...
Mig minut serà un quart d'una del migdia.
Iniciem el temps del fet del Festival d'Estiu de Tarragona,
el matí de Tarragona Ràdio, com cada dissabte,
en companyia del seu coordinador, Jordi Ginamé.
Bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Un èxit, Cristina Ollos.
Sí o no?
Sí, la veritat és que va anar molt bé.
Un públic que ja sabien que anaven a veure,
i que va quedar encantat de la vida, tinc entès, no?
Sí, va funcionar molt bé.
De fet, la setmana passada recordaves
que cada vegada que hem portat espectacles de dansa espanyola
o bé de flamenc, doncs, tenen una rebuda excel·lent a la ciutat.
Això vol dir que hi ha un públic,
i jo crec que, a més a més, és un públic que ha anat creixent.
És a dir, que potser el flamenc darrerament s'ha anat traient
aquesta pàtina, a vegades més folclòrica,
perquè hi ha hagut gent que hi ha introduït coses més contemporàne,
i, a més, n'estàvem comentant,
i que, per tant, jo crec que arriba un públic més ampli
que no pas fa uns quants anys.
i la prova d'això és que vam tenir una entrada excel·lent
i la resposta, doncs, és allò...
entusiasta, sempre al final de l'espectacle, no?
I és un espectacle molt fi, estèticament molt ben acabat,
amb unes coreografies...
Molt flamenc en el bon sentit de la paraula.
Sí, sí, sí, perquè, de fet, l'acompanyant de l'Ocea de Dança
ha fet aquest gir amb la incorporació del Cristina Ullos,
ha fet aquest gir de dansa espanyola i tal,
ben bé per centrar-se en flamenc.
Això també vol dir renovació de ballarins,
vol dir tot un seguit, una manera de fer diferent
que porta la Cristina Ullos amb aquest currículum espectacular,
llarguíssim, que té, no?
També és veritat que un currículum marcat molt
per la personalitat d'ella,
per una manera de fer flamenc determinada.
Però jo crec que l'espectacle ens hi va funcionar molt bé.
La dansa tornarà el proper dia, 12 de juliol,
immediatament entrem en detall,
però també volem saludar Marta Bou,
és la coordinadora artística del 6è Festival Internacional de Música de Tarragona,
que organitza el Conservatori i Escola de Música de la Diputació.
Marta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Parlarem immediatament del que són els cursos,
els espectacles oberts al públic,
de l'espectacle inaugural, de tot plegat,
però per una raó d'agenda,
i val a dir que li agraïm moltíssim que hagi vingut en directe als estudiants.
Ens acompanya Sol Picó. Bon dia, Sol.
Hola, què tal? Benvingut al dia, 12.
Podrem veure el que és el resultat d'un treball que ha fet en bona part aquí a Tarragona,
la prima de Chita.
Fa escassament una hora i poc que s'ha presentat en roda de premsa,
i com dèiem, li agraïm molt que ens acompanyi en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
A les dues has de tornar als assajos ràpidament.
Sí, sí, ara és el moment aquest en què no es pot perdre ni un minutet.
D'ensejar molt, molt, molt els espectacles.
Molt, molt, molt.
Moltíssim.
Bueno, jo també soc d'aquestes que fins a l'últim moment estaria allà d'àndole i en dir
per favor, se'l vols fer un favor d'anar a casa i deixem-nos.
I que dius, calla, que aquest moviment ha de ser així, per un mil·límetre no és així,
és tant com això, Sol, perquè és la sensació que adoneu als coreògrafs i als ballarins,
que la precisió ha de ser absoluta sempre.
Dius, si no se n'adonarà ningú, i tu dius, sí que s'adonen, sí, i me n'adono jo que ja n'hi ha prou.
És que això és l'important, jo crec que un ha d'estar satisfet de la feina que fa.
Jo, des de lloc, després, evidentment, que agradi més o menys, ja, mira, és el gust del públic i el gust de cadascú.
I és estupendo, cadascú tinga el que vulgui.
Però que m'agradi a mi, que crec que està ben fet i ben acabat i ben matisat i ben tot.
I no sol és el moviment, com tu ho dius, sinó que hi ha espectacles d'aquestes dimensions,
que, clar, són espectacles una mica grans, on tenim una supertitella, un no sé què tal,
tot he de estar molt ben col·locat, la música en directe,
molt de cap que no veus que hi ha tanta cosa.
Vam parlar amb tu no fa gaire a través del telèfon el meu company Jordi Sorinia,
que em va conversar quan vas fer aquest estatge a Tarragona,
i explicaves que l'escenari del Teatre Auditori del Camp de Mar
era molt adient per preparar aquest muntatge teu, no?
Sí, perquè aquesta proposta parteix del Borgesitja, del director del Festival grec de Barcelona,
específicament pel Teatre grec, que és un teatre on jo no he ballat mai,
i la veritat és que en un principi ens va fer molta il·lusió,
i és com un repte molt bo i molt important per la companyia,
però evidentment també sempre és una cosa que se fa una miqueta gran,
perquè de repente és que acoplar-te a un teatre d'unes dimensions
que a més no és ni interior ni exterior, és una cosa que és un 50-50,
perquè és el tipus d'amfiteatre.
Llavors, el fet d'haver pogut treballar aquí al Camp de Mar va ser fantàstic
pel fet de poder tenir un teatre on provar coses molt paregudes al Teatre grec de Barcelona.
Llavors, bueno, està fantàstic el fet d'haver pogut estar aquí uns dies pre-preparant.
On vas fer el Bessamel Cactus que vas portar aquí?
Al teatre...
Al Metropol, no?
Al Metropol, sí.
Perquè ara jo pensava, dic, ja coneixes el Teatre Auditori,
però dic, no, no, no, que va ser al Metropol, ara no...
Va ser fa un parell d'anys o tres.
Un parell d'anys.
A vegades la memòria és molt feble.
Però, vaja, no era un espectacle com aquest que ens proposes ara,
que, com bé deies, té unes dimensions, i mai millor dit,
realment extraordinàries, no?
Sí, sí.
En tots els sentits.
Té una dimensió interpretativa.
Sí, sobretot perquè, clar, Bessamel Cactus és un solo,
solo a duo, que estava el Joan, que fa de fer de tot,
amb mi al costat.
Però, aquí no, aquí ja partim de sis ballerins a escena,
quatre músics en directe,
tres o quatre maquinistes al voltant,
la prima de Chita, que aquesta sí que és la més alta,
la més grossa de totes.
Jo també, que després acabaré fent alguna intervenció,
vull dir que, al final, tot el compendi de totes les coses
acaba fent com una maquinària bastant complicada, realment.
I, a més, una història per explicar.
Sí, a mi sempre m'agrada partir de...
I una història que t'hi sents tu com a molt compromesa, no?
Sí, de cosetes que ronden, de pensaments i idees,
que, evidentment, és una mica com el coixí, no?
Jo sempre dic que és una excusa per començar un espectacle.
Tu després te'n vas, jo me'n vaig a un lloc més abstracte,
més surrealista, on el públic pot anar seguint aquest petit fil argumental,
però, evidentment, no és una història narrativa,
és una cosa que està por ahí, no?
Llavors, una mica, l'excusa aquesta de la que...
dic, partells d'un viatge
per part dels personatges que decideixen...
Bé, que pensen que en aquest món que vivim tots,
que crec que és un pensament bastant compartit,
s'està fent una mica poc vivible, no?
Poc... Una mica difícil.
Llavors, es decideixen marxar, tancar-ho tot,
no afrontar res i tirar milles.
I decideixen anar a un lloc especial, que és la Lluna,
on pensen que mai ha anat ningú,
perquè pot ser que mai hagi anat ningú.
Llavors, allà es troben...
A tu, a les que comparteixes que allò era un muntatge...
de la televisió americana, no?
Jo també, jo també ho penso.
Jo, com els jubilats, també ho penso.
Imagina que me'n vaig jo.
Ja que aquelles muntin aquella barrenàlia, jo també.
Total, que van allà i allà es troben més o menys el mateix que aquí.
Uns personals una mica més curiosos,
però més diferents,
però més o menys el mateix.
Els mateixos problemes, conflictes, relacions, etc.
fins que es troben amb la seva pròpia...
amb el seu espill, amb la pròpia essència,
que està representada per un primate,
per una mona,
per un personatge articulable,
que és una mica el xiste.
Xiste no xiste,
perquè en realitat una mica la història és que jo crec
que el viatge està dintre d'un mateix,
a buscar-se l'essència,
a viatjar, a afrontar,
partint de tu per canviar les coses.
El món, si partim, si marxem,
no canviarà, hem de canviar-lo nosaltres.
Traslladem el mateix món a un altre lloc.
Per això, llavors,
com la qual és important,
primer, treballar-te a tu,
mirar-te a tu per dintre.
Crec que avui en dia fa falta
un treball també interior,
ens fa falta a tots,
buscar-se una miqueta per dintre.
Treball interior com el que fas
quan crees una coreografia com aquesta?
Bueno, aquest sí que és interior.
L'exterior és evident,
però l'interior, vull dir, arribar...
Aquest és de vamos.
Revolucionadíssim el treball aquest interior.
El Jordi ara el posem en un compromís,
poc o molt,
jo segur que has passat pel teatre auditori
mentre la Sol preparava l'espectacle.
Fes-nos una miradeta breu.
Una miradeta breu, breu, breu, breu.
Molt breu, molt breu, molt breu, molt breu.
Molt breu, molt breu.
No, no, no.
A veure, ho diré d'una altra manera.
Dóna'ns tres o quatre raons
per no perdre'ns l'espectacle.
Així t'agrada més?
Això està millor.
A veure, és una mica de compromís,
però jo diré que no és compromís
i que m'agrada molt que facis aquesta pregunta,
perquè segurament soc dels privilegiats
que he pogut veure un petit tast.
Però és un tast i s'ha d'entendre
que és una cosa molt embrionària.
De fet, és un work in progress,
és el final de l'estagi
i per tant es veu una mica
com està el treball en aquest moment.
I em consta,
i a més hi vaig ser aquell dia,
que es pren bona nota,
la sola està concentradíssima,
tothom està concentradíssim,
la xiqui birra onda,
que porta la part dermatúrgica també,
o que assessora la part dermatúrgica,
tothom pren molt bona nota
de les coses que funcionen més,
les que no funcionen bé,
i tal.
De totes maneres,
jo la impressió que em vaig emportar
és boníssima, esplèndida,
però per molts factors,
i no desvetllaré absolutament res
de l'espectacle,
perquè s'ha d'anar a veure
i que jo crec que és això,
com deia la sola,
és un espectacle,
és un repte per la companyia,
espectacle a gran format,
tot i que ella ja havia treballat
a gran format,
però és un espectacle gran,
amb molts ingredients molt atractius,
la música en directe,
uns ballarins,
jo crec que d'un nivell boníssim,
i la manera de fer que té la sol,
aquesta vitalitat,
aquesta potència,
aquest treball físic dels ballarins,
però a la vegada
amb algunes pinzellades també
com a molt poètiques,
o com a molt sensibles,
molt emotives,
jo crec que aquestes són algunes
de les característiques
de la manera de fer
de la companyia Sol Picó
i d'ella com a coreògrafa,
que jo crec que en aquest espectacle
hi són,
però aquest espectacle
jo crec que són moltes més coses,
i que per tant
jo convido tothom
que aposti
en aquesta pinzellada de risc
que significa
la vinguda de Sol Picó
i la primera de Xita
en el festival d'estiu,
que dèiem que,
i ho hem dit en roda de premsa,
i ho ha dit el regidor Albert Ballbé,
que jo crec que la vinguda
i aquesta residència artística,
aquesta col·laboració,
perquè el festival d'estiu
col·labora amb aquest espectacle,
que està coproduït pel Grec
i pel festival
Temporada Alta de Girona.
Temporada Alta de Girona.
Per tant,
la nostra intervenció
o la col·laboració
amb la companyia
jo crec que és molt satisfactòria
pel resultat,
que jo crec que serà excel·lent,
però també perquè això
ha permès
de tenir
una relació directa
amb el sector
de dansa de la ciutat,
i per tant
no és allò
de comprar un espectacle
que vingui,
sinó que aquest tipus
de col·laboració
creiem que deixa pòsit
a la ciutat,
perquè de fet
hi va haver
una mínima experiència
que s'hi pot explicar
a la sol,
de treball també directament,
a banda que puguin
assistir als assajos
i la gent de dansa
de Tarragona
pugui assistir als assajos,
hi va haver també
un aprofundiment
en el treball
que al final
no ha sortit,
però sí que ella
jo crec que va tenir
la generositat
i el bon fet
d'intentar
agafar un grup
de noies
de la ciutat,
a veure si fan una performance.
Aquí a Tarragona
la dansa.
Sí, sí, sí.
Estan les escoles
de dansa plenes,
qualsevol convocatòria
que es faci de dansa
a nivell popular,
hi ha moltes mostres
de dansa al carrer
celebrant el dia
de la dansa,
celebrant i deixant
de celebrar participació
de grups de dansa
en els esdeveniments
de la ciutat,
hi ha moltes joves
i molts joves,
sobretot noies,
això sempre ho diuen
les professores de dansa
si més no és el que diuen
per la seva experiència,
i hi ha un públic
també que li encanta
la dansa aquí a Tarragona,
per tant és important.
Home, jo recordo,
jo crec que seria
dels primers teatres
que he assistit
a la meva vida
a veure dansa professional,
allò tal,
quan es feien les jornades
internacionals de dansa
a l'estiu,
aquí a Tarragona.
Sí, sí.
Recordo que jo estava
estudiant a l'acadèmia
al COI,
ei, que me'n vull anar
a l'estiu a Tarragona,
em paré,
ai, a Tarragona,
tan lluny,
des del COI.
Ja veus, ja veus.
Bueno, bé,
vam vindre un grup
de l'escola
i bueno,
vam tirar 10 hores al dia
allà fent totes les classes
de tots els professors
i després veníem aquí
al Camp de Marta
a veure representacions.
He de tenir molt de carinyo
a aquest espai
perquè realment,
i trobo que sí que a Tarragona
hi ha bastanta ficció,
ojalà es mantinga
i es conservi.
I cada cop s'incrementa
més el públic
als espectacles de dansa.
Abans hi havia
una certa reticència.
Jo crec que també
ha estat la constància
d'independentment
la quantitat de persones
que podien anar al teatre
de programar dansa,
programar dansa,
programar dansa
i aleshores la gent
ha descobert
una manera d'entendre la dansa
que no era aquella del tutu
que probablement
hi havia aquell perjudici
encara fa una dècada
de dir
no, no, jo no vaig a veure
l'espectacle de dansa
perquè al lloc dels signes
ja l'he vist,
que és meravellós,
sens dubte,
no estem dient això.
No, no, no, absolut.
Però que s'ha creat
un públic i un interès
i bé,
per això jo deia
al Jolidon
algunes raons
perquè vagin a veure
l'espectacle de la Sol
perquè a banda del públic
que ja coneixen
el seu treball
sempre s'incorporan
nous espectadors, no?
Sí, jo crec que tenim
un públic bastant versàtil
i variopindo
perquè moltes vegades
moltes vegades
a la premsa
inclús es diu
sempre, em sorprèn
que clar,
jo no estic mai a la cua
per entrar
a l'espectacle
estic a dintre
i no sé mai
molt bé
qui acaba de venir
o no
després la gent marxa
però sí que és de veure
és que una mica
des de també
diversos tipus d'edats
fins també diferents
gent,
a lo millor
gent gran
que en segueix
gent igual
que normalment
no es dedicaria
a veure dansa
o no
li interessa
però no sé
per què
acaba seguint-nos
gent joviníssima
que també li fa molta gràcia
l'acompanya i tal
i una mica
va bastant així
bastant complet
la història
i de fet
abans que deies
les característiques
la sol també
parteix una mica
de la dansa clàssica
i una de les coses
més ressaltables
d'ella com a ballarina
també és aquest treball
amb les puntes
clàssiques
però ballant
contemporani
i jo crec que això
és espectacular
és com la música
quan parlem amb la Marta
pots fer jazz
rock
i aquesta base
sòlida
que et dona
la formació acadèmica
clàssica
després té una utilitat
magnífica
per expressar
qualsevol art
fantàstica
i la base
això el fa volar
i anar on volgués
és que això és traspó
quan veus
quan deia que els ballarins
són magnífics
és que realment
fan un treball
que sobresurt
i a més
ballarins
d'una certa envergadura
dimensions
d'una certa dimensió
vull dir
que la sola
és més aviat
en a nit
pots dir-ho
ja ho tinc assumidíssim
no
però més aviat
menuda
i amb tota aquesta
forcitat
però treballa
amb ballarins
que tenen una certa
envergadura
i sorprèn
aquesta ductilitat
i com tenen treballat
el cos
per fer-los
tot el que els fa fer
i això li afegeix
un plus d'espectacularitat
jo diria
que destaca molt
la veritat
el treball ha sigut
bastant intens
i bastant dur
i aquí estem
i aquí estem
i seguim
doncs deixarem
que tornin
jo estic patint
perquè ja les dues
hem de començar
i l'estem entretenint
jo agraeixo moltíssim
li dono molt de valor
al fet que hagis vingut
molt ben acompanyada
no direm res més
i no me'l pensin
que no estem parlant
d'això
sol moltíssimes gràcies
de veritat
ha estat un plaer
havíem parlat amb tu
diverses vegades
a través del telèfon
però no ens coneixíem
més una vegada
i no et coneixíem personalment
i de veritat
que ha estat un plaer
jo no sóc qui ho ha de dir
però ells segur que t'han ofert
al teatre auditori
pel pròxim espectacle
perquè t'ha de convició
home jo crec que
jo crec que el balanç
el farem quan hagi passat tot
però a mi em sembla
que hi ha hagut molt bon feeling
des del començament
les dues parts
i que em sembla
que està sent molt fructífera
aquesta relació
vull dir
hem donat sentit
en el Camp de Mart
amb mesos
on no hi ha el festival
ells s'han trobat molt còmodes
i jo crec que creix tothom
creix el nostre equip
treballant en un equip
tan professional
i tan bo com el seu
i creix també
tot el sector
de la dansa
de la ciutat
no ho sé
farem el balanç
ja ho veurem
de moment el dia 12
ens retrobarem
amb aquesta avantpassada nostra
la Chita
i a veure
què ens explica
de nosaltres mateixos
sol moltíssimes gràcies
una abraçada
adeu dieu
la Sol Picó
ha de marxar
si vols no et preocupis
sabem que tens pressa
que vagi molt bé
i nosaltres continuem
endavant
des del matí
de Tarragona Ràdio
des d'aquest espai
que dediquem al fet
ara
amb la Marta Bo
dèiem
home
la formació clàssica
després
es nota
sobretot
en aquells músics
que poden fer música
contemporània
que poden fer jazz
que poden fer
qualsevol manifestació
musical
no Marta
i tant
és que jo soc
de conservatori
i
jo faig música
la puc fer bé
o malament
exacte
i a veure
a vegades
el nom conservatori
que sembla
que ens fa
com una mica
de coses
molt tancades
i no és això
simplement
és rebre
una formació
diguem-li
clàssica
digue-li
com vulguis
però hi ha
una formació
bàsica
que això
no ho podem obviar
i a partir d'aquí
després
cada un
es pot especialitzar
amb el que sigui
però aquesta formació
bàsica
que hi ha d'haver
hi ha de ser
hi ha de ser així
i teniu la capacitat
quan arriba
aquest festival
internacional
de música
de Tarragona
de poder compaginar
les dues coses
el que és la formació
i el que és també
l'espectacle
i a més
obert a la ciutat
en general
sí
el festival
té dues parts
una part de cursos
que és com ara deia
la Sol
amb aquestes jornades
de dansa
que ella venia
a l'estiu a Tarragona
doncs això és el que
volem fer
és una mica
com la universitat
de la música
no són cursos
destinats a començar
a estudiar instrument
sinó que ja van adreçats
a estudiants
o gent que hi ha acabat
fins i tot
no?
doncs postgraduats
o professionals
és simplement
rebre unes classes
magistrals
d'importants músics
reconeguts
a nivell internacional
i deuen quedar contents
perquè hi ha
alguns
jo
de cada any
que anem parlant
que repeteixen
i que venen a impartir
classes músics
de molt de prestigi
de molt de prestigi
sí
la veritat és que
estan molt contents
perquè
tant pel nivell
de l'alumnat
que tenen
durant aquests dies
com
per als concerts
el públic a assistir
tot l'ambient
que s'ha generat
a Tarragona
i tot això
fan que repeteixin
a més també
una de les línies
que volem seguir
és la de relacionar
uns noms
allà a la ciutat
de Tarragona
de manera que
allà és un referent
i pensa que
fins i tot aquest any
tenim inscripcions
de Jordània
de Venezuela
o sigui que
ja és un referent
que a altres anys
hi ha hagut moltíssimes
inscripcions de fora
i en guany
continua aquesta línia
hi ha moltes
està augmentant
i està augmentant
el nivell
en tenim cap a 170
inscripcions
és moltíssim
és molt
és molt
però ja voldria
molts cursos
la veritat és que
sí estem molt contents
perquè durant l'estiu
hi ha molta oferta
de cursos
no per la zona
de Tarragona
que per això
vam decidir
d'engegar un festival
d'aquestes característiques
de Tarragona
però n'hi ha molt
a nivell de Catalunya
de l'estat
i de l'estranger
aquests 170
després entrarem
en la part
diguem-ne més
adreçada al públic
en general
però ens interessa
també conèixer
el que és el gruix
d'aquest festival
que és la formació
i el fet
que 170 persones
estiguin uns dies
a Tarragona
rebent aquestes classes
magistrals
quina és la vida
quin és el timing
que porten aquests
joves i altres
no tan joves
sí
al matí
comencen els cursos
normalment
a les 9 o a les 10
fins al migdia
n'hi ha alguns
que és matí i tarda
jornades de matí i tarda
i n'hi ha que només
és al matí
de manera que
sempre els quedi el dia
una estona
per assajar
per estudiar
perquè
es tracta de posar en pràctica
tot el que han rebut
en les classes magistrals
i llavors tornar
a repetir la classe
a veure com ha anat
i després
a partir de
de tot això
hi ha els concerts
a última hora de la nit
quasi durant tots els 10 dies
cada dia un concert
la majoria
doncs
d'aquests
músics de prestigi
que és un pla
tenir-los
aquí cada any
i també
hi ha dos dies
que els mateixos participants
també fan un concert
sí, una selecció
una selecció
no tots
una selecció
que el mateix professor
determina
dels millors
de tots
són els que fan
els concerts
sovint els cursos de música
sembla doncs
que estiguin adreçats
només als alumnes
que hi participen
des d'aquesta iniciativa
del Conservatori Professional
de música de la Diputació
des del primer dia
es va voler compartir
aquest fet
amb tota la ciutadania
i de mica en mica
s'han anat afegint
més elements
s'han anat obrint
més al carrer
i al carrer
literalment parlant
perquè de fet
la inauguració del curs
ja va oprendre
a la sala
ja literalment
la part alta
de la ciutat
en anteriors edicions
i ja és l'escenari natural
de la inauguració del curs
exacte, que és preciosa
però concretament
una part que és la més descuidada
de la part alta
que si mirem
el carrer Major
de cara a la catedral
tot el que és la banda esquerra
que és una part preciosa
que hi ha uns espais
molt bonics
però
està bastant descuidada
i allà és on volíem actuar
i també
a més a més
és on està
el Conservatori de Música
és on està
la sala Trono
que sempre tenim
la col·laboració
del col·lectiu Trono Villegas
per la part teatral
i bé
a partir d'aquí
va sorgir aquesta idea
que aquest dia serà
el quart any
que fem això al carrer
i el segon
que ho fem a la nit
de fet
l'any passat
va ser el primer any
que ho vam fer
a partir de les 11
un cop s'acaba
el concurs de Fox
que coincideix
clar
coincideix amb aquest dia
llavors un cop s'acaba
a part de la gent
que ja vindria
a l'espectacle
d'inauguració
també atrau
a tota la gent
que en aquell moment
està pujant
i la veritat
és que l'any passat
va ser
la pell de gallina
el veure
les escales
de la catedral
plenes de gent
per escoltar
el primer espectacle
de fet
el divendres
parlarem puntualment
de la vessant teatral
de la vessant
de les arts plàstiques
amb alguns
dels protagonistes
perquè també es presenten
els Premis Repsol
i Pepe
d'arts plàstiques
art de carrer
hi ha diferents veus
més que conegudes
de la ciutat
la Marta Mateu
per exemple
que actuarà
Jordi Soler
amb el col·lectiu de teatre
necessari
Trono Villegas
però a partir d'aquí
a partir d'aquí
després hi ha
com bé deies
diferents concerts
que si vols
els podem comentar
et sembla Marta?
Sí, sí
i taules rodones
també
una taula rodona
sí
tenim
tots aquests concerts
cal dir que són
a l'Auditori Caixa Tarragona
tots
amb entrada lliure
amb entrada lliure
només cal passar
a recollir les invitacions
a la sala d'exposicions
sí
és per això
cal dir que l'Auditori
de Caixa Tarragona
reuneix unes condicions
molt bones
acústicament
de moment no en tenim
cap altre a la ciutat
esperem tenir-lo
esperem
perquè necessitaríem
també un aforament
més gran
per acollir
un concert
350
el de Caixa Tarragona
i clar
l'altre dia vam posar
la primera pedra
al Teatre Tarragona
ja ho veurem
sí
el que passa
que és un teatre
és un teatre
i sobretot
s'ha de tenir molt en compte
l'assessorament
amb acústic
amb enginyers acústics
perquè han de reunir
unes condicions
molt especials
i no serveix qualsevol
lloc
és cert
i per tant
aquests locals
polivalents
a mi em fan
una mica de por
però bueno
està molt bé
però parlo
per la part musical
per la part musical
els que us dediqueu
a la música
sempre ho advertiu
això
compte si voleu
que fem concerts
perquè necessita
una especificitat
molt exacta
en qüestió
és així
bé
de moment
ens continuem fent
a l'Auditori Caixa Tarragona
que també us acull
sí
donar les gràcies
a la fundació
sabem que ha de bé
sí
clar que sí
llavors doncs
a partir del dia 9
començarà aquest cicle
fins al 16
el dia 9
hi ha un concert
d'un dels millors
guitarristes catalans
del moment
Àlex Garrové
que oferirà
un programa
de música
bastant contemporània
tot és
música del segle XX
XXI
podríem dir
perquè
començarà i acabarà
amb Sainz de la Mazza
un compositor
de principis
del segle XX
però també
interpretarà obres
de Salvador Brutons
de García Morante
i molt probablement
els propis compositors
estaran també a la sala
és un atractiu més
és un atractiu
sí
i molt bé
doncs aquest concert
després l'endemà
hi haurà els Vienabras
que els Vienabras
és un quintet de ben metall
que els podrem tenir
els podrem escoltar
a la inauguració
fer un petit tast
el divendres
que és un plaer
que un grup
com Vienabras
actui al carrer
actui
una música de tanta qualitat
en la inauguració
i a més ells encantats
són un grup
que estan molt acostumats
a treballar
amb actors
els interessa molt
és un grup molt eclèctic
i fan molts tipus
de música diferents
i llavors
quan els vam proposar
de fer això
de la inauguració
al carrer
amb actors
i amb altres disciplines
encantats de la vida
que no són
molt bé
la veritat
és que molt bé
que mostrin aquest interès
de no venir
i tocar
d'una manera formal
i marxar
sinó d'integrar-s'hi
i participar
d'aquesta manera
sí
precisament
doncs això
el que ho fa diferent
de no ser un festival
com tots
que vas amb un auditori
toques i marxes
sinó que hi hagi
aquesta interactuació
a més volen
que col·labori
un altre quintet
de vent de Tarragona
amb ells
i que serà molt molt espectacular
i en el concert
doncs de Caixa Tarragona
interpretaran obres
de tots els estils
des del barroc
fins a peces de jazz
que és curiós
serà molt
la veritat és
que serà molt molt espectacular
doncs això serà
el dilluns
el dimarts
ja comencen a actuar
els participants
dels cursos
sí
el dimarts
i el dissabte 15
aquests dos dies
seran dels participants
llavors segons
perquè els cursos
no es fan tots
de cop
no tots els cursos
duren tots els deu dies
llavors
durant la primera part
n'hi ha uns quants
i són aquests participants
que actuaran
a la primera
en el primer concert
el dia 11
i els altres
el 15
llavors
el dia 12
també cal recomanar
abans de
d'anar a l'actuació
de la Salpicó
millor que es passin
tots per l'auditori
els hi dona temps
perquè això serà
a les 8 de la tarda
i precisament
el tema
el tema que volem
parlar és
de l'art d'avantguarda
doncs mira molt a dir
l'art d'avantguarda en general
perquè un dels objectius
també del nostre festival
és que la música
interactuï
amb les altres disciplines
això ho fem a la inauguració
i sempre amb la taula rodona
sempre volem
que sigui així
que no només parlem de música
sinó que també
comparten molt enriquiment
veure què està passant
amb les altres disciplines
llavors per això
hem convidat
dos compositors
el títol
es diu
artdavantguarda.net
i connectem
és a dir
a veure quins són
els
els paràmetres
o què és el que ens fa definir
que és
art o no és art
que difícil
és difícil
però bé
teniu experts a la taula
però bueno
ho deixarem en l'aire
simplement és un espai
per reflexionar
per pensar
i perquè sortim d'allà
pensant en alguna cosa
sobre això
llavors com et deia
hem convidat
dos compositors
molt diferents
d'estils molt diferents
un és Albert Ginovar
molt conegut per tothom
per ser el compositor
de la música
de Maricel
d'aquestes sèries
de televisió
també
el Cor de la Ciutat
Oni Saga de Poder
i Joan Cerveró
que representarà
un altre estil
completament diferent
de música
Joan Cerveró
és el director
del grup instrumental
de València
un grup que ja fa
bastants anys
que es dediquen
a la música contemporània
exclusivament
i l'any 2005
van rebre el Premi Nacional
de la Música
que torna al Ministeri
llavors doncs
ells dos seran
els que representaran
aquesta part musical
també hem volgut
convidar
Somter Rosers
que és crítica d'art
és licenciada
en Belles Arts
i comissària
d'exposicions
d'art contemporani
de la Fundació La Caixa
que ens parlarà
més de l'abassant
d'arts plàstiques
i Ramon Simó
conegut també
a Tarragona
conegut director
de teatre
molt bé
continueu després
el divendres 14
amb més concerts
no?
més concerts
el divendres 14
a l'Endel
I on String Quartet
un quartet de corda
que ja el coneixem
a Tarragona
que sempre omple
l'auditori
un quartet fantàstic
que com sempre diem
és un sol instrument
amb una capacitat
d'expressió tímbrica
genial
no?
i finalment
el concert de Cluenda
també és un concert
bastant especial
que es titula
Rock Metamorfosi
a càrrec del grup
Drumming
de percussió
que també els coneixem
el que passa
que el Drumming
també és un grup
molt versàtil
és un grup
molt nombrós
i depèn del tipus
d'espectacle
doncs intervenen
més o menys elements
del grup
i en aquest cas
el Rock Metamorfosi
es tracta
de música rock
de música de
bueno rock
per dir-li d'alguna manera
perquè
hi ha molts estils representats
de Beatles
de Franz Apa
U2
etc.
Pop rock
sí
és que clar
vés a saber
com li has de dir
a tot això
sí
perquè
a veure
aquell més
d'allò diria
música moderna
però també pots comptar
no?
què vol dir
música moderna
llavors
sentirà
la música original
per això es diu
metamorfosi
perquè primer se sentirà
l'original
a la sala
i després
la versió que han fet
sis compositors portuguesos
per a percussió
ah
de la mateixa peça
llavors anirem descobrint
els elements
que s'assemblen
els elements
que van variant
d'aquesta peça
i finalment
aquest concert
està pensat
per portar-ho
cap a una altra sala
una sala
que en aquest cas
serà la bequeria
tipus
doncs això
bar musical
perquè tornarem a sentir
els mateixos temes
és a dir
la metamorfosi continua
però ara
càrrec
de dos
dijocers
i el grup
també
de percussió
per tant això
el serà
a l'Auditori
Caixa Tarragona
a les 9
i a les 11
a la bequeria
amb aquest format
diferent
sí
seguim amb la metamorfosi
doncs la música
tindrà un pes
molt específic
al fet
a partir d'aquest divendres
i al llarg de tota
la setmana vinent
a través d'aquesta
iniciativa
la música
de fet
en Jordi
serà un dels elements
principals
aquests propers dies
dins del Festival
d'Estiu de Tarragona
sí
juntament amb la dansa
que abans parlàvem
però és evident
que per mèrits propis
i per la contundència
que ara
pel festival
que dirigeix la Marta
agafa
el protagonisme
absolut
amb aquest festival
internacional de música
que bé
jo destacaria
el criteri
amb les propostes
que són propostes
totes amb molt d'interès
i que són gent
de primer nivell
i que és una oportunitat
magnífica d'escoltar-les
i més a més
gratuïtament
a l'Auditori de la Caixa
jo crec que és una oportunitat
excel·lent
de gaudir
d'aquest pas endavant
o d'anar
més enllà
de la música
més habitual
al qual estem acostumats
i que jo crec
que també li donen
aquest punt d'excepcionalitat
que en el festival
global
del fet en el qual s'inclou
aquest paraigües
doncs
també està bé
li donen aquest punt diferent
que els festivals
han de tenir
perquè si no
al final són repeticions
de coses
que ja estem habituats
o que ja
durant l'any
en programacions habituals
o programacions estables
es veuen
més sovint
això amb personalitat pròpia
exactament
més inèdites
doncs parlant de música
hi ha un altre element
musical
important i destacat
que és el QS
el festival de músiques
del món
que també té un públic
ja fidel
i que ja ha arribat
als estudis
en Jordi Freixas
com cada any
xerrem una estoneta
bon dia
benvingut
i a més em penso
que ens ha posat
ens ha portat
millor dit
algunes músiques
de les que podem
gaudir
en aquesta edició
no?
sí
bàsicament
la cobra al festival
que és el quartet
de veus búlgares
que personalment
feia molts anys
que tenia interès
en portar-ho
perquè és un tipus
de música
espectacular
per lo mística
sorprenent
i pels timbres de veu
i pel que tracten
no?
no sé si estem
en condicions
d'escoltar
aquest quartet
de veus
amb búlgares
en aquests moments
sentim una miqueta
i així també
donem peu
a saludar
Jordi Freixas
però bé
escoltem aquest quartet
a dormit
Sous-titrage Société Radio-Canada
de juliol, concretament amb aquesta...
No coincidiu, eh, Marta?
No. No coincidiu, perquè això és dijous
i vosaltres teniu la taula rodona
el 12 i el concert de l'Anderion
el 14. No és casualitat, ella es miri
i es mira que es pugui combinar
en la mesura del possible, no?
El Jordi gira més, el que ho pateix més.
S'ha de ser complicadíssim, eh?
Tots anem reclamant els nostres espais
perquè no coincideixi
i després ell
evidentment fa mans i màrigues.
Ho sento perquè no sempre me n'en surto, eh?
Per tant, hi ha disculpes a tots els afectats
però hi ha vegades que...
Però jo crec que tots ho entenen, que hi ha vegades que és impossible.
És a dir, si hi ha la coincidència en el temps
i estan de gira uns i els altres
ha de coincidir com coincideix, és difícil.
Jo crec que cada vegada ho anem polint més
però...
No sempre es pot aconseguir.
No sempre es pot, però bé, jo també trobo que...
Clar, també potser ens hem de començar a acostumar
que Tarragona és una ciutat gran
i que Tarragona...
I que hi hagi en per tot, què diríem, en el bon sentit de la paraula.
Home, la nostra feina és d'ordenar-ho perquè...
Bueno, és allò, eh?
Tampoc estem en el millor dels mons possibles.
Jo crec que és una feina que s'ha de fer a poc a poc.
Per tant, si no hi ha coincidència millor
i que tothom pugui anar a veure les propostes
i que no es perdin propostes molt interessants
perquè ens fem contraprogramació, contrapropostes.
Però també, si de tant en tant passa...
Bueno, també és una manera de calibrar
si realment anem fent augmentar aquest públic
o anem fent augmentar l'expectativa o no.
I jo crec que, bé, hi ha símptomes que sí.
Quina és la següent proposta?
Avui parlarem allò en breument de cadascuna d'elles
i en els propers programes, a mesura que hagin d'actuar,
doncs inciderem una miqueta més.
Però avui faríem una mirada ràpida, què et sembla, Jordi?
Sí, com sabem, el Festival QS acull d'una banda
del que entenem per músiques del món,
amb música d'arrel i tal,
i per l'altra també les de fusió i noves tendències
que d'alguna manera moltes vegades van lligats
amb les músiques del món
perquè avui dia hi ha fusions de tot tipus.
El segon, i de les propostes interessants
que s'han produït aquest any a Catalunya
i per extensió a fora,
és el dia 19, que portarem refri, que és Raül Fernández.
Raül Fernández és un personatge que ve del pop-rock,
però de formació clàssica i és molt xocany
el tipus de coses que li toquen fer.
Acaba de produir un disc de bumburi
i, per altra banda, el Festival de Torrella de Montgrí
li acaba d'encarregar una obra per 35 músics i cor
i tal per l'any vinent, no?
I, per tant, és un personatge que treballa molt
amb els timbres de tot tipus
i està reconegut, sembla estrany, a molts llocs.
És un grup que aquest any porta dos concerts a Catalunya
i, no obstant, em porta tres a Moscú i Sant-Petersburg,
cinc a Itàlia, Balagó se'n va a toquí,
o vull dir, és una cosa molt xocant
el que passa amb els artistes d'aquest país moltes vegades.
Aleshores, serà l'aposta jove
i més innovadora en quant a tipus de proposta.
I d'aquí ja passaríem...
Sempre mirem de fer un tipus de concerts
que, com diem, davant de la catedral,
on es pugui deixar anar a la nit
amb la frescó aquella i tal, i que tot ajudi,
i que uns siguin per escoltar
i els altres més mogudets.
En aquest cas, estem encantats
de portar un grup que es diu 17 Hippies.
Res a veure d'Amazán de Papas, no?
No.
O què?
No, el nom és una formació que porta anys
i que...
Bé, aquí posa que 17 en aquest moment són 13
i poden ser estables, poden ser 18 o poden ser...
i acullen tot tipus de músiques des de les d'Europa,
França, Amèrica del Nord, Amèrica del Sur,
i fan una gran mixtura, molt alegre,
van 15 tios, evidentment, amb una dinàmica,
una mica Hippie,
però amb una música que ha deixat encantat
a molta gent, no?
Aquí ens arriba directament del Festival Pirineu Sur
i tal, no?
Que són els dos únics llocs que tenim...
Clar, el nom el van canviant a mesura
dels membres que tenen en cada moment.
Ara són 17 Hippies.
Sempre són 17 Hippies,
però poden ser 14 Hippies, 13,
i ells ho van posar 17 Hippies
en el sentit de que siguin...
Esperem que vingui el màxim nombre de Hippies
aquí a Tarragona, no?
Sí, sobretot a baix al públic,
perquè siguin més que a dalt.
Però no, amb això hem de dir,
aprofito per dir que sempre ha funcionat molt bé
davant de la catedral a nivell de públic
i que esperem que aquest dia...
Jo diria que és el concert equivalent
al que va ser aquest any passat, no l'altre,
de Cat Empire,
que era gent que remenava molta música de molt tipus
i que va caure molt, molt bé.
I és d'aquells concerts
que el personal comença assegut i acaba dret.
Esperem-ho.
I d'aquí passem a una proposta
que a mi em va agradar moltíssim,
que vaig veure no fa massa,
que a més el nom hi és fort.
O sigui, un eren 17 Hippies,
aquests són 34 punyalades.
Te'n recordes, Jordi,
que la setmana passada vam dir
que ens feia particular gràcia i il·lusió
veure aquesta actuació?
Sí, sí.
Ho vam comentar a dir,
què pica pinta això de les 34 punyalades, eh?
És un grup molt seductor,
i ho dic perquè és un grup masculí
i a mi només que m'atregui especialment
el gènere masculí,
però en canvi és aquelles que els veus a l'escenari
i us...
Hòstia, per Déu que bé, no?
És que parlem de tango, eh?
Sí, però al mateix temps recuperen.
És un grup jove,
de gent d'entre els 30 i els 35 anys,
o més jove inclús,
que agafen la dinàmica del tango
dels anys 30, 40,
i amb totes les posses,
són 3 o 4 guitarristes i el cantant.
I el cantant al mateix temps juga
amb un aspecte pedagògic
de tota la posse del tango
i al mateix temps
tots els comentaris
porten una càrrega
que normalment
és molt més irònica
del que és normal, no?
I veritablement
per nosaltres
és un repàs
i els mateixos han agafat
el nom d'un tango molt conegut
que és 34 punyalades, no?
I jo crec que serà
una aposta d'aquestes
que lliga la tradició,
l'antic,
amb l'aposta en escena
absolutament actual
i que espero que estigui
al nivell del que...
jo he vist,
a vegades tenim sorpreses
a favor i en contra,
no?
Hi ha artistes
que els han vist en un lloc
i després dius
en aquest espai
no enlluit tant com allà
i al revés,
altres que dius
no enlluit massa,
doncs bé,
jo personalment
em van agradar molt
i esperem que puguin ser.
Una altra aposta personal
és el personal
de casa,
és el dia 28
i que és duel de flamenc,
ai, duel de cajón
i zapateau
i flamenc,
que és el Mauricio del Ria Quintet,
és una formació
que hi ha músics de Catalunya
i Itàlia
i que la vam descobrir,
està a Barcelona
i que personalment,
aquestes coses maques
que hem vist
i creiem que portàveu
davant de la catedral
podria donar
acabar de completar
la dinàmica dels concerts
que sempre hem procurat
que sigui variada
però de qualitat.
Sempre ens diuen
oh, aquí no hi podríeu programar
i normalment
això o allò que he vist
ja normalment contesto sí,
però dic
mira't la programació,
dic
hi ha res aquí
que no sigui,
no hagi d'anar aquí?
No,
doncs d'aquest any
és que el que capa és això,
no?
I per tant
és el...
creiem que està bé.
i després passem
que potser ho has comentat
però els dos concerts
que es van al Camp de Mar.
Vam fer pinzellades
el primer dia
que fèiem un repàs general
a tot el festival
però...
Em sembla que la conductora
del programa
et dona pas.
Sí, sí,
podem parlar
per tots els students.
Tessària a veure
en aquests moments
és,
parlaríem de la número 1
del circuit
una mica de músiques del món.
És una gran dama
molt respectada
de cap verd
i que està molt bé
que fem això aquí
perquè igual
és el que sorprenentment
han triomfat molt
els espectacles
que justament
han vingut
de ciutats portuàries
o de països portuaris
que tenen una llarga tradició
i Cessària a veure
té una forma
de cantar melancòlica
que sempre està mirant al mar
a la migració
vull dir
a la seva terra
tot el que
el que és la tradició
és com
és com una
senyora gran
com una àvia
que es posés a cantar
i que a més a més
t'està explicant
la història de la família
no?
i en aquest sentit
jo vull
llançar una
Està delicada
de salut
no?
Home
és que
la Cessària
té una edat ja
sí
el que passa
és que és d'aquells artistes
que en els últims anys
quan et diuen
estat delicada
com que
justament per edat
i tots
tots fem
diguéssim
amb els anys
pujades i baixades
ja no sé ara com està
però està bé
vull dir
està en ple
funcionament
i també diria
una cosa
de fet
aquí presentarà
Rogamar
que és el seu disc
i que només es presenta
a cinc ciutats espanyoles
a Catalunya en lloc més
per tant
és estrena
o única actuació a Catalunya
per tant jo crec que això
té interès
tant per a públic
d'aquí com per darrereu
m'han dit un parell de persones
només ha coincidit
oh però és música
tranquil·la
no sé si
vull dir
que feia una mica
d'or
al contrari
és d'aquells concerts
que com van ser
Dulce Pontes
o en C'MadreDéus
per dir
que jo crec que seran
absolutament
emblemàtics i absorbents
sentir-los a Barcelona
a la nit al Camp de Mar
Tarragona
perdó
a Tarragona
a la nit
no sé per què
m'ha sortit això
no vinc
no vinc
a Barcelona
tens un jetlac permanent
mira
m'ha sortit així
i
i aleshores
hi ha l'últim
vaja
que no ens podem perdre
Cesària ebora
perquè
serà el plat fort
una mica
del que és
i del festival
també
un dels plats forts
sens dubte
junt amb el que ve després
i tanquem el QS
que és el dia
el dia 4
que és el mig
d'agost
amb el Michel Camilo
i Tomatito
que no fa falta
més presentacions
però sí que és lligar
un personatge
conegut internacionalment
com Michel Camilo
pianista
i personatge
emblemàtic
del jazz
amb tot tipus
de mixtures
i tal
i amb Tomatito
que és un representant
dels millors guitarristes
que havia guanyat
acompanyat
des de Camerón
fins a tota la gran professió
i la seva pròpia obra
creiem que era
un
que era una aposta
també important
que
a més
jo diria
que el públic
ha de tenir en compte
un dia d'aquests
va a Barcelona
i està a rebentar
no hi ha ni una sola entrada
vol dir que
esperem
que la valoració
sigui
sigui l'adequada
i que el públic vingui
dit això
dic en conjunt
ens tornem a trobar
un festival
que penso
que és
que és
variat
que continua
amb el nivell
de qualitat
i que d'alguna manera
s'integra totalment
a el que és
el conjunt
d'activitats
del festival
de festivals
de Tarragona
i que
que sempre
personalment
he valorat molt bé
perquè crec que
totes les programacions
una
s'assolapa
i projecta
l'altra
i el que s'està
encantat
d'estar integrat
aquí
de fet el pla
de la seu
s'omple sempre
a basar
davant de les actuacions
del que és
és un festival
a més
que el públic
s'estima molt
i que
bé
que esperen
i que realment
s'omplem
com dèiem
el pla de la seu
comença
el 13 de juliol
i en gaudirem
prèviament
gaudirem
de tota l'activitat
que ens proposa
el Festival Internacional
de Música
de Tarragona
que impulsa
el Conservatori
Professional de Música
de la Diputació
avui n'hem parlat
ho hem fet amb la Marta Bou
que és la coordinadora artística
del Festival
Marta
moltíssimes gràcies
i bon dia
gràcies a vosaltres
el que se començarà el 13
no coincidirà
amb cap actuació
del Festival Internacional
gràcies Jordi
parlarem
més detalladament
en propers programes
tot el que vulgueu
de totes les actuacions
i Jordi Giramer
coordinador del FET
gràcies
per acompanyar-nos
com cada setmana
avui ha estat intensa
la cosa
molt intens
i encara que hem fet
aquest apunt
del que és ser
no oblidar
que el primer que tenim
és el Festival Internacional
de Música
del Conservatori
i que a més
són dues propostes
perdona
són dues propostes
que jo crec
que són diferents
però són complementàries
una
amb unes pinzellades
determinades
més cap al contemporani
i l'altra
més cap a les músiques
del món
però sí
amb aquest punt
d'excepcionalitat
que abans dèiem
que el festival
hauria de tenir
doncs ens hem centrat
en la part musical
que és l'eix central
d'aquest festival
divendres parlarem
d'una forma més breu
de la part teatral
i plàstica
que també aporta
com un complement més
al Festival Internacional
de Música de Tarragona
moltíssimes gràcies
a tots tres
que vagi molt bé
i ara la una en punt
és a dir
d'aquí un minut i mig
arriben les notícies
després
anirem cap a la platja
del Miracle
ja tenim allà
la unitat mòbil
perquè hem de parlar
de la sessió
d'aquesta nit
del concurs
internacional
de focs artificials
d'aquí un minut
de totes