Diputació de Tarragona, junts treballem, junts construïm, junts avancem,
també amb el nàstic a primera divisió.
Diputació de Tarragona, seguint el nàstic a l'estaig de pretemporada a Àustria.
Més de 45 anys construint llars, construint benestar, promociones José Luis.
Més de 45 anys d'experiència en la construcció de vivendes,
avalen un equip de professionals que treballen amb totes les garanties per vostè.
Promociones José Luis, Avinguda Roma 6A, Tarragona, 977-21-7950.
Promociones José Luis, fent ciutat.
Sabia vostè que aquest estiu Rapsol i PAEFA col·labora i participa en les festes de molts barris de la ciutat?
Bona vista, Sant Salvador, Riu Clà, L'Albada, Camp Clà, El Port, Boscos, Torra Forta.
I també aquest estiu Rapsol i PAEFA col·labora amb Tarragona Ràdio i el nàstic patrocinant aquest espai.
Rapsol i PAEFA dóna suport al nàstic amb tota la seva energia.
Tres quarts d'onze, música d'estaig, música que ens trasllada cap a terres germanòfiles, concretament cap a Àustria.
A Klagenfurt tenim avui en Quim Pons, de l'ambient especial d'aquesta casa, gaudint també, en certa manera, de la jornada de descans matinal.
Perquè el Quim té festa quan Luis César dona festa als jugadors.
Quim Pons, bon dia i bona hora.
Bon dia, Jordi.
De compres per Klagenfurt.
Doncs així, de compres per Klagenfurt.
És el que fica avui a l'horari a la pissarretta del gimnàstic de Tarragona.
Ahir no es juga un partit, sempre que es juga un partit, al matí següent, Luis César decideix donar festa tant a la plantilla com als membres que estem desplaçats juntament amb la plantilla,
que anem a ritme que marca el temps del nàstic.
I avui toca compres per Klagenfurt.
Els jugadors ja ens han dit que el que més volien comprar era xocolatines.
No sé si és que deu ser tipitat a Klagenfurt, però el que es vol comprar són xocolatines per portar-hi algun record també per als familiars d'aquest estatge a Terras Austríac.
Recorda't, recorda't dels companys a la casa, eh?
Vinga, va, recordaré. Què voleu? Però podeu fer peticions a la carta, vosaltres?
Després, després ho farem, passarem llista.
Passeu una llista.
Quim, anem...
Però tu què vols, per exemple? Què és el que tindria de gust que et compri?
És que tindria un poc temps, de veritat.
Ah, val, val, val. Però puc passar el tiquet després o no?
Sí, i tant, i tant.
Ah, val, val, val.
I tant, i tant. Seré incomplidor. Si et sembla, aquí me n'anem per feina, perquè hi ha moltes coses a comentar del partit d'ahir.
Si et sembla, deixem l'aspecte purament esportiu pel final, si és que tenim temps, i podríem anar posant música estrambòtica.
Vinga, tira, tira, va.
Damunt d'aquesta banda sonora, podríem explicar, Quim, els fets que van tenir lloc ahir en aquest partit estranyíssim amb el calcio que t'anirà.
El partit ja va ser estrany per si, perquè un anava veient i li va dir, home, aquests italians van com a molt forts.
I veies, quan feien un cop d'ull, enfocaven els aficionats, dius, home, aquesta gent són un pèl perillosa.
Però la tanda de penals, vaja, aquells minuts van ser realment estrambòtics.
Quim, tu que sabes allà exactament què va passar?
Us fem una descripció, més o menys, seria com la pel·lícula dels 16.
A veure, Lluís, per si hi ha una mica la música aquesta que sonava.
Vinga, vam somni, eh?
Bé, baixem, baixem.
Més o menys dos quarts de sis de la tarda arriben els cinquanta afisionals del calcio que t'anirà al Jack's Le Man Arena de Sanfait.
Arriben, s'instal·len a la seva posició, els comencen a treure les samarretes, comencen a privar tot l'alcohol que els hi posaven per davant.
Van beures, fins i tot, jo crec, la taça al lavabo que, bé, el que hi tiressin, s'ho veien.
Van traient-se, com els diuen les samarretes, fiquen fins i tot ceders italians en el lloc de les speakers.
Són la música italiana durant tota la tarda al Jack's Le Man Arena, música per acabar-los d'animar, allò per acabar-los de posar to.
I a partir d'aquí comença el partit, segueixen animant, animen durant tota la primera part, i la sona part es moderen més fins al moment que ara comentava.
Jordi arriba a la tanda penals, s'acaba el partit 0-0, l'àrbitre les 6 tira els penals, tira el primer penal al calcio Catania, marca el gol l'equip italià, tira el penal a Belboades,
atura Giro Polito, el porter del calcio, l'àrbitre diu que es torna a llançar al penal, a Bel torna a llançar, torna a aturar el porter, i l'àrbitre diu que s'està tornant a llançar al penal perquè el porter s'estava movent i estava un poc avançat a la línia.
Què passa? Que lògicament aquí els definis de saltar al camp comencen a dir de les seves, i l'organitzador del torneig, el senyor Fabricio Rossi, el responsable de la Football Empire, amb una copa a cada mà, aquesta va ser l'imatge del partit,
amb una copa a cada mà, una dessuadora del calcio Catania entra al camp, i ni cor ni parets dos, li agafa el xiulet a l'àrbitre, xiula el final, tira el xiulet al terra, i diu que això s'ha finit,
que s'ha acabat el partit, que tots cap a casa, que aquí no guanya ningú, i suposem que el senyor Rossi té les dues copes en alguna vitrina de casa seva,
perquè se les va emportar ell, una sota cada braç, i se'n van anar cap a casa.
Jo no escoltem el que deia Fabricio Rossi al acabar el partit, per què havia aturat d'aquesta manera el llançament de penans, escolta.
Nosotros hablamos siempre con los árbitros antes de los partidos, de estar un poquito callados, de que la gente no se lesiona,
y con este árbitro en particular he hablado antes del partido, después del primer tiempo, después del segundo tiempo, antes de los penaltis,
y esto no ha entendido que era un amistoso, por esto es mejor, con la gente que estaba en el campo del Catania,
que se estaba poniendo nervioso el tema, es mejor al final terminarlo así y ya está.
Aquesta és la música de l'himne del Calcio Catania, el rival d'ahir del Nàstic,
després que el senyor Rossi xiulés ell mateix al final del partit, per cert, amb una imatge immortalitzada,
perfectament avui a la portada del diari El Nou Esportiu,
doncs, bé, van sortir aquests 50 aficionats força entonats i van despullar tots els jugadors de l'equip itàlia, Quim.
Sí, i això que l'himne és xulo, ja veuràs, escull-lo una mica.
Res a veure, Quim, amb el del Treviso, que escoltàvem l'altre dia, eh?
No, no, no, que era escanyero, i la tornada és molt xula, quan comenceu el de Let's Go, l'hi otro, Let's Go,
ens hem après pràcticament de memòria, perquè l'hi vam escoltar no sé quants cops,
perquè anava sonant per megafonia, va ser tot molt estrambòtic, esperpèntic, vaja,
costaria, fins i tot, de definir el que va passar ahir al Joc Clement Arena de Sant Valle,
per l'afició i per la gent de Futbol Empire que va aturar el partit.
Vam estar parlant ampliament després amb la gent de Futbol Empire,
ens deien que Fabricio Rossi coneixia perfectament a l'afició de Catania,
que va dir que era la decisió més encertada, perquè jo podia acabar molt malament,
hem de dir que els jugadors van sortir pràcticament tots amb calfotets únicament del terreny de joc,
perquè els aficionats repartien fins i tot les samarretes d'impèria que portaven per sota els jugadors del Cat Xocatania.
Vull dir que era tot una mica estrany el que va passar al Joc Clement Arena,
i després parlant també amb l'organització del torneig, el Futbol Empire,
ens explicava els molts problemes que havien tingut amb l'Ajuntament de Sant Valle,
amb l'Ajuntament de Clarenford, per aconseguir seguretat del camp,
perquè el gran problema va ser que no hi havia ni un membre de seguretat del camp,
i per tant hi havia 50 enarguments, 50 tibesos, allí descontrolats totalment,
i clar, això arriba a un punt que si a sobre l'àrbitre escalfa el partit,
doncs s'ha d'aturar d'alguna manera.
Potser aquí, però, la pregunta és si no hi havia un altre rival menys perillós,
entre cometes, que no pas el Cal Xocatania,
perquè en aquella zona hi ha molts equips, molts d'ells espanyols,
per exemple l'entrenador del Valladolid estava ahir presenciant el partit,
i potser la pregunta seria aquesta, no?
Si el Cal Xocatania és un equip perillós, doncs mira, que juguin sols.
No, però el que passa és que lògicament són rivals de més entitats,
són rivals que juguen a la feria, el Valladolid és un equip de segona,
el Nàstic està buscant equips d'entitat per jugar contra ells,
i el dimecres seria jugar contra el Palermo,
ja queda descartat l'opció del Palermo,
ja que el Palermo jugarà contra Nàpols,
però s'està intentant embolsar un altre rival d'entitat,
veurem què passa el dimarts,
ahir dimecres quin rival és el que juga contra el Nàstic,
però jo crec que el rival no està mal escollit,
jo crec que el problema aquí era un problema de seguretat,
perquè no hi havia ni un membre de seguretat,
perquè l'Ajuntament de Sant Bait es veu que està enfrontat políticament
a l'Ajuntament de Klagenfurt per diferents forces polítiques,
i vaja, que hi ha un seriós merder amb el tema de cedir les instal·lacions,
com d'enviar membres de seguretat,
vaja, que està sigut un autèntic embolic aquest estatge del gimnàstic de Tarragona,
i que ahir va ser la prova més evident,
la imatge més gràfica de com poder decidir un estatge,
que ens està sorprenent dia a dia, moment a moment,
i que esperem que avui ens donin com a mínim un respire
en aquest matí de compres per la ciutat de Klagenfurt.
Perquè clar, els jugadors del Nàstic,
tota l'expedició grana senzillament ahir van al·lucinar,
perquè episodis d'aquests...
Home, sí que l'estatge els hi ha anat preparant diferents sorpreses,
parlàvem del sorpresa-sorpresa l'altre dia,
però aquestes de les grosses.
Home, aquestes de les grosses perquè, sincerament,
tu havies vist mai això?
Home, no, en alguna patxanga,
sultes contra casats, al col·le,
allò que quan s'enfadaven t'agafà molt la pilota, però...
I diu, és mía y me voy, no?
Sí, sí, però clar, teníem vuit anys i anàvem al col·le.
No érem equips de primera.
Poqueta cosa més,
és que jugava un equip de la primera divisió espanyola
com un equip de la primera divisió italiana,
que era un partit que, a més, el donava tres televisions,
vull dir, que era un partit no important,
perquè és un partit d'amistós,
però sí amb certa transcendència,
i, vaja, fer això,
a més amb l'imatge que va sortir,
amb les dues copes, una sota cada braç,
agafar el jugador de l'àrbitre, llançar-lo a terra,
dir que s'havia acabat,
i els aficionats salten al camp,
és que va ser tot molt estrany, molt estrany.
Potser la imatge,
gairebé que val més que 30.000 paraules
que us puguem explicar,
i suposo que avui, en les publicacions,
en els diaris, com deia Jordi,
en la fotografia del nou esportiu,
us veu claríssimament
el que va passar ahir a Jacks de Maneret a Sant Baix.
Les fotografies del DL de Tarragona
també estan molt bé,
es veu totes les seqüències,
es veu com surt,
a què som amb les dues copes a la mà,
però la fotografia portada del nou esportiu
reflexa una mica la cara
de perplexitat de l'àrbitre
i la de l'organitzador de futbol.
Si et sembla, aquí en podem parlar,
ni que sigui molt ràpidament,
de l'aspecte purament esportiu.
El Nàcic va ser lleugerament superior
al seu rival,
i això, a causa de la manca de gols,
possiblement seria el millor resultat.
Sí, el Nàcic va controlar el partit
en tot moment,
l'únic que continuem trobant a faltar
un davanter,
una nou referència
que marqui el camí cap a la porteria contrària.
Defensivament, l'equip de Luis Fèser
està demostrant
que està complint perfectament
el que el tècnic allà vol,
una defensa molt sòlida,
i l'exemple més clar és que en 180 minuts
l'equip no ha encaixat ni un gol.
Per tant, tot i les proves que va fer Luis Fèser,
que va canviar la defensa
en les dues parts de partit,
l'equip va mostrar que ho té tot molt clar,
que en la línia 4 sap perfectament
com ha de jugar,
i a més a més endavanters perillosos,
com era el cas d'Espinés
i ahir en el Calcio Catania,
i vaja, que el Nàcic està
com a mínim defensivament demostrant
que pot tornar a ser un equip sòlid
com ja va fer la temporada passada,
i que ofensivament ens continua faltant
el reforç,
aquell nou que arribi,
que avui mateix podria arribar...
Explica, explica, explica.
Des del Brasil?
Des del Brasil, des del Brasil.
Avui a la una i mitja hora brasilera,
per tant, 8 de la tarda,
aproximadament hora catalana,
està previst que el Nàcic pugui arribar a un acord
o pugui tancar la incorporació
del davanter del Corinthians,
en Rafael Moura,
i la incorporació del volant esquerre
del basco de gama,
Felipe Moraes.
Serien els dos jugadors
que el Nàcic tindria més a prop
per tancar i per, com a mínim,
tenir ja un davanter central
per venir cap a Tarragona,
per venir cap a l'estatge.
Està pendent també del tema
de Joan Atansoriano,
tot i que la relació del Lluís García
i l'interès del València no ajuden,
però també volia ser un altre reforç
que arribés al gimnàstic de Tarragona.
Vaja, que haurem d'estar molt pendents
del mercat
i molt pendents,
sobretot, del Brasil,
d'aquesta reunió.
Recordeu,
una i mitja hora brasilera,
8 de la tarda,
a la catalana,
la reunió entre el representant del Nàcic,
entre el Fons Muñoz
i els representants
tant de Felipe Moraes
i dels jugadors
que venim a
tant de Rafael Mora,
el davanter del Corinthians,
que ara mateix
és el 2
i és ben col·locat
per arribar a Tarragona.
Estarem atents.
Ja per acabar,
Quim,
em sembla que ha sigut
l'oportunitat
de poder conversar
uns minuts
amb un dels nous sitxatges
de les noves incorporacions
al Nàcic.
No és a Venter
perquè no en tenim,
és un home que juga
més endarrerit.
Es tracta de Juan.
Sí,
vam parlar amb Juan,
això és el que ens ho explicava.
L'entrevista està una mica
mutilada
per algun problema tècnic,
però això és el que ens veia Juan.
Ens trobem al costat
de Juan,
una de les noves incorporacions
del gimnàstic de Tarragona
aquesta temporada.
Juan,
buenos días.
Hola,
buenos días.
Juan és ese jugador
de la banda izquierda
que gustó
i molt
en el primer partit
del Nàstic
esta pretemporada,
el que se jugó
en el triangular
de Villabasa,
però Juan també
viene del Sporting
de Gijón,
ha jugat tota la vida
en Asturias,
ha salit del mareo.
Juan,
què és el que més
vas a echar de menos
d'Asturias
en aquesta nova aventura?
Hombre,
pues se echarà un poco
todo,
se echarà un poco
en falta la familia
y tu tierra,
que bueno,
que yo soy de allí,
pero bueno,
yo creo que
se compensa
con la ilusión
que tengo de venir aquí
a esta ciudad nueva
y bueno,
el reto
de jugar en primera.
Hemos hablado
con algunos jugadores
que ya han jugado
en primera división,
nos contaban
cómo es esto de la primera,
pero tú serás un novato,
¿cómo te esperas
que sea esto de la primera?
Hombre,
siempre lo que se habla
de la primera
en nuestros casos
es que dicen
que es más fácil jugar,
pero bueno,
yo eso todavía
me lo tengo que ver
para creérmelo
y bueno,
nosotros yo creo
que tendremos
que utilizar
nuestras fuerzas
y nuestras armas
y bueno,
yo creo que
entre todos
que podamos hacer
un buen año aquí.
¿Te lo pensaste mucho
a la hora de dejar
el Sporting
en el club
de toda la vida?
No,
no,
la verdad que no
porque bueno,
la situación allí
pues no está muy bien
económicamente
y deportivamente tampoco,
entonces bueno,
yo creo que
este año
me propuse ya
pues acabar
allí mi periplo
y bueno,
pues ahora
me dio la oportunidad
el Nasti
de estar aquí
y la verdad
que no me lo pensé mucho.
¿Y de los compañeros?
Llevamos pocos días
de estar
y supongo que
primeros contactos,
pero hay un bloque
dicen bastante unido.
Sí,
esa es la imagen
que tengo yo
y bueno,
pues la verdad
que me acogieron
muy bien todos
y bueno,
a unos los conocía
de tener una relación
ya con ellos
de haber jugado
y otros pues
a lo mejor
de enfrentarme a ellos
pero la verdad
que todo es muy bien
y bueno,
eso es muy importante
y una de las claves
para que el equipo
vaya bien.
No cuesta,
supongo,
integrarse a este vestuario.
No,
no,
no,
la verdad que no
porque te reciben
con los brazos abiertos
y te ayudan
en todo lo que pueden
así que bueno,
la verdad que te lo hacen
mucho más fácil.
¿Y las piernas?
¿Cómo tenemos las piernas?
Pues del tute que está
metiendo Bartolo
por las tardes.
Hombre,
un poco cansadas
pero bueno,
normal.
Esperemos que ahora
en pretemporada
es para eso,
para cargar pilas
y bueno,
que coger la forma
física adecuada
y bueno,
aunque somos un poco
protestones
pero bueno,
yo creo que es normal
y esperemos que
ya cuando
volvamos a Tarragona
pues sean un poco más
las cargas más suaves
y ya pensando
en la competición.
¿Tenemos casa
ya en Tarragona?
Sí, sí, sí.
¿Dónde?
A la lado del campo,
está a la lado del campo,
sí.
¿Y el tiempo libre
a qué lo va a dedicar Juan?
Las tardes, por ejemplo,
¿qué dice las tardes Juan
en Asturias
o qué va a dedicar
las tardes Juan
en Tarragona?
Hombre,
me gusta salir a pasear,
a conocer sitios nuevos,
entonces bueno,
sobre todo al principio
pues viajaré un poco
y me moveré
por los alrededores
para conocer la zona.
Aquestes Juan
hemos conocido
más cosas,
este nuevo jugador
del Nacic
que de momento
Quim, Juan,
como Mateján
y Campano
son de las noves
incorporaciones
que con más buenas
sensaciones
se están transmitiendo.
Sí, sí,
sobre todo
las dos bandas
tanto Campano
como Mateján,
no va destacar
tant com en el primer partit
a Itàlia
de Villabasa
davant del Trevisa
i davant del Subtirol,
però sí que
les dos bandes
del Nacic
estan agradant-hi molt
i de fet
matejant i ningú,
també,
que de moment
les noves incorporacions
s'estan acoplant perfectament.
Jo crec que és molt important
l'aspecte que destacàvem
amb Juan
que és el bon rotllo,
les bones vibracions
que hi ha al vestidor
del gimnàtic de Tarragona
entre la plantilla,
entre els jugadors
que han fet un bloc
molt seriós,
una pinya
i que vaja,
que ha de servir això
perquè l'equip
com a mínim
no noti tant
algunes creències
que pugui tenir la primera
i pugui treure
aquest esplit
d'equip,
aquest esplit de bloc
i això és el que va fer fort
el Nacic
tant en l'ascens de segona
B, segona A
com en l'ascens de segona
A, primera edició.
Quim Pons,
enviat especial
de Tarragona
a Radio Terres d'Austriaques.
Moltes gràcies
per aquests minuts
i ja tornem a escoltar
l'informatiu del migdia,
a les dues.
Fins de propera.
Perfecte, Jordi.
Escolta,
ja tinc les xocolatines
a la mà.
Fem repartiment
a la propera.
Gràcies, Quim.
Vinga, adéu.
Adéu.
Diputació de Tarragona.
Junts treballem.
Junts construïm.
Junts avancem
també amb el Nàstic
a primera divisió.
Diputació de Tarragona.
Seguint el Nàstic
a l'estatiu de...