Besos, petons, en aquest cas, el canto del loco també té una cançó dedicada als petons,
una expressió de moltes coses, que vol dir moltes coses,
i això sí, en principi és una expressió molt lliure i que es podrà materialitzar de forma espontània
i al carrer el dia 23 d'abril en una nova edició de la Petonada Popular,
una iniciativa d'Innout Produccions. Ens acompanya Jordi Llor. Bon dia, Jordi.
Bon dia.
L'any passat, per què va sorgir o com va sorgir la idea de la Petonada?
Vau dir un dia allò, vinga, va, idees, què fem per Sant Jordi?
Comprem un llibre, regalem una rosa...
Sí, bé, torneu una mica...
I el van dir fer en petons?
Els orígens, no? Tornem a la demostració d'amor per part dels catalans
envers a la persona estimada i vam dir, doncs, un petó, una abraçada,
un espai per l'amor, no? Per demostrar aquest sentiment
que a vegades ens el reprimim i nosaltres vam dir, doncs, fem-hi un lloc
i exposem-ho públicament.
Quantes vegades al llarg del dia, per circumstàncies laborals i personals,
et trobes algú que coneixes o no, i a vegades hi ha aquest gest
que l'altre s'acosta, tu t'acostes per fer uns petons de cortesia o d'amistat
i no acabes... i al final acabes donant-te la mà, no?
Sí.
Però de mena som... han de fer petons.
La nostra societat és... els mediterranis som de molt fer petons i abraçades.
Sembla que ho estem deixant una mica de banda, això de petonejar-nos, no?
Sí, bueno, això de la cultura del tacte, entre cometes, doncs...
Ens toquem poc, vols dir?
No, no, jo diria que estem en un punt mig, no?
Ens toquem, ens abracem, ens estimem, però encara hi podíem arribar molt més.
i, a més, sempre hi ha més accions de violència que no pas accions d'afecte.
Doncs això, doncs, la petonada pretén això també.
I no només hi ha la vessant eròtica o festiva, què diria que ell?
Hi ha una vessant d'amistat, hi ha una amistat de moltes coses, eh?
Sí, qui pensi en malinterpretacions, doncs va una mica equivocat,
vol dir que la cultura del tacte no la té clara,
qui pensi en... bueno, mals pensaments que li puguin pensar...
Que un bon petó no té determinades connotacions que se li pugui donar, no?
Sí, no, no, de fet, i a més, cadascú pot arribar fins on vol.
L'amor es pot expressar amb la rosa, com fem per Sant Jordi,
amb el petó, amb la abraçada, un bon cop de mà, no ho sé,
vull dir, cadascú, doncs, pot arribar fins on vol.
Fins i tot vosaltres heu descobert les qualitats terapèutiques
que té una sessió intensiva de petons, no?
Sí, sí.
Em deies?
Sí, sí, perquè, doncs, l'any passat va durar una hora la petonada
i, doncs, vam fer unes cinc crides a la petonada popular,
entre acció i acció, i, bueno, a la primera va ser tot un èxtasi,
però ja com vam acabar, vam acabar amb una cosa al cos i al cor immensa, no?
Realment, si algú està malalt que vingui, que es curarà immediatament.
Ens menjaran a petons, eh?
Sí, anem.
Com anava la cosa? Com la vau organitzar?
Dic perquè ara entrarem a veure si té les mateixes característiques a grans trets
o hi ha alguna cosa.
Perfilem, eh?
Que encara queden uns quants dies, gairebé un mes, i ja anirem detallant més.
Avui, en tot cas, parlem de forma més generalitzada.
Com anava? En un recinte tancat?
Sí.
Es convidava la gent a participar?
Bé, tancat, relativament tancat, eh? Relativament.
Perquè hi hagués una referència d'on estava el nucli.
Ens vam ubicar dintre de la caima dels escriptors,
que era el primer any que l'Ajuntament oferia aquest espai a la ciutat,
enmig de la Rambla, davant de l'Escola Teresianes,
i, doncs, allà vam tindre, doncs, una hora per posar en pràctica
la primera petonada popular,
i diguéssim que hi havia un speaker que va llegir un manifest que vam fer,
i després, doncs, hi havia tot un seguit d'actes, d'accions,
i, entre acció i acció, fèiem una crida a la petonada popular.
Accions, doncs, com un conte a contes,
lectura de poemes,
i amb un cert caire de performance,
també hi havia una acció pictòrica de l'Amadeu Anguera,
i hi va haver tot un seguit d'accions relacionades una mica
amb el món del sentiment d'amor, del petó,
per oferir una nova cultura,
oferir, intentar que el ciutadà s'expressi amb l'amor.
Vau tenir la sensació que va haver-hi una bona participació,
perquè és difícil comptar d'un en un,
les persones que van participar durant aquests diferents moments,
però vau tenir la sensació que fèieu ple?
Sí, sí, a veure, això, doncs,
no ens esperàvem tampoc com aniria la cosa,
també era el migdia i...
O sigui, escolta, no és fàcil,
entrar-te'n en algun lloc i fer petons probablement
a una persona desconeguda, eh?
No, no, però realment, doncs...
Fa gràcia, però quan arriba el moment dius,
oi, a mi em talla una mica, no?, allò de dir...
La gent que passava per allà s'hi va integrar bé
i, doncs, vam tindre petons d'amics,
petons de parelles, petons de familiars,
petons de desconeguts, abraçades,
petons col·lectius, petons de xocolata, per cert,
que va haver-hi una noia que va fer 200 xocolatines
on hi posava moà i qui pujava li donava un petó
li donava una xocolatina i va rebre 200 petons,
que em sembla que ja va ser...
Que interessats, això eren petons interessats,
ja t'ho dic ara.
Tenim algun petó, Lluís,
perquè ara buscarem a més si teníem algun petó.
Farem un petó, eh?
Què, t'ha agradat?
És xulo, a veure, el podem tornar a sentir, a veure?
Ui, aquest petó té voluntat, eh?
Déu-n'hi-do.
Però, escolta una cosa,
tota manifestació que expressi
ha de tenir, doncs, un cartell anunciador
i, de fet, vosaltres ja fa temps
em vau fer difusió del concurs,
justament, del concurs dibuixa un petó
que seria, que ha de ser,
la imatge de la segona edició de la petonada.
Ho ha allargat a termini de presentació de treballs
fins al dia 7 d'abril,
per tant, si algú encara vol participar-hi és a temps, no?
Sí, el concurs d'il·lustració,
doncs, el que paten una miqueta
és dinamitzar la participació ciutadana
amb accions culturals, no?,
que estem intentant
i que molta gent està intentant realitzar a Tarragona.
També ubicar, doncs,
difondre i ubicar un espai per a la il·lustració
en àmbits culturals, no?
i també hi és el disseny, no?
I, bueno, però aquest concurs
és més que res un concurs d'il·lustració.
No demanem que hi posin text ni res,
sinó que busquin una imatge
on hi hagi present
o on simbolitzi el petó, un petó.
El concurs es diu així, dibuixa un petó
i està prerrogat, com bé dius,
fins al 7 d'abril.
És el tamany,
ara em poso a dir, si vols, una miqueta.
Sí, sí, sí.
Així ho cal dir una miqueta.
El tamany és altre,
i es té que presentar amb suport rígid.
S'hi pot ser amb un pas per tu,
blanc o negre,
i s'han d'entregar a la secretaria
de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
Té un premi, a més a més, eh?
Sí, sí, i tant.
Ja et deixava per l'últim
i són 600 euros.
600 euros, poca broma.
600 euros que cal dir
que els entregarem el dia de la petonada,
el diumenge 23 d'abril,
els entregarem allà metàl·lic
amb un xec simbòlic ben gran.
Quin petó que us farà la persona
que guanyi el concurs.
Alguna dada més important a destacar?
Bé, si en cas dic els horaris de secretaria
de 9 i mitja a 1
i de 3 i mitja a 6 i mitja
de dilluns a divendres.
I el dimarts a la tarda està tancat.
També, doncs, dir que
ha de ser amb quatricomia,
que es pugui imprimir en quatricomia,
perquè després nosaltres farem cartells
i com a últim també cal dir
que també farem punts de llibre
que els repartirem allà
el dia de Sant Jordi
i també cal dir
que tots els treballs presentats
estaran exposats al Teatre Metropol,
al hall del Teatre Metropol,
del dia 19 al 30 d'abril.
Ah, és a dir, abans de la petonada
hi haurà oportunitat de veure...
Sí, sí, sí, hi haurà oportunitat de veure
i, bueno, el dia de la petonada
donarem els punts de llibre, no?
Però, doncs, els cartells estaran exposats
i el dia mateix de la petonada
em sembla que també estarà obert
al hall del Metropol
i també es podrà anar a veure.
Home, doncs, aviam si arriben molts treballs.
Només un serà el guanyador,
però això ens donarà l'oportunitat
de veure moltes obres d'artistes
d'aquí, de casa nostra.
Pel que fa al contingut
de la petonada popular d'enguany,
queda un mes, com dèiem,
un mes i un dia,
sembla una condemna, això,
un mes i un dia perquè se celebri.
Més o menys teniu clar com ho voleu fer,
tot i que a última hora
sempre es pot afegir
a algun altre element, no?
A les 12 del migdia,
per part de l'Ajuntament,
doncs, se'ns ha facilitat
un horari millor que el de l'any passat,
que era, doncs,
a dos quarts de 3.
És una mica tardet, eh?
Sí, sí.
Hi havia poca gent per barrar.
Bé, poca.
Deu-n'hi-do.
Deu-n'hi-do.
Hi ha molta gent sempre, no?
Deu-n'hi-do.
Enguany em sembla que hi haurà
massa gent i tot,
en aquesta hora.
Però, bé, doncs,
millor, no?,
perquè la gent així,
doncs, el que volem és que
fer força difusió
i que la gent encaixi aquest petó.
Doncs, en guany,
encara estem tancant,
encara està obert a propostes,
també,
si algú té una proposta
referent a aquest tema,
doncs, pot fer-la
a través de la web.
Perquè a l'estructura
fareu el mateix,
fer diferents activitats?
Sí.
Bé,
el concepte és el mateix.
Primer s'inicia
amb una lectura d'un manifest
i, doncs,
hi ha diverses accions
i entre acció i acció
hi ha una crida
a la petonada popular.
Tu vas allà
i fas petons a qui vols,
però també si estàs allà,
qui vulgui
et pot fer un petó a tu.
Sí,
però, bueno,
això és com el...
Si no vols pols,
no vagis a l'aera, no?
És una simbiosi
que ja t'hi trobes.
Quan veus amb algú,
en aquell moment
ja es veu
si és una abraçada,
si és un cot de mà,
si és un petó a la galta...
Si vostès són de taranà esquerp,
no s'acostin aquell dia i aquella hora
i ja està.
No té més.
No, no,
i si té un problema
de mala llet,
millor que no,
però també pot ser
que l'arreglem, eh?
Amb un petó,
segurament.
Alguna cosa més, Jordi,
així ara està el que teniu preparat.
Sí,
per ara,
doncs,
de segur,
segur,
encara tenim poques coses,
però hi ha un speaker,
l'Òscar Noguerazzi Press,
un cantautor ben conegut
aquí a Tarragona,
molt simpàtic,
que ens farà una mica de...
ens guiarà
en tot aquest acte.
Ja el teniu,
el cantautor, també?
No,
ell és un noi
que és cantautor
i potser,
potser,
potser ve amb la guitarra,
també.
està amb el grup Bac Dorment,
però jo em sembla
que, doncs,
ell,
no sé,
ja amb la seva breu
en tenim prou,
no?
Llavors,
hi haurà diverses
crides a la petonada,
també,
doncs,
entregarem el premi,
com abans he dit,
farem petons d'escena,
també un altre cop,
hi haurà també
el llibre de dedicatòries,
obert al públic,
on allà,
doncs,
la gent,
doncs,
hi pot apuntar
anotacions
sobre aquest aspecte
de l'amor.
Segurament hi haurà
una acció
pictòrica a càrrec
de l'Amadeu,
que l'han passat
a trobar
a empresonar
a tots,
i també hi haurà
una ofrena
a l'Andreu
Mesa,
que ens va deixar
fa poc,
germà del Blai Mesa,
i li farem
una petita ofrena,
i segurament
serà un globus
enlairat,
o ja ho veurem.
I, bueno,
entre tots,
ens farem
un petó
als qui són
i als que no hi són.
Un petó ben gran.
Hi haurà una manera
d'expressar
amistat,
amor,
afinitat,
tantes coses,
no?,
a través d'un petó.
Si no hem participat mai
d'aquesta experiència,
el dia 23 d'abril
poden fer-ho,
si no,
el que dèiem,
a les 12 del migdia,
passen aquest trosset
de la Rambla
per un altre lloc
i ja està,
cap problema,
llibertat absoluta
per petonejar-se
o no.
Lluís,
que tenim el petó aquell,
és que m'ha fet gràcia,
ho podem posar un altre.
A tu també t'ha agradat,
Jordi,
no ho pots negar.
A veure, a veure.
Sí, sí,
és perfecte.
Em podríem fer un i tot,
veure com surt.
Fem un?
Vinga.
Tu primer.
Ei, aquí tens més jove.
En fi,
deixem les petonades,
guardarem energies
pel proper dia,
el 23 d'abril,
i agraïm molt al Jordi Llor,
que ve en representació
d'Innot Produccions,
aquesta iniciativa
i d'altres que duen a terme
a la ciutat de Tarragona.
Moltíssimes gràcies, Jordi.
Gràcies a vostès.
Adéu-siau.