6 minuts passen ja de dos quarts d'11 del matí.
Continuem endavant en el recorregut que fem per les zones de la ciutat
des del matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho saben que ens poden escoltar de dues maneres diferents.
D'una, la tradicional, la clàssica,
amb el seu sintonitzador a través del 96.7 de la freqüència modulada
i l'altra, més moderna, però igualment útil,
ens poden escoltar a través de la ràdio online per internet
des de l'adreça d'aquesta casa,
www.tarragonaradio.com.
Allí trobaran de manera molt fàcil, molt senzilla,
l'enllaç per poder accedir a la ràdio online.
Volem dedicar ara uns minuts a una exposició,
concretament una mostra que es pot veure
al Club Sant Jordi de la ciutat,
al carrer Ramón i Cajal, número 40.
Es tracta d'una mostra que es titula
Dona i pobresa, relació perpètua, així amb interrogant final.
I es tracta d'una mostra promoguda per la ONG Ajuda en Acció.
Precisament tenim a l'altra banda del fil telefònic
la Montse Ortiz, ella és una de les responsables d'aquesta mostra.
Montse, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
Què ens proposeu exactament en aquesta exposició?
Què es pot veure d'ona i pobresa, relació perpètua?
Bé, aquesta exposició fa un itinerant,
doncs, per 12 esferes que les Nacions Unides,
en una conferència mundial que es va celebrar al 95,
van identificar com d'especial preocupació
i que pretenien cobrir tot l'espectre de la problemàtica
de la desigualtat entre homes i dones.
Llavors, a través d'aquestes 12 esferes,
doncs, veiem quina és la situació de la dona arreu del món.
Llavors, aquestes 12 esferes són la pobresa, l'educació, la salut, etc.
i va fent aquest recorregut a través d'imatges i de xifres.
Amb el títol de l'exposició té un interrogant.
Suposo que n'oferiu part de les claus,
però que també és el visitant
qui n'extraurà les seves pròpies conclusions.
Clar, perquè a través de l'exposició,
doncs, efectivament,
es poden anar traient, doncs, això, les conclusions.
Nosaltres ho posem en interrogant,
però sí que queda bastant clar
a través d'aquests 15 panells i les 12 esferes
que la situació de les dones, doncs,
a molts llocs del món, doncs, s'està greujant.
Cada vegada més es parla de la feminització de la pobresa.
Cada vegada les dones són més pobres.
Llavors, això és el que pretenem reflectir,
doncs, a través d'aquest recorregut.
Aquí en el món desenvolupat, a Occident,
cada vegada s'està parlant que encara queda
un camí per recórrer, però que s'ha fet molta feina
i que s'està entrant en el bon camí.
Amb aquesta sensació, però no és gens compartida
en els països del tercer món,
on aquesta situació, aquí sí que les dones
continuen, de vegades, en una situació
inexplicable d'inferioritat respecte als homes.
Efectivament.
Nosaltres també el que volem fer a través d'aquesta exposició
és posar en evidència que sí, que realment aquí al nord
s'han fet molts avanços, però també volem dir
que encara n'hi ha molt a fer.
Llavors, sí que el que estem fent és apropar també
la realitat de les dones al sud,
on la situació, com bé deies,
és molt més preocupant.
Però sí que el que volíem fer era això,
no anar només a la situació de les dones
en països que estan en dies de desenvolupament,
sinó explicar també quina és la situació
de les dones a Catalunya, a Espanya,
llavors fem un recorregut amb xifres
de la situació de les dones aquí.
I intentem no ser sempre negatius
i també hem donat algunes xifres més optimistes.
Digues, digues, hi ha algun motiu,
hi ha algun indici per ser optimista.
A Catalunya, per exemple, o a Espanya,
concretament és molt favorable
aquesta paritat que hi ha en el govern
entre homes i dones.
Aquest seria un bon indicador.
És un molt bon indicador que cada vegada
hi hagi més dones a les universitats.
Si comparem xifres, estudien ara moltes més dones
a les universitats que homes.
Però en canvi, perdona Montse, en aquest sentit,
cada vegada s'insisteix més en aquest fet,
hi ha més dones universitàries,
són majories respecte als homes,
però en canvi en els processos de presa de decisions,
excepte fins i tot aquest cas gairebé extraordinari
de la paritat en el govern estatal,
a les grans empreses i en d'altres organismes
aquesta situació no es produeix.
No es produeix, clar, i això també és el que volem explicar.
Però sí que és cert que més preparades estiguin les dones,
tot això és un procés, un procés molt lent,
que aquí a Catalunya, a Espanya, en els països del nord,
s'ha anat evolucionant progressivament i positivament,
i per això el fet que hi hagi més dones més educades
ja és molt important i també el que volem fer,
el que volem intentar transmetre és que és molt important
que les dones als països del sud rebin una educació.
Actualment les dones estan excloses,
moltes dones estan excloses a accedir a l'educació.
El 64% de persones analfabetes són dones.
Les persones que no s'escolaritzen en els països
també sense àmbits de desenvolupament són nenes,
són les que no estan escolaritzades.
I bé, això és el que volem mostrar a través d'aquesta exposició.
Parlàvem abans d'alguns indicis que conviden a l'optimisme
pel que fa, per exemple, a Catalunya, a l'estat espanyol,
als països occidentals,
pel que fa als països del tercer món, als països subdesenvolupats.
També hi ha un camí cap a l'optimisme, un camí positiu.
La comunitat internacional està treballant en aquest àmbit
o realment és molt complicat?
És molt complicat, però sí que és veritat que cada vegada
estan sorgint més conferències.
Nacions Unides s'està implicant més,
cada vegada s'està obligant més els governs
a protegir els drets de les dones.
A nivell de la Unió Europea també està forçant molt
els països a legislar de manera que hi hagi lleis igualitàries.
i, bé, sí que s'està intentant fer un esforç
per protegir els drets de les dones.
I, bé, i això, si veniu a l'exposició, ho podreu veure.
Sí que m'agradaria destacar que aquesta exposició
s'emmarca dins d'un projecte de sensibilització de gènere
que estem portant a terme amb el suport
de l'Agència Catalana de Cooperació i el Desenvolupament
i que és una exposició itinerant
que estarà a diferents ciutats de Catalunya
durant tot l'any.
Aquí a Tarragona, en concret,
estarà fins al dia 28 de juliol.
Reitarem al Club Sant Jordi,
al carrer Ramón i Cajal, del Centre de la Ciutat.
Ja per acabar, aquesta exposició Montse Més
ve acompanyada d'algunes activitats paral·leles.
Dilluns, per exemple,
es ha d'otar-me una taula rodona
i per aquest vespre, precisament,
hi ha programada un cinefòrum.
Sí, al cinefòrum el fem aquest vespre a les set i mitja
i es fa amb la pel·lícula Princeses
i el que volíem fer era...
Bé, vam voler lligar aquesta pel·lícula
al projecte que estem portant a terme
perquè vam pensar que sí que és un clar exemple
de la discriminació que pateixen les dues dones,
en aquest cas dues prostitutes,
i que expressa molt bé les desigualtats,
les desiguals relacions de poder que s'estableixen
entre homes i dones.
I perquè també creiem,
estem convençuts que la compra de serveis sexuals
no deixa de ser una problemàtica de gènere
i és el que intentem expressar
en aquestes activitats i en l'exposició
i amb el projecte que tenim entre mans.
A part, la pel·lícula toca molts temes,
llavors també creiem que és un bon instrument
per la reflexió i la discussió conjunta,
perquè toca temes com la violència,
la corrupció, el racisme...
I bé, és una pel·lícula molt maca per qui...
molt dura, però molt maca
per qui no l'hagi pogut veure, doncs...
Donarà peu de ben segur,
princeses, a aportacions interessants.
Arraitarem la cita d'aquest Cineforum,
és aquest mateix vespre, aquest mateix dijous,
a dos quarts de vuit,
i l'exposició es podrà veure
fins a la setmana vinent,
fins al 28 de juliol,
en concret,
al Club Sant Jordi de la Ciutat,
al carrer Ramon i Cajal, número 40.
Montse Ortiz, responsable,
una de les responsables d'aquesta exposició,
dona i pobresa, relació perpetua.
Moltes gràcies per atendre uns minuts
la trucada de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Fins d'una altra.
Vinga, bon dia, adeu.