D'aquí uns 45 minuts, aproximadament, a la llibreria La Capona es presentarà el llibre de la Neus Arqués, Un hombre de pago.
La Neus és aquí ara, bon dia Neus.
Bon dia.
Un llibre, en principi, aviam, simplificant les coses, que podríem dir que està dedicat a totes aquelles que ja no som d'Ancing Queen.
Però hem estat d'Ancing Queen i podem tornar a ser d'Ancing Queen.
I que ens agradaria continuar sent d'Ancing Queen, segurament, no?
Sí.
Un hombre de pago ens està parlant, entre altres coses, de la invisibilitat de la dona a partir dels 40 anys.
sembla ser que el dia que poses el número 4 en les decenes, doncs ja ets invisible, no existeixes,
perds el sexe i et tornes un àngel, probablement, perquè ja no tens sexe, no tens desig,
i vals pel carrer i ja no ets ningú, potser ets la mare d'à, la dona d'à,
però com a dona, com a identitat de dona, sembla que ja ho has perdut tot una mica, no?
Et dilueixen, bé, et dilueixen, perquè tu no et dilueixes, són els altres que no et veuen.
Però és curiós, perquè ara ja no es diu allò, no, no, és una senyora de 40 anys,
ara no, aquella xica de 50 anys, vull dir que hi ha com una mena de contrasentit en la societat avui en dia, no?
S'allarga molt la joventut, vull dir, qualsevol activitat que es fa pels joves,
diuen fins a joves de 35 anys, i dius, home, si un jove de 35 anys pot tenir el carnet jove,
posem per cas, com una dona de 43, 44 anys, no pot ser una dona cinquint.
Jo crec que el que ens estan una mica dient és que hem de ser joves per sempre, no?
I jo crec que s'ha perdut el concepte de dona madura.
La madura interessant ara ja no existeix, ara som joves, joves, joves estirades fins a una edat
que pot ser els 40 o els 50, i després invisibles.
A mi m'ha cridat l'atenció d'entrar una miqueta al fil argumental mínim,
perquè vostès es llegeixin la novel·la.
M'ha cridat l'atenció que en les últimes dècades que hi ha hagut tants canvis en la nostra societat
i que la gran revolució, sens dubte, ha estat la revolució de les dones,
se'n parla moltíssim de la dona en referència al món professional,
de la dona en el món universitari, en el món laboral, els excessos de la dona al poder,
la maternitat, la conciliació...
Però de la dona respecte al sexe i al desig, no se'n parla gaire des de les pròpies dones, fins i tot, no?
Jo crec que encara estem veient la resta de coses que tu has dit, no?
El fet que nosaltres, a partir d'una certa edat, tinguem dificultat en gestionar el desig
és una conseqüència de tots aquests canvis.
És a dir, cada vegada hi ha més dones d'una certa edat que estan soles per a l'acció
o perquè la vida les ha portat a estar soles,
que tenen capacitat financera i autonomia emocional,
però en canvi no tenen una via fàcil de trobar parella o de tornar a trobar parella.
I aquestes senyores, de sobte, tenen un problema
i és que les seves emocions i el seu desig queden com aparcats.
I quan troben parella tornen a reproduir models que probablement han rebutjat anteriorment.
Segurament. I penso que aquí tenim responsabilitat tant nosaltres com els homes, no?
Nosaltres perquè, com que tot és nou, no sabem ben bé com ho hem de fer
i ells perquè, com que nosaltres som noves, tampoc saben ben bé com ens han de tractar.
Aquí la protagonista ho té claríssim, després de...
És una professional, poder adquisitiu, una dona que té la vida solucionada,
tret d'aquest aspecte de gestionar el desig.
Una dona insatisfeta des del punt de vista sexual, d'altra banda,
i aleshores decideix, no de bones a primeres, que Déu-n'hi-do si s'ho repensa,
pagar, pagar per tenir una relació sexual, en principi.
El que passa que no només és sexe, el que sembla que necessitem les dones, no?
No, de fet, ella comença pensant que el que vol és sexe i paga,
però realment, ella el que està buscant i paga és companyia.
I més endavant, la cosa es complica perquè ella es complica.
Paga el que anomenem un gigoló.
I per què li diem gigoló a l'home i a la dona prostituta i no és prostituta o gigoló?
No sé quina seria la terminologia.
No en tinc ni idea.
Però és diferent, no?
Sí.
Sembla que és més suau.
També se li diu molt acompanyant.
Acompanyant, sembla que és més suau, és un eufemisme així com a més...
Com tot el que ens afecta a nosaltres, que sempre és així com de color rosa.
A veure, no fa res dir que tu no has fet servir els serveis d'un gigoló,
però sí que has buscat per documentar-te referència de dones
que, òbviament, de forma pública, no confessen ni diuen que elles tenen relacions amb gigolós,
però sí que has conegut i has parlat amb elles.
Quina és l'experiència que t'han aportat aquestes dones?
Home, el primer que m'agradaria assenyalar és que vaig trigar més d'un any
a guanyar-me la confiança d'una clienta que acceptés explicar-me la seva experiència.
Fins a aquest punt està soterrada aquesta vivència personal.
De forma anònima i...
Bé, de forma...
Molt, molt.
Pensa que em vaig passar un any anant a sopars de senyores, de dones,
i com el pulgarcito, no?
De ser allà en grunes de pa a veure si algú volia parlar un any.
perquè ningú, coneixia ningú que hagués contractat un gigoló, ni l'havia contractat.
O sigui, era com un cas insòlit perquè hi havia una oferta i no hi havia demanda.
I pensava, això no pot ser.
Fins que vaig trobar una clienta després d'una altra que van voler parlar amb mi, no?
I en els dos casos, elles estan darrere de la figura de la Rosa,
que és el personatge que li enten a la novel·la,
i són persones, professionals autònomes, que es trobaven soles
i que havien mirat altres vies per tenir companyia
i no els havia sortit i al final havien dit, bueno, doncs pagarem.
I satisfà en allò que busques?
Jo crec que saber el que un busca
és una de les preguntes més complicades que tots ens fem com a persones, no?
I tu pots començar pensant que busques una cosa
i després descobrir, per a tu error,
que el que realment buscaves era igual un altre marit o un altre nòvio, no?
El que vols deixar clar, i trobo que és interessant també dir-ho,
que no és un llibre sobre la prostitució masculina,
que, diguem-ne, és aquesta circumstància
la que envolta tota la història per arribar a entendre
el que li passa, no a la seva protagonista,
sinó a les seves protagonistes.
Es pot dir perquè són les primeres pàgines del llibre.
L'esteticien de la protagonista, de fet, està casada
i diu que està fantàsticament bé,
però, mira, també li fa el pes tenir alguna experiència d'aquest tipus.
Vull dir que parlem de sexe en principi,
però a la que rasquem una miqueta més anem més enllà, no?
Sí, i a mi m'agrada dir que he escrit
o he volgut escriure una novel·la sobre la invisibilitat de les dones.
El fet que una contracti el gigoló
és una possible solució, però no és l'única.
De totes maneres, la protagonista apunta
que els homes de 50 anys o busquen una infermera
que els cuidi quan siguin grans
en una dona de quarantona
o bé se'n van amb noies joves.
Exacte.
Però probablement no podríem admetre
que aquesta dona de 40 i escaig anys
se'n és amb un noi jove, no?
Home, ho estem començant a veure
i jo crec que ho veurem cada vegada més, no?
Hem vist ara la Demi Mur
s'ha casat amb un noi guapíssim
que em sembla que té molts menys anys que ella.
Però és la Demi Mur, Neus.
Sí, però la Carme Martínez Borriu
no és la Demi Mur
i també ho farà
i jo crec que ho estem veient més
i cada vegada ho veurem més.
Això anirà canviant.
Jo crec que és una situació molt fluida, no?
El paper de l'Ivan
que és el noi protagonista
com el sitúes?
És un accessori, és una excusa
o també té alguna cosa a dir
pel fet de dedicar-se a aquesta feina?
A mi m'interessava tant que el llibre
fos sobre elles
que a l'Ivan directament
no el deixo parlar.
És a dir, tot el que sabem de l'Ivan
ho sabem per un amic seu
que es diu El Pies Planos, no?
Perquè si l'Ivan era una persona
que tu podies contractar pagant
perquè, o sigui, és un objecte
i en el llibre es presenta així
i es tracta així, no?
O sigui, qui parla en el llibre
són la clienta, la nòvia, la Rosa
la nòvia de l'Ivan
que es diu Bel
i el Pies Planos
que és l'amic de l'Ivan
que intenta explicar-nos
com ho viu ell.
I les dones davant del mateix home
com reaccionen segons tu
segons la teva novel·la?
Davant d'un mateix home
depèn de cada tipus de dona
i de les expectatives de cadascú.
És a dir, hi ha rivalitat?
En aquest cas sí
perquè conflueixen argumentalment.
Però no necessàriament ha d'haver-hi, no?
No, dependrà.
De totes maneres
les dones amb això
jo crec que també
hauríem de fer una mica de meva culpa
perquè...
Som una mica adolescents
en això encara, no?
Potser que m'ha escrit el nòvio.
Que m'ha escrit el nòvio.
Sí, que m'ha escrit el nòvio
és una gran frase, t'agraeixo
i a més la faré servir
perquè crec que defineix un univers.
Sí, però és freqüent també, no?
Tampoc...
És que de debò que crec
que la confusió és general.
O sigui, els homes estan confosos
i les dones també estan confoses.
Atall l'anècdota.
És caríssim això dels gigolors, no?
Molt car.
És a dir, clar,
li preguntaré a la Neus
allà que ha fet el treball d'investigació.
Però quan dius molt car
de quan estem parlant?
Mira, quan jo vaig poder parlar
amb les clientes
que d'això ja farà tres anys
elles em comentaven
que una tarifa
eren 900 euros.
900 euros?
Una nit.
Una nit.
Però, diguéssim, era com un forfè
que inclou ja el sopar,
després el sortir,
la companyia,
inclou ja el concepte companyia, no?
Però l'altre dia
em va escriure una senyora
a través del web
d'unombre de pago.com
i em va corregir
i em va dir
que la cosa estava a 1.200.
O sigui,
que les meves últimes notícies
situen el preu
al 1.200.
Realment han de ser professionals
amb un alt poder adquisit
i un salari mitjà
no pot aguantar aquest ritme, eh?
El meu, no.
És el producte web de luxe, eh?
Gairebé com aquell qui diu.
Ara s'ha esmentat a la web
que realment
és una de les experiències...
Avui presentes el llibre
materialment, en paper,
però el llibre has fet
que tombi per tot el món
a través d'internet
i això ha permès
que t'arribin moltíssimes opinions
de dones i d'homes
al voltant del llibre, no?
De fet,
en el web
pots llegir
el triple d'opinions
d'homes que de dones,
cosa que jo
no m'hauria esperat mai.
I de tot el món
t'han arribat opinions.
De tot el món
i després em pots escriure a mi
si hi ha una part
de la conversa
que és pública
perquè hi ha persones
que decideixen publicar
allà el que els sembla
i d'una altra part
que són actors
que m'escriuen a mi, no?
I realment
per mi és molt gratificant
però també
de vegades
una mica sorprenent, no?
Si senyors
que em diuen
jo vull fer-me gigoló
però vic a 130 quilòmetres
de Barcelona
i em sembla
que al meu poble
no hi ha demanda
i m'ho explica, no?
Dic, escolti,
jo li agraeixo
que ho converteixi en mi
però realment
no dic que puc jo
crea confusió
i és el que té la xarxa
i tu poses en marxa
una idea
i després cadascú
doncs fa la utilització
que millor li sembla
que millor li sembla
Has trobat una unanimitat
d'opinions
en les dones
i en els homes
després de la lectura del llibre?
No
Els homes
n'hi ha de ressentir
n'hi ha de que diuen
això us passa
perquè voleu
perquè la culpa és vostra
és una línia
i després en una altra línia
de dir, bueno, jo no soc així
jo no soc així
a mi no m'acusis
perquè jo no soc així
i l'altre que diu
ostres, jo és que m'apropo
a dones d'aquesta edat
amb la millor intenció
i m'esgarrapen
o sigui
que són els desconcertats
i jo crec que
aquestes tres categories
simplifiquen molt
podrien inquivir
les respostes dels homes
les de les dones
majoritàriament són
ostres, sí
jo em trobo en aquesta situació
i tenia moltes ganes
de poder-li explicar a algú
a més
una cosa que
em crida molt l'atenció
i
i
i que m'agradaria comentar
és que és un llibre
que va de mà en mà
és a dir, les dones
se'l passen
una barbaritat
a més es llegeix
amb una facilitat
en el sentit
que
de seguida
vols
que aquesta dona
va per feina
i quan dic aquesta dona
dic tots els personatges
i tu mateixa
fent un relat
molt fresca
molt viu
molt proper
d'altra banda
perquè són retrats
i moments
molt quotidians
de tot el món
femení
a partir dels 40
és que
és una novel·la
i és ficció
però
perquè
jo el que volia
és començar a parlar
del tema
i perquè la gent
tingui interès
a parlar-ne
ho ha de sentir a prop
perquè si no
no tens res a dir
ni et sembla
que va amb tu
i crec que això
sí que va amb nosaltres
Donaràs continuïtat
a aquesta idea
d'investigar
de parlar
d'escriure
al voltant
del món
de les dones
d'altres aspectes
ara és el desig
més que el sexe
diria jo
sí, sí, sí
és perfecte
la teva definició
és perfecta
el que apunta el llibre
continues pensant
en fer alguna obra
similar
o en una línia
estic treballant ja
amb la meva segona novel·la
que serà
com una segona part
però autònoma
tu podràs llegir-la
sense haver llegit
un nombre de pago
i no sé si m'estic ficant
en camisses
o en cebares
però em sembla
que el tema
que ara m'agradaria
encarrilar
és el tema
de la infidelitat
que és molt bé
suposant que no sigui
aquesta la situació
i tinguis una parella estable
quant dura avui
una parella estable?
Què és avui
una parella estable?
Són llibres d'aquells
que a vegades
la lectora
busca reafirmar
allò que pensa
i que poses
en boca de personatges
allò que bona part
de la societat
pot tenir
una opinió similar
Jo et puc explicar
no l'experiència
de llegir
perquè jo l'he escrit
i per tant
com deia l'Eduardo Mendoza
jo sóc la única persona
que no podrà llegir mai
el meu llibre
però jo escric
perquè em faig preguntes
i escric
per intentar
respondre-les
i el que passa
és que després
contra més gent llegeix
el que jo he escrit
més possibles
respostes tinc
amb la qual cosa
he ampliat el foc
no l'he reduït
però ja m'està bé
I a més
no només
com dèiem
aquesta lectura
a través del llibre
avui es presenta
d'aquí mitja horeta
per això deixarem ja
la Neus
que pugui anar
a la presentació
a la llibreria
a la Capona
sinó que a més
també a través d'internet
podem entrar a compartir
tots aquests comentaris
recordem
el web
és el mateix títol
del llibre
sí
www.unhombredepago.com
jo aconsellaria
que primer se'l llegissin
i després entressin
perquè si no
els pot desvetllar
alguna coseta
i sap que m'agreu
en un llibre
que t'expliquin al final
això és desastrós
Neus Arquer
ha estat un plaer
de veritat
no només
la teva companyia
sinó el teu llibre
et desitgem molta sort
i sobretot
si has de
si quan tinguis
enllestit l'altre
esperem que tornis
i ens expliquis
segur que tornaré
i us dono les gràcies
moltíssimes gràcies
adeu-siau