Fins demà!
Siempre hablando del fútbol. Siempre hablando del fútbol.
Gairebé sempre parlem de futbol al matí de Tarragona Ràdio.
La setmana vinent tornarà la tertúlia esportiva, quarts a 10 del matí,
amb la nova ja programació de la temporada 2006-2007 d'aquesta casa.
Recuperarem el temps de la tertúlia, recuperarem l'horari habitual d'inici del programa a les 7 del matí.
Però, en fi, com que encara som al mes d'agost, doncs avui fem una mena d'espai especial,
de secció especial del futbolí, perquè, en fi, avui no ens podíem oblidar de la tornada històrica
i, a més a més, amb victòria del Nàstic a primera divisió.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
Què?
Vaja, jo crec que més contents ho podem estar, no?
Encara et cau la baba?
I tant, i tant. Ens va cobrar la baba durant tot el partit, només veure l'ambient que hi havia ahir a l'Estadi Olímpic.
Lluís Companys, veure més tal com va anar el partit, com va jugar el Nàstic, sobretot important, eh?
Com va jugar el Nàstic? Va jugar un molt bon partit al Nàstic, molt ben plantejat sobre el terreny de joc.
Un equip que va demostrar el perquè està primera, un equip que va semblar, a més a més, com vam dir al final de la retransmissió,
que seguia aquella línia de l'ascens, semblava una autèntica final al partit d'ahir,
quan només era la primera jornada, amb la gent entregada, l'equip buscant la victòria,
no es va ronçar en cap moment el Nàstic, i de fet, el més important, a part de la victòria,
que sí, que és un 0-1, que el Nàstic va treure a 3 punts,
és la gran imatge que va donar el Nàstic en el seu debut a primera divisió.
Nosaltres el vam començar a viure així, perquè no només hi va haver-hi el gol,
als 9 minuts o 10 de partit, Pinilla va fer el primer bis.
Juan Ammerino, de primera, s'intentava tocar molt bé per Antoni Pinilla,
que pot encarar a la porteria, atenció a Pinilla, fora!
Aquest era el primer bis, el xut d'Antoni Pinilla,
res, 9 minutets portàvem de partit, i el Nàstic ja va demostrar que anava per feina,
que volia marcar ràpid, que volia encarrilar el partit,
el que passa que el partit de minut 25, l'Espanyol va començar a dominar una mica l'encontre.
Entre això i el domini de l'Espanyol, clar, el Nàstic dominava amb tranquil·litat,
vam tenir temps de descobrir per què serveix l'estat olímpic, a més a més,
que per jugar al futbol.
És aquell apunt que quan tens una dada l'has de colar a la retransmissió,
la Tere Ortega la tenia, i atenció a la manera sutil de colar la dada a l'estat olímpic.
I quins grans concerts s'han viscut a l'estat olímpic?
Tere Ortega, especialista en aquest tema.
Mira, doncs, U2, per exemple, i Macedònia, el Super 3 també.
Carai, carai.
Dares 3 també o no?
Jo crec que encara no està veïn el Serat de l'estat olímpic.
Sí, i llavors el Together...
Proling Estons, m'ha dit Joan Porres també.
El Bruce Springsteen, el camp del Barça.
L'estat olímpic, 56.000 seients, 70.000 persones,
i acaben quan hi ha concert, quan poden posar-se baix al camp.
Teníem la dada, les 70.000 persones quiqueven, els 56.000 seients,
i l'havíem de colar, la vam colar sutilment amb el tema dels concerts.
I el Bruce Springsteen confirmant que havia estat també
tant al camp del Barça com a l'estat olímpic.
Com a Bruce Springsteen, que jo crec que, Ricard,
falta tocar el menjador a casa teva o de casa de Joan Maria,
i crec que ha tocat a tot arreu de...
Vé, a Catalunya, en fi, cada dos per tres.
Com dèiem, vam patir una mica, per això també.
La primera part, tot no van ser flors i violes, com es diuen,
tot no va ser un domini del nàstic.
I va haver-hi uns moments, un xuta de la penya que atura bé Bizarri,
un tir de Pandiani i fins i tot un tir al pal de Luis García.
El xuta Pandiani! Fora!
Bizarri, Bizarri, Bizarri, Bizarri.
Bizarri corna.
Ha salvat Bizarri.
Atenció, eh, que Bizarri està al terra.
Ens hem quedat amb la imatge congelada, ens hem perdut totalment la jugada.
Aturada boníssima d'Albano Bizarri.
El xuta de Luis García al pal!
El xuta de Luis García al pal!
El xuta de Luis García al pal!
Recupera l'Espanyol, atenció, Zabaleta!
I ara sí, moment de gallina de piel, moment per preparar gravadores,
perquè aquest és el primer gol del nàstic en el retorn a primera divisió,
el gol que fa Campano després d'una assistència simplement magistral de Belboades.
La pilota per a Belboades dóna llei de la banda,
atenció a la bossa al d'allarca, intenta buscar Campano,
atenció a Campano, davant de la porteria, el xuta Campano!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El 5 de la segona, el gol d'Alnàstic a primera divisió.
L'ha marcat Campano, el gol històric d'Alnàstic, el gol de Campano.
Aquests eren els jugadors d'Alnàstic, en prena celebració.
Allà hi havia el micrófon inalàmbric de Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Avui aquí a l'Olímpic, Lluís Companys, el 5 de la segona.
La jugada entre Fredson i Abel, la llei de l'avantatge.
Abel que visve a Campano, el xuc d'Alejandro Campano, a mitja sortida de Carlos Cabeni.
La història d'Alnàstic té un altre nom propi.
Alejandro Campano, 5 de la segona, guanya el Nàstic a Montjuïc.
Espanyol 0, Nàstic 1, ha marcat Campano.
El gol històric de Campano i el micròfon de Tim Pons,
que en fi va poder captar l'alegria dels jugadors.
Com els vas veure, per cert, tu que estàs bastant a prop?
Home, el que més va sorprendre va ser la celebració d'Alejandro Campano,
que va venir cap allí fent el chef de xumets i que ens ha dit a la boca,
que després ens va explicar que era una dedicatòria pel seu fill.
Van venir tots en pinya, el que passa que potser no vam veure, no ho sé,
l'alegria de quan hi havia l'ascens, dels 10 de l'ascens,
que hi havia uns crits brutals.
Ahir no va haver-hi els crits, estan més pausats.
Allò de vamos, vamos, muy buena campa, no sé què.
Potser perquè són més nous, no?
Potser encara no es coneixen tots tan bé i no tenen tanta confiança
com al final de la temporada passada,
on hi havia crits, es baixaven fins i tot els pantalons,
en alguna celebració, vaja, una celebració més d'amics.
Ahir encara hi havia una mica allò dels primers dies de classe,
dels nens, que coneixes encara aquella persona,
no la coneixes prou, no li tens prou confiança.
Exacte, i van ser una mica més pausats,
però va anar molt bé més pel que deies,
perquè el gol va ser la porteria més on estava toda l'afició del Nàstic
i van anar a celebrar-lo direcció cap a l'afició
perquè la seguretat no els va deixar sortir de la gespa del terreny de joc.
Això t'anava a dir, curiós que de totes maneres
no anéssim fins a la grada mateix on estaven els aficionats del Nàstic.
Hi havia membres de seguretat que els van fer així com pareu,
que no sortiu d'aquí per si a cas que la gent no pogués saltar al camp
o qualsevol cosa així per preveure,
hem de ficar un 10, sense cap mena dubte,
a les instal·lacions de l'Estat Olímpic de Montjuïc.
Certo que pels aficionats hi hauria algun merder per entrar al camp,
però com a mínim per la premsa, a nivell de terreny de joc,
a nivell de seguretat, a nivell de facilitats a l'hora de treballar,
un xapó, espectacular,
a l'Estat Olímpic, Lluís Companys,
els deferiments que van tenir cap a la premsa.
És a dir, es nota que estem a primera.
Es nota, es nota.
Això sí que es nota.
I tant, i tant, i tant.
Ahir es va notar molt per això,
primer cap es va poder muntar al matí sense cap problema,
que a la tarda ens van facilitar molt les coses,
que si volies algú te'l portaven, vaja, perfecte,
el tracte que vam rebre a l'Estat Olímpic Lluís Companys.
A partir d'aquí, a partir del gol,
segureu que els aficionats ho celebraven, i molt,
els més de 4.000 que van anar de Tarragona
i els que podien escoltar el partit a través de la ràdio des d'aquí,
o veure el partit també per televisió,
i segur que molts també pensaven, ara patirem,
perquè queden 40 minuts de partit, però no es va patir gaire.
No es va patir gens,
i atenció al pitonisso Àngel García,
abans del gol de Campano,
o sigui, el gol és a minut 5,
aquesta frase d'Àngel García és a minut 4-15.
És una tradició que ja hem avançat a la temporada passada,
quan volem que algú marqui, rajem d'ell.
Aquesta campana no ha entrat en joc en cap moment, eh?
No.
De la primera pala ha semblat en un parell de jugades.
Sí, però poc, poc, poc.
Hi ha aquest còrner que ha tret,
que ha hagut de treure la zabaleta des de la mateixa línia.
I és un jugador que ha de quedar molt amalgàstic, eh?
Doncs Àngel García, això ho fa per provocar?
Això ho fa per provocar.
I l'any passat va sortir bé en algun moment allò que deia,
no, és que digui, o Torres no l'està tocant, o Bolo,
abans, crec que abans del partit de Màlaga,
la prèmia abans del partit de Màlaga va dir,
Bolo ja era hora que veure si fa un gol,
i patapamba, dos gols de Bolo.
És una tàctica que vam ensat a la temporada passada,
que va bé, rajes d'un jugador,
i acaba fent el gol aquest jugador.
Un altre jugador que ahir va debutar amb el Nàftig,
Campano debutava,
però un altre que va debutar, va haver d'esperar fins a la segona part,
era Arisa Makukula.
Ahir Portillo va ser el titular,
Makukula va ser el suplent.
Vam descobrir dues coses.
Una, rebateix de Makukula, la Tere Ortega,
i l'altra, el càntic de l'afició del Nàftig,
d'un home que està cridat, com diu el Jordi Blanc,
a ser el nou ídol de l'afició grana.
Ara com estàvem amb l'Elder, Makukula s'està aixecant.
Ara que el de Tere, el de Tere.
Volíem apuntar que Makukula entra com Eric Cantona,
amb el coll de la samarreta ben alt.
Atenció que l'estat, Makukula a l'estadi,
ha estat similar a la primera vegada que Pocky va jugar amb la samarreta del Nàftig.
Makukula, hula, hula, hula, hula,
és el cri pel jugador portugués.
O ulla, ulla, ulla.
No, no, li diuen hula, hula,
Makukula, hula, hula, hula, hula,
és el que crida afició del Nàftig.
Doncs escolta, jo anava a dir que a l'afició del Nàftig
li agraden molt als jugadors de color, eh?
Però molt.
Perquè és increïble.
Amb Makukula va passar la temporada passada,
que era un ídol sense jugar,
i amb Makukula ahir també no havia jugat encara, i en fi.
És que ho comenta el Jordi en el tall de veu que ara escoltàvem.
Diu, té una rebuda semblant
en la que va tenir Rezaqui Pocchi quan entra en el estadi.
Ja ho vam veure a la presentació,
hi havia com 200 persones a la presentació de Makukula
cridant, animant el jugador a Portugal,
perquè és de Portugal, eh?
En el entrevista que li va fer l'Elder Moya
ens va dir que de Kinshasa,
o sigui, el que fica a totes les guies i a tot arreu,
crec que està al seu passaport,
deu ficar que ha nascut a Kinshasa,
res de res.
Ell va dir que havia nascut a Portugal
i que el Congo no hi havia estat en sa vida,
que el seu pare sí, però que ell no.
Per tant, ens hem de creure el que diu Arisa Makukula,
i direm a partir d'ara el jugador portuguès,
Arisa Makukula,
que es va emportar una ovació brutal ahir al Lluís Companys,
gairebé comparable a més a la d'Antoni Pinilla,
que havia estat substituït pocs minuts abans
i el crit de Pinilla, illa, illa, illa,
Pinilla, Meravilla, va deixar el terreny de joc,
doncs el de Makukula era diferent,
però també va tenir una sonora ovació.
Per demostrar que estem molt ben documentats,
ho vam demostrar ahir també durant la retransmissió,
això és el que dèiem quan entrava Albert Riera,
el jugador espanyol, al terreny de joc,
l'Albert Riera,
l'expliquem habitual, no?
Victòria futbolística, però a poc a poc
el tema es va complicant i demostrem
que són autèntics rieròlegs.
La Manchester City, la passada campanya,
ja jugant a l'Espanyol,
ja ha tornat a la casa blanquiblava
i ara jugarà de l'aterra a l'esquerra
amb més projecció ofensiva que David García,
però defensivament també moltes llacunes
al Jodo Manacó.
I excompany de Campano a les files mallorquinistes.
I germà de Cito Riera,
la gran promesa del Barça B.
Molt bé.
I el seu pare?
El seu pare, com es diu?
Riera Ortega, de segon cognom.
Molt bé, Tere, així, contundència, home.
Que es noti.
Domini, domini total d'Albert Riera
i vaja, Teo Ortega sap tots els noms
de la seva família perfectament.
Cito Riera és un ídol futbolístic
d'aquesta casa, el jugador del Barça B.
I vaja, demostrant que el servei de documentació
també funciona la mar de bé
durant un partit, improvisant, a més,
sobre els jugadors rivals,
perquè aquest era Albert Riera de l'Espanyol.
Tenim un altre tall preparat,
que és el tall de la mitja part.
A la mitja part fem la porra,
la tradicional porra telefònica,
truqueu un munt de gent per votar el resultat,
per veure quin resultat creieu,
que per ser ahir forces el vau encertar,
aquest 0-1, un 0-1 que un cop més...
M'imagino que la porra la va guanyar el Jordi Blanc, no?
Sí, un cop més.
A Marrategui Jordi Blanc,
acompanyat de Marrategui Àngel García,
que s'ha tirat ja també a la zona Marrategui,
van tornar a guanyar el pernil de plàstic amb el 0-1,
però també molts de vosaltres vau aconseguir
participar en aquest sorteig de les entrades,
amb aquest 0-1 a la mitja part.
Un dels que va trucar,
una trucada a aquelles sorprenents,
bé, ens va trucar també gent des de la República Txecca i la porra,
però una altra trucada sorprenent,
és en directe des de l'estadi El Màntico,
no des del Lluís Companys,
no, no, des de l'estadi El Màntico,
truca el Juanjo López,
veient en directe el Salamanca.
Bona tarda.
Amb qui parlem?
Amb Juanjo López.
Juanjo, què passarà?
Quin serà el resultat final i definitiu?
Bueno,
sóc optimista
i espero que sigui un 0-1.
Doncs a veure si és veritat,
apuntat queda per tu.
I us truco,
que estic de vacances
i estiquen al camp del Salamanca.
Ui, estàs veient el partit del Salamanca,
que avui juga contra el Múrcia.
Correcte.
Empatant a 0.
I anem a saludar el Feli Portí i el Dani Tortolero.
Molt bé.
Juanjo, a disfrutar del partit,
que vagi molt bé.
Gràcies, bona tarda.
Adéu-siau.
Fent d'ambaixador del Nàstic, no?
A Terres de Salamanca.
Van a saludar Felip Portí,
és actual porter del Salamanca,
i Dani Tortolero,
que per cert Dani Tortolero
es va estrenar com a golejador amb el Salamanca
ahir en aquest partit que jugaven de la BBBA,
d'aquesta segona divisió que ara es diu BBBA,
amb el gol del conjunt de l'Elmàntico.
I també ens van trucar des de la República Xeca.
Sí, sí, ens van trucar a la República Xeca,
on s'ha fundat...
On ja tenim, per cert, no?
Penya Nova, penya Nova,
penya Nova a la República Xeca.
En Antoni Miquel ha fundat la penya
Nàstic-República-Xeca,
o Xec-República, una cosa així.
Quants socis deu tenir?
Ell?
Ell i la seva dona, suposo,
i algú més que deu haver enganyat.
A veure si capta algun xec o xec.
Jo crec que algú el deu haver enganyat, eh?
I si avui em hi fiquen l'eurogolds,
allò que fan a l'eurosport a la nit,
que ja veurà el gol del Nàstic i dirà
«ai, mira que simpàtic, em cauen,
que vesteixen amb aquesta samarreta vermella,
patapam, algú ja tenim enganyat».
I ja el podem fer també soci del gimnàstic de Tarragona.
Alguns d'aquests oients que escolten els partits
des de fora de Catalunya,
a través d'internet,
a través de tarragonaradi.com,
des d'aquí, ara que comença la temporada,
els podem animar que vagin fent penyes.
Sí, n'hi ha un altre a Panamà,
crec, també ja creada.
Tenim oients a Costa Rica i a Sidney
que ahir ja van tornar a enviar també a Tbilisi.
Anglaterra.
Sí, poden fer penyes.
Ahir, per ser a Sidney,
crec que a les 3 de la matinada
fiquen el mail al Pau.
No està malament,
llevar-te per veure el Nàstic.
Bueno, per escoltar el Nàstic a les 3 de la matinada,
diu que estàvem amb una pizza.
De telepizza.
El més habitual que es fa a les 3 de la matinada,
llevar-te, agafar una pizza
i escoltar el Nàstic per la ràdio.
Per ser, ahir em van agradar molt
els anuncis de telepizza, eh?
Sí.
home, vam demanar una calzone
i una pizza Campano.
Ja, ja, ja, ja vam sentir...
No, no, no.
Ja vam sentir Angell Garcia.
Sí, i el Dermoya
va arribar a demanar una pizza Campano,
que aviam si algú s'anima
i crea la pizza Campano.
Què més?
Recull de premsa,
perquè avui som portada
gairebé a tot arreu.
Comencem per la premsa esportiva.
Quants diners, Quim,
ens hauríem de gastar avui en comprar diaris?
Ostres, doncs els hauria de sumar tots, eh?
Perquè...
Perquè n'hi ha en un munt, eh?
Els d'informació esportiva
i els d'informació general.
Dos, tres...
Tres euros amb setanta
els d'informació esportiva.
Després, aquest és gratuït, no?
Quatre euros amb setanta,
cinc euros amb setanta,
sis euros amb setanta
per veure portades del Nàstic.
Comencem.
Mundo Deportivo.
Aquests ens fiquen a baix,
perquè potser és l'únic
que no estem en portada sencera.
Ens fiquen a baix amb petitet.
Fiquen a Històrico Triunfo del Nàstic
en Montjuic.
Vajem amb petitet.
El nou esportiu,
debut gloriós,
immensa a la portada,
foto d'Alejandro Campano
i Portillo
i d'un aficionat del Nàstic.
Fiquen els seguidors eufòrics, també.
Cap a les Espanyes,
a Madrid,
el diari Marca
no ens fiquen portada.
Això és a dir,
dintre sí que parla del Nàstic.
Més petit aquest derbi
entre el gimnàstic de Tarragona
i l'Espanyol.
És que la portada
la Marca l'he de fa
perquè m'encanta.
I les vacaciones,
què tal?
Bé?
És boníssima, aquesta portada.
A la salida del Bernabéu
solo hi havia un tema de conversacions.
És molt bona la portada.
Passant una mica del 0-0,
que per això ja va provocar
i una gran xiulada del Bernabéu.
Sí, segurament és l'únic
per això que no ens tracten
en portada.
Tot i que entre afica
el Nàstic rompe su historia
i a l'Espanyol.
Vull dir,
que rompe la història
de no tornar a primera
i també rompe l'Espanyol.
I alas en portada
fica Campanazo del Nàstic.
És un titular recurrent,
aquest de Campano,
Campanazo del Nàstic,
amb un Juic,
foto d'Alejandro Campano,
amb Portillo,
que ve darrere,
a felicitar-lo.
Pel que fa,
el gratuït més Tarragona,
el Nàstic torna a primera
amb un triomf.
Diari de Tarragona,
Campanada,
amb la foto immensa
també d'Alejandro Campano
en portada celebrant el gol.
El Periódico de Catalunya,
portada del gimnàstic de Tarragona,
el Periódico de Catalunya,
festa de primera
per al Nàstic.
Aquest és el titular,
molts aficients del Nàstic
en aquesta portada
del periódico.
I fins i tot
l'avantguàrdia avui
reserva un tros
de la portada
pel gimnàstic de Tarragona.
El Nàstic sorprende
a l'Espanyol en su debut.
Aquest és el titular
que acompanya una foto
on s'intueix Alejandro Campano,
on també hi és
Portillo Calabrassa,
Manel Ruz,
que és aquest baix d'aquí,
i el de darrere
jo crec que és Aníbal Samuel Matejant
que s'afegeix a la pinya
en aquesta foto
de la vanguardia.
Això és la premsa
i, Ricard,
avui també tenim,
a part de la premsa
del recull habitual,
un resum que hem muntat musical
de com es va veure
el partit d'ahir.
Com fem habitualment
al futbol i sempre hi ha resum musical,
doncs això
era un derbi català el d'ahir,
era un derbi nacional
el que vam viure
a l'Estadi Olimpí i Lluís Companys
i això és el mini resum
del partit d'ahir.
El meu país és tan petit,
que quan et sols...
Pinilla amb el braçalet,
amb la senyera,
el seu bròs esquerre
encapçat l'expedició del Nàstic
i darrere seu
Albano Bizarri,
David García,
Juan,
Charlie Merino,
Portigol,
Campano,
Miguel Ángel Llera,
Aníbal Samuel Matejant,
Manalén Ruz,
Iabel Orrey,
Buades.
Aquest és el Nàstic
de primera divisió,
el que salta ara mateix
a l'Olímpic,
Lluís Companys.
Un banx,
Clos Gómez,
que demana
l'hoquei dels auxiliars,
feix el seu hoquei,
Lluís César,
també davant la banqueta,
José María Calzón,
el delegat de l'Espanyol,
també tot preparat
perquè comenci el partit,
xiula l'aragonès
Carlos Clos Gómez,
ha arribat el moment
de la veritat,
ha arribat el moment
que arreu
i la pilota
i ho farà mateix.
i la posició habitual,
aquella hieràtica
amb els braços treuats,
moviments endavant
i enrere de cos
amb el tratge fosc,
ja a la seva ària tècnica
i ja ara mateix
donant instruccions
als seus jugadors.
El juguematge correcte.
Ara com estàvem
amb l'Elder,
Makukula,
ai,
Makukula,
s'està aixecant.
En aquest cas,
ja ho ve,
Teré.
Vèiem,
volíem apuntar
que Makukula,
sempre com Eric Cantona,
amb el coll de la samarreta ben alt.
Atenció,
que l'estada Makukula
a l'estadi,
ha estat similar
a la primera vegada
que Kikpoki
va jugar
amb la samarreta
a l'estadi.
Makukula,
ula, ula, ula,
és el grip
al jugador portugués.
O ulla, ulla, ulla.
No, no,
li diuen ula, ula,
makukula, ula, ula, ula,
és el que crida
a fixar l'estadi.
Ese campano
no ha entrat en joc
ni en cap moment.
No?
A la primera par
ha semblat
en un parell de jugades.
Sí, però poc, poc, poc.
Hi ha aquest corner
que ha tret,
cada u de treu
la sabaleta
del mateix amine.
És un jugador
que ha de quedar
molt amb el gàstic, eh.
La pilot
intenta buscar
campano,
et Josep Campano,
endavant da la portería,
ho chuta a campano,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El 5 de la segona, el gol d'Atlàstic a primera divisió, l'ha marcat Campano, el gol històric d'Atlàstic, el gol de Campano.
Aquests eren els jugadors d'Atlàstic, en prena celebració, allà hi havia el micrófono inalàmbric del Tarragona Radio i Radio San Pedro i Sant Pau.
Avui aquí a l'Olímpic, Lluís Companys, el 5 de la segona, la jugada entre Fredson i Abel, la lleïda a l'avantatge, Abel que visve a Campano, el jut d'Alejandro Campano, a mitja sortida de Carlos Cameni.
La història d'Atlàstic té un altre nom propi, Alejandro Campano, 5 de la segona, guanya l'Atlàstic a Montjuïc, Espanyol 0, Nàstic 1, ha marcat Campano.
I de família, jo crec que ja fa poc temps aquí i bé, esperem que siga tot molt bé.
Tinc ganes d'arribar a Tarragona per veure-ho, perquè realment ja estem en zona d'on, dius?
De UEFA, fantàstic, fantàstic, extraordinari. Ojalà que duri molt això.
Però com que me m'ho immaginat? Si duc tota la setmana, diuen que anàvem a guanyar?
És que encara jo tenia clar que Nàstic en el camp de l'Espanyol anava puntual.
Un dia, sens dubte, pel record, per la memòria col·lectiva del nàsticisme,
que, en fi, ho va viure intensament ja des de molt abans, amb tota la sortida dels autocars,
l'arribada al camp pràcticament dues hores abans de l'inici de l'encontre,
que es va viure intensament a les grades.
La temporada no podia començar millor, aquest recorregut per la primera.
Quim, nosaltres avui també comencem d'alguna manera en una nova etapa.
En fi, ahir ja començàvem amb les retransmissions dels partits a primera.
Vosaltres, com a professionals, ho vau poder comprovar in situ a l'Estadi Olímpic, Lluís Companys.
I, en fi, avui posem en marxa la nova programació.
Així és, avui comença una nova edició del Sembra Nàstic, en aquest cas de primera,
a partir de les 8 i fins a les 10 del vespre.
Aquest primer Sembra Nàstic de primera, a partir d'ara, cada dia,
a partir de les 8 i fins a dos quarts de 10 del vespre,
també podreu escoltar el Sembra Nàstic aquí a Terraona Ràdio.
Avui un Sembra Nàstic renovat, amb alguns retocs que podreu comprovar,
com, per exemple, la secció del pont aèri.
Un periodista a Barcelona, en aquest cas l'Albert Ullés,
i una periodista que treballa a Madrid, la Maria Llorà,
que ens portaran la visió que esteu des de Barcelona i des de Madrid
del gimnàstic de Tarragona, en aquest pont aèri que viurem en el Sembra Nàstic.
Hi haurà també un test que ens portarà l'Elder Moya cada jornada
amb els futbolistes del Nàstic, un test ràpid d'aquests,
perquè demostrarà les habilitats dels futbolistes davant d'un micro.
I avui també voldreu escoltar el reportatge que ha preparat el David Olieta,
un reportatge de tot el que va ser ahir, aquesta jornada històrica,
pel nàsticisme, aquesta marea grana des de la sortida dels autocars,
tot el que va passar al Lluís Companys,
ho va viure en directe el David Olieta i l'agrada del Lluís Companys,
i ens ho aproparà també avui en el reportatge en aquest Sembra Nàstic,
primer Sembra Nàstic de Primera Divisió.
Avui el convidat especial és Illa, Illa, Illa.
Pinilla, meravilla.
No podia ser d'una altra manera.
En fi, tot això serà avui a partir de les 8 del vespre.
Recordem també que la setmana vinent ja,
amb l'arribada del mes de setembre, com dèiem,
amb la recuperació de l'horari habitual,
tindrem Tartúlia al matí de Tarragona Ràdio,
però recordem, això sí, que curiosament la setmana que ve
no tindrem Lliga.
No hi ha Lliga.
És a dir, comença molt bé, però ara ja tindríem ganes
de jugar contra el Celta el proper diumenge,
però haurem d'esperar una mica.
Fins al dia 10 de setembre, que és quan el Nàstic rep el Celta
al nou estadi, en la segona jornada de Lliga,
recordeu que la setmana que ve hi ha Perón,
perquè juga l'estatal de Lluís Aragonès,
el seu partit de classificació
per l'Eurocopa del 2008,
que juga Suïssa i Òstria.
Recordem, doncs, el sempre nàstic
que torna avui de 8 a 10 del vespre,
i a més a més que el sempre nàstic
a partir d'ara tindrà aquesta periodicitat diària
cada dia a l'entera de Tarragona Ràdio
a partir de les 8 del vespre.
El futbolí també tornarà amb el seu horari habitual
a partir de la 1 del migdia.
En fi, hi ha altres novetats que ja us anirem explicant
perquè també del nàstic hi parlarem molt
al matí de Tarragona Ràdio
en aquesta temporada 2006-2007.
Quim Pons, gaudir d'aquest dilluns.
I fins a les 8 del vespre
en aquest sempre nàstic de primera.
Vinga, fins ara, bon dia.
Adéu.
¡Chau, scuera!
¡Au!
¡Caball!
Fins demà!