Senyor Lluís Arola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com es troba?
Bé, content.
Alliberat, amb sensació de...
Sí, sí, cada vegada més.
A mesura que passen els dies, més content i més descansat, més alliberat.
Serà una entrevista aquesta per fer balanç, però en fi, l'activitat jo crec que d'aquests dies és frenètica,
abans de tancar definitivament o de baixar la persiana, si em permet aquesta expressió,
que de fet la persiana no es baixarà perquè la universitat continuarà i tindrà un nou rector.
Però a nivell personal suposo que aquests dies sí que són dies d'acomiadar-se i de fer moltes coses.
Sí, especialment aquestes últimes setmanes ha estat l'activitat important perquè jo tinc clar que quan s'acaba un mandat s'ha de rendir comptes del que s'ha fet
i preparar la rendició de comptes és complexa perquè és resumir-ho tot, posar en bord de tota la informació, explicar-la.
L'he explicat durant la setmana passada a la comunitat universitària, que és a qui crec que havia de rendir comptes en primera instància.
I aquesta setmana, quan encara no comença la campanya electoral, em semblava que era un moment adequat per explicar a la societat els resultats de la universitat.
Perquè també està molt implicada en el que és un projecte universitari i llavors hi ha molta feina, és veritat.
A més, dijous i divendres he d'estar a Brossales per una qüestió de la universitat,
me queden pocs dies i els dies que em queden hi ha molta activitat.
Són molt intensos.
Demà, per exemple, entre moltes altres activitats públiques, demà, per exemple, farà una conferència,
pronunciant una conferència a la Cambra de Comerç, promoguda pel Col·legi de Periodistes,
justament per fer balanç. Evidentment no li demanaré la conferència, però una mica en síntesi...
Doncs és això, és el balanç dels vuit anys dels que he estat davant de la universitat
i el compromís que la universitat ha assolit amb el territori, que em sembla que és el que val la pena explicar a la societat,
que li interessin aquestes coses.
Un balanç bàsicament positiu o té punts negres?
No, jo crec que estic content perquè el balanç és, per mi, molt positiu.
La Universitat de Rovira i Virgili, amb aquests anys que m'ha tocat estar al davant,
ha acabat d'adoptar un model i una referència en el conjunt de les universitats catalanes.
Jo aquests dies ho explico perquè penso que és tal com jo ho veig.
Quan es va crear la Rovira i Virgili, el model que la classe política catalana aspirava
de les universitats de fora de Barcelona, eren centres que els americans en diuen college,
és a dir, llocs on es fa formació de primer nivell universitari, bàsicament el grau,
el que aquí són diplomatures ara o enginyeries tècniques,
i que serveixen perquè els professors que estan al territori siguin, diguem,
les antenes de les càteres barcelonines que dirigeixen el sistema.
Això que pot tenir sentit a les ciutats metropolitanes,
perquè la distància i el tramat social i econòmic ho permet,
a Tarragona, a Girona i a Lleida no té cap sentit des del nostre punt de vista.
Nosaltres hem tirat endavant una universitat més enllà del que el sistema polític havia previst que faríem.
I d'això no estic content perquè penso que és el que s'havia de fer.
I aquest procés l'han tirat en solitari?
Home, ha estat molt perquè els professors i el personal de la universitat ho han volgut,
perquè per molt que tiris d'una màquina, si el tren no funciona, tu t'ha quedat sol allà estirat.
La gent de la universitat d'aquí ha volgut que això fos en aquesta direcció.
Els polítics, el sistema polític, poc interessats, excepte algun responsable polític de Convergència i d'Esquerra,
que són els dos partits que han estat al davant de les universitats mentre jo hi he estat al rectorat,
he trobat algun polític que ha entès el nostre model i que ens ha ajudat.
I bàsicament són dos, el Jordi Pujol i el Carles Solà.
Són dels que jo he tractat, els dos únics que han entès el projecte, el que estàvem fent
i el que ens han ajudat decididament a fer-ho han estat aquestes dos.
I l'han tirat en solitari també sense vinculacions amb Lleida i amb Girona,
tenint en compte aquest sistema i aquest procés que ens explicava fa un moment?
Les universitats som autònomes i nosaltres hem treballat amb la nostra direcció
i amb el nostre model i el nostre projecte, convençuts que ho podíem fer
i la nostra funció com a directius de la universitat ha estat impulsar
una manera de fer seriosa, planificant les coses, demostrant que es podien fer, fent-les
i a partir del treball exigir retorn per part del govern.
I com que hem trobat a dos polítics claus, doncs ens ha estat no fàcil,
perquè aquestes coses no són gens fàcils, però jo crec que ha anat relativament bé el balanç
és favorable.
Lluís Arola, recordem, ha estat el segon rector, és encara el segon rector de la universitat,
de la història de la universitat a Rovira i Virgili.
Com va trobar-se a la universitat que li va deixar el primer rector, Joan Martí,
i com creu que la deixa vuit anys després?
Home, jo me la vaig trobar relativament bé, perquè jo hi havia estat posat també
en el període anterior, jo vaig ser vicepresident de la gestora i després vicerrectament
Joan Martí durant 6 o 7 anys, i per tant, doncs, me'n sento solidari del que es va fer
en aquella època, i no he fet mai un lleig perquè crec que es va fer el que tocava en el moment
de la creació de la universitat, és a dir, posar-la en marxa, endegar-la.
En un moment que les coses van ser difícils perquè els recursos econòmics eren molt magres,
i, per tant, era complicat d'endegar una maquinària universitària
amb aquesta mentalitat de la classe política i sense més recursos que els que ja teníem aquí.
Van agafar els recursos que l'Universitat de Barcelona destinava a la Rovira i Virgili
i els van dir, bueno, això és la Rovira i Virgili, van posar 100 milions de pessetes més,
total res, per una universitat i diuen, ja ho fareu.
I això va representar un període complex d'escassetat econòmica,
jo penso que la direcció de la institució en algunes coses va ser correcta,
en altres, doncs, podia anar en una direcció diferent,
bé, per tant, jo no m'he queixat mai del que vam trobar,
crec que vam trobar-ho normal en aquell moment.
I com la deixa?
Jo penso que bé, és a dir, no, perquè tot és opinable,
hi ha gent que no ho creu, no ho sé saber, hi ha gent que pensa de tot,
però bé, tot i que hi ha coses encara per fer, moltes coses per fer.
Penso que és un moment, tots els moments són importants,
però ara és un bon moment per canviar la direcció de la universitat.
A banda que toca, que després de vuit anys ja és necessari canviar-la,
com jo crec que s'ha de fer en totes les institucions,
és un bon moment perquè per mantenir-nos en aquesta posició
de universitat com a tal, completa, de primer nivell,
una universitat que no és diferent de les universitats de Barcelona
en quant a qualitat del servei que s'ofereix,
cal estar sempre anticipant-se, sempre anant més enllà.
Les universitats de Barcelona no tenen aquesta necessitat,
la seva inèrcia els permet mantenir la seva competitivitat i el seu prestigi.
Nosaltres necessitem estar sempre més enllà
per mantenir la competitivitat i el prestigi que tenim ara,
que el tenim, sense discussió.
En el conjunt dels centres de formació de Catalunya,
la Rubri Virgili està ben considerada,
està considerada com una universitat de qualitat.
Però això, per mantenir-ho, t'has d'anticipar,
i per anticipar-te necessites relleu, necessites noves idees,
gent que pugui fer aquesta anticipació.
Jo crec que la universitat està ben preparada
per competir en aquest món que ara ve,
i, per tant, la deixem prou endreçada.
A la línia del que estem parlant,
què li aconsellaria al seu successor?
Que s'anticipi sempre.
Aquest sempre és un problema en la direcció del...
Per mi, no és un problema,
és una manera d'enfocar la direcció de les institucions,
no només la universitat.
i hi ha diferents models de persones que dirigeixen institucions.
Per mi, el model vàlid, almenys a la universitat,
és el d'anticipar-se.
És a dir, no recrear-te o dedicar-te al perfeccionisme intern.
que això és imprescindible que es faci.
És a dir, has de procurar que les coses funcionin bé a dintre de la universitat,
cosa que potser ara no funcionen bé del tot.
Hi ha els processos on l'alents, la burocràcia se'ns menja
i aquestes coses que passen a les institucions.
I això, tu pots dir,
jo em dedicaré a fer que això funcioni molt bé
i a procurar que tot vagi com una seda
i això s'ha de fer.
Però si per això perds l'anticipació,
perds les idees,
el projecte, el model d'universitat competitiva amb recerca,
que és el que arrossega tota la resta,
doncs llavors perds aquesta capacitat d'anticipació,
que és el que ens ha donat una bona posició en l'aliment actual.
Per tant, que s'anticipi.
Ja que parlem de futur i de consells al seu possible successor,
n'hi haurà més d'un candidat a les eleccions, creu vostè,
ara tenint en compte que aquesta setmana
ja s'ha obert el període de presentació de candidatures?
De consens, no.
De consens només n'hi haurà un,
que és el que ja es perfila...
Bueno, es perfila, no,
que és una persona que ha estat capaç d'organitzar una candidatura
a partir de l'equip actual,
cosa que em sembla sensata,
i comptant amb la major part dels centres,
tots els centres de la universitat.
I per tant, és una persona que planteja un projecte de consens
que continua el que tirem endavant,
amb aquestes noves idees i noves ganes que abans plantejava.
Ara, el sistema és obert,
l'únic requisit per presentar-te ha de ser catedrat d'universitat,
n'hi ha un 70,
per tant, hi ha 69 que es poden presentar,
perquè jo no ho faré,
per tant, doncs,
qualsevol d'ells pot, el dia que li sembli,
per tant, els presentar una carta,
dient jo vull ser, soc candidat, ja està,
perquè no necessites res més.
És difícil,
però tot és possible,
i fins i tot pot guanyar aquest espontani,
perquè això del seu frage universal va com va.
Aquesta persona de la que està parlant el rector,
Lluís Arola, és en Javier Grau.
Sí.
Com el definiria?
Bé, jo no he de parlar de les candidats ni del futur,
no...
Jo he de dir que el de consens és la persona
que pot tirar endavant aquest projecte,
i si és de consens, el de consens jo també m'incloc.
Sí, finalment, ja només aquest candidat
se sentirà vostè especialment satisfet,
tenint en compte,
i comparant un altre cop la situació de la Rovira i Bergerli
amb altres universitats a Catalunya,
en què justament en els darrers mesos
hi ha hagut, en alguns casos,
fins i tot fortes picabaralles
i tensions internes
en aquestes altres universitats?
Algunes, a l'Autònoma no ha passat,
però sí ha passat a Lleida,
ai, perdó, a Girona i a la Politécnica.
Jo no crec que sigui bo per les universitats
aquest disputa,
perquè entenc que sigui bo
la discussió de confrontar en models,
i això en eleccions
és legítim i positiu,
si hi ha models a confrontar,
si els models no s'han de confrontar
perquè les coses estan funcionant bé
i col·legiadament el conjunt de la universitat
entén que el projecte és el que pertoca,
el normal és el que passi això,
és a dir, que hi hagi un candidat de consens
que surti de l'equip actual
i que continuï un projecte.
I en aquest sentit sí que estic content,
perquè vol dir que les coses estan funcionant bé,
és símptoma que estan funcionant bé.
Ja que parlàvem ara també de la comparació
amb altres universitats de Catalunya,
que ho hem anat fent al llarg de l'entrevista,
està a dia d'avui millor posicionada
la Universitat Rovira i Virgili que d'altres,
i ja no parlem de les de Barcelona,
sinó les d'altres...
No, no, incloses les de Barcelona,
sí, està millor posicionada.
Incloses les de Barcelona.
Avui per avui,
potser és falta de modèstia,
de dir aquestes coses,
però estructuralment
i a nivell de productivitat i de qualitat,
la Rovira i Virgili està entre les primeres universitats de Catalunya
sense cap mena de dubte d'acord amb els indicadors.
És a dir, no...
Per exemple,
els professors de les universitats
reben un complement
en funció de si són actius en recerca,
si fan una avaluació que les fa a Madrid,
que les fa a un organisme independent,
avalua el teu treball d'investigació
i si és positiu,
te donen un complement econòmic.
Nombre de professors en complement econòmic
en relació al total de professors,
la Rovira i Virgili està en la tercera lloc d'Espanya,
avui dia.
La tercera.
La primera és la Pompeu Fabra,
la segona em sembla que és la Carlos III
i la tercera és la Rovira i Virgili.
Això vol dir que...
És un indicador,
però tampoc dir uns quants d'indicadors d'aquest tipus.
amb qualitat de la producció científica,
és a dir,
l'incidència de les publicacions per nombre de professors
està a la cinquena posició d'Espanya.
Bé, doncs,
som una universitat de tamany mitjà,
però molt competent
en quant a la...
diguem, a la producció científica,
que és el que marca el nivell d'una universitat,
i molt competent també
en quant a la satisfacció dels nostres estudiants
una vegada han acabat la carrera,
que és el que acaba sent determinat, no?,
per una universitat.
Més del 80% dels estudiants
que van acabar la carrera l'any 2001,
els van fer una enquesta que d'any passat,
preguntant-los si tornerien a escollir la universitat,
Rovira i Virgili,
com a universitat per estudiar,
i més del 80% van dir que sí.
Això és un indicador de confiança alt,
i això és bo per nosaltres,
i si els estudiants que han acabat la carrera
diuen, no, no, jo et repetiria en aquesta universitat,
home, doncs, te quedes satisfet
de la feina que has fet, no?
De tot el que ha fet en aquests 8 anys com a rector,
de què se sent més satisfet?
D'algun fet,
encara que fins i tot a l'audiència
li pugui semblar anecdòtic?
No, segurament els semblarà normal,
però del que estic més content
és del que en diem el pla estratègic de docència.
li portarem aigua, en tot cas.
No, no, ja està, ja.
El pla estratègic de docència,
que és l'estratègia que hem adoptat
per canviar el sistema pedagògic de la universitat.
Nosaltres tenim com a primera responsabilitat
la formació de les persones a nivell superior,
i a les universitats espanyoles
encara estem en un model napoleònic de formació,
un rotllo classe, estudiar de memòria,
escriure els exàmens i oblidar-te'n del que t'han explicat.
I això, potser el temps del Napoleó en servia,
però ara no.
Durant la Segona República
aquí es va fer un canvi radical en aquest model,
perquè a partir de l'escola
de l'Institut Llibre de l'Esenyança
va ser possible tot un sistema pedagògic reformat
que va formar grans persones
i la gent que va poder seguir aquest procés de formació
ha tingut molta sort en la seva vida,
però després el franquisme
va tornar al sistema napoleònic
una vegada més.
I ara s'està tornant a Europa
a utilitzar els paradigmes antics
que són els d'ensenyar a aprendre,
els d'ensenyar a viure, els d'ensenyar a ser,
que és el que la universitat ha de fer.
I sobretot en la societat del coneixement,
l'estat d'un coneixement canviant,
que el que ja avui no té res a veure
amb el que hi haurà demà.
El que hem de donar són instruments a les persones
perquè puguin formar-se continuadament.
I això és el que nosaltres hem fet
en el pla estratègic
i que hem començat a impulsar tota la universitat
tots els primers cursos que es fan
amb aquest nou sistema.
I això ens ha costat molt d'esforç a la universitat,
s'ha implicat moltíssim tot el professorat
i jo n'estic molt satisfet d'això.
I quin fet o quin projecte
té la sensació que li queda pendent
ara que deixa la màxima responsabilitat
de la universitat?
Home, hi ha coses que m'hagués agradat resoldre,
com per exemple la Sabinosa
o l'Institut de l'Energia
o projectes que no són un projecte
perquè formen part d'un projecte més ambiciós,
que és el de crear una estructura
d'una xarxa territorial de recerca i innovació
que permeti que el nostre territori
sigui sostenible econòmicament i socialment.
Però d'aquesta estructura,
d'aquestes moltes coses que sí que hem pogut fer,
hi ha un parell que em sap greu
no haver-les pogut consolidar.
Una, claríssima, és la Sabinosa,
que penso que és d'una irresponsabilitat col·lectiva
no tirar endavant aquest projecte.
Em sap greu que,
per uns i altres,
per la poca traça del conjunt,
allò segueixi com està
i que no sigui aprofitable,
no només per l'espai,
sinó pel futur que planteja,
o que pot plantejar pel territori.
o l'Institut de l'Energia,
que és una qüestió que ens estem discutint
des de fa temps amb els barcelonins
per la seva ubicació concreta.
Un institut de recerca
es tira molt a la universitat
i al territori i el que representa.
L'Institut de Química,
que ara està ja funcionant aquí a ple rendiment,
s'està convertint en un dels millors centres
d'investigació a Europa de catàlisi química.
Ja ho és pràcticament en el moment actual.
I això és, per una ciutat,
encara que no ho sembli,
és molt important.
No ho sembla perquè no és el carrer
que es viu això.
Però poder tenir centres
de prestigi internacional
amb el que això representa
i arrossega després
de creació de riquesa
cultural i material,
jo crec que és molt important
i que no ens ho podem perdre el territori.
Ja que ha citat la Sabinosa,
en quin ha estat d'això el projecte?
Perquè ara fa 10 dies,
en aquests micròfons,
el conseller primer de la Generalitat,
Josep Bargalló,
donava a entendre
que el govern havia demanat
una mena de redimensionament
del projecte
per fer-ho més factible.
És a dir,
donava a entendre
que s'havia presentat una proposta
a la de la universitat,
la Cambra de Comerç
i la Diputació,
massa agossarada,
tot i que aquest terme
no el va utilitzar.
Des de la seva perspectiva,
com deixa aquest projecte?
Igual que estava,
perquè el conseller primer,
l'únic que ha fet
és contestar-me quan li reclamé.
L'altre dia li vaig enviar una carta
dient ell que no em contesteu.
I em va contestar
que ho estaven estudiant.
És a dir,
que us porten estudiant
des de fa un munt de mesos.
Segurament, segur,
tenen altres prioritats al cap,
però aquesta no l'han acabat de resoldre.
I em sap greu
perquè trobo que és una llàstima.
Sí,
la Sabinós és un forat negre,
podríem dir,
o un tema que queda pendent
en la gestió del rector.
Segurament,
d'algunes de les coses
que se sent més satisfet
és justament del que farà avui.
Avui dilluns
posarà la primera pedra
de dos centres de recerca,
desenvolupament i innovació,
un en turisme a Llossi,
a Vilaseca,
i un altre en enologia a Falset.
D'això,
segurament,
rector és d'algunes de les coses
de les que se sent més satisfet,
no?
No especialment.
No t'ho pensis,
perquè crec que això
forma part d'un projecte
que té moltes peces,
i aquestes són peces d'un projecte,
que no estan completes.
Amb turisme,
amb això ho completem bastant,
però encara no està del tot lligat
l'institut de recerca.
Per a mi sempre hi ha tres,
sempre hem treballat
en la mateixa direcció,
definint línies estratègiques,
el turisme ho és per a la universitat,
perquè ho és pel territori,
buscant un centre de formació,
buscant un institut de recerca,
i buscant un centre de transferència
de la recerca a la societat
i de promoció de l'economia.
Les tres,
que són les tres potes
que per a mi fan falta
amb les línies estratègiques.
Amb turisme,
vam fer el centre de formació,
i amb això n'estic content,
perquè és una de les coses
que hem pogut tirar endavant
i que ho hem sapigut fer.
Ara fem la tercera pota,
que és el centre de transferència,
de prestació de serveis
al sector professional,
però ens falta acabar de concretar,
que això també és com el Ròria de l'Aurora,
el centre de recerca en turisme de Catalunya,
que és imprescindible
perquè les altres dues potes funcionin bé.
Sense un centre de recerca
no hi ha formació adequada,
ni hi ha sostenibilitat econòmica
en el territori.
Aquest centre de recerca
està convingut,
és veritat,
el farem conjuntament
en la Universitat de Girona,
un dia d'aquestos
el conseller de Turisme
ho anunciarà,
però encara no està firmat.
I amb analogia
ens falta la pota del mig,
també,
l'Institut de Recerca.
han fet el centre de formació
que van fer abans,
això ja existia
de la Universitat de Barcelona,
no hi ha un centre de recerca,
està previst amb la Generalitat,
amb el conseller Solau
ho havíem convingut,
no sé què passarà ara,
de fer un centre de recerca
a Tarragona
de primer nivell mundial
amb investigació onològica,
i després a Falcet,
al costat del sector productiu,
un centre de transferència,
que a més a més estarà
sincronitzat
amb el de Vilafranca,
amb l'estació onològica
de Vilafranca de l'Incavi.
Tot això són peces de projectes
que en alguns casos
estan més avançats.
El que tenim més avançat
és el de Química,
que és el que jo estic
més content de com funciona.
Els altres estan
amb les potes fent-se.
Però estan en marxa.
Estan en marxa, això sí.
Això és important.
I això és important.
Parlem d'enologia,
el tema de les titulacions,
la polèmica
de treure la titulació d'enologia,
com ho veu?
Com una frivolitat
per part dels irresponsables
del Ministeri,
diguem així,
senzillament.
No es poden fer aquestes coses
perquè
quan les coses funcionen
no té sentit
provocar que deixin de funcionar.
Per res.
A canvi de res.
Jo crec que això
acabarà solucionant-se
perquè
no li veig el sentit
en dir
aquest títol
no s'impertirà
a l'estat espanyol.
S'impertirà,
segur que s'impertirà.
No pot ser que no s'imperteixi.
En la discussió del catàleg de títols
tenim dos problemes.
primer, el propi catàleg,
que quan vas per el món
i expliques que a Espanya
hi ha un catàleg de títols
et miren amb una cara estranya.
Perquè això no existeix enlloc.
Això del catàleg de títols
és l'herència del Napoleón
que encara no l'hem superat.
Estem passats de moda,
però passadíssims de moda
a l'estat espanyol.
El normal és que les universitats
imparteixin els títols
que els disseny adequats
i després l'estat els acrediti,
que és el model
que avui funciona
i que representa
que les universitats
són realment autònomes
i fan la seva feina.
Aquest és el primer problema.
I el segon és que
a Espanya
no s'ha separat
l'acreditació professional
de la formació.
Tu estudies periodisme
i pel fet d'haver acabat periodisme
ja pots exercir de periodista.
I això al món no és així.
Normalment no és així.
Normalment hi ha
habilitacions professionals
que es fan d'una manera o d'una altra.
En cada estat
tenen les seves fórmules.
En llocs més sensates
i en altres menys sensates.
Però normalment
el fet d'acabar un títol
no t'habilita per exercir
una professió.
Aquí només tenim
acreditació en els metges
que han de fer el MIR
per poder exercir.
Però en la resta de professions
ara es discuteix
que es faran els advocats
com sempre en les professions
que són les antigues
les importants a la societat.
En manologia
s'ha aconseguit
que hi hagi un decret
que regula la professió d'anòleg.
Va sortir fa un parell d'anys
i això és important
per evitar l'intrusisme professional
per garantir que la gent
que fa la pràctica analògica
és competent en aquesta pràctica.
per una sèrie de coses.
I ara aquest decret diu
que per ser anòleg
has de tenir el títol
de llicenciat en manologia.
Llavors entra en una contradicció
quan has aconseguit
tenir un sistema
d'acreditació professional
tornar enrere
i fer-la a partir de la pràctica
que no és mai cap pràctica
sinó d'estudis diferents.
Això no pot ser.
El que hauran de resoldre
és quina titulació acadèmica
es fa servir
per acreditar-se com a anòleg
i l'hauran de trobar.
Espero que la nova ministra ho faci.
Aquest catàleg de titulacions
apren del ministeri.
Ara citava la nova ministra.
La veritat és que hem tingut
un parell de setmanes
amb canvis
que afecten directament
a la universitat,
a les universitats en general.
Nova ministra d'Educació,
Mercedes Cabrera,
nou conseller,
Manel Balcells,
substituint una de les persones
que vostè abans deia
en l'entrevista
que més ha reconegut
com a interlocutor
en aquests anys,
com era el fins ara
conseller Carles Solà.
Aquests dos canvis,
Ministeri i Govern de Catalunya,
com els analitza,
com els valora?
Home,
el canvi del ministeri
amb positiu
i amb esperança.
Amb bastanta esperança,
perquè la nova ministra
té un perfil
per a mi més adequat
pel que s'ha de fer
a les universitats.
Des de la seva trajectòria
va molt lligada
a la institució
en llibre de l'ensenyança,
que és el que abans t'explicava
del canvi metodològic
que s'ha de fer a la universitat.
Sembla que,
en principi,
per plantejament polític,
és una persona
que ha d'entendre
la necessitat
de convergir a Europa
al nivell dels estats
més capdavanters
i no al nivell
dels estats de la cua,
que és el que estaven fent fins ara.
El president Zapatero,
quan el van escollir
president del govern,
va reunir els rectors
poc temps després,
uns mesos després,
i ens va reunir
tots els rectors
de les universitats,
que no havia passat mai
a la història d'Espanya,
per explicar-nos
que per ell
la universitat
era un dels puntals
que podien,
que havien d'utilitzar-se
pel progrés
de l'estat espanyol.
Després de dos anys
d'haver-nos fet
aquestes promeses
sense haver fet res,
o canviava l'administró,
quedava en entredit,
com a mínim
en el món universitari.
El canvi
és molt positiu,
espero que sigui
molt positiu.
El canvi del conseller
per mi és una llàstima,
perquè Carles Solà
és una persona
que per la Rovira i Vigília
ha estat determinant
per els últims anys,
pel canvi
que hem viscut.
Jo no coneixo
un nou conseller,
estic convençut
que el canvi
no ha estat
per qüestions universitàries,
sinó per altres
de raons polítiques
que no coneixo,
i espero que el nou conseller
que no té experiència
en universitats
però que agafi
l'entorxa del Solà
i continuï
el mateix projecte,
fer el cap
és el mateix partit
i segurament
que continuarà
en la mateixa línia,
però no tinc criteri
perquè no sé
quina serà
la seva política.
Canvia la conselleria,
canvia el ministeri,
canvia aviat
el rectorat
de la Rovira i Brasil,
com dèiem,
i Isarola
ho deixarà de ser
del tot rector,
segurament a principis de juny,
quan prengui possessió
el nou rector,
el nou màxim
responsable de la universitat
i després a partir del juny
què farà?
Senyora Rovira,
s'agafarà vacances?
Sí, home,
faré una mica de vacances
com perquè ja em toca
i és l'estiu
i és normal.
Per això,
per això li deia?
Sí, sí,
no, aniré de vacances
segur almenys dos dies.
I el curs vinent?
El curs vinent
tindré un any sabàtic
que vol dir que
no de descans,
no de sàbat
per allò
amb el concepte de descans
sinó amb el concepte
de poder reciclar-me
cap a la meva feina
que és la de fer
de professor de bioquímica
i això vol dir
estudiar la bioquímica
és una disciplina
que canvia molt
com totes
però la bioquímica
especialment
perquè és de les més actives
en producció científica
en el moment actual
i estar al dia
en bioquímica
vol dir tornar
a repassar
el material
no el que tinc
perquè ja no serveix
sinó el que hauré de comprar
i posar-me al dia
perquè
però bé,
això per mi
és una alícia
intel·lectual
a mi m'agrada estudiar
i m'agrada aprendre coses
i posar-me al dia
jo m'ho passo molt bé
fent això
i estic amb ganes
de fer-ho
amb neguit
de començar-hi.
Segur que no trobarà
la responsabilitat
de rector
Segur que no
No trobarà falta
volia dir
No, al contrari
és el que m'alliberaré més
segur
El 2007-2008
doncs tornarà
a donar classe
El 2007-2008
tornaré a fer classe
Rector Lluis Arola
que li vagi molt bé
molta sort
a nivell professional
i a nivell personal
gràcies per compartir
uns minuts també
aquest matí de diuns
de la seva tapeïda
agenda
amb els oients
de Tarragona Ràdio
gràcies
per la seva amabilitat
avui
i en altres entrevistes
que hem tingut
al llarg d'aquests
últims 8 anys
i en fi
que tingui molta sort
Moltes gràcies
i gràcies a Tarragona Ràdio
per la col·laboració
que sempre heu mostrat
amb la universitat
i almenys en aquest període
i que estic segur
que seguirà mantenint
en el nou període
que viurà la Rubí i Virgili
Molt bé
gràcies senyor Arola
i adeu-sia
bon dia
Adéu