Tres quarts d'onze del matí, seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio,
des d'aquest dilluns 2 de gener, des d'aquest primer dia elaborable del nou any,
parlant ara d'una iniciativa, d'un estudi que farà al llarg d'aquest 2006 Càritas aquí a Tarragona.
Defendo és el primer que fa sobre aquestes característiques.
Es tracta d'estudiar la situació en la que viuen les persones grans de Tarragona,
les persones més grans de 75 anys, i l'estudi i l'informe d'aquest any 2006 farà referència a la zona geogràfica
que abarca la parròquia de Sant Josep Obrer, del barri de Torreforta.
La treballadora social de Càritas, Pila Ubiols, ens acompanya aquest matí en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
per explicar-nos les característiques d'aquest informe.
Pila Ubiols, bon dia.
Bon dia.
Explica'ns una miqueta què és el que fareu aquest 2006.
Quin és l'àmbit d'influència que agafareu en aquest estudi?
A veure, nosaltres agafarem la demarcació parroquial de Torreforta.
Això consta de...
Abarquem una miqueta els barris de Torreforta, Icomar, Urbanització Riuclar,
Par Riuclar, La Granja, La Floresta, El Pilar i l'Albada.
Ara el que volem fer és una miqueta començar l'estudi,
que consisteix a fer una visita a domicili a totes les persones més grans de 75 anys,
en aquest cas de la demarcació parroquial de Torreforta,
per veure en quines condicions viuen i actuar en cas de necessitat.
A miqueta això és l'objectiu principal que tenim.
Cal-s'hi fer una visita, preguntes, en forma d'enquesta?
Sí, a veure, nosaltres el que fem és mitjançant voluntaris.
Aprofito per fer la crida de voluntaris,
perquè realment a Torreforta tenim una població molt envellida.
Hi ha 1.108 persones grans, més grans de 75 anys.
Clar, nosaltres el que volem fer és anar casa per casa, mitjançant voluntaris,
i aquests voluntaris tindran una enquesta, faran una petita d'entrevista
i llavors els passarà una enquesta.
I aquesta enquesta nosaltres la utilitzem per detectar situacions de risc,
és l'eina que nosaltres utilitzem per treballar.
És a dir, heu de parlar amb més de 1.000 persones.
Més de 1.000 persones.
Més grans de 75 anys.
Més grans de 75 anys.
Potser cal remarcar-ho perquè moltes vegades,
quan parlem en general de la tercera edat o de les persones grans,
entenem sempre directament que són més grans de 65,
i aquí estem parlant de la població més avança.
Poder parlaríem d'una quarta edat, no?
Perquè és que, imagina't, si ja hi ha 1.108 persones grans de 75 anys,
si ja baixem l'edat a 65,
ja seria una cosa molt difícil per abarcar des de Càritas,
amb els recursos que comptem.
Què us interessa d'aquestes persones? Saber.
Què us interessa saber?
A nosaltres ens interessa...
A nosaltres primer el que fem és l'estudi.
Estudiem a tota la gent, a tothom.
I el que ens interessa sobretot és poder detectar
si hi ha alguna persona que tingui algun tipus de mancances.
A nosaltres estudiem a totes les persones,
però llavors ens dediquem sobretot a les persones
que tenen manca de relació social i familiar,
o que tenen una salut precària.
També tenim en compte a vegades el que és l'economia.
Una miqueta ens dediquem a aquestes persones,
que són les que estan més desateses.
I a partir d'aquí?
Un cop teniu l'estudi amb les dades?
El que fem és fer l'estudi.
Quan tenim les dades,
si veiem que hi ha situacions de risc,
derivem a serveis socials,
perquè serveis socials ha d'estar informats en tot moment
del que nosaltres detectem des de Càritas.
I llavors nosaltres el que fem és...
Bé, fem diferents gestions.
Si s'ha de fer alguna trucada,
per acabar d'aclarir una miqueta l'enquestra,
truquem.
Si s'ha de donar algun tipus d'informació per telèfon,
no ho fem.
Si no, a vegades també anem als tècnics de Càritas
a fer les visites,
per acabar de concretar si hi ha alguna cosa
que no ens ha quedat clara,
una miqueta per...
Perquè clar, els voluntaris no deixen de ser voluntaris.
Sí que els hi fem una formació,
però clar, no estan molt formats
amb el tema de treball social.
I el que fem també és si fa falta
s'anar-los a fer una visita a altres.
I a partir d'aquí,
mirem una miqueta les dades que hem obtingut amb l'estudi
i si fa falta engeguem projectes d'acompanyament,
que és el que fem des de Càritas, vaja.
Què és un procés d'acompanyament?
Ara, els projectes d'acompanyament...
Primer són el que és l'estudi,
i en PIC ja tenim l'estudi,
llavors engeguem projectes d'acompanyament.
Els projectes d'acompanyament
els engeguem, sobretot,
són per persones que tenen sentiments de tristesa i solitud,
que viuen soles,
que tenen mancances de relacions socials i familiars,
i també tenim en compte,
però no li donem tanta importància,
situacions com una economia i una salut precàries.
Aquests acompanyaments consisteixen
en fer una visita a domicili,
per part de voluntaris també,
durant dues hores a la setmana.
O sigui, el voluntari els fa un acompanyament,
si els fa falta acompanyar el metge,
se'ls acompanya el metge,
si els fa falta anar a passejar...
Hi ha moltes persones grans
que sense l'ajuda d'una altra persona
no surten al carrer,
aprofiten que ve el voluntari
per anar a passejar,
o per anar a comprar,
o simplement se queden a casa a xerrar.
Hi ha molta necessitat de parlar,
es queden a casa parlant.
Aquest informe, aquest estudi,
que faran enguany els voluntaris de Càritas,
fa referència, com dèiem,
a aquest àmbit geogràfic,
depenent de la parròquia de Sant Josep Obrea,
a Torreforta,
però vosaltres ja des de l'any 2001
n'esteu fent estudis similars
en altres barris de Tarragona.
Sí, a veure,
a Tarragona tenim sensades
més o menys unes 8.000 persones,
més grans de 75 anys.
Com que érem molta població per a nosaltres,
vam decidir fer-ho per demarcacions parròquials.
Hem començat el 2001 per Sant Francesc
i des de llavors fins ara
hem fet Sant Francesc, Sant Pau,
el Serrallo,
Camp Clà i Bona Vista.
I ara començarem a Torreforta.
D'aquestes experiències anteriors,
d'aquests informes, d'aquests estudis,
heu arribat a alguna conclusió
especialment important o rellevant?
A veure,
tenim projectes d'acompanyaments
a totes les zones,
menys al Serrallo,
perquè a Serrallo,
les conclusions que vam arribar
és que és un barri
on la xarxa social i familiar
és molt forta,
és com un poble,
tothom se coneix
i tot s'ajuda d'entre tots.
I els altres,
sí, els altres hem engegat
projectes d'acompanyament a Camp Clà,
tenim una població més aviat jove,
però bé,
també tenim unes quantes persones
que els fem l'acompanyament.
El principal risc, doncs,
que tenen aquestes persones grans
és la solitud.
Solitud.
Persones que...
A veure,
també ara hem començat,
últimament hem començat a fer,
hi ha moltes famílies
que s'han sobrecarregades
per la cura dels més grans,
i també hem començat a fer
una miqueta d'acompanyament
per descarregar els fills,
sobretot.
Però això ho fem,
podria dir,
en dos o tres casos
dels que portem.
Sobretot és el tema
de la solitud.
Per les característiques de l'entitat,
de la que sou voluntaris,
per les característiques de Caritas,
només actueu
en aquests casos de risc social
relacionat amb això,
amb la mancança de relacions socials,
amb el tema de solitud,
només actueu en aquests casos.
A veure, és que és l'únic
on podem,
els mitjans que tenim tècnics econòmics,
és l'únic que podem fer.
El que sí que fem
és derivar,
derivar els casos
a serveis socials,
o hi ha molts casos
que simplement necessiten,
que ens fan la demanda
d'alguna persona
per la neteja,
nosaltres els informem
d'on poden anar.
Hem de deixar clar
que no tota la població
està mancant-se de solitud,
està mancada d'afecte,
que es troben sol,
és un tant per cent important,
però gràcies a Déu
els fills encara se'n fan càrrec
dels seus pares
en moltes situacions.
Detecteu aquestes mancances socials,
però també econòmiques,
i a vegades mancances greus?
Sí, també econòmiques,
però això llavors
nosaltres també,
si no tenen coneixement
dels recursos que existeixen,
també els informem.
I problemes de salut?
Problemes de salut
nosaltres ja no podem entrar-hi tant,
perquè nosaltres no som metges,
però sí,
ells, a veure,
el problema de salut
ells el tenen més o menys controlat,
perquè avui tothom coneix
el servei del CAP
i dels metges,
vull dir,
el tema social
és més complicat d'actuar,
perquè hi ha un desconeixement
a nivell general
per les persones grans.
La majoria de les persones
que heu visitat
en aquests anys anteriors
i les que visitareu
aquest 2005
en aquests barris
de Ponent de Tarragona,
la majoria viuen soles?
Això ara no t'ho puc dir,
perquè a Torreforta no ho sé,
però encara no hem fet l'estudi.
A les altres zones
hi ha de tot,
hi ha que viure amb els fills,
però que passen
tot el dia soles,
estan tot el dia soles,
perquè els fills treballen,
hi ha fills que marxin
a les 8 del matí
no arribin fins a les 8 de la tarda,
i en aquests casos
nosaltres,
si veiem que hi ha un risc,
també anem a fer companyia
amb aquestes persones.
No es tracta
no només que visquin soles,
físicament,
sinó a vegades
a vegades viuen
amb els fills,
però és que passen
totalment el dia
soles tot el dia,
vull dir,
aquí en aquests casos
també actuem.
I un dels principals problemes
amb el que us podeu trobar
és que són persones
que potser no surten
pràcticament mai de casa.
Hi ha de tot,
també.
Hi ha moltes persones grans,
estem parlant
d'una població
de més de 75 anys,
bueno,
mare que tot això
és el que acarrea,
no?
I són persones
que tenen dificultats
moltes d'elles a caminar,
hi ha persones
que no surten de casa
directament,
perquè és que no poden,
i hi ha persones
que sí que esperen
que hi vagi un voluntari
per sortir,
vaja.
El que passa és que
això ja seria
la segona fase
del projecte,
com siguéssim.
Ara començareu
a fer aquest estudi,
estareu pràcticament
tot l'any,
necessitareu tot l'any
potser per fer-ho,
no?
Sí,
perquè és que estem parlant
d'una població
molt...
és que hi ha moltíssima gent
i ens fa falta
un voluntari,
el problema és els voluntaris,
si en pic tinguem
els voluntaris,
l'estudi ja
i agafar el seu camí,
no?
El més difícil
és agafar voluntaris,
captar voluntaris,
necessitem,
ja t'ho he dit,
necessitem uns 111 voluntaris.
111 voluntaris.
111 voluntaris,
i això costa molt.
Sí que els voluntaris,
a veure,
la tasca que els demanen
els voluntaris
és molt senzilleta,
avui nosaltres ja els formem,
avui nosaltres els expliquem tot,
com pas per pas,
el que han de fer,
les preguntes
que han de formular,
el que passa és que,
clar,
és difícil trobar voluntaris,
simplement és passar
les enquestes,
vull dir,
els voluntaris
es comprometen a passar
10, 15, 20 enquestes,
cada enquestes,
més o menys
costa una hora per passar,
i en piquets ja passant
les enquestes,
vull dir,
ja s'ha acabat la relació
amb Càritas,
amb aquesta primera fase,
llavors ja els projectes
d'acompanyament
és una altra cosa,
es demana un voluntariat
ja de per vida,
de la persona gran,
però el que és la fase
de l'estudi
és simplement passar
les enquestes
i ja està,
i llavors ja no hi ha
cap altre tipus
de relació.
Com es poden posar
en contacte amb vosaltres,
per si hi ha alguna persona
que ens estigui escoltant
i s'interessi pel tema?
Doncs sí,
podem passar per Càritas,
interparroquial,
a Prat de l'Arriba
número 35,
pregunta per mi,
la Pilar Oviols,
o truquen al 24-06-16.
24-06-16.
Sí,
que és el teléfono
de Càritas interparroquial.
Necessiten voluntaris
per fer aquestes enquestes
i per fer aquest estudi
entre la població gran,
entre les persones
més grans de 75 anys
que viuen
en aquests barris
de Ponem
que comentàvem.
Alguna cosa més,
Pilar?
Doncs no,
per mi em sembla
que ja ho he explicat
més o menys tot.
Els voluntaris
del projecte d'acompanyament
m'imagino que necessiten
unes altres característiques.
Sí,
són unes altres característiques
perquè t'ho he dit,
és un voluntariat
ja és més...
A veure,
el voluntariat
per l'estudi
és un voluntariat puntual,
fan les enquestes
i prou.
I el voluntariat
per el que són
els projectes d'acompanyament
ja és un voluntariat
que és més sèrio,
s'han de comprometre
dues hores setmanals,
normalment sempre ha de ser
el mateix dia,
les mateixes hores
perquè l'avi
espera la persona
i la mateixa persona
sempre,
la mateixa persona,
sí,
perquè es crea un vincle,
es crea un vincle d'amistat
realment amb el voluntari
i la persona gran.
Una relació molt maca,
la veritat.
En fi,
és un tema
prou interessant
del que n'estarem pendents
per veure què passa
i quines experiències
o quines conclusions
treuen els voluntaris
de Càritas
d'aquestes enquestes
i d'aquest contacte
que mantindran
amb les persones més grans
de 75 anys
en aquestes zones de Terrona.
Avui us hem explicat
el projecte,
l'estudi
que comença a arrencar ara
i que es perjongarà
durant aquests mesos
del 2006.
Pilar Obiols,
treballadores socials de Càritas.
Moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Molt bé.
Gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.