Dos minuts i serà un quart a 11 del matí.
Tal com hem anunciat, ja estem en disposició de poder conversar
amb el senyor Joan Josep Barbel.
Ell és el màxim responsable del CIDEM,
el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial.
Senyor Barbel, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltes gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
Aquests dies coneixíem que a Tarragona,
la demarcació de Tarragona, les empreses de la demarcació
van invertir prop de 12 milions d'euros
en investigació i desenvolupament.
Aquesta xifra és bona?
És un bon termòmetre per la demarcació?
El cert és que per nosaltres sí, la veritat.
En aquest sentit, al marge del que és la demarcació de Barcelona,
la de Tarragona és la segona, diguem,
en importància en Catalunya pel que fa
al que són inversions concretes en recerca,
desenvolupament, perdó, i innovació empresarial.
Per tant, jo crec que sí que és un excel·lent registre.
En aquest sentit, 2005 ha estat un bon any
pel que respecta a projectes que han endegat
empreses de la demarcació de Tarragona
i en concret, sobretot, del camp de Tarragona
en aquest tipus de projectes que, com saben,
per nosaltres són importants de cara a augmentar
la competitivitat de les empreses catalanes.
Per què és tan important invertir en I més D,
com es diuen en aquest àmbit?
Bàsicament perquè la R més D, més I, petita,
que sempre es diu com a innovació,
el que estableix són elements diferencials de les empreses,
en el sentit que dins del que és el marc global de competència,
en què ara mateix viu l'economia, no només la catalana,
sinó totes les economies, les empreses, diguem,
en la seva competència, amb els seus competidors,
han d'establir elements diferencials.
Un element diferencial és la qualitat, per suposat,
dels productes o dels serveis, però un altre molt important
és el nivell, diguem, d'innovació lligada a la tecnologia,
lligada a les noves formes d'organització
o lligada als nous productes, és a dir,
una empresa que està fabricant el mateix producte
des de fa 20 anys, evidentment és molt probable
que en el context actual sigui molt menys competitiva,
amb la qual cosa el que ha de fer és, diguem,
intentar la fabricació de nous elements
o de nous productes de games més altes,
aquells, diguem, que fan justificat
i que fan competitiva la seva producció aquí,
en Terres de Catalunya.
Amb vostès, des de la Generalitat,
incentiven que les empreses inverteixin en aquestes matèries
i tenen oberta una important línia d'ajuts i de subvencions.
Certament, la veritat és que sí,
en aquest sentit tenim oberta una línia
que està totalitzant, diguem,
més de 25 milions d'euros anuals
per tot Catalunya a incentivar els projectes d'ERA més d'EMSI
i, bàsicament, diguem, doncs això,
les empreses de Tarragona també, diguem,
poden entrar, diguem, en aquestes línies.
De fet, fa poc vam presentar els resultats dels anys 2004 i 2005
en els quals 3,9 milions d'euros, diguem,
de subvenció pública han anat a parar les empreses, diguem,
millors de Tarragona pel que fa a la seva realització de projectes d'ERA més d'EMSI.
De tota manera, no és l'única línia, diguem,
que tenim per ajudar a les empreses.
També tenim línies específiques per creació de llocs de treball qualificats
i d'altres línies també molt lligades a la contractació
que han de fer les empreses de projectes a universitats,
centres de recerca o centres, diguem, tecnològics a la zona.
Abans comentava vostè la importància,
la rellevància d'invertir en recerca, desenvolupament i innovació.
s'atreviria a dir que pels temps que córrer és gairebé imprescindible
per augurar, per poder assegurar el futur de les empreses a la demarcació?
En bona part sí.
O sigui, hauríem de veure cas a cas.
O sigui, jo el que sempre he defensat és que la recerca,
el desenvolupament i la innovació és un dels elements fonamentals
que les empreses han de tenir en compte o en consideració
a l'hora d'aconseguir ser competitives.
Ara no diria que és l'únic.
O sigui, a mi no m'agrada dir que aquesta recepta és l'única recepta.
És a dir, hi ha moltes empreses que poden créixer
o que poden ser competitives millorant la seva organització
dels recursos humans o de les persones que tenen
o d'altres establint noves inversions en nova tecnologia.
És a dir, que la recerca i el desenvolupament és una part,
diguem, una part important, sens dubte,
que ens fa millorar productes, que ens fa millorar processos,
que ens fa millorar en general l'organització de les empreses.
No diria que és l'única recepta.
És a dir, crec que en aquest sentit no és bo tenir un pensament únic
amb respecte a la innovació
i que hi ha molts altres factors que afecten a les empreses
i que hem de tenir en compte.
Ara, dit això, evidentment és un dels factors
que sí que volem promocionar des de les administracions
perquè creiem, diguem, que en aquest sentit
sí que pot fer a moltes empreses diferencials
en aquest context global del que parlàvem.
Des de la gent que estem,
des de fora d'aquest món empresarial,
tenim moltes vegades la idea,
no sé si cau a ser equivocada o no,
per això li ho preguntem moltes vegades,
de quan ens referim a aquests conceptes,
a recerca, desenvolupament, innovació,
ens hem d'imaginar forçosament un grup d'investigadors,
grans laboratoris,
un munt de resultats, proves d'ans i anys.
És exactament aquesta visió més o menys estereotipada
que podem tenir des de fora
correspon amb la que és en la realitat?
No, en absolut.
Normalment, o sigui,
tots els temes de recerca i desenvolupament
són molt aplicables al que és
el gran gruix de l'estructura econòmica
i empresarial a Catalunya,
que està basada en sectors,
doncs podem pensar com el metalmecànic,
com el de l'automoció,
com el de la química
o com el propi de l'alimentació.
És a dir, en aquest sentit,
la recerca i el desenvolupament
és un concepte transversal,
és a dir, en el sentit que
s'aplica a tots els sectors per igual.
I, evidentment,
l'impacte pot ser molt més fort
en una planta de producció
de components d'automoció
o en una planta de producció
de productes químics,
per entendre'ns,
perquè és el que fa, diguem,
crear noves games de producte,
nous processos
per millorar la qualitat del producte,
en què es fa,
o per rebaixar preu,
inclús, dels productes
que un fabriquen aquí,
amb la qual cosa
no sempre va lligat
a aquest tipus
com de persones
de bata blanca
o d'investigadors
amb tres màsters,
no, no, ni molt menys.
O sigui, està lligat
en molts casos
a empreses petites i mitjanes,
diguem, amb pocs treballadors
i, sobretot,
de línia de producció.
En aquest sentit,
és un concepte molt transversal,
no hem d'oblidar-ho.
Hi ha empreses, però,
que encara no hi creuen
en aquests conceptes,
que creuen
que és malgastar recursos
a curt termini?
Jo crec que, en aquest sentit,
l'administració
ha de fer pedagogia,
en el sentit,
jo crec que des de l'administració
no es poden donar lliçons
a les empreses.
És a dir,
crec que les empreses
són perfectament capaços
i saben fer el seu dia a dia,
la seva producció,
i això no els hem d'ensenyar
des de l'administració pública.
Ara, el que sí que crec
és que hem de fer
una certa pedagogia
i sensibilització,
en el sentit
que hem de ser capaços
de demostrar
que el que estem dient
o que el que estem,
entre cometes,
promocionant,
com ara la RMSDMSI,
té un impacte directe
sobre el que és
el compte de resultats
i el balanç de les empreses.
En el sentit,
que no són paraules buides
ni grans conceptes
d'universitat,
podríem dir-ho així,
sinó que poden tenir
una aplicació pràctica
casa a casa
a les empreses.
I en aquest sentit,
per exemple,
a través dels nostres delegats,
del CIDEM,
en aquest cas,
a les terres de Tarragona
i a les diferents
comarques de Catalunya,
el que estem fent
és aquesta tasca
de demostrar a les empreses
que inclús
en el sector més tradicional,
que inclús
en la producció,
diguem,
més manual
o més mecànica
d'un producte,
també és possible,
diguem,
incorporar tot el sentit
de la RMSDMSI
i que això tingui
un bon impacte
sobre la competitivitat
de l'empresa
i sobre la seva
estructura de costos.
I aquesta és la responsabilitat
de l'administració
en qualsevol cas,
ser capaç de demostrar
que això no és un concepte buit,
sinó que té un impacte directe
sobre les empreses,
siguin petites,
siguin mitjanes
o siguin grans.
En aquesta línia,
suposo que el repte
és demostrar
que el que en un primer moment
pot semblar
una inversió
més o menys gran,
més o menys significativa
a curt termini,
pot reportar beneficis,
beneficis importants
o estalvi de despeses
a mitjà o a llarg termini.
Certament.
Això sempre ha estat així
i en el fons
la inversió empresarial,
la inversió en nou actiu fixa
i sobretot
la inversió en nou actiu fixa
diguem,
tecnològic,
sempre, diguem,
ha de ser demostrable
que ha de tenir un impacte
més, diguem,
a mig i llarg termini
en el sentit que,
com vostè deia ara,
crec que no és qüestió
de veure ara mateix
els números
o el que em costarà
comprar una màquina
o el que em costarà
desenvolupar un projecte
en un centre d'investigació
o el que, diguem,
em costarà desenvolupar
una nova organització
de les meves persones
dins de la planta
i és que això, diguem,
reportarà, diguem,
favorable a tot el que és
l'activitat de l'empresa.
O sigui,
no dic que sigui fàcil
demostrar-ho,
però això, diguem,
sí que és una tasca
de l'administració.
Durant aquests minuts
hem estat parlant,
hem donat alguna dada,
hem parlat de tendències,
la demarcació de Tarragona
i Catalunya en general
està arribant a nivells europeus
en recerca,
de desenvolupament i innovació.
A RDI estem a l'alçada
ja d'alguns països europeus
o encara ens costa?
La veritat és que encara ens costa,
però no hem de tenir,
tampoc hem de tenir en consideració
una qüestió
i és que les estadístiques,
que és el que tots mirem
i que ara mateix presenta
que la totalitat d'Espanya,
en aquest cas,
està per sota
de la mitjana de la Unió Europea.
Catalunya està una mica
més propera
en aquesta mitjana
com a zona capdavantera,
diguem-ho així,
en temes d'RMES,
DMSI.
Qualsevol cas,
hem de visc una cosa
i és que les estadístiques
que estem utilitzant
per tal de mesurar
l'esforç en recerca,
en desenvolupament i innovació,
en aquests casos
són estadístiques que venen,
deixem-ho dir així,
del segle XX,
és a dir,
dels anys 60,
dels anys 70,
amb la qual cosa,
tal vegada,
el que hem de fer
és adequar les estadístiques
a la situació actual.
És a dir,
que bàsicament,
ara en molts casos
no estem mesurant bé
quin és l'esforç
de l'administració pública
d'una banda
i de les empreses privades
de l'altra
en el que és realment
recerca,
desenvolupament i innovació.
S'hauríem de revisar
els paràmetres, per tant?
Hem de revisar els paràmetres
i hem d'afinar,
sobretot,
el concepte
del que és RMSD,
MESI,
perquè si només mirem
l'estadística freda,
evidentment sí que de moment
estem com per sota.
Queda camí per recórrer,
sens dubte,
però també hi ha un efecte
estadístic
que no és menyspreable.
Pel que tenim entès,
una de les clàusules
que hi ha
en aquesta línia
d'ajuts i de subvencions
a les quals abans
fèiem referència
és que sempre han d'anar
dirigides
a empreses
que no s'hagin vist
afectades
per processos
de deslocalització
o tinguin previst
d'otermar
algun procés
d'aquest tipus
en els propers terminis.
És així?
Sí, certament.
Aquesta és una nova clàusula
posada en pràctica
des de l'any 2004,
abans no existia,
i que recau precisament
en què l'administració
pot actuar d'ofici,
és a dir, pot instar
a recuperar
la subvenció
o el finançament
que ha donat
a una empresa
que després no hagi executat
el seu projecte,
no hagi generat
els llocs de treball
o no hagi invertit
en els conceptes
pel qual va ser concedida
la subvenció.
És a dir,
que en aquest cas
si una empresa deslocalitzés
després d'haver obtingut
una subvenció
per part de l'administració pública
hi ha un determinat
límit de temps
en el qual es deixa
l'efecte de la subvenció,
però en qualsevol cas
l'administració podria
i hauria de fet
de recuperar aquests ajuts públics
donats a l'empresa.
Quan el nou govern
de la Generalitat
va arribar al càrrec
es va trobar
amb el que
alguns mitjans de comunicació
van batejar
com la crisi
de les deslocalitzacions,
un seguit d'empreses
més o menys importants
que van decidir
per diferents raons
abandonar la producció
o part de la seva producció
i traslladar-la
a d'altres països.
És per aquest motiu
que, diguem-ne,
de manera planera
l'administració
va quedar escarmentada
i per això
s'han imposat clàusoles
d'aquest tipus?
És una clàusula
que existeix
a d'altres països d'Europa,
tampoc no és novedosa.
Jo també li diria
que el procés
de deslocalització
es va començar anys enrere,
és a dir,
que no és nou
en el sentit
que ve ja
de finals dels anys 90,
diguem-ne així,
a l'economia catalana
i abans ja
països industrialitzats
com Gran Bretanya,
com Alemanya,
com la pròpia França,
ja ho estaven
i ho continuen,
diguem,
patint com a tal.
Amb la qual cosa
en aquest sentit
va ser, diguem,
regularitzar una situació
que tocava regularitzar
l'any 2004,
però en qualsevol cas
no va venir
directament lligat,
no va ser causa-efecta
que hi hagués
un més gran volum
diguem,
de desinversions
o de deslocalitzacions.
En el fons,
l'any 2004
no és un any,
diguem,
que hi haguéssim
més deslocalitzacions
que l'any 2003,
va entendre,
si mirem les xifres crues.
Però sí que és una tendència
que hem de tenir en compte
i encara es continuaran
produint
algunes deslocalitzacions
i no està de més
que com a mínim
els diners públics
vagin a empreses
que mantinguin
la seva activitat
de Catalunya,
lògicament.
Ja per anar acabant
aquesta conversa,
senyor Barbel,
vostè és optimista,
els indiquen dos
les tendències,
el repàs a les trajectòries
en aquests últims anys,
fan pensar que la demarcació
de Tarragona
i Catalunya en general
està fent bé la feina
en aquest sentit?
Sí,
la demarcació de Tarragona
té molts elements potencials
i molts elements competitius
en sectors importants
com ara el sector químic,
com ara el sector metallmecànic,
com ara el sector també alimentari,
el de components d'automoció
i crec que en els nous sectors
també creixents,
com el de les
telecomunicacions,
el de les comunicacions avançades
també té, diguem,
context suficient
com per tal
d'atreure noves inversions
i com per tal
d'afinar
i sobretot
produir
i suministrar serveis
molt més altes
i més competitives.
En aquest sentit,
ara mateix
les dades macroeconòmiques
ho diuen,
la inversió industrial
està creixent,
l'ocupació
es manté
a nivells força alts,
és a dir,
que la taxa de desocupació
continua sent molt baixa
a totes les demarcacions
de Catalunya i això,
diguem,
que diu les dades macroeconòmiques,
és important,
el clima industrial
es recupera,
però sobretot
nosaltres ho estem vivint
en el micro,
és a dir,
en les empreses concretes
que anem seguint,
amb les quals anem treballant,
amb les quals anem assessorant,
diguem,
aquesta línia de creixement competitiu,
amb la qual cosa
jo estic satisfet
en el sentit
que l'estat del micro,
és a dir,
de les empreses,
una a una considerades,
refrenda el que després
diuen les estadístiques
i això és una situació
novedosa
que diria que des de l'any 2001
no es donava a Catalunya,
amb la qual cosa
crec que anem
per bon camí.
Ara sí,
per acabar
aquesta entrevista,
el CIDEM,
el Centre d'Innovació
i Desenvolupament Empresarial,
ha fet una petita
reestructuració
dels seus punts d'informació,
pel que tenim entès
a les comarques tarragonines
són quatre
dels punts d'informació
a la qual
les empreses,
els empresaris
poden adreçar-se
per mantenir aquest contacte,
per sol·licitar
qualsevol tipus d'ajut
i per mantenir
aquest tipus de relació.
Sí,
de fet,
ara mateix
nosaltres no hi diem
punts d'informació
sinó punts d'innovació,
si hi dem,
perquè el que fan
és un canvi conceptual
perquè el que fan
és d'alguna manera
sensibilitzar
i aconseguir
fabricar
diguem-ho així
plans d'innovació
pel territori,
aunant els interlocutors
socials
i els interlocutors
econòmics
d'una mateixa zona.
El CIDEM
compta amb dos instruments
importants a Tarragona,
un és la pròpia delegació
del CIDEM
a Tarragona,
instal·lada a la pròpia
a Tarragona,
que és personal
diguem-ne del CIDEM
i que assessora
directament a les empreses
en els seus projectes
d'innovació,
d'inversió,
de creació
de llocs de treball,
però també tenim
els quatre punts
d'innovació CIDEM,
dos a Tarragona,
una a la Cambra de Comerç,
una altra a la Confederació
d'Empresaris
de la Província
i després un altre a Reus,
també a la Cambra de Comerç
i al Consell Comarcal
de la Conca de Barberà,
en aquest cas.
Amb la qual cosa
són aquests quatre
diguem-ne
punts d'innovació
que insertats
en organismes
diguem-ne
econòmics
de la zona
són rellevants
i que també donen
aquest tipus d'assessorament
que necessiten
les empreses.
Una xarxa
sense caminar dubte
prou àmplia,
suficient àmplia
per poder atendre
les necessitats
dels empresaris
de les empreses
d'arreu del territori.
Senyor Joan Josep Barbel,
màxim responsable
del CIDEM,
moltes gràcies
per atendre avui
la trucada
de Tarragona Radio
i esperem que aquests
pronòstics,
aquesta tendència
de la qual ens ha de tallar
va a fons d'incents
es compleixin.
Doncs esperem que sí,
moltíssimes gràcies a vostès.
A vostès, rebre, bon dia.
Un plaer, gràcies.