D'aquí 5 minuts seran 3 quarts d'11 del matí.
Estem en directe a la sintonia de la ràdio de la ciutat
en aquest dimecres 30 d'agost.
Parlant ara durant els propers minuts
de premsa i de mitjans de comunicació
perquè tenim aquí a la cantonada una novetat
en el panorama dels mitjans de les nostres comarques.
El proper divendres, el dia 1 de setembre,
sortirà al carrer una nova publicació diària,
un nou diari gratuït.
Es diu Aquí i es repartirà per, en fi,
una àmplia zona de les comarques del Camp de Tarragona.
El director de l'Aquí és el periodista Lluís González,
el que podem saludar ara mateix en directe a través del telèfon.
Lluís González, bon dia.
Bon dia, Ricard, bon dia.
Com va la feina, 48 hores de la sortida al carrer?
Bé, ja saps que aquestes coses, les estrenes són difícils i complicades
i els nervis comencen a aflorar, no?
Però bé, crec que soc molt optimista
perquè crec que estic rodejat d'un bon equip
i que, bé, estic convençut que el que estem fent
donarà els seus resultats i serem...
Estem al carrer el divendres sense cap mena de complicació
i que amb coses interessants,
no potser cap bomba informativa, com alguns esperaven,
però sí, almenys amb coses que puguin interessar els nostres lectors,
a partir del propi divendres, clar.
Com serà aquest gratuït anomenat Aquí?
Nosaltres hem pretès fer un diari que s'assembli un diari.
És a dir, nosaltres un dels lemes que tenim és que aquí és que som un diari.
I això és el que volem dir des d'ara
i que serà un dels constants que em pregarem
perquè s'hem empenyat en que sigui un mitjà de comunicació,
un informi que sigui útil al ciutadà,
que l'informi d'allò que és proper al seu voltant, al seu entorn,
i, per tant, tot allò que li afecta i li interessa.
En pretès, som molt pretensiosos.
La veritat és que naixem amb una pretensió i amb una ambició increïble.
També fruit de la força que té aquesta redacció molt jove,
de gent que comença ara i de la qual s'està formant,
però que té unes ganes increïbles.
I jo crec que això reflectirà en el producte que treurem a partir del divendres,
que, insisteixo, el que vol ser és ni més ni menys que un diari.
El nom de la publicació, aquest, aquí,
vol dir, bàsicament, que us centrareu en la informació més propera,
en la informació local de les nostres comarques?
Evidentment.
Nosaltres, de les 24 pàgines que seran al nostre diari,
gairebé totes seran locals.
I la informació local és la que prima.
Perquè crec que nosaltres som de dedicar,
som d'aquí, per tant, hem d'informar la gent d'aquí.
I crec que a la gent d'aquí li interessa el que li passa al seu voltant.
en l'altre, quan tu saps, Ricard, està tot bombardejat.
Jo crec que és...
Jo et diria que el que farem nosaltres és una mica el trasllat del que feu vosaltres,
per exemple, a la ràdio.
És a dir, vosaltres has dedicat molt més a la informació local,
perquè és el que interessa la gent que us escolta, no?
Perquè l'altre té bombardejat a totes hores i a qualsevol moment del dia.
L'aquí, on es distribuirà?
En quines comarques o en quines ciutats i poblacions?
En totes les comarques del camp de Tarragona,
des de l'Hospitalet de l'Infant fins a Calafell,
per tota la vina de costa.
A l'interior arribarem al camp, també a la conca,
i naturalment a tota l'àrea d'influència que té Reus i Tarragona,
òbviament que és on se centra la majoria de ciutadans,
d'aquestes contrades.
Però ja et dic, l'ataque és bastant gran
i arribem a un públic objectiu de 400.000 habitants.
Per tant, crec que és tres quarts de la província.
Quin és el sistema de distribució que utilitzarà?
És a dir, el lector com es trobarà aquí?
A on se'l trobarà?
Doncs trobarà a base de dispensadors de premsa.
Hem creat dos tipus de dispensadors
que es poden trobar amb esteliments privats i públics
i també al carrer.
I al carrer tindrem presència de la vella fórmula
dels diaris de príncepes del segle passat
quan els diaris repartien el que es diu a Boceo,
és a dir, amb repartidors al carrer que ho repartiran en mà.
I crec que és una manera molt útil i molt fiable
que els diaris arribin a la gent.
Ja ho veureu a Tarragona i ho veuran a Reus
i ho veuran també a cada Cambrill i a Torre d'en Barna.
Doncs que aquest repartiment en mà és...
Bueno, el veuran veu de tot el lloc
perquè porta un color allà en van els nostres repartidors.
I bueno, jo espero que la gent ens agafi amb simpatia
que és una de les nostres constants
i el que nosaltres pretenem.
No que es veguin bé, però que també tenim una idea clara
que volem arribar a tothom
i per tant, per arribar a tothom
ha de ser un diari, jo li dic amable,
no sé si l'encertarem o no,
però crec que aquesta seria la manera de definir-ho.
Suposo, imagino que sortireu de dilluns a divendres.
I amb quina tirada prevista inicialment?
Inicialment sortim amb 25.000 exemplars
que crec que és suficient per arribar-hi a tota aquesta població.
Pensa que l'ataque és bastant gran
i sobretot no anem de dilluns a divendres
sinó que anem de dilluns a dissabtes.
O sigui, els dissabtes també els lectors es trobaran al carrer.
Doncs aquesta és una novetat en la premsa gratuïta, no?
Doncs efectivament.
No és gens habitual que sortiu també els dissabtes.
No, no, no.
Crec que amb aquesta història som els primers.
Però crec que vindran més, eh?
Crec que a la llarga tots els diaris
aniran cada vegada.
Els diaris gratuïts, naturalment,
agafaran aquesta tendència.
Perquè sobretot en poblacions com ara Tarragona
i Reus,
perquè són...
Els dissabtes hi ha molta gent
que té la seva estona per sortir al carrer
i, per tant, també necessiten una mica de lectura.
Com els diaris,
tu saps segurament que és el dia de més lectura
de tots els diaris.
Els dissabtes es quedava una mica curt, no?
I jo crec que el paper dels gratuïts
el dissabte tenen molt que dir.
No així els diaris, els festius,
perquè, òbviament, la gent no passeja tant,
no es lleva tant d'hora com els dies elaboraves.
Però el dissabte crec que és un dia encertat
i crec que nosaltres ens veuran de totes maneres
amb un repartiment,
que també ajustarem l'horari, naturalment.
I crec que, bé,
és la tendència que es que faran els gratuïts
amb els propers anys.
Jo crec que la premsa està, en aquests moments,
en un moment de canvis profuns,
sobretot la premsa escrita,
i jo crec que la tendència dels gratuïts
és important, com ho demostren les últimes xifres, no?
Que els gratuïts ja han superat a la premsa de pagament,
doncs, de vora 200.000 exemplars,
o altres 100.000.
És el futur de la premsa, creieu?
La premsa gratuïta?
Això ja, les opinions poden ser molt dispars,
depenent d'on vinguin, no?
Jo que he estat als dos sectors, com tu saps,
et puc dir que, òbviament,
i així es demostren tots els congressos
i tots els debats o els fòrus d'editors,
que en aquests moments es debateixen,
doncs, com serà el futur, no?
És clar que la tendència de la premsa de pagament,
de cada vegada, la baixada es va anotant
i és palotina, però prolongada,
és a dir, que va baixant, va baixant, va baixant,
mentre que els gratuïts han pujat en dos anys.
I això ha fet canviar moltes de les estructures
dels antics diaris de pagament,
dels diaris habituals que es trobem als quioscos, no?
I a la premsa de gratuïta, jo crec que ha apurat una mica
les coses al seu lloc
i està obligant a prendre decisions
que crec que en un futur
veurem molts diaris dels carcens de pagament
que es convertiran en gratuïts.
Jo crec que aquesta és la tendència,
estem parlant de 10 o 15 anys, eh?
I aquesta és la tendència que ara sembla
que pugui emprendre el camí,
o sigui, el camí que em depèn de tots els mitjans de pagament, no?
Una altra característica que estava pensant de l'AQI
és l'extensió geogràfica que comentàvem,
des de l'Hospitalat de l'Infant fins al Baix Penedesc,
les comarques de l'interior.
Déu-n'hi-do, això demostra segurament
que estem davant d'un projecte, si més no,
des d'aquest punt de vista, molt ambiciós,
arribar a tantes poblacions del Camp de Tarragona.
És molt ambiciós, és molt ambiciós,
i hem fet un estudi bastant acurat
de les llocs on necessitàvem distribuir
per arribar a intentar arribar a tot aquest...
400.000 habitants que dèiem
que és el públic potencial
en el qual arribarem.
I, home, això ha requerit un bon treball
i un treball de mesos.
I, bueno, som ambiciosos perquè
tampoc ens aturarem aquí.
Ara, aquesta és una primera arrencada,
una primera fase,
i hi haurà altres fases d'ampliació.
Naturalment, a les Terres de l'Ebre
nosaltres volem arribar-hi,
però no ens quedarem aquí.
Vull dir, som ambiciosos en aquest sentit.
No puc avançar més,
perquè tot això també s'ha de veure
al tren i al caminar de...
I al dia a dia,
a partir del dimensk,
ens començarem
i ens dirà quins són els plaços
que hauran de fer per actuar
i per buscar aquestes possibles ampliacions
i posar en marxa aquesta ambició
que tu deus parlaves, no?
El director de l'Aquí
és un professional
amb una llarga trajectòria,
el Lluís González.
En fi, ha estat molts anys
treballant amb diferents càrrecs
de responsabilitat
al diari de Tarragona.
En fi, això d'assumir la direcció
d'un producte gratuït,
suposo que professionalment
també és un repte
i canvia el xip d'alguna manera.
Sí, evidentment.
Primer, perquè hi ha diversos al·ligients
que t'empenyen a prendre aquestes decisions,
de vegades d'assumir aquests reptes,
perquè, efectivament,
com tu deies, és un repte.
No solament perquè tu saps
les tasques de direcció,
millor que tu,
suposo que ningú t'ho pot explicar,
doncs ja saps
com complexa que és
quan tens que remenar equips,
quan tens que parlar amb persones,
quan tens que dirigir persones.
Ja és una tasca complicada.
A mi se m'ha afegit
un altre variant,
que és la de gestionar una empresa
i de fundar una empresa
i crear-la i posar-la en marxa.
Per tant, era un repte,
un doble repte,
amb el qual, doncs,
diguéssim que han passat ja
la travessia del desert,
l'han fet una mica tots sols
i que ara ja han vist
el camí a l'Alium.
És a dir, que per mi ha estat
una bona feina,
t'ho pots imaginar
que ha hagut molta feina
i que la responsabilitat
ha estat molt enorme
i que això et deixa a banda
una mica del tema periodístic.
És a dir,
jo he deixat de ser periodista
per ser gestor d'una empresa
i, per tant, director d'una publicació
que el divendres sortirà al carrer.
La qual cosa,
com tu pots imaginar,
m'omplor d'orgull
i també de molta satisfacció
perquè els professionals
que portem ja uns quants anys,
doncs, aquest és una meta.
Fundar un diari no és tan fàcil,
ni es funda cada dia, no?
I jo crec que aquesta és el que motiva
i el que em porta, doncs,
a acceptar aquests reptes
i assumir amb il·lusió
una nova faceta meva
que crec que, bueno,
espero que em sigui
acompanyada per l'èxit,
no al personal,
sinó de tot l'equip que treballem.
Acabem ja, Lluís González,
amb una qüestió molt pràctica.
El dir endres als soients
que ara ens estiguin escoltant
aquí a Tarragona Ciutat,
per exemple,
en quins punts o en quines zones?
Digue'ns alguns dels punts
on segur que podran trobar
a primera hora al matí l'aquí.
Bé, a Tarragona
hi ha aproximadament
uns 60 punts de distribució estàtica,
per dir-ho així,
de les que s'estan amb expositors.
Hi haurà 3 punts
o 4 punts de distribució en mà.
Un estarà a la zona
de l'estació de Renfe,
no recordo ara com es diu la plaça.
Un altre estarà
al capdamunt de la Rambla,
a prop del bancó del Mediterrani
i també n'agafant una mica
a prop del Lehman,
a prop de motos
i tota aquella zona del Carragús.
L'altre estarà a la plaça Corsini
i la quarta entrega mà
estarà just
entre Caixa, Tarragona
i l'estació d'autobús.
És a dir,
que aquí en aquests 4 punts
és on trobarem
aquesta gent vestida,
com deies,
amb colors molt llampants,
distribuint el diari.
Sí,
el nostre color
és toronja
amb lletres blanques,
al fons de l'aquí
amb lletres blanques
no té cap més
aspiració,
però bé,
que és fàcil de veure
i per tant
seran fàcilment reconeixibles
perquè estaran,
suposo que,
invita a anar tothom
allà al nostre diari
que al Cubala
el donarem molt gustosament
i puc avançar
que el divendres
doncs donarem
un diari
que serà més ple,
vull dir,
tindrà 48 pàgines,
si és malgrat cosa,
doncs crec que serà
per guardar-ho.
Molt bé,
doncs escolta,
Lluís González,
periodista,
director de l'Aquí
d'aquest nou gratuït
que surt
el proper divendres
als carrers del Camp de Tarragona,
molta sort,
que us vagi molt bé
a tu i a tot
l'equip de professionals
que fareu possible
aquesta nova aventura
periodística al Camp de Tarragona.
Gràcies, Ricard,
i saluts a tots els teus odios.
Gràcies,
bon dia.
Bon dia.