Ara estàvem a l'estudi amb la nostra convidada
i li agrada, i crec que bastant, aquesta falca que acabem d'escoltar.
Anna Domingo, tècnica a Tarragona
de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Enganxa, eh, la falca?
Molt. Sí, m'enganxa a mi, que ja tinc una edat,
suposo que als joves encara els hi deu agradar més.
I l'aqueta enganxa i molt, eh?
Sí, sí.
De fet, és una mascota que va sortir l'any passat
amb la campanya genèrica
i que ha relat profundament en l'ideari col·lectiu del país, no?
Tothom la coneix, vull dir, pots parlar amb qui sigui
i tothom sap a què et refereixes quan parles de l'aqueta,
o sigui que sí que ha enganxat molt.
I la corda se li dona molt, eh?
Sí, sí, sí.
El tac-tac-tac aquell s'escolta moltíssim.
Molt.
Anna Domingo, aquest 2006, s'ha decidit anar més enllà
la campanya genèrica aquesta a la qual fèiem referència
i fer una campanya específica per als joves,
una campanya especialment dirigida per als joves
amb el títol del català vam tu. Per què?
Doncs perquè en la línia, diguéssim,
de mirar de fer una política lingüística realista
i adaptada a les necessitats de cada moment,
la Secretaria de Política Lingüística
va encomanar un estudi d'avaluació de la campanya l'any passat
i una de les coses més destacades que es van detectar
és que hi havia una necessitat especial d'atendre el col·lectiu de joves
des del punt de vista lingüístic,
perquè és un col·lectiu molt potencialment, diguéssim,
preparat per utilitzar el català,
però en canvi l'utilitza molt poc, no?
Llavors, davant d'aquest fet,
s'ha optat per dedicar la campanya aquest any
a aquest col·lectiu de joves per estimular-los
a utilitzar una llengua que coneixen,
perquè és que no tenen cap dificultat per utilitzar-la,
però per raons molt diverses,
doncs sembla que hi ha de vegades difícils d'acabar a definir,
algunes les podem més o menys saber,
però penso que l'ús d'una llengua
sempre ve determinada per molts factors molt diversos
i probablement ni tots els tenim prou opamats, no?
Però en qualsevol cas sí que es va detectar aquest fet
i, per tant, aquest any ens hem llançat cap a aquest col·lectiu.
La principal paradoxa suposo que és que molts d'aquests joves
coneixen el català perquè han estat escolaritzats en català,
la pràctica majoria el coneixen,
però després són més aviat pocs
els que el parlen amb més o menys freqüència.
Sí, de fet, el que caracteritza més
el comportament lingüístic dels joves
és una certa indiferència, diguéssim, no?
a una llengua o a una altra.
És a dir, no és que no el vulguin parlar,
no és que sigui un acte conscient
des de cap punt de vista,
sinó que, a veure, hi ha un col·lectiu,
sempre hi ha un col·lectiu que és català no parlant
i que bàsicament té un entorn català no parlant
per família, per lloc de residència o el que sigui,
que l'utilitzarà més.
Hi haurà un altre col·lectiu que ja serà el contrari, no?
Que per família, per entorn, més aviat parlarà el castellà,
però, en canvi, la gran majoria és un col·lectiu
que els pot utilitzar perfectament totes dues llengües,
de fet, les utilitza quan li cal,
el que passa que moltes vegades
se sent més empès a utilitzar el castellà
per, jo crec, una qüestió d'entorn pel tema de l'oci,
que és un àmbit, diguéssim, en què sabem que hi hem de treballar
perquè falta oferta d'oci en català per la gent jove
i, bé, això fa que la tendència sigui més cap al pas del català
que al castellà que en el contrari, diguéssim, no?
Però és un fet bastant inconscient, penso jo,
no es tracta pas d'una presa de partit des de cap punt de vista.
Una de les situacions en què més es produeixen segurament aquests casos
són les converses entre amics, amics catalanoparlants,
castellanoparlants i sempre, gairebé sempre,
s'acaba parlant en castellà.
Possiblement no hi ha cap motiu en especial,
però segurament que molts dels nostres oients
són conscients d'aquesta situació
i l'han viscut més d'una i de dues vegades.
Sí, el que passa és que això no és només característic dels joves.
Això jo penso que passa bastant en gent de totes les edats, no?
Això ho veus als llocs de treball, també.
Vull dir, fàcilment, si hi ha una persona que parla al castellà
i la resta no, la tendència a passar-se al castellà
per aquesta educació mal entesa, diria,
doncs és molt gran.
Potser, en el cas dels joves,
jo a vegades penso que pot ser que hi hagi una qüestió
que és molt simple i molt natural
i que ha passat tota la vida
i que potser no hi donem importància.
I és el fet que, esclar, per la generació de joves d'avui,
el català ha estat la llengua de l'escola,
ha estat la llengua de les institucions,
per tant, diguéssim, la llengua institucional,
la llengua que ells han percebut,
no com la més espontània de carrer, etcètera,
sinó com la llengua seriosa, no?
I a nosaltres, parlo per mi i per gent de la meva edat,
que jo tinc 40 anys, per exemple, no?
De petits no vam tenir el català a l'escola
i més aviat el català era una cosa trencadora.
Quan érem adolescents era una cosa que feia modern
i que feia progressista, no?
I en canvi ara jo suposo,
perquè tampoc és una cosa que pensi que sigui gaire conscient,
tinc la impressió que, esclar, l'adolescent, el jove,
per norma, amb tot, amb els pares, amb les relacions,
amb les persones més grans, amb els mestres, etcètera,
tenen aquesta tendència a anar a la contra, no?
Que és el que els toca, vull dir, això ho hem fet tots
i una mica amb la llengua pot ser que es produeixi aquest efecte, no?
Que ells l'han viscut com la llengua, doncs,
que els hi ha vingut de dalt, per dir-ho d'alguna manera, no?
I això els pot provocar més aviat aquest efecte de reacció
que els passa a l'altra llengua,
que la perceben com menys controlada, per dir-ho d'alguna manera, no?
Jo penso que pot ser un element que a vegades no hi donem importància
i és que realment és tan natural que no pot ser més, no?
Òbviament, escoltar aquesta anuncia,
em sembla que la campanya durarà tres setmanes,
doncs, ajudarà, s'emparrarà, de fet ja s'emparra,
l'Aqueta torna a girar a volta, la podem escoltar aquests dies,
però una de les claus, suposo, des de la Secretaria Política Lingüística,
és que aquesta campanya vagi acompanyada d'accions concretes, de més enllà.
Què s'està previst fer durant tot aquest any 2006 en aquest àmbit pels joves?
Mira, una cosa que va passar l'any passat
i que suposo que aquest any tornarà a passar molt
és que quan vam llançar la campanya espontàniament
ens va venir molta gent a demanar de fer coses amb l'Aqueta, no?
Des d'escoles, esplais o persones que organitzaven festes populars o el que sigui.
Això té un punt molt positiu que vol dir que arriba a la gent d'una manera natural
i d'una manera molt espontània
les persones s'adrecen a l'administració per fer qualsevol cosa, no?
Els hi és igual. Jo crec que aquest any això també passarà
i això serà bo que passi.
A part d'això, des de la Secretaria, una cosa que es té clara
és que s'ha de conèixer encara més
tot el que fa referència al comportament dels joves
i, per tant, es faran estudis diversos
sobre aquesta qüestió per veure quina és la millor manera
de tractar el tema, no?
És una de les coses que farem, per exemple,
quan hàgim passat aquestes tres setmanes de campanya
als mitjans de comunicació,
veure quin impacte hem tingut,
quina reacció provoca entre els joves, etcètera.
Això serà una de les coses que es farà.
Després es miraran d'impulsar ofertes de lleure juvenil,
que és una de les coses que dèiem abans que s'ha detectat.
És clar, si hi ha pocs videojocs,
si hi ha poques pel·lícules de cinema...
Ai, pel·lícules, hem tractat molt...
Acabes de treure el tema tabú gairebé,
o el tema més complicat, o el tema més espinós?
Ho és, no sé si diria el més espinós,
però és complicat perquè hi ha tota una indústria cinematogràfica
al darrere, amb unes inèrcies,
amb unes maneres de...
Que és complexa perquè hi interven molta gent aquí,
hi ha distribuïdors, hi ha exhibidors...
És complicat.
I bé, per això costa tant d'incidir-hi.
I a veure, fa molts anys que la Generalitat està fent esforços
per intentar entrar en aquest sector,
i de fet, a veure, es doblen moltes més pel·lícules ara
que cinc anys enrere, no?
Sí, però en aquest...
Perdona, però en aquest camp precisament
la gent té una mica la sensació d'estar desorientada, no?
Perquè sent constantment notícies aquestes ganes de la Generalitat,
que la Generalitat fins i tot subvenciona de vegades
gairebé el 100% del cost del doblatge,
i la indústria s'hi mostra reticent.
O sigui, que aquí al final ningú no sap si sospita amb mans negres
o coses estranyes.
Sí, no ho sé.
Jo tampoc ho conec tan a fons, eh?
Vull dir que tampoc no m'arriscaré a fer una hipòtesi
sobre quina és la veritat sobre el tema cinema català, no?
És un tema...
Jo el que veig és això, vull dir,
pel poc contacte que hi he tingut,
que ara, de fet, hem estat en contacte amb els cinemas Oscars
per fer alguna coseta de cinema infantil,
algun cicle i això,
i que hi han estat molt ben predisposats
i que ho pensen fer, o sigui, que per aquesta banda
no en puc dir res sospitós, diguéssim,
d'aquests exhibidors en concret.
Sí que veig això, no?
Que de vegades es queixen amb els exhibidors
que hi ha poques còpies,
després els distribuïdors diuen que no les col·loquen, no?
Que diuen ells, o sigui, que si les tenen,
després no els hi rendeixen.
Després passa això, no?,
que s'estrena una pel·lícula d'aquestes molt tequilleres
i resulta que l'estrenen en una sala petita
i penses, esclar, així no tindrà mai el rendiment
que tindria en una sala gran, no?,
que és on posen les còpies en castellà, no?
Sempre hi ha hagut...
És difícil, perquè, esclar,
no estem allí amb un policia
comptant la gent que entra a la sala
i quants haurien de comprar l'entrada en català,
perquè, esclar, això tampoc ho saps mai, no?
És allò que dèiem abans de la indiferència.
La majoria de persones van al cine a veure una pel·lícula.
Jo, sincerament, penso que a la majoria de persones
els hi és indiferent aquí, en aquest país,
català o castellà,
perquè és que, sobretot la gent jove,
és que tothom el sap.
És com quan mires una pel·lícula a la televisió, no?
A la tele, exacte.
A tu t'interessa mirar la pel·lícula
i al canal on la facin gairebé t'és indiferent.
I moltes vegades, quan acaba la pel·lícula,
si et preguntessin en quina llengua l'has vist,
no sabries dir sí català o castellà,
perquè és que estem tan acostumats
que ens entri imputs en totes dues llengües
que a vegades és difícil, fins i tot, recordar-ho, no?
Vull dir que sí, que és un tema molt complex, està clar,
que jo no acabo de conèixer prou bé
tota la qüestió de distribució, d'exhibició, etcètera,
com per fer un diagnòstic,
però, vaja, que la Generalitat hi té interès
i que la lluita és complexa, això, seguríssim, eh?
Algun altre camp, algun altre àmbit
en el qual vol incidir la Generalitat aquest 2006?
Parlàvem del tema del lleure juvenil,
mirarem de buscar maneres de fer accions
vinculades a la fixació de models
de comportaments lingüístics entre els joves,
buscar models, doncs això, a vegades cantants
o persones del món mediàtic, etcètera, sí.
I bé, a partir d'aquí es farà un impuls molt important
al tema del voluntariat lingüístic en els joves.
Una pràctica que ja funciona, i força bé.
Molt, molt, funciona i molt bé.
A més a més, té una funció que va més enllà, penso jo,
del que és aprendre llengua,
perquè posem en contacte, diguéssim,
persones catalanoparlants
amb persones de llengües de procedència molt diversa,
i aquestes persones mínim han d'estar 10 hores,
que es distribueixen una hora a la setmana,
és a dir, durant 10 setmanes s'han de trobar
durant una hora per parlar, no?
En general, la relació sol,
també pot haver algun cas que la gent no s'avingui,
i canviar amb la parella no passa res.
Això com tot.
Però, en general, sí que s'han fet relacions molt fermes,
i el fet és que jo, per exemple,
la primera edició aquí a Tarragona
em va fer il·lusió ser voluntària,
i m'hi vaig apuntar,
i jo, per exemple, vaig tenir de parella una noia hongaresa,
que, la veritat, a mi em va interessar molt
estar unes hores amb aquella persona,
perquè ella em va explicar moltes coses del seu país,
jo n'hi explicava d'aquí,
i és una manera d'integrar-se, d'entrar en el país,
molt en directe, diguéssim,
amb la gent del carrer, normal, vull dir que no...
I alhora, pels que som d'aquí,
també ens ajuda molt
a veure que hi ha coses, doncs,
cultures diferents,
que tenen costums diferents, etcètera,
que és una cosa que sempre t'obre a la ment,
i és bonica i és interessant, no?
Ja que viatjar està en car,
doncs, si et fas parella lingüística,
de persones de diferents llocs del món,
doncs, ja n'aprens de coses d'altres llocs del món,
i això penso que des del punt de vista de la integració
és fonamental, perquè acosta les persones.
El que talava amb tu és el lema d'aquesta campanya,
que, vaja, estarà present
i la que podrem comprovar,
la podrem palpar durant tot aquest any 2006,
però, si et sembla, Anna, molt ràpidament,
podrem tractar una altra qüestió
en la qual la Secretaria General de Política Lingüística
hi té un paper especial,
esteu treballant força aquests dies,
i és la presentació d'un programa
que permet la traducció de la carta
dels bars i de restaurants
en diferents idiomes.
En què consisteix, exactament, Anna, aquest programa?
Doncs això és un programa informàtic
que el tenim a la pàgina web nostra,
a la pàgina web de Llengua Catalana
que hi ha al portal del Departament de Presidència
de la Generalitat,
i, de fet, és un programa
que és una base de dades
on hi ha introduïts plats, no?
Llavors, es tracta que la persona
que vol fer una carta pel seu restaurant
pugui entrar allí
i amb tota la llista llarguíssima
que estan agrupats per, no sé,
arrossos, pastes, begudes, cafès, etcètera, no?
Pugui fer la seva tria, no?
I a partir d'aquí
hi ha un petit programa de disseny també
pot incloure les seves informacions particulars,
els preus, IVA inclòs o no inclòs,
o el que sigui, i, doncs, es pot editar la seva carta
i imprimir-la, eh?
Per tant, és un sistema molt fàcil
que ajuda els restauradors
a tenir la carta en català
i en català correcte, perquè, esclar,
com que no ha d'escriure, en principi...
De fet, també hi ha una opció
que, si vols ho expliquem després,
que pot introduir plats ell, etcètera, eh?
Però, en principi, si tria els plats
que hi ha allí, que, de fet,
n'hi ha 1.691, vull dir
que hi ha una varietat bastant àmplia,
doncs sap que allò no ha de passar
per cap corrector ni li ha de mirar a ningú,
està bé.
I, a més a més, té l'avantatge
que pot traduir-la automàticament
al castellà, l'alemany, l'anglès,
el francès o l'italià,
amb la qual cosa, diguéssim,
que tota la qüestió de servei al públic
i de qualitat en el servei que es dona,
per aquesta banda,
per la qüestió de la carta del restaurant,
li queda molt coberta,
perquè té la garantia
que ho té amb totes aquestes llengües
i que ho té escrit correctament.
És útil.
Es veuen moltes barbaritats.
Sí, sí, sí, és un clàssic, no?
Les cartes de restaurants,
no saps mai com acabaràs, no?,
segons com.
Però sí, penso que és una eina
molt, molt útil,
perquè és això,
jo penso que l'atenció al client,
el tema lingüístic,
és un dels que pesen, no?
i això ho facilita molt,
realment,
qui no té la carta en català
i amb més llengües
és perquè no vol.
Ara mateix,
amb aquest producte,
perquè és gratuït,
només cal registrar-se,
però no s'ha de pagar res
i, per tant,
és molt senzill.
Jancat.net barra plats de la carta,
que és l'adreça electora
que ens pot descarregar al programa.
Sí.
Anna Domingo,
ho hem de deixar aquí,
el temps se'ns tira a sobre.
L'Anna és tècnica
de la Secretaria General
de Política Lingüística
aquí a Tarragona.
Moltíssimes gràcies
i en tornem a parlar.
Moltes gràcies a vosaltres.