Doncs tal com els hem comentat ara,
avui volem parlar amb el nou arqueòleg municipal.
L'Ajuntament de Tarragona ha recuperat després d'un parèntesi
de 13 anys aquesta figura.
Saludem ja, per tant, en Joan Menchon.
Senyor Menchon, bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
En Joan ja ho saben, és tertulià habitual d'aquesta casa.
Les tertulies comencen a partir de la setmana vinent
i vaja, si en Joan no hi té impediment,
tot i el seu nou càrrec, tot i les seves noves funcions,
suposo que un cop al mes aproximadament
també el convidarem per dir-hi la seva.
Encantat, estarem.
Joan, primer que tot, per situar-nos,
quines són les funcions d'un arqueòleg municipal?
Aviam, això és una pregunta,
o potser ens són vàries de preguntes,
perquè és un tema bastant complex
com és el funcionament d'un ajuntament,
com és el funcionament i la gestió del patrimoni,
més una ciutat com el patrimoni de la humanitat,
com és Tarragona.
Aviam, la llei de patrimoni històric català és clara,
de la llei 993, diu que en totes ciutats
que tenen un volum important de patrimoni
hi ha d'haver un arqueòleg municipal
per gestionar i per vetllar per la conservació
o la gestió d'aquest patrimoni.
Llavors, entenem que els serveis tècnics
dels ajuntaments o de les institucions
tenen o haurien de tenir en plantilla
una persona que es dediqui a la gestió d'aquest tema.
Això per un cantó.
Ara bé, hem d'entendre que la gestió del patrimoni arqueològic,
del subsol arqueològic,
no és competència municipal,
sinó que és competència del Departament de Cultura
de la Generalitat
en base a aquests altres passos del Govern central
de la Generalitat
i en base a l'Estatut de Catalunya.
Llavors, clar, això sembla que hi hagi
una situació, diguem-ne,
de conflicte o de xoc.
No és ni ha de ser així.
Aviam, la Generalitat és qui té en última instància
la capacitat legislativa, la capacitat executiva, etcètera, etcètera,
del control arqueològic i del patrimoni del país,
si no estigui en realitat,
seria als serveis del Govern central,
i l'Ajuntament, doncs, pot tenir de vegades
algunes d'aquestes competències
o pot col·laborar o vetllar
per la conservació d'aquest patrimoni.
Més quan, en el cas de Tarragona,
bona part d'aquest patrimoni és propietat municipal
i hi ha inversió municipal.
On anem a parar amb això?
Doncs, les competències que s'estan perfilant en aquest moment
dintre del mar del Museu d'Història,
la Conselleria de Patrimoni i de l'Ajuntament,
l'arqueològic municipal té la competència
de vetllar, per exemple,
totes les obres d'iniciativa i de gestió municipal
que puguin afectar restes arqueològiques.
Què vol dir això?
Vetllar quan s'obren rases als carrers,
quan se fan projectes d'intervenció,
de restauració amb edificis municipals
o pagats per l'Ajuntament,
i vetllar, doncs, per la gestió d'aquest patrimoni
bàsicament municipal.
Això vol dir que aquest arqueològic municipal
treballarà del bracet amb l'arquitecte
que faci la intervenció,
l'enginyeria si té que fer amb aquestes obres,
per exemple, una obertura de carrers, etcètera, etcètera,
o altres serveis tècnics municipals o no municipals.
Per altra banda, hi ha altres temes
que s'hauran d'anar per final amb el temps,
com, per exemple, serà l'assessorament
dels projectes d'intervenció de restauració
o altres projectes des del punt de vista arqueològic,
o a l'assessorament d'una persona
que em vagi a demanar una llicència d'obres,
doncs, pugui anar amb un servei municipal
i dir, escolta, què en pot sortir aquí?
D'aquí, per exemple...
Tindré sorpreses o no tindré sorpreses?
En quin sentit?
No, no, en això la gent ho pregunta.
Ah, la persona, clar.
La gent ho pregunta.
Això és una cosa important,
no t'ho vas a demanar permisos d'intervenció
per fer una obra, fer un edifici a Tarragona,
doncs, tenir un lloc a l'Ajuntament
i dir, escolta, miri,
aquí, pel que coneixem del seu entorn,
doncs, es pot trobar amb això, amb això, amb això, amb això,
i què faig?
Doncs, miri, ja pot començar a fer els tràmits
burocràtics per fer una intervenció arqueològica
abans que li diguem nosaltres
o li digui la Generalitat
quan la gent ha donat permís d'obres.
Vostè hi ha davantat uns mesos.
Ha davantat uns mesos
i vol dir que ha davantat l'obra
i s'ha estalviat uns diners i uns problemes.
Doncs aquest assessorament també el podrem donar.
és un tema d'estudiar.
Es sent parlant, per tant, d'una figura que,
en el seu dia a dia,
és un controlador, en algun sentit de la paraula,
i un assessor.
Sí.
Quins són els objectius que s'ha marcat de John Menchon
durant aquestes primeres setmanes
que acaba d'aterrar en aquest nou càrrec?
L'objectiu són molts,
perquè començar a l'entrar jo,
el dia 1 d'agost,
quan bona part del país està,
diguem-ne, de vacances,
home, estan baig amb vacances, està...
Recorda-ho, que és dia 31,
i n'hi ha molts d'aquests que...
Clar, avui i demà, aquest cap de setmana,
serà un mal dia per molta gent, no?
I més, aquests dies la canalla a l'escola,
etcètera, etcètera.
Clar, és arribar a la casa,
parlar amb els serveis tècnics de la casa,
doncs hi ha aquesta nova figura,
i la intenció per part des del museu,
com de la conselleria i com de personal i professionalment,
és col·laborar amb els serveis tècnics
de l'Ajuntament amb tots aquests temes.
I, de fet, la rebuda ha estat molt bona
i estem treballant ja en tot el tema
d'organitzar el control arqueològic
de les obres al carrer.
Per exemple, tenim obertures d'una sèrie de carrers,
tenim les obres a la Via Augusta,
tenim les obres a la zona del carrer Sant Agustí,
aviat, si no, ja han començat,
perquè ja han començat el tema del control
del munt de contenedors
que s'han d'instal·lar a la ciutat.
A la part alta, per exemple.
A la part alta, per exemple, serà un problema arqueològic
o no serà un problema arqueològic,
depenirà de la nostra capacitat
de saber-ho gestionar.
Hi ha tots aquests elements, pràcticament,
de dia a dia, no sinó immediats,
que els hem de solucionar, no?
I estem treballant en tots aquests temes.
Aprofitant avui l'estada d'en Joan Menchon,
aquesta conversa que estem mantenint en aquests minuts,
doncs volem repassar diferents qüestions
d'actualitat d'obres que afecten
o d'intervencions que afecten
el patrimoni de la ciutat.
Una d'elles, per exemple, són les obres de millora
que se sent realitzant a l'amfiteatre,
unes obres conegudes per la majoria de ciutadans
que, entre altres coses, van obligar
a canviar d'escenari les contalles de Sant Magí.
Com estan en aquests moments les obres de l'amfiteatre?
I recordi'ns quines són les intervencions
que s'estan donant a terra.
Aquestes obres, ja m'he de reconèixer,
a l'entraia estaven engegades,
ho porta l'Arcadi Balló,
que és el tècnic de manteniment del patrimoni
de l'Ajuntament,
i en aquest moment hi ha hagut
una sèrie d'actuacions d'emergència,
perquè hi havia problemes d'estabilitat
d'una sèrie d'afreciments després de la guerra,
s'estan retirant,
cara a ordenar urbanísticament
la part de l'amfiteatre
o la part de l'exterior de l'amfiteatre
que hi ha entre l'entrada del Parc de les Terranes
i el Via del Brian.
Ha hagut una actuació molt important
de retirada de runa,
que, insisteixo,
és una runa que es va llençar allà
després de la Guerra Civil.
S'està recuperant el perfil urbanístic
o el perfil romà de la zona,
recuperant la zona d'accés antiga a l'arena,
i això ara, parlant amb l'Arcadi Balló
i parlant amb els arquitectes
que estan portant l'execució de l'obra,
és un tema que s'està treballant
pràcticament ara.
També he de tenir compte
que el mes d'agost
han hagut uns dies de vacances,
però segueix el seu ritme
i penso jo que és una millora molt important
tant per la comprensió de l'amfiteatre,
perquè no sabies ben bé
com s'abaixava amb aquella arena
una cosa tan enclotada,
com per la seguretat,
com per la recuperació urbanística
d'aquell espai
sempre ens queda una miqueta allà de racó
i una miqueta contrapeu
perquè has de baixar expressament
i sempre ha sigut una miqueta difícil d'accedir.
Una altra qüestió,
unes altres intervencions,
aquestes que ja fa més temps que duren,
és la qüestió de les muralles.
Recording que fa ja fa uns mesos
va haver-hi un petit esfondrament
en una zona situada al costat,
al costat mateix del Palau Arca Bisbal.
Es van fer unes instal·lacions.
Com es troben en aquests moments aquesta intervenció?
Amb aquest tema te'n puc parlar més
perquè en aquell moment
jo hi vaig estar intervenint
d'una forma bastant activa.
De fet, amb el tema de muralla
hi porto treballant uns 15 o 16 anys
i sempre he estat dintre de l'equip
d'equip de restauració de la muralla.
recordem-ho, el dia 14 o 15 de novembre
va haver-hi una esllavissada
d'un tram de la muralla de Tarragona,
concretament als jardins de l'Arca Bisbat,
que precisament en aquells moments
per encàrregat de l'Arca Bisbat
estaven fent una sèrie de petites cales arqueològiques
per estudiar aviant què havia allà.
Va haver-hi una intervenció d'emergència
a test que el mur va quedar molt descalçat,
va quedar en perill
i es van fer uns apuntalaments a banda i banda
perquè no caigués més
i ara en el futur el que hi haurà
és la intervenció de restauració.
Això són temes lents
perquè s'ha de fer el projecte,
s'ha d'estudiar molt bé què hem de fer,
s'ha de dotar econòmicament
via convenis i actuar en aquest sentit.
Paral·lelament, què hem fet?
Des de l'Ajuntament
s'estan estudiant de manera molt seriosa
en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat
aviam què passa amb aquest monument.
Pensem en una cosa,
tenim la muralla més antiga del món romà
fora de la península itàlica.
Tenim una muralla amb una primera fase
del 200 abans de Cris
que ha tingut una vida llarguíssima,
complicadíssima, complexíssima,
amb reformes medievals,
modernes, d'èpoques romanes segurament, etcètera,
i és una joia però que té una edat
i l'hem de cuidar
i hem de començar a fer estudis molt seriosos
amb equips interdisciplinats,
a partir de la feina que estem treballant,
per estudiar tant les seves patologies
com els tractaments per solucionar-les
perquè aquesta velleta ens duri dos mil anys més.
I és amb el que estem treballant ara.
Són temes, insisteixo, són lents
perquè són complexos,
hem d'actuar molts professionals.
I són dues coses diferents.
Una és aquesta actuació concreta
en aquest punt malmès de la muralla
i l'altra suposo és aquest estudi més global,
que això és una cosa que aniria
més a mitjà o llarg termini.
Clar, d'aquests estudis el que es deriva
és que hi ha actuacions que anem de dir
d'emergència, escolta'm,
has d'apuntalar tant lloc
o has de retirar unes pedres a tant lloc
perquè hi haurà una llevantada
i cauran i poden prendre la mà
alguna persona o algun bé públic
o privat, això és un cantor.
Després hi ha actuacions d'un segon nivell,
diguem-ne d'emergència,
escolta'm, si no actuem en aquest lloc,
doncs d'aquí uns mesos pot haver un accident
o pot passar qualsevol cosa
o un deteriorament important
i després actuacions ja diguem-ne planificades,
doncs amb una actuació en plans de 5-10 anys,
diguem, què hem de fer cada any
i aconseguir els diners, el finançament
per poder-ho portar a bon port, no?
Que és la feina que hi ha
i de fet, ja des de fa uns anys
ja està treballant frec a frec
des del punt de vista de gestió econòmica
i de finançament
amb el Departament de Cultura de la Generalitat
i amb Política Territorial i Obras Públiques
de la Generalitat via l'Incasol
amb una sèrie de protocols d'actuació
dintre del programa de l'1% cultural.
De tal manera que l'Ajuntament
posa una part econòmica important,
la Generalitat una altra part econòmica important
i es van fent obres.
Tenim l'1 de l'escorxador
que es va fer el 2003,
tenim el tema de Casa Canals
que es fa entre el 2002-2003
i ara s'està tancant un altre protocol
d'actuacions que s'executarà aviat.
Són temes que a poc a poc van funcionant, no?
Pel que fa a futures intervencions
de manteniment o actuacions més importants
en d'altres monuments,
en d'altres llocs del patrimoni monumental
de la ciutat de Tarragona,
quines actuacions s'estan duent a terme
en aquests moments o s'estan projectant?
Ja, en tenim unes quantes.
Recordem un altre tema que també,
potser perquè he participat molt directament
en la meva etapa de director
de l'Escola Taller del Pont del Diable,
tenim un dels grans projectes
o un dels projectes insígnies
d'aquest moment de l'Ajuntament
que és el Parc Costari del Pont del Diable,
que de fet amb l'Escola Taller
vam començar a recuperar l'entorn,
es va treballar amb tots els temes
d'itineraris, rutes,
temes de turisme.
Hi ha una empresa actualment
que ja està fent tota aquesta sèrie de serveis
al públic,
és de tirar en barc,
fer excursions,
amb bicicleta, etcètera, etcètera.
Primer perquè entenem
que els espais monumentals
no tan sols són els llocs
per contemplació i coneixement d'un edifici,
sinó que són llocs que,
i el Pont del Diable i l'entorn
és claríssim,
et permet un esbarjo
i et permet tenir un pulm obert
de la ciutat.
Més enllà de la foto
hi ha altres atractius.
Exacte.
És a dir, pots combinar
el coneixement del patrimoni històric
i arqueològic
amb el coneixement
del patrimoni natural
i amb una cosa tan simplement
de lliure com per pas
quan has d'anar-se a menjar
a la mona en unes condicions.
Tot un clàssic, ja.
Exacte.
I més aquí a Tarragona.
Però per l'altra banda,
el que tens és,
tens un aqueducte importantíssim,
és dels tres aqueductes
que tenim a Hispània,
potser és el més maco
i el més ben conservat
i tenim pendents
de l'arribada
d'una subvenció
de 3 milions d'euros
del Ministeri de Foment
per fer el què?
Doncs per fer el seu estudi,
perquè el tenim aquí
però no tenim encara
un estudi exhaustiu
de quan és aquest aqueducte,
quines característiques,
la tècnica es va utilitzar,
etcètera, etcètera.
Sí que coneixem coses
però no l'hem estudiat,
no li hem fet la radiografia,
per fer i per fer
la seva conservació
i manteniment.
Ens ha arribat en bon estat,
doncs anem a fer
una sèrie d'intervencions
mínimes,
però clar,
és molt gran
i això vol dir
molts metros de,
per exemple,
de neteja de juntes
o molts metros
de neteja de pedra
o de consolidació de pedra
perquè aquest aqueducte
ens arribi, doncs,
a viure dos o tres mil anys més,
no?
I això estem pendents
que arribi
als diners
de Madrid.
Doncs tenim una altra cosa
importantíssima
que també s'han invertit
molts diners
que és la capçalera
del circ,
estem pendents
d'una sèrie
d'expropacions
de continuar
l'excavació arqueològica.
Per on?
Per quina és?
La capçalera oriental
del circ,
la zona
que tenim damunt
de l'amfiteatre,
doncs són temes
que s'han de continuar
però clar,
insisteixo,
són inversions econòmiques
molt importants
que necessiten finançament
i els recursos
sempre són limitats.
Una altra cosa important,
la continuació
de les excavacions
de la Cala Gapitu,
que arqueològicament
és un punt
molt important
per veure
l'evolució
de Tarragona
des del segle II
abans de Crist
fins a l'actualitat
i de fet
les excavacions
que s'han dut
a terme,
que no estan finalitzades,
per això
les volem continuar,
doncs ens estan apuntant
cap aquí
i de més
és la recuperació
d'un espai patrimonial
importantíssim,
d'una part molt maca
i molt poc coneguda
de l'interior
de la plaça
del Fòrum Provincial
i trobarem
un mur tan maco
com el que tenim
a Pilats
amb les seves pilastres,
amb els seus fonaments,
segurament trobarem
el que seria
l'amplada del Pòrtic
amb tota la seva extensió
i és un lloc
molt interessant
des del punt de vista
històric, arqueològic
i de recuperació
d'un espai
com és la part alta
de Tarragona.
L'Ajuntament de Tarragona
juga òbviament
un paper important,
fonamental
en totes aquestes
actuacions bàsiques
però perdut
totes aquestes actuacions
doncs és bàsica,
també indispensable
la col·laboració
amb d'altres administracions.
Parlàvem abans
per exemple
de subvencions
que s'han de rebre
de Madrid
i també hi jugo
un paper clau
en totes aquestes qüestions
la Generalitat de Catalunya
que com abans
explicava perfectament
doncs aquí
hi jugo un paper cap dalt.
Quines són
i quines han de ser
les relacions
amb la Generalitat
en les qüestions
referents de patrimoni?
Aviam,
penso que les relacions
entre les institucions
han de ser fluidíssimes
i hi ha uns aspectes tècnics
que els tècnics
d'una banda
i de l'altra
els tenim clars
i després
podem discutir
el detall
podem
tenir diferents
maneres
de veure
com s'executa
una obra
com se fa
que són coses
evidentment
a parlar
i a discutir
i discutir
no barallar-se
i després
hi ha un tema
amb aquests acords
entre els tècnics
per si hi ha
les comissions territorials
de patrimoni
o la municipal
que s'està engegant
i per això
hi ha els càrrecs tècnics
de les dues institucions
després deriven
les col·laboracions
de tipus econòmic
siguin convenis
siguin subvencions
i després
les col·laboracions
de tipus polític
evidentment
amb els tècnics
això ja és una cosa
que està para damunt nostre
i amb això
clar
i penso que
la Generalitat
i l'Ajuntament
que ja hi ha
ponts estal·lats
fa molt de temps
i hi ha fluïdesa
es veu clarament
per exemple
amb el tema de muralla
doncs
això el que hem de fer
entre tots
és reforçar-ho
i ampliar-ho
i amb altres institucions
també tenim una diputació
tenim el Consell Comarcal
tenim el Govern de l'Estat
fixa't
t'estit i en institucions
que vulguis o no
han participat
d'una forma o altra
per exemple
amb un altre gran projecte
que tenim a la ciutat
i que no ens en donem compte
a vegades
que és la restauració
de la catedral
amb els treballs
del pla director
i totes aquestes institucions
ens hem sentat a la taula
i ens hem posat d'acord
i ha tirat endavant
aquest pla director
i penso jo
que funciona força bé
i després tenim
un altre tema
que és la col·laboració
amb espònsors privats
que és un altre tema
que hem de tractar
de fet
ja han existit
és un camí
que s'ha de continuar
investigant
sí
i ha estat cobert
i tenim
unes col·laboracions
interessantíssimes
per exemple
en Repsol
no tan sols
en patrimoni
ho veiem
per la Festa Major
Santa Tecla
amb els premis
el projecte 36.000
etc.
i després hi ha
una altra institució
o empresa
que és molt receptiva
amb el tema de patrimoni
que és Avertis
el que era
CSA Autopistes
ha col·laborat activament
amb la recuperació
econòmicament
em refereixo
amb la recuperació
de la caseta del guarda
del pendul diable
i són els propietaris
per exemple
de la padrera del mèdul
i estan intervenint allà
i estan pagant
i és un tema
i hi ha converses
per fer més coses
i són totalment receptius
i totalment oberts
a participar
en aquests projectes
de recuperació
del nostre passat
tant històric
com arqueològic
com natural
A causa de la dificultat
o de la lentitud
d'aconseguir subvencions
d'aconseguir finançament
per dur a terme
les moltes intervencions
que es tenen projectades
aquesta via
del patrocini
de la col·laboració
amb empreses privades
és un...
el futur
podríem dir-ho
moltes de les intervencions
acabaran d'anar a terme
a través d'aquesta manera?
En part sí
i hem d'entendre
que el finançament
de la cultura
del patrimoni
hi ha una part important
que és
el fons públic
l'erari públic
com a propietari
i com a institució
que vella
per aquest patrimoni
i hi ha una altra
part important
que és
els propietaris
d'aquest patrimoni
no oblidem
a la part alta
tenim
molts immobles
que estan
damunt
de restes romanes
que
estan
escriturades
en nom dels propietaris
perquè formen part
d'aquest immoble
o molts immobles
que tenen
façanes
reniscentistes
o barroques
o del segle XVIII
o que tenen
arts medievals
etcètera
que aquest patrimoni
l'estan
mantenint
els seus propietaris
que poden donar
o s'haurien de donar
potser més subvencions
i més ajudes
d'acord
i després hi ha
dos potes més
el tema del finançament
l'esponsorització
que ens ve
d'empreses
i després
una altra possibilitat
que és
donar a explotació
econòmica
determinats aspectes
dels monuments
una botiga
amb un museu
un restaurant
amb una volta
romana
uns espais
per llogar
per fer conferències
etcètera
poden ajudar
molt
a mantenir
aquest patrimoni
i ho veiem
aquí a Tarragona
fixem-vos
que hi ha restaurants
que hi ha botigues
hi ha comerços
que juguen molt bé
aquesta carta
i els funciona
i és un actiu
moltes vegades
dono el referent
de Montblanc
Montblanc
fa uns 40 anys
la gent
que li sortia
una arcada apuntada
una arcada gòtica
que en diem
als baixos
de casa seva
la tapava
o la tirava
o venia la pedra
ara
la casa
que té una arcada gòtica
val més
per què?
perquè es pica
se neteja
s'estudia
i es posa
com un actiu
dintre
d'aquesta ciutat
doncs
nosaltres hem d'aconseguir
que
tenir patrimoni
realment sigui
un actiu
i un dels elements
distintius
de la ciutat de Tarragona
i de fet ho és
doncs
hem repassat
diferents
qüestions
de passat
hem analitzat
algunes coses
que han passat
hem fet també
una ullada
al present
de les intervencions
que s'estan donant a terme
i també hem donat
un cop d'ull
al futur
per saber
per on poden anar
els trets
Joam Inçona
nou arqueòleg
municipal
de l'Ajuntament
de Tarragona
moltes gràcies
a vosaltres
per acompanyar-nos
i en tornem
a parlar de ben segur
molt bé