
i tenen una dinàmica,
doncs, així,
molt innovadora
de que cada setmana
fan una activitat diferent.
Concretament,
el dissabte passat
va ser sobre un taller
de Nadales,
de felicitacions nadalenques
i de decoració del centre,
també,
que es va...
està penjat,
es pot veure actualment
i, doncs, bueno,
és una de les activitats,
així, doncs,
així, com a més reixida
i amb més ganxo,
no?, també,
sobretot perquè,
doncs, bueno,
venen noies joves,
la majoria, doncs,
fa molts anys
que es dediquen
al tema del voluntariat social,
doncs,
són universitàries i tal
i tenen un perfil,
doncs, així,
molt adequat per aquí,
no?,
i, a més a més,
que connecten molt
pel perfil de gent jove
que n'hi ha aquí.
Altres entitats de voluntariat,
com pot ser,
la capellania catòlica,
doncs,
amb els humils musulmans,
per exemple,
que també, doncs,
venen aquí a fer
les seves pregàries
de tipus religiosa,
el Consell Evangèlic de Catalunya
també envia gent de voluntariat
i una novetat
pels oïdors
de la ràdio de Tarragona,
doncs,
és,
doncs,
el senyor José Donato,
que,
doncs,
a partir d'ara,
doncs,
també participarà amb nosaltres
com a voluntari,
no?,
dintre, diguéssim,
de...
se'l reconeix com a voluntari
i formarà part,
diguéssim,
el integrarem amb el grup aquest.
De totes maneres,
ell fa molts anys
que ja ve participant aquí
i amb quantitat
de programes,
doncs de ràdio
i de...
de Tarragona Supercona.
Diguem-ne que ho farà
d'una manera arreglada,
tot i que ja venia,
no?,
a dedicar unes hores.
Hi ha una bona resposta
davant d'aquestes propostes
que feu de voluntariat.
Per les teves paraules
jo intuïeixo
que hi ha molt bona sintonia
entre els interviets,
no?
Sí, perquè hi ha molta implicació
de tipus personal,
emocional
i, vull dir,
no és allò,
doncs,
l'obligatorietat
de segons quin tipus
d'activitats,
com l'escola,
per exemple,
allò, doncs,
és l'obligació aquella
i si falles,
doncs,
els hi ha de recriminar,
escolta,
que has d'anar a l'escola,
vull dir,
és una dinàmica
absolutament diferent,
no?,
del tema voluntariat
i a més a més
en cap de setmana.
A part de que
el cap de setmana
també és un moment,
doncs,
que tenen els interns
per comunicar
amb la seva família,
per anar,
per exemple,
a la perruqueria,
per passar-se
per la bugaderia,
doncs,
una sèrie d'activitats
que, doncs,
estan concentrades
en cap de setmana.
I de llumnes a divendres,
diferents, no?
Aquí també la dinàmica
és bastant semblant
al que es fa,
doncs,
així al carrer.
Generalment,
els voluntaris
en qualsevol entitat
o àmbit
se solen relacionar molt bé
perquè tots detectem
de seguida
quan hi ha una actitud
generosa cap a nosaltres.
Som molt receptius tots
en aquestes coses, no?
Sí, a més,
ho aprecien molt
i el primer de tots jo
o el darrer,
però, bueno,
en general els interns
ho aprecien molt
perquè, doncs,
bueno,
venen aquí,
no venen a treballar,
venen voluntàriament
i a més a més
els diuen
oi,
tu vienes d'aquí gratis,
no?
I no, no,
jo soc voluntària
i tal, no?
I a veurem,
jo el que m'enriqueixo
és de l'experiència
i tal,
del tracte
i, doncs,
bueno,
amb el perfil
que t'he comentat,
noies,
estudiants i tal,
això els servirà moltíssim
per la seva formació
per suposat, no?
I els interns
sobretot
ho aprecien molt
el fet
que vingui voluntàriament
i és això.
Gràcies, Josep.
Olga, Toni,
esteu preparats,
no fa estona que esteu,
però això de la ràdio,
escolta,
endavant.
Quina cançó interpretareu ara?
Big Man.
Big Man,
doncs endavant.
No importa where can you be,
and why I didn't see you before.
The first time I tried to talk with you
I thought, oh God,
How far away are those eyes
My soul is blind
She didn't feel so much one time
In all these men
In all these men I am
Were bad to me
But I love him
Stupid as it seems
Stupid as it seems
But now I don't know
But now I open arms
To something easy and clear
I pose my hands on you
Before you
See
All this love
That is growing
That is growing
That is growing
Inside of me
What I have to do
To be good for you
If I am full of nasty thoughts
If I can, I will give you the best of me
Try to understand my heart
Try to don't break it hard
Cause I'm wanting the best
Killed my innocence
Think that together
Try to paint myself
And all the time
What's the color you want
What's the color you want
And now tremble my voice
And tremble my skin
Know what's happened to my brain
Know I felt it before
Long time ago
When I was a lovely girl
When I was a lovely girl
When I was a lovely girl
Gracias
Olga
Aquesta maqueta
Que esteu fent
Quan estarà llesta
Quan espereu que estigui llesta
La maqueta
La maqueta
Per quan
Estarà acabada
Depèn del temps lliure
Que tingui
Que no tinc gaire
Doncs l'heu de buscar
Perquè
Aviam
No sempre tenim l'oportunitat
De sentir-vos cantant directe
I estarà bé
Tenir un CD
I escoltar-vos
Sovint
Estem arribant al final
Però a mi m'agradaria que encara
I tenint en compte
Doncs que s'ha fet un esforç important
De creatiu
Entre diferents interns
Poguer escoltar
Alguna altra poesia
Alguna altra haiku
Jordi
Tu mateix fas els honors
Ens presentes els següents rapsodes
En aquest cas
Doncs sí
Són l'últim grup d'interns
Que han preparat uns haikus
I em sembla que l'últim
Té preparada una petita poesia
Endavant
Doncs quan vulgueu
Bueno, un saludo a todos
A mi madre
A ver
De la clase F
De la ciutat Vanessa
El lago grande
Posa los flamencos
La primavera
Brisa de la noche
El canto de un bú
A la nochecer
Feliz Navidad a todos
Compañero en ti
Vienes en el camino
Hacia la vida
Donde nace la vida
Fluyen puras aguas
Cielos de miles de estrellas
Limpia, pura y cristalina
Tu deber al mundo
Es dar la vida
La soledad triste
Solitaria
Eñoranza exclamada
Traiciones inesperadas
Corazones despechados
Sueños
E ilusiones inalcançables
Plos, impotència
Ràbia, ignorancia
Tristesa
Records que no s'oblidin mai
A primera vista
Vides unides
Matejos somnis
Moritos plegats
Clor benvinguda
A l'aigua ens ajuda
Despesos quantioses
Noche de tormenta
Mañana mojada
De soledad
Vuelan pájaros
Campos de trigo
Sol caliente
Se hizo la luz
En vida
Anterior
Pero estoy solo
Esta poesía es para la señora de Sergio
Esta poesía es de Nadal
Y es de José María de Cegarra
Quan ve Nadal
La cançó del miracle
Amb el presebre
De molsa
Y arbós
Em fas pensar
En unes ganes
Molt vives
Em fas pensar
En un desig
De débo
De donar coses
Al noi
De la mare
Coses que vingui
De dintre del cor
Aplausos