Fins demà!
Estic d'àrbitre?
Bé, rigorosoluto, que ahir anava de fosforito.
O és el dol, per això t'ho dic.
No sé si és cosa d'àrbitre o de dol, no sé, de negre.
Ja pensava que avui vindria.
El senyor aquell que estava pel mig del camp anava de color fluorescent.
D'allò llampant, perquè se'l veigués, perquè volia ser protagonista.
I ho va ser, eh?
No sabia com i ho va ser.
I ho va ser, eh?
I ho va ser, Déu-n'hi-do.
I tant si ho va ser.
Tornem com a aquella època del futbol antiga, no?
De tipus pel·lícula d'Alfredo Landa, de la culpa és de l'àrbitre, sempre, no?
Saps que hem tingut sort?
Que ha passat aquesta setmana i no l'acabé.
Perquè l'acabé segurament no hi haurà tele, el partit no es podrà veure,
només el podreu escoltar per la ràdio,
la ràdio tornarà a agafar aquell protagonisme que tenia abans,
allò d'escoltar tots els partits per la ràdio.
I no hi haurà...
No es podran veure aquestes imatges, aquestes les ha pogut veure tothom.
O sigui, que a Mejia d'Àvil és dolent,
ho ha pogut veure tothom per la tele, tothom és conscient...
Exacte, no és una opinió subjectiva.
Que l'expulsió de Ruz va ser més que rigorosa,
que el penal de matejant es podia o no es podia xiular,
tot i que semblés de la manera que es va tirar matejant que era penal,
que després li va estalviar un parell de treps de targetes a l'Atlètic Club tranquil·lament,
que va aplicar fatal la llei de l'avantatge,
que no va deixar fer un canvi quan feia tres hores,
se li demanava el canvi i el va deixar fer quan la pilota ja estava en joc.
Vaja, horrorós, Mejia d'Àvil.
Tu saps que jo soc una absoluta ignorant i...
Home, no, encara domines tu,
encara ja vas a veure partits de futbol i tot te l'entrada.
Sí, sí, ara ja començo a dominar,
però escolta, aquest àrbitre, Carlos Mejia d'Àvil,
té un passat o diguem-ne que va sorprendre?
Home, té un currículum, i a part un germà,
que ja ens l'ava lià a Castelló quan estàvem a segona ve...
És que a mi el cognom m'era com a familiar.
Sí, a segona ve ens l'avalià ja,
amb un partit castellonàstic,
que el Nàstic va acabar, ara ho dic de memòria,
però crec que s'ha expulsat tres jugadors al partit,
el Nàstic va acabar amb vuit,
tots defensant, ve no, quan seguim empatant a zero,
amb Jordi Vinyats a la banqueta,
que al final va fer unes declaracions dient
que allò semblava al partit de dies de futbol,
la pel·lícula que estava de moda en aquell moment,
que el tothom havia vist,
i va dir que allò havia semblat al partit de dies de futbol
quan l'àrbitre els assenyala tot en contra dels altres,
perquè guanyin l'equip dels protagonistes i d'això,
doncs va semblar una mica això aquell partit,
ahir potser no tant, però sí que la cosa va ser exagerada.
Tot va començar amb el penal d'Aní Balsamón,
és mateixant, discutible,
perquè mateixant es tira d'una manera,
ja dic que l'àrbitre segurament pot veure el penal o no pot veure el penal,
ara el que no va ser discutible va ser l'expulsió de Ruz,
que l'entrada és criminal i dura,
l'entrada de Manel Ruz,
però amb una groga hauria quedat la mar de bé
l'entrada del lateral València-Danàstic.
Nosaltres la vam viure així,
aquesta entrada del Manel Ruz,
on va ser expulsat el Jodo València-Danàstic.
Aquí ara Manel Ruz,
ara va veure targeta Manel Ruz,
que ha arribat...
Vermella directa!
Vermella directa!
Vermella directa!
Mare de Déu senyor Mejia d'Àvila!
Vermella directa
per aquesta entrada de Manel Ruz,
que sí que és mereixedora de targeta,
però crec que és una mica el cas cases
de fa 15 dies de l'Acalvars, eh?
Exacte, sembla que sí que és compensació això,
en favor de l'Atleti.
Doncs se'n va Manel Ruz,
amb targeta vermella,
directa!
Que animal,
Mejia d'Àvila!
Ha après del seu germà!
Sí, sí, Déu-n'hi-do,
en record del seu germà, eh?
Somriures irònics a la llotja!
Home, és que l'últim cop...
Home, l'entrada és...
És criminal, l'entrada, eh?
Però clar...
I ara Manel Ruz...
Demana perdó!
Demana perdó a l'ofició del Nàstic i se'n va!
Com se veu la tele, Tere?
No, no, l'entrada es veu...
Sí...
L'orilla, eh?
L'entrada és forta,
però és igual que Javi Casas fa 15 dies.
Jo no sé si això és mereixedor de la targeta vermella,
però bueno...
Jo crec que l'Atleti li ha pagat un toque als àrbitres...
Quin moment!
Sí, sí, i el reguitzell de despropòsits cap a...
Quin moment!
...cap a Mejia d'Àvila, eh?
Sí, tu et vas quedar...
Home, és que...
És que és el que s'ha de dir...
No, ets que s'entén, s'entén, eh?
A mi m'agrada l'afirmació de la Tere quan diu...
L'Atleti li ha pagat un toque als àrbitres,
volguem dir...
Aquests ja sabran que venen a Tarragona.
Seguim amb l'àrbitre, eh?
No ens vam conformar amb el penal de matejàni,
amb l'expulsió de Ruz,
i a la segona part,
Mejia d'Àvila va continuar fent de les seves
en una més que rigorosa aplicació de la llei de l'avantatge,
que l'explicàvem així com sona.
Ara Carlos Merinovra, pilot a l'esquerra.
Abans Mejia d'Àvila ja ha donat una llei de l'avantatge.
És que ha perjudicat l'àstic i ara és la segona, eh?
És que és dolent, però dolent.
Ara ha fet bé la llei de l'avantatge,
però quan s'acabi la jugada...
Pita la falta, oi?
La targeta Fran Lieste.
Exactament.
O Àngel, pita la falta, perquè havien perdut la pilota.
No, no, no.
La pilota aquesta la tenia Merino, eh?
No, home, però Merino se la treu de sobre
perquè li estan fent falta.
Doncs home, pita la falta,
si la pilota no va cap jugar del nàstic.
No, el que té a veure és target allà este, eh?
És lamentable.
La pilota per Gilberto té una forma de...
Doncs Mejia d'Àvila.
Feia falta una mica de chill-out, perquè...
Sí, estàvem com nerviosos.
Sí, estàveu crispats, eh?
Us estava posant dels nervis
i dic, calla, que això acabarà malament
entre els companys que tenen sempre tan bona germà.
No, acabarà malament, al final.
Però no només nosaltres, eh?
Perquè ahir va ser un clam general.
Tothom estava contra Mejia d'Àvila,
que va ser el que la va venir al nou Estadio de Tarragona.
fixa't, ara escoltaràs què li cantava
al públic del nou Estadi a Mejia d'Àvila.
I nosaltres, clar, em dic, va, afegim-nos a la crítica,
acabem de llençar records per la família
i parlem de Mejia d'Àvila, va.
Mejia d'Àvila, va.
Mejia d'Àvila, mejia d'Àvila, mejia d'Àvila, mejia d'Àvila, mejia d'Àvila.
Doncs aquest és el recadet per Mejia d'Àvila,
que vagi prenent nota.
Sí.
I de pas que li doni records al seu germà.
la pilota que la posarà.
Han jocat altra vegada l'Atlètic de Vilou.
Jo crec que la mare dels Mejia d'Àvila
és de les més recordades a l'afició del nàstic.
Segurament.
De totes maneres jo diria que són dolents
i a més a més és que no saben més, eh?
Doncs, Mejia d'Àvila.
Mira, a veure, no diré que de tu m'ho espero, l'Àngel.
També sou persones extrovertides, alegres, de la festa.
Ara, tot un senyor com Jordi Blanc estava molt afectat, eh?
Va fer verdre els nervis.
Estava molt afectat el Jordi, eh?
Tal com l'estàvem escoltant.
Sí, sí.
Perquè va haver moments que es perdien els nervis.
Segurament la mare Mejia d'Àvila és una excel·lent persona, eh?
Segur. No té res a veure, eh?
Perquè tu un cop puges als fills ja no saps com et sortiran.
És com els melons.
Ha d'impressionar una mica escoltar 14.000 persones
cridant que malo eres, que malo eres.
I és el que t'anava a preguntar què dèiem.
Perquè, clar, quan hi ha aquestes corals multitudinàries
costa d'entendre l'Àrica.
Era que malo eres, que malo eres, és el que cridàvem.
Doncs encara força respectuosos.
Hi ha camps que la gent és bastant més grullera.
Sí, haguessin insultat d'una altra manera, potser.
Hi ha coses divertides, aquesta jornada, més divertides,
lamentables pel tema.
Home, que ens ho hem de prendre en bon humor.
Pel tema arbitratge.
Hi ha hagut arbitratges duríssims,
com el de Ramírez Domínguez de Donosti, per exemple,
que va xiular els dos penals contra el Real Cedat
més que discutibles,
i després va fer un petit merder embolic
amb el delegat de la Real.
El de Pérez Lima amb l'Atletico de Madrid.
Allí el Cunagüero va fer un gol amb la mà,
el més pur estil Maradona, la mano de Dios.
A més, va deixar de assenyalar un penal que eren,
va pitar dos que no eren.
Vaja, Pérez Lima, un altre desastre total dissabte.
Però jo crec que el millor...
Hem repassat actes arbitrals,
i el millor de tot l'hem trobat al Llevant.
Expulsa en Olivier Capó, jugador francès del Llevant,
i atenció a l'apreciació de l'àrbitre
en l'expulsió de Capó a l'acte arbitral.
En el minuto 77, el jugador Olivier Capó,
segueix, o Bodú Narcís, que és el seu cognom,
fue expulsado por el siguiente motivo.
Por dirigirse a mí gritando de viva voz
y con los brazos en alto de forma despectiva
y reiterada, uó, uó, uó.
Ho fica, eh?
De veritat que no m'estic inventant res.
Això és el que fica en un acte arbitral.
Aquí et demostra el nivell d'aquests personatges
que s'encarreguen...
El Quim no s'inventa res, ho tenim aquí a espantar.
Mira, pàgina Real Federació Espanyola,
hi ha tots els actes.
I aquesta gent i Holanda decideix partits
cap un costat o cap a l'altre,
com va passar i al nou estadi.
Però bé, que Villar fiqui Remei,
que Sánchez Hermínio s'ho faci mirar
i que vagin millorant el tema dels arbitratges.
Anem a parlar de gols.
El primer, deies que el Jordi Blanc estava afectat,
doncs el primer es va notar
que estava tocadot encara pels àrbitres.
La central David García
i el gol de Jossos Arriegui
amb pròpia porta per l'Atletic Club,
no el va cantar d'aquella manera
que ens té acostumats.
A veure, a veure...
La pilota que la mou aquí,
David García, la central David García,
gol amb pròpia porta.
La central David García,
el gol amb pròpia porta del Nàstic,
aquest cas el gol del gimnàstic de Tarragona,
la central David García,
la pilota que va tocar amb la cama,
crec que la s'arriegui,
el gol del Nàstic ara mateix,
el nou i mig de la segona...
Sussot, no?
Sí, però clar,
Santé no estàveu molt motivats,
jo us estava escoltant i dic
ai, no sé què tenen avui.
Però ens animem de cop,
no passa res.
Arriba el segon,
l'equip comença a remuntar,
clar, això era l'1-3,
després que ahir es té més aig
que s'ha fet aquella meravella de gol,
i clar, l'1-3 a més en pròpia,
també et sap greu que s'ha fessin en pròpia,
i dius, va, tranquils.
El segon arriba ja cantat
com s'ha de cantar un gol,
la central de Bèlboa
des de la banda dreta
de l'atac del Nàstic al cop de cap,
Darís amacucula,
que abusava el 2-3
i obria una mínima, mínima escletxa
a la remuntada.
El llançament en la cama
esquerra,
blanc, gold, gold, gold,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
gol, gol, gol, gol, gol, gol.
25 de la segona, la Tretabell
perquè porta els galons de Capità,
el cop de Caterinza
Macu Kula, el primer amb la samarreta
del Nàstic per tornar a posar
el Nàstic al partit.
25 de la segona, Nàstic 2
ha marcat Macu Kula,
Atlètic 3.
Es recuperava, ja tornava a ser el nostre Jordi Blanc.
Ja està, ja està recuperat, ja torna a estar per aquí cridant gol, gol, gol, gol.
Sí, sí, mira, encara va.
I esperem cantar-ne algun el Sánchez Pijuan de Sevilla
la setmana que ve, recordeu, a partir de les 5 de la tarda,
partit complicadíssim, i a més tenint en compte
que el Sevilla aquesta setmana jugà contra el Barça,
que ha perdut per 3 gols a 1,
i que a més a més li van donar un gol
legal des del punt de vista
com a mínim meu i de molta gent.
De molt bon humor no és tant.
No, del Julien Escudé li pican una falta sobre el Tiago Mota
i vaja, que l'àrbitre potser torna a fer de les seves
quan va passar amb l'Atlètica amb el tema
de Cases. Xiuola, per cert,
Torienzo Álvarez, del Castellano Leonès.
Què tal? També té un passat. No, aquest no tant,
aquest no és rotllo Mejia d'Àvila, però veurem
què fa Torienzo el diumenge, que ve a 5 de la tarda.
Resum del partit, com sempre,
en 20 segons, ràpid. El que es va dins a la de premsa,
el que deien els protagonistes del partit
era això, com van veure l'encontre
i sobretot com van veure l'àrbitre, també.
Un poco de cara a tonto, ¿no?
Las sensaciones, pues malas. Pues están muy finos los árbitros
hoy en día. Y pensando que
l'àrbitro igual nos podría haber ayudado un poco más.
Dos decisiones que han marcado el partit.
Creo que el penalti no ha sido penalti,
no ha matado el partido. Diría que lamentable.
tan bonitas son los jugadores, no los árbitros, pero bueno.
Se acabó y a seguir caminando.
Doncs s'ha acabat i a seguir caminant.
És la conclusió del míster. O sigui, com sigui,
vosaltres no perdeu la gana per res, eh?
Sou de vida
i la gana no la perdeu. Home, això
hem de dir que era molt d'hora. Ahir imaginau
com estava el partit, que la primera part crec que l'Àngel
no es va demanar cap pizza. Ui.
Imaginau com estava el partit. Estava fatal. Però abans del partit
ja havíem fet el tema de la pizza.
El que passa, clar, quan hi ha tan mal rotllo,
no tens ni gana, no tens res,
i no penses en res. Però abans del partit ja hi havíem pensat.
L'Àngel García, en antecedents,
la setmana passada o fa dues setmanes
inventava la pizza Vesuvio.
Sí, que vam dir que no se l'havia inventat ell.
No, no, no. El cor de la ciutat.
Que se l'havia inventat el cor de la ciutat.
El Galiana, del cor de la ciutat, havia inventat aquesta pizza.
El vam descobrir aquí, a més, eh?
Però Telepizza no hi era. Això va quedar claríssim
que Telepizza, la pizza Vesuvio, no existia
perquè ho vam anar a buscar.
I l'Àngel va venir més documentadíssim ahir
amb la carta de Telepizza
per saber els noms de les pizzas. Atenció que avui sí que les encerta.
Gràcies, clar, portava xuleta.
Avui, Àngel García,
a banda de tots aquells papers que tots coneixeu,
ja que ell porta tota la documentació
del nàstic dels equips rivals,
ha aparegut a la cabina de transmissions
de Tarragona Ràdio...
Amb el menú de Telepizza.
La nostra carta de Telepizza.
I la pizza Vesuvio no hi és. És que és un interrogant.
Ens han enviat mails aquesta setmana dient-nos
si és la pizza Vesuvio Telepizza.
Però escolta, podeu demanar la pizza Vesuvio
perquè l'Àngel ens explicarà
els condiments necessaris per fer
aquesta pizza Vesuvio.
Àngel, has anat a Telepizza a buscar la carta.
Sí, home, clar, perquè no m'agafeu
perquè esteu tots a l'expectativa
a veure si dic alguna pizza que no està aquí.
Per tant, aquest dematí m'he anat a Telepizza
i agafat aquí la cartelera
perquè quan me digueu de menjar la pizza
doncs digui, carai, per exemple,
una barbacoa després d'aquí de 10 minuts
vindrà molt bé, saps?
Escolta, avui pots convidar-la a la Tere a pizza.
Ah, sí, sí.
Però mira, hi ha una pizza aquí gourmet
o l'especial de la casa
es veu que és el que no hi ha aquí,
no va més, eh?
Vull dir que qualsevol d'aquesta...
Que ho pinti d'haver, Àngel,
la pizza Vesuvio es inventa el Galean
al cor de la ciutat.
Seva, no.
No és teva, ho lamentem moltíssim.
Però has vist, ja?
Gourmet, barbacoa, especial de la casa.
Ara s'ho ha après, ja.
Té un domini, té un control.
S'ho ha après d'una manera...
Que Déu-n'hi-do.
Escolti l'afició, perquè, clar,
l'afició, això dels àrbitres,
és un clàssic.
Sí, i hem hagut de, hem de ser sincers, eh?
Hem hagut de mutilar una mica
el que ens ha fet el nostre company David Oliette.
Ja m'ho penso, perquè aquell tall de malo, malo,
era molt suau.
Sí, hi havia talls mal sonants
i hem pensat que en l'hora infantil
l'hora va posar-ho.
Sí, perquè tot i que la majoria de canalla,
ara que parlàvem de pizza dinant a l'escola,
algun pot haver-hi, a casa.
Però hem decidit ficar el que es pot escoltar
del que va fer el nostre company David Oliette,
va parlar amb els socis,
això és el que deien els aficionats
del gimnàstit de Tarragona
al acabar el partit.
Molts records, també, per Mejia Dávila.
No sé, tia.
El àrbitro, el àrbitro, el àrbitro.
Portilla ha jugat bé.
Portilla, segurament.
Molt malament.
Home, el nàstic no ha jugat
el que tots expressàvem que jugaria,
però l'àrbitro ens ha robat el partit.
L'àrbitro ha sigut el 50% de la nostra derrota.
El nàstic no ha jugat bé,
com hauria de jugar.
Hi ha jugadors que potser surten com a titulars
i no haurien de ser titulars.
I n'hi ha d'altres que estan a la banqueta
i jo, per mi, haurien de jugar.
Tenen poix tu, el primer equip.
Diem-li Campano, per exemple.
Si tinguéssim vergonya a Tarragona
li hauríem de tallar el coll, home.
no es pot admetre que ens vinguin a robar
i sí aquest malparit.
Son germà, perquè això li ve de família.
El criminal terrorista de son germà
ja ens va liar a Castelló.
I aquí igual, home, aquí igual.
L'hauríem de pelar.
I el comitè de competició i els àrbits, home.
Són uns lladres.
No, jo per mi no he d'estar cap.
Per mi cap.
Potser hem fet el que hem pogut,
però per mi no n'hi ha hagut cap que brillés.
El partit, home, un robo.
Descarat.
Home, l'àrbit ha pitat un penal
quan el jugador estava en terra
i el que no pot fer és amagar-se les mans a la butxaca.
Bueno, mal.
Jo l'he vist que ha jugat bé el Nasti,
però jo crec que l'han robat el partit.
Home, l'he vist que l'àrbit,
jo soc àrbit i te puc dir que dóna vergonya a vegades ser àrbit.
a les decisions que té algun àrbit.
És la visió d'un professional, eh?
Però és molt bo aquest tall.
Diu, jo soc àrbit i de vegades em dóna vergonya ser àrbit.
Però imagina't, per tots els àrbitres decents que hi ha.
Clar, és que un company de feina fa això
i em queda una cara.
Hi havia algun de realment exaltat, eh?
No et pregunto de què parlareu el sempre a Nasti?
No, no, segurament de Mejia Dàvil.
Això sí, tindrem a la Belboa des de convidat,
que sempre dona pes.
Un dels capitans de la plantilla, el gimnàstic de Tarragona,
el jove Benimodo, que serà avui el convidat principal
al sempre a Nasti, que a partir de les 8 del vespre
i fins a les 10 repassarem tota l'actualitat que ha donat de si.
Parlarem ja del Sevilla, que és el proper rival,
recordeu, diumenge que ve, 5 de la tarda.
I, com dèiem, el partit que en principi no té pay per viu.
La setmana passada l'anunciava la Lliga de Futbol Professional,
ficava 5 de la tarda pay per viu,
però avui ja la LFP ha retirat el pay per viu.
Hem parlat amb Sevilla i ens ha dit que de moment no hi ha acord,
que Santa Mònica i Edovisual continuen sense acord
i que, per tant, el partit no el podreu veure per televisió,
sinó que s'haurà de seguir únicament...
A través de la ràdio.
Que no estan a Tarragona, doncs a través de la ràdio internet.
3W Tarragonaradio.com
I anem al camp d'un equip que té un himne bonic,
que ens agrada, eh?
Ole, ole! I ole, ole, ben dit que anem cap a Sevilla, no?
A veure, a veure...
Comença Apotènia, amb les famílies.
Vinga!
Per cert, que aquest dissabte...
Ara, escolta el començament i ho veuràs.
Fixa't en la data, eh?
101 anys ha fet el Sevilla.
14 d'octubre, 101 anys ha fet aquest dissabte el Sevilla,
l'equip que ha visitat el Nàftig la propera setmana.
Un dels millors equips i que està fent millor futbol de la Lliga de Futbol Profesional.
Per tant, partit complicadíssim aquest dissabte.
Escolta, l'arribat o això flimne del centenari del Sevilla,
actual campió de la Copa de la UEFA,
campió de la Supercopa Europea
i que ahir va fer un bon partit al Camp Nou,
tot i alguna decisió més que injusta de l'àrbitre que li va a l'angualt.
i és per això que avui vengo a verte,
sevillista seré hasta la muerte.
La Giralda presume orgullosa de veure el Sevilla en el Sánchez Piguà.
I Sevilla, Sevilla, Sevilla,
aquí estamos contigo, Sevilla,
compartiendo la gloria...
La veritat, això que diu la nostra sintonia,
sempre hablando de futbol,
vegin, eh?,
un espai dedicat al nàstic, al futbol,
i que podem parlar de gastronomia,
de música,
de societat...
Veus si dona de si la cosa del futbol?
Està bé, està bé.
Arrebato, no?
Ah, El Arrebato, sí,
és el que fa aquesta cançó del Sevilla,
una cançó que es va fer archifamosa,
molt coneguda,
després que el Sevilla guanyés la Copa de la UEFA la temporada passada,
i que va sonar per tot arreu,
en un partidàs, a més,
el conjunt de Juan de Ramos davant del Middlesbrough,
i vaja,
que és un Sevilla molt canviat,
a més,
no és el Sevilla que recorden molts dels anys 80,
de primera,
allò amb els Martagón,
amb el Diego,
que era un Sevilla que rascava molt i poca cosa més,
sinó que és un Sevilla que li agrada jugar el toc,
i que vaja,
un partit molt bonic,
esperem el que podrem veure la setmana que ve,
i esperem,
esperem,
complicat,
però esperem cantar una victòria.
També ho veurem,
però serà a través dels vostres ulls,
que estareu allà a Sevilla,
seguint aquest encontre.
Quim, gràcies.
A vosaltres, Jolanda.
Fins després.
Adéu.