Pràcticament un quart d'onze del matí, matí de divendres.
Aquesta setmana estem parlant del referèndum
de l'Estatut del diumenge vinent.
Avui hem convidat el diputat de Convergència i Unió per Tarragona
al Parlament de Catalunya i també alcalde de la ciutat,
Joan Miquel Nadal, justament per conèixer els arguments,
les principals raons que la Federació Nacionalista
planteja als ciutadans de Catalunya en aquest referèndum,
les raons dels arguments a favor del sí en aquest cas.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
Bon dia.
Genèricament, per què Convergència i Unió
aposta tan clarament en aquest referèndum pel sí?
Jo diria que el sí mil és que la vida és un caminar permanent.
Habitualment la vida és caminar cap endavant.
Algunes vegades tens l'obligació de retrocedir
per recuperar alguna cosa que has deixat,
però habitualment el camí de la vida és cap endavant.
Aquí del que es tracta és d'una cosa tan senzilla com normal.
Nosaltres vam fer un estatut a l'any 1979
que ha servit per treballar al llarg d'aquí sus 23, 25 anys.
però en aquell moment, el 79, la vida et comportava la possibilitat d'un cotxe, uns 600.
I a més, jo diria que amb 100 pessetes posaves 5 litres de gasolina.
Avui dia els 600 ja no existeix, la pesseta ja no existeix,
hi ha cotxes millors i funciona l'euro.
I el que és evident és que els cotxes són diferents, millors, més segurs,
i que amb un euro només poses un litre de gasolina.
Tot ha canviat i per tant s'ha d'adaptar a les noves estructures de vida,
de progrés, de ciutadania, de convivència, de tolerància,
inclús els drets i els deures de les persones.
I per tant, el que estem proposant ara, el 2006, és un estatut nou
que sobre les bases de l'estatut que ens ha servit de tant
ens permeti continuar progressant fins que en un moment determinat
els nostres fills prendran alguna altra decisió probablement
que els ha de ser permesa.
si fer un nou estatut dintre de 25 anys
o bé assolir noves fites dintre del món constitucional.
I a partir d'aquí, el no és simplement la negació,
normalment la paraula no ja es lletja en si mateixa,
i normalment la paraula no la practiquen la gent
que té l'angle posada i que no avança.
Jo el que demano als ciutadans i ciutadanes
és que vegin que potser el cotxe no és tan potent com voldrien,
potser no és del color que voldríem,
potser entenem que ens ha costat massa car,
però en definitiva no ens queda més remei que canviar de cotxe.
Fent aquest simil, doncs, el cotxe potser no correrà molt,
però sí el suficient com per continuar avançant
com a país i com a societat.
Sí, si ara tu arribes amb una gasolinera amb uns 600,
et pregunta on va vostè i tens que dir
doncs va amb una concentració de 600 d'època
i és evident que la gasolina era la normal i ara no la trobes.
El simil és que el cotxe, doncs, probablement,
podia haver estat millor, segur,
probablement podia estar pitjor, també,
però hi ha el que hi ha,
perquè la gran diferència entre un estatut i una constitució
és que la constitució mana de la soberania popular,
és a dir, el Parlament se constitueix com a tal
i elabora una constitució sense que tingui cap mena de mediatització,
mentre que un estatut és un pacte entre el govern
que conforma l'estat, diguéssim, a l'estat superior
i el Parlament de l'estat, en aquest cas, de la nació, no?
Bé, aquí s'han assolit termes, reconeixements externs boníssims,
nació, principis de bilateralitat, principis de respecte
i això és avançar.
Que, evidentment, s'hagués pogut aconseguir una constitució, segur,
però les dificultats haurien sigut altres
i, potser, les crisis haurien sigut unes altres.
Seguint, senyor Nadal, aquest simil que comentava del cotxe,
per conduir aquest cotxe tindrem suficients diners
amb el que surt de l'estatut
i em refereixo, evidentment, al tema del finançament,
del qual se n'ha parlat tant
durant aquests dos anys i mig de debat.
Aquest sistema de finançament canvia molt respecte al que tenim,
són noves propostes, és a dir, tindrem suficients diners
per conduir bé el cotxe o no?
La pregunta és correcta,
però necessito abans dir-li una cosa.
No és tant un problema dels diners per conduir el cotxe,
sinó si sabrem triar polítics que el sàpiguen conduir.
És a dir, aquest sentar-te dintre del cotxe,
posar-la en marxa i començar a funcionar,
requereix persones que no estiguin permanentment en la crisi,
com ha estat Catalunya aquests dos últims anys.
Per tant, el primer que necessitem són persones noves
que assoleixin el carnet de conduir amb unes certes garanties
i que en cada curva no es despistin i vagin fora de la carretera.
El que ha passat aquests dos últims anys a Catalunya
entra dintre de fases ridícules,
per entendre'ns i per dir-ho en claretat.
Que si tindrem suficients diners o no.
Els recursos a l'Europa que estem vivint
i a l'Espanya que ens té,
i a Catalunya, que és el nostre país,
els recursos sempre seran escassos.
Però dintre de l'escassetat dels recursos,
mirat des d'una perspectiva del 79,
doncs som molts més.
Mirat d'una perspectiva de quan una persona vingui aquí i digui,
escolti'm, jo els hi asseguro que es podia haver aconseguit més.
Doncs bé, aquell que digui això,
que digui com és que no ho ha aconseguit.
que en definitiva els diners,
cada vegada que es confecciona un pressupost amb una família
o que es confecciona un pressupost amb una ràdio com aquesta
o amb un ajuntament o a la Generalitat,
que hi ha vegades que hi ha que fer un anàlisi
i establir el que són les prioritats,
doncs això és el pare nostre de cada dia.
Que evidentment quan te vas a comprar un cotxe,
ja que estem en cotxes,
sempre amb una mica més tens alguna prestació més.
Això és evident.
El cas és que comencem a caminar,
que posem el cotxe en marxa,
que no ens estimvem a la primera curba,
que siguem cabassos de conduir les curbes
amb flexibilitat i les rectes amb vigor,
però sempre amb prudència.
Deia això sobretot dels diners,
perquè aquest és un dels principals arguments
d'algunes forces que demanen el no,
com a Esquerra Republicana,
dient que el sistema de finançament no canvia
i que continuarem depenent molt,
en fi, de la conjuntura política
i de com vagin les coses en les relacions amb el govern central.
La història d'Esquerra Republicana i aquest estatut
és una història complexa, difícil
i una mica, diguéssim, una mica estrambòtica,
però amb tot el respecte i consideració.
És a dir, des d'un sí amb una convicció
sortint a tots els diaris
i dient que aquest era un gran estatut,
acceptant que nosaltres,
en comptes de ser una nació,
fóssim una comunitat nacional.
amb un sí, però resulta que me penso que
a passar a continuació amb un vot nul,
que això és increïble,
i al final un no coincident amb el Partit Popular.
Veurà, cada vegada que amb una activitat com la meva
de responsable polític
me fan aquesta pregunta als periodistes,
a mi m'acosta molt avaluar,
criticar o recolzar els criteris d'Esquerra Republicana
en aquests moments a Catalunya,
perquè tenen greus dificultats
d'establir un padró, una mida, una mesura
del seu treball.
Aquí a Esquerra Republicana
han estat dos anys fent-se fotografies
a tots els racons,
anant a fer-se fotos aquí,
a Jerusalem, a Perpinyà o a Madrid,
i amunt i avall,
i s'han oblidat que el més important
per a un partit polític és el país
i el més important per a un partit polític
són els seus militants.
I home, aquí, a les comarques de Tarragona,
que en una assemblea amb la que es discuteix
i es fa la proposta sobre què s'ha de votar
i que el senyor Benach,
president del Parlament de Catalunya,
diu que s'ha de votar nul,
el senyor Bargalló, conseller en cap,
diu que s'ha de votar nul,
el Sergi de los Rios,
regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
diu que s'ha de votar nul,
i diputat,
que el diputat de Castells de Valls
diu que s'ha de votar nul,
el poble, l'assemblea,
diu que s'ha de votar nul,
amb nul 98%,
deixant els líders penjats
d'un fil,
jo crec que
Esquerra Republicana
ha de fer una reflexió interna
i potser menys fotos
i més militància,
menys fotos i més país,
menys fotos i més coherència.
Però, en tot cas,
jo crec que el pitjor
que en aquells moments té Esquerra Republicana
és que vota igual que el PP.
Per raons diferents,
però el mateix resultat.
Què més dona, no?
és molt preocupant per ells
i molt preocupant per la ciutadania
perquè ara imaginis una persona
que visqui aquí davant a l'Avinguda de Roma
i que de bona fe
anirà a votar que no.
Bé, el seu vot serà utilitzat
pel Partit Popular.
Això és una obvietat.
I el que més li emprenya
al Partit Popular
és que el seu vot també podrà ser utilitzat
per Esquerra Republicana.
Jo diria que,
no ho sé,
això del no
està una mica...
Cada vegada...
Dir no és una paraula molt...
No?
És a dir,
dir no
és una paraula
que s'ha de dir
en un moment determinat,
però quan vas a l'Ajuntament
i fas una instància
i et diuen no,
el primer que fas és emprenyar-te.
Ara que esmentava
el Partit Popular,
què li sembla
Convergència i Unió
al to de la campanya?
Sobretot aquests últims dies
hi ha això que ha passat
amb alguns incidents,
intents de boicot,
actes del Partit Popular,
les acusacions del propi PP
respecte a altres partits.
Cal dir que no s'ha acusat
a Convergència i Unió
d'estar al darrere de tot això,
però com veu
Convergència i Unió
i el diputat Nadal
en aquest cas?
Aquest enrariment
en l'ambient de la campanya?
El que passa
és que si fas l'anàlisi,
si fas l'anàlisi,
s'enfaden els del Partit Popular
i si fas l'anàlisi
començant per dir una paraula
ho considero insuficient,
però malgrat tot,
l'anàlisi,
segons el meu criteri,
és prou elemental.
És a dir,
és una evidència absoluta
que tothom té dret
a expressar-se
de la manera
que vulgui
i com vulgui.
Fins i tot a França
hi va haver un pallasso,
un cloixart,
que es deia Coluix,
me'n recordo,
que va fer una campanya electoral
ensenyant el cul.
I amb un referèndum.
Vostè,
això és respectable,
home,
jo crec que no és respectable,
però té dret a fer-ho.
I el Partit Popular
té dret a dir
el que pensa,
com pensa,
què faria
i què deixaria de fer.
I és absolutament inadmissible,
però dinamitzat absoluta,
que hi hagi persones
que boicotegin un acte
perquè la llibertat
de la paraula
ens ha costat molt d'aconseguir.
Això és així.
I el que és més greu
d'aquesta història
és que els que van
a boicotejar
els també voten que no.
És a dir,
que van els maulets
i van alguns militants
d'algun partit determinat
que tots sabem qui són,
van,
i són gent que voten que no
i van enfadar-se
amb uns altres
que també voten que no.
per tant,
jo no veig admissible
el que fa.
Però per què està succeint això?
Està succeint
perquè és que el Partit Popular
jo diria
que fa un anàlisi,
un anàlisi atractiu
per ells,
en el sentit de
cada no
a Catalunya
són
cinc vots
més a Espanya.
És a dir,
l'activitat
de dir
aquí no
els hi dona
vots
a la resta d'Espanya.
i suposo
que la gent
s'enfada
amb el Partit Popular
i jo crec que canviaran
de criteri
i que
algun problema
hi haurà al Partit Popular.
Jo crec que han dit
bé,
ens importa poc Catalunya,
ja sabem que perdem
les eleccions autonòmiques,
les eleccions generals,
ja sabem que ho perdem tot,
però aquest sentiment
ens és útil
a la resta d'Espanya.
I així estan les coses
i jo crec que
el Partit Popular
hauria de fer una reflexió
àmplia
i donar-se en compte
que a partir d'ara
per governar
hauria de tenir
majoria absoluta
i això és molt complex.
Estem en l'últim dia
de campanya,
48 hores
que els ciutadans
parlin a les urnes,
quin serà el millor resultat,
quin seria el millor resultat
per Convergència i Unió
en el referèndum
del proper diumenge?
Un sí esclatant
o un sí
d'aquella manera?
Nosaltres ens hem de situar
a Europa
i a Europa
els referèndums
donen els resultats
que donen.
A Europa els referèndums
donen els resultats
que donen.
Per tant,
no ens escandalitzem
si la votació
està entre un 55
i un 60%
de participació
i un 70%
a favor del sí
i un 30%
a favor del no.
o un 70%
i un 20%
i un 10%
raro.
Però,
jo diria que
el gran problema
que tenim
és que,
a més,
vot no,
més possibilitats
que l'Estatut
sigui retallat
pel Constitucional
i sigui retallat
pels propers governs
del Partit Socialista
i el Partit Popular
amb futures loapes.
Per tant,
el no
és un divertimento
però que,
a la llarga,
pot fer mal.
i amb el supòs cas
que el no
tingués
una certa importància
que ho dubto,
amb el supòs cas
que la socialització
seria utilitzat
en favor
dels que
neguen
una mica
el progrés
de Catalunya
o que s'estan
distraient
en Catalunya.
Queda clar,
amb més no,
què passaria,
però amb més sí,
amb un sí molt fort,
això reforçaria,
per exemple,
el principal rival electoral
de Convergència i Unió
que és el Partit
dels Socialistes
i el seu president
Maragall?
No,
no.
Jo crec que aquest estatut
és un fi d'una època
i
és un fi d'una època
i, per tant,
hi haurà molts polítics
que serà el seu
o serà el nostre final.
Vull dir,
és un canvi,
és un fi d'una època.
Vull dir,
jo sempre ho estic dient
i ho estic repetint.
Aquí hi ha una sèrie
de polítics a Tarragona
que nosaltres
hauríem de reunir-se tots,
dinar plegats
i retirar-se l'hora.
És a dir,
el Ballesteros
tindria que marxar
amb mi de l'Ajuntament
perquè són persones
que ja hem estat
20 o 25 anys
en un món.
Tenim una última oportunitat
ara al Parlament de Catalunya
si és que el meu partit
me la dona
i si no,
no passa res.
Però jo crec
que en Ballesteros
ja resulta avorrit
i vull dir
que el Lluís Miquel Pérez
ja resulta avorrit
i que el Sabater
ja resulta avorrit.
Som el burgacer
i la gent diu
el burgacer,
el Nadal.
Jo diria que
l'Estatut està
en aquissos pròxims
3 o 4 anys
a l'Estatut
marcarà un canvi d'època
i un canvi generacional.
Està fent aquest simil
de reunir
referint-se, suposo,
també al president Maragall
en el sentit
que s'hauria de retirar
i no hauria de continuar.
No, l'Estatut cremarà
dos o tres persones
com a mínim
i...
Quines?
No estic jo
per enterrar ningú,
vull dir que...
Però, vaja,
hi ha noobvietats
al carrer
que aquest estatut
enterrarà
3 o 4 persones
i...
i és normal
perquè els cicles
són els cicles.
Aquest estatut
és per una generació
o per quant?
Per quant de temps és?
O per 4 o 5 anys o més?
No, per 20 anys.
El que passa
que dintre de 20 anys
la discussió
analitzant-la avui
i, per tant,
fer un anàlisi
a 20 anys vista
és el més segur
o més segur
t'equivoques.
Per què?
Però jo diria
que l'Europa
de les pàtries
haurà substituït
a l'Europa
de les nacions
i que, per tant,
l'estructura europea
dintre de 20 anys
no tindrà res
a semblar-se
a l'estructura actual
i que, aleshores,
els països d'Europa
tindran un canvi
substancial.
La prova és que
els Balcans
estan naixent
països nous
i no passa
absolutament res.
No dic que
s'hagi de balcanitzar
tota Europa
però sí que hi haurà
uns talls diferents.
Vull dir que
no li estranyi
per exemple
que a Galícia
amb el nord de Portugal
formin alguna cosa
que tingui un cert interès
i que nosaltres
ens unim
amb els valencians
amb un eix mediterrani.
Hi haurà canvis
substancials
en els pròxims 20 anys
o alternativament
que Catalunya
serà un país
que tindrà la seva Constitució
i serà un país
independent d'Espanya.
Si és que Espanya
doncs se planteja
de la mateixa manera
que es planteja ara.
Però dintre de 20 anys
la gent
analitzarà les coses
d'una altra manera,
el dret constitucional
tindrà altres valors,
hi haurà nova doctrina
i tampoc passarà res.
vull dir,
allò d'Espanya
en terra roja
que rota
ja està passat de moda
i va haver un moment
que era la frase tradicional.
Per acabar, senyor Nadal,
des d'un punt de vista
territorial
d'interessos
dels ciutadans
d'aquesta ciutat
i d'aquestes comarques,
alguna cosa
que valgui la pena
del nou estatut
i que ens pugui
afavorir
especialment
des d'aquest punt de vista
d'interès de Tarragona?
Jo crec que hi ha
un punt
bastant essencial
que és que Catalunya
disposarà
d'un tema
econòmic
clar, no?
És a dir,
que hi haurà una negociació
directa
bilateral
amb Madrid
i que aleshores
es començarà
a computar
les parts de Catalunya
que fan més aportacions
sobre les que no en fan
tantes.
És a dir,
que de la mateixa manera
que Catalunya
reivindica
per continuar creixent
i ser un motor
d'Espanya
reclamant
les inversions
pertinents,
és evident
que Tarragona
i el seu entorn
que és un dels motors
de Catalunya
aixecaran la mà
i diran
escolti'm,
si vostès volen
que Tarragona
continuï siguin
el motor de Catalunya
que ho és,
doncs necessitarem
més inversió
i la comptabilització
de les aportacions
nostres
també hauran de ser
valorades
dintre de Catalunya.
Això és una obviedat
perquè això és una decantació.
Si nosaltres diem
que per continuar
a ser motors d'Espanya
necessitem unes inversions
òbviament
perquè Catalunya
continuï funcionant
Tarragona
necessitarà
els nivells d'inversions
perquè nosaltres aquí
fem una aportació
al producte interior brut
del país
realment important.
Això en la pràctica
vol dir més inversions
en infraestructures
i moltes coses.
Sí,
perquè el que és
el,
això com diuen
els ridícols,
el clàustre
que hi ha aquí,
vull dir,
això és important
i això no,
és un conjunt
que genera
una riquesa
excepcional
i aquesta riquesa
excepcional
per mantindre-la
tens que cuidar-la més,
és a dir,
no és el mateix
una comarca
com el camp de Tarragona
que una comarca
com pot ser el priorat.
Són dos conceptes diferents
però això es tindrà
que avaluar.
Acabem amb aquest missatge,
ens quedem avui del diputat
de Convergència i Unió
per Tarragona al Parlament,
alcalde de la ciutat de Mè,
Joan Miquel Nadal,
amb ell hem tancat
aquesta sèrie d'entrevistes
sobre el referèndum
de l'Estatut
que se celebrarà
el proper diumenge,
avui divendres,
és l'últim dia de campanya,
per tant els ciutadans
podran dir la seva
el proper diumenge
dipositant el vot a l'urna.
Senyor Joan Miquel Nadal,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
aquest últim dia de campanya
i en fi,
ja veurem els resultats.
I ens trobarem demà a Múrcia,
no?
Ens trobarem.
Vostè vindrà o no?
No, jo no vindré.
Jo crec que els tarragonins
tindrien que ser
a fer un esforç.
I anar a Múrcia.
Escolteu,
és que això és molt important,
això ho tallaràs
i ho faràs en un altre moment,
no?
Tindríem que anar a Múrcia
per veure
l'últim partit
del Gignàstic
a segona divisió A
i resar un Padre nostre
perquè sigui
l'últim de veritat
de sempre.
Ho deixem aquí.
Senyor Joan Miquel Nadal,
moltes gràcies.
Fins la propera.
A vosaltres.